Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Hi ha un acudit que reflecteix la manera de ser del ciutadà mitjà espanyol. Fent una miqueta de broma, és clar. És la història de dos aviadors que volen en el seu aparell pel cel i se n'adonen que els controls fallen, han perdut el rumb i no saben on són. El pilot li comenta el cas al copilot i aquest obre la finestreta i mira el terra. Després de fixar-se amb atenció una estona, es torna somrient amb aire de satisfacció al pilot i li diu: "Cap problema ja se on som. Sobrevolem Espanya", al que li replica el pilot "I tu com ho saps?" i l'espavilat copilot li respon "És fàcil, home. N'hi ha un treballant i quaranta que l'estan mirant". Comencem Un Toc de Rock escoltant Los Rebeldes i a la seva cançó "Made in Spain" ens parlan del tarannà espanyol.Benvinguts a Un Toc de Rock
Los Rebeldes – Made in Spain 2010
Us vaig prometre ja fa algun temps que escoltaríem alguna cosa de Los Rebeldes, la banda liderada pel cantant i guitarra Carlos Segarra i aquí està, sonant a Un Toc de Rock. L'àlbum es va titulà "Noches de luz, días de gas" i es va gravar en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona que dirigeix el meu amic Fede Sardà junt al seu fill. El llarga durada de Los Rebeldes va estar produït per Aurelio Morata que curiosament va ser membre original de Los Rebeldes i quan els va deixà va crear Aurelio y Los Vagabundos. El grup Los Rebeldes està integrat en aquesta gravació per Carlos Segarra, Juan Francisco García de Maya "Wichy" a la bateria, el baix i contrabaix d'Alfons Múgica, a la guitarra l'ex component de M-Clan Santiago Campillo, Dani Pérez s'encarrega del saxo i Quino Lucas al piano i acordió, si be actualmente han tornat ha haveri cambis de músics. Aquest tema que hara sona a Un Toc de Rock defineix perfectament la idiosincrasia dels espanyolets del carrer i el nostre tarannà, escolteu la lletra amb atenció. 
Carlos Segarra al front de Los Rebeldes
Celtas Cortos – Fiesta 2012
Celtas Cortos, grup oriünd originalment de Salamanca, acaba de treure un nou disc al mercat, un doble CD gravat en directe durant la gira del any passat i titulat “Vivos y directos”, es va posar a la venda el 13 de març. Aquest tema és una bona versió en castellà de la cançó "Fiesta" de la banda irlandesa The Pogues i ja es va incloure al anterior disc de Celtas Cortos que és va titular "Introversión", el van publicar l'any 2010 i tot eren versions de cançons celtes que a sempre els van agradar i entre elles aquesta "Fiesta". Celtas Cortos han superat ja els 2 milions de discos venuts al llarg de la seva carrera, 
des que van començar l’any 1986 i eren només una banda de música celta instrumental. La incorporació de veu a les seves cançons a partir del LP "Gente inpresentable" publicat l’any 1990 va ser un encert i els va obrir el mercat espanyol fins arribar a les 180.000 còpies venudes del disc, si bé él que els va consagrar va ser "Cuéntame un cuento" que es va editar al març de 1991. El 2002 Jesús Cifuentes els va deixà si bé ja tenia una carrera paral.lela en la què destaca l'àlbum "El caimán verde". L’any 2006 va tornar a reunir Celtas Cortos, encara que amb molts canvis en la seva formació. Actualment Celtas Cortos son Alberto García (Violín y trombón), Oscar García (Bajo), Jesús H. Cifuentes (Guitarras y voz), Goyo Yeves (Saxo y whistles), Antón Davila (Gaitas, flautas y whistles), Diego Martín (Batería) i José Sendino (Guitarras).Mario Prades amb Celtas Cortos, una companya del Diari de Tarragona i la seva neboda
RH+ - Junto al mar 1984
El segon i últim disc de RH + es va titular "Multivisión" i d’aquest àlbum us he tret aquest gran tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i que a mi em porta sempre bons records, entre altres coses per que era la sintonia d'un programa que jo feia a diari de 10 a 12 de la nit a Ràdio Cambrils quan es va inaugurar l’emisora municipal l’any 1984 i que es deia "Buscando la medianoche... Junto al Mar". El grup va desaparèixa al no poder Javier Vargas atendre els seus treballs amb ells i el de guitarra amb Miguel Ríos, anteriorment ja havia tocat també amb Banana, Pasarela, Comando Rock i L'Orquestra Mondragón. Així mateix trobàvem forman part del grup RH+ a Nacho Campillo que es feia dir en aquella època Nacho Reyno que després va crear Tam Tam Go! i que anteriorment ja havia militat amb Clavel i Jazmín. A RH+ també trobavem a Fernando Vázquez, cantant, harmònica i que venie dels Pasarela i un quart membre que era Tito Herrero front de la bateria i que venia dels Conexión, el grup de Luis Cobos. Javier Vargas (Madrid, 1958) més tard crearia la Vargas Blues Band.
