Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
La setmana passada un dels programes d'Un Toc de Rock el vaig dedicar a escoltar cançons "llargues". És clar que només vam tenir oportunitat d'escoltar quatre temes. Avui seguirem la tònica perquè tinc un munt de peticions pendents que meu fet arribar al correu electrònic d'Un toc de Rock. En el programa dàra escoltarem més temes que l'altre dia, però no penseu que seran molts més, avui sonaran sis. Per tant anem a començar, ja ho sabeu jo soc Mario Prades i...Benvinguts a Un Toc de Rock
The Outlaws – Ghost (rides in the sky