Els RH +
Matamala – L’Exprés de mitjanit 1993
Aquesta cançó obria el CD "Matamala Dos" de 1993, publicat a través del segell Al.leluia Records, propietat de Reyes Torio que havái sigut component del grup Dinamita Pa Los Pollos i amb el que ells estaven vinculats però no em pregunteu com perquè no ho recordo. L'adaptació de la lletra al català la va realitzar Francesc Ribera conegut com "Titot" que va ser cantant del grup Brams i actualment milita en Mesclat. En el primer CD de Matamala col.laborava la seva germana, l'actriu Arianna Gil, encara que en aquest no n'estic segur. Van començar sent una banda estandard del mod espanyol, els Brighton 64 que van triomfar amb "La casa de la Bomba", passant més tard a ser Brigatones i ja en els 90 Matamala. Jo vaig produir un concert amb Brighton 64, Los Enemigos i Seis Disparos al Moll de Costa de Tarragona, l’any 1988, era el primer que es feia al Moll de Costa, obrint camí a posteriors esdeveniments. Ja veieu, aquí també vaig 
ser pioner. Per cert, va ser ruïnós. La gent no coneixia el recinte i es van imaginar que era a l'aire lliure. Transcorria el mes d'octubre i va ser una de les nits més fredes de l'any, total 182 entrades venudes. També va ajudar i molt al fracas que a les entradas al moll per la plaça dels Carros i pel pont del carrer Reial, es va col.locar la Policia Nacional, escorcollant a la gent que venia al concert a la recerca de drogues. La veritat és que entre seguretat interna i policia, hi havia més gent que públic assistent. Aquell concert va ser ruinos per a tots. Els grups crec recordar que no van cobrar, jo tampoc, els de les barres dels bars no van vendre ni un entrepà… si no em falla la memòria em sembla que els únics que van cobrar van ser els de seguretat ja que l’empresari, un tipus de Vilaplana, va voler que tinguessin cura de les seves esquenes. Matamala es van desfer a principis del nou segle.
Matamala, una bona banda de rock en català
Os Resentidos – Por Alí, por Alá 1988
Os Resentidos van ser un grup gallec creat el 1984 per Antón Reixa, Alberto Torrado i Javier Soto. Javier els va deixà i fou substituït per Xabier Debesa. Antón Reixa és el cantant i ell també s'encarrega de les lletres i els altres dos components eren responsables de la part instrumental, tocant guitarra, baix, gaita, teclats i tanbé de les programacions. Os Resentidos es van separar en 1994. Una cançó i un disc marquen la cursa d'aquests gallecs, es tracta de la cançó "Fai un sol de Carallo" de 1986 i que es trovaba al seu segon LP, al que donava títol. Aquest tema que us portem es trobava 
en un doble CD benèfic que va editar el segell Avispa, però no he trobat la caràtula perquè després de passar-ho a mp3 no se on dimonis l’he deixat. També s'incloïa en el LP "Fracaso Tropical" que d'aquest si tinc la portada del vinil. És una cançó amb una lletra divertidíma que ens parla de l'emigració gallega a Alemanya, on coincideixen amb turcs i altres estrangers al país germànic, encara que tots ells treballen a la fàbrica Wolsvagen. Amb aquesta cançó de Os Resentidos, tenim que destacar el fet de que mentre el cantant va deixant anar la lletra, una veu en off va traduïn-la al alemany, a la seva manera, es clar.
Leiva – Todo lo que tú quieras 2012
En aquests moments els dos components del desaparegut grup Pereza tenen als seus primers discos en solitari en el mercat nacional, després d'haver anunciat en un comunicat de premsa emès el setembre de 2011 que es desfeien. El primer a treure disc a estat Leiva, de veritable nom José Miguel Conejo Torres, nascut a Madrid el 30 d'abril de 1980 i que en el grup era baixista, bateria, guitarra i cantant, a més de fer lletres i compondre música. La seva primera banda es va cridar Malahierba que curiosament és el sobrenom amb què se'l coneixia des de molt jove, fins que va formar amb el seu company, el català Rubén Pozo Prats, el grup Pereza que quan van començar versionaven a Leño. El 21 febrer 2012 ha sortit a la venda el seu primer àlbum com Leiva titulat "Diciembre" dels que us extrec aquesta cançó, tot i que el single promocional ha estat "Eme". En l'àlbum ha col.laborat Quique González i la passada setmana va començar la gira de presentaçió.
Miguel Ríos – Todo a pulmón 1983
L'etern rocker espanyol, el més incombustible, és i serà Miguel Ríos, tot i que es va retirar oficialment, però sempre l'he anomenat el "cantant Guadiana" per que s'ha allunyat de la música en diverses ocasions, però Miguel Ríos sempre ha tornat. Jo recordo una frase del genial Louis Armstrong que deie “Els músics no es retiren, paren quan no hi ha més música en el seu interior” i jo crec que a Miguel Ríos, tot i els seus 67 anys, ancara li queda molt a dir. Miguel Ríos Campaña va néixa a Granada el 7 juny 1944 i inicialment el van anomenar Mike Ríos "El rei del Twist". La cançó que sona ara a Un Toc de Rock “Todo a pulmón”, una composició del argentí Alejandro Lerner, es trobava 
a l’àlbum “La encrucijada”, editat l'any 1984, si bé havia donat títul a un LP editat un anys abans i es va publicar en single a finals del 83 amb “La reina del keroseno” a la cara B. Es clar que aquesta es una versió en directe. El single de Miguel Ríos amb el "Himno de l'alegria" que va comptar amb la producció i arrengaments de Waldo de los Ríos, va vendre milions de discos a tot el món i el va col.locar fins i tot en les llistes del Billboard, però el seu àlbum més venut a Espanya ha estat "Rock and Ríos", un doble disc en directe gravat els dies 5 i 6 de març de 1982 a l'antic Pavelló d'Esports del Reial Madrid i publicat al juny d'aquell mateix any, quan el cantant celebrava els seus vint anys en el món de la música. Va vendre 450.000 còpies i va propiciar una multitudinària gira per tot el país que va recalar a Reus. Va ser el primer concert del meu fill gran, Guillem que llavor tenía tretze o catorce anys i que ja no està entre nosaltres. A la foto Mario Prades amb Miguel Ríos.
Trigo Limpio – Muñeca 1975
Avui tornarem a escoltar a Un Toc de Rock a Trigo Limpio i la seva cançó de debut de la que us vaig parlar fa un parell o tres de setmanes. Trigo Limpio va ser un dels bons grups vocals que a l’Espanya de la transició es van dedicar a fer un pop molt proper al folk i amb bons joc de veus. Eren Amaya Saizar, Iñaki de Pablo i Luis Carlos Gil. Aquesta cançó que us porto ara, una composició d’ells inclosa com a cara A del seu primer single, es un dels temes més importants que van gravar Trigo Limpio i molts la consideren la seva millor cançó. Es va gravar al novembre de 1975 i es va incloure en el seu primer LP “Trigo Limpio”, editat l’any 1978. Més tard van coneixa a Juan Carlos Calderón que els hi va composar algunes de les seves millors cançons. Trigo Limpio van representar a Espanya en el Festival de l'OTI de 1977 que es celebra a Xile, amb "Rómpeme, mátame", conseguin un tercer lloc i també van anar a Eurovisió, a l’any 1980, amb 
"Quédate esta noche", encara que en aquest últim festival la noia que cantava era Patricia Fernández, Amaya havia marxat poc abans per crear el grup Bravo. Trigo Limpio van funcionar de l’any 1970 al 1980. Amaya es va unir al grup Txarangö, ja en els noranta, al costat de Ana Bejarano, Roberto Uranga i José Ipiña, ex-components de Mocedades i un tal Javier. Per cert que van treure un CD genial titulat "Todo tiene su sitio bajo el cielo" que va ser poc valorat, però a mi sempre m'ha agradat pel seu caire tan a folk americà. Aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock es una peça tendra i romàntica que ens parla dels amors de la juventut i com la distancia pot arrivar a espallaro tot. Es una bona lletra.
Trigo Limpio, a sota cubertes de discos
Nubes Grises – El solitario 1975
L’any 1973 la cantant Alícia Granados deixa el grup Alícia y Nubes Grises fet que va suposar una aturada que semblava haver desmembrat al grup, però Jaime Martín i Tony Bernal incorporen a una nova cantant anomenada Joanna i segueixen ja sols com Nubes Grises. Realment va ser l'etapa més brillant d'aquest tercet vocal català. Jo coneixia a Tony que quan van començar a Alicia y Nubes Grises era representant de l'empresa Laminados i Muelles, SA. En aquella època jo treballava com a cap de magatzem en Transfer SL, una firma situada a la Bordeta que fabricava els aspiradors Tornado i TR a Espanya. Nubes Grises es posen de nou en marxa i van canviar de discogràfica, fitxen per Ariola 
que s'havia instal.lat recentment a Espanya, l’any 1974. BMG-Ariola aposta per ells i els posa a Tony Ronald com a productor. Nubes Grises es revaloren i prenen un aire més actual gravant cançons compostes per Tony Bernal. L'any 1975 editen "El solitario" que possiblement fos el seu major èxit i amb ella es presenten al Festival d'Almeria i guanyen, col.locant el single a la tercera posició en les llistes de vendes espanyoles, encara que ja sabeu que aquestes llistes són poc de fiar . L'any 1976 Joanna els deixa en quedar-se embarassada i és substituïda per Ángela amb la qual l'any 1977 gravarien un altre dels seus èxits més importants, el single amb "Marinero". Anys més tard Joanna s'incorporaria com a cantant a l'Orquestra Plateria. El 1978 i després treurer el seu segon LP "Así somos" Nubes Grises es desfan. Van ser un dels millors grups vocals de la seva dècada.
Richard Cocciante – Sinceridad 1983
El cantant, pianista i també compositor italià Richard Cocciante, tot i ser italià, va néixa a Saigon, capital del Vietnam i que actualment es diu Ciutat Ho Chi Minh, el 20 de febrer de l’any 1946, de mare francesa i pare italià. Es va criar a Roma. Richard Cocciante ha gravat diversos duets, entre ells un amb la cantant catalana Mónica Naranjo, amb la qual va gravar l’any 1995 la cançó "Sobre tu piel". Richard Cocciante és autor del musical "Notre Dame de París" basat en una obra de Victor Hugo. Però a Espanya vam descobrir a Richard Cocciante, aquest home de cabells d'escarola i baixa alçada, gràcies a la cançó "Bella sin alma", és clar que altres temes també versionats al castellà llueixen en la seva carrera, entre ells cal destacar "Margarita" i al meu paré un dels millors que va gravar mai, aquest que sona ara a Un Toc de Rock, "Sinceridad" que és de l’any 1983 i si bé es va publicar en single, és va extreure del LP “Richard Cocciante canta en español”.
El cantant, pianista i compositor italià Richard Cocciante
Pablo Alborán y Carminho – Perdóname 2011
Fa uns programes vam escoltar a Un Toc de Rock a la cantant portuguesa de fado Carminho i us vaig comentar que havia col.laborat en l'enregistrament del single amb el tema "Perdóname" de Pablo Alborán. Doncs bé avui el anem a escoltar. L'1 de febrer del passat any 2011, el cantant malagueny Pablo Alborán publica el seu primer àlbum titulat amb el seu nom i el 15 de novembre llançava el segon titulat "En Acústic" que s'havia gravat en directe. Entre els dos discos ha sumat set discos de Platí. Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz va néixa a Màlaga el 31 de maig de 1989 i compon totes les seves cançons. Carmo Rebelo d'Andrade (Lisboa, 20 d'agost de 1984) i popularment coneguda com Carminho col.labora amb la seva veu en aquesta cançó i això ha ajudat el malagueny a classificar-se en les llistes portugueses, tot i que no oblideu que al veí país també hi ha el mateix sistema de ràdio-fórmula que a Espanya, cal fixar-se només en les xifres reals de venda, encara que aquestes també poden ser manipulades i algun dia us explicaré com ho fan.
Pablo Alborán, pop amb regust del Sur
Joan Manuel Serrat – El Drapaire 1966
pogut ser de mi si no fos per aquell censor al peu del canó, clar que com sóc molt dolent, quan va sortir el disc sense censurar me'l vaig comprar per poder-lo escoltar sense traves i després vaig haver de resar un parell de rosaris i quatre Ave Maries per ser absolt del meu pecat. "El drapaire", a més d'editar-se en format EP, el seu segon EP que incloïa "Ara que tinc vint anys", "Quan arriba el fred" i "Sota un cirerer florit", l’any 1966, també es va incloure en l'àlbum "Ara que tinc vint anys ", el seu segon LP editat per Edigsa ja l'any 1967. A la foto veureu a Mario Prades amb Serrat i la cantant Mara Castel. Per cert, la totalitat de la discografia de Joan Manuel Serrat en discos de vinil va ser reeditada en versió CD entre 1990 i el 2007. Joan Manuel Serrat Teresa va néixa a Barcelona, al Poble-Sec, un 27 de desembre de 1943, va estudiar per a torner a la Universitat Laboral de Tarragona i amb la seva família estiuejava al Càmping l'Esquirol, entre Salou i Cambrils, la mili la va fer a Castillejos, també a Tarragona.
Jordi Tortosa – Barri mariner 1983
El cantautor tarraconení Jordi Tortosa va compossar aquest tema i es va editar com a cara A d'aquest single a través del segell Belter l'any 1983 amb “La dona que viu al meu costat” a la cara B, aquest últim tema era una composición de Pau Saracho. En la gravació que es va realitzar en els Estudis Belter de Barcelona, van intervenir Jordi Smell al piano (a la foto), Pau Saracho a la guitarra i llaüt, Jaume Francesc al baix i Jacar Álvarez a la bateria i percussió. Jordi Tortosa amb aquesta cançó va quedar finalista als premis musicals Cançó 83. El tema ens parla d'un barri mariner que podria ser perfectament el Serrallo de Tarragona. Aquest single va rebre les ajudes pertinents del Departament de Cultura i direcció de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. Jo vaig conèixa a Jordi Tortosa una nit a l'avui desaparegut pub Va com Va, encara que crec que en aquella època era Quick Sala Platea. Un local on es realitzaven moltes actuacions en directe i que tenia veritables problemes amb algun veí del seu edifici, a causa del so quan es realitzava un concert i això que el local estava insonoritzat.El pianista tarraconí Jordi Smell (Foto: Mario Prades)
Alberto Cortez – En un rincón del alma 1971
Aquesta cançó jo us la he extret d’un recopilatorio d’Alberto Cortez amb “En un rincón del alma”, igual que la cançó, per títol i que es va publicar l’any 2001, si be es trovaba originalmente en el àlbum “No soy de aquí” que Alberto Cortez va editar l’any 1971. El cas d'Alberto Cortez és curiós. Argentí, cantant d'orquestres, quan va començar ho va fer gravant patxangades com el "Sucu, sucu", de fet s’el coneixia com Mister Sucu Sucu, però un bon dia i per sorpresa, en un concert a Madrid, Alberto Cortez va començar a cantar cançons pròpies amb lletres compromeses i versions del gran mestre Atahualpa Yupanqui, donant un gir de 180 graus en la seva carrera i arribant plenament al públic, demostrant que Alberto Cortez era un gran cantautor. Aquest tema, al costat de "Las Palmeras", “Cuando un amigo se va”, "No soy de aquí ni soy de allá”, “Castillos en el aire” o “A partir de mañana", son el més representatius de la seva cursa. Alberto Cortez va néixa a Ranjul, a l’inmensa Pampa argentina, l'11 de març de 1940.
Acabaré per avui Un Toc de Rock amb una dita que corre per les xarxas socials d'Internet
“Fer un amic és una Gràcia. Tenir un amic
és un Do. Conservar un amic és una
Virtut. Ser un amic és un Honor”
és un Do. Conservar un amic és una
Virtut. Ser un amic és un Honor”
Tanquem la barraqueta d’Un Toc de Rock per avui, jo foto el camp, us deixo en bona companyia, la de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre, peró no esteu tristos, penseu que tornarem a trovarn-nos en el proper programa d’Un Toc de Rock, fins llavors sols tinc que recomenaros que sigueu bons i bones.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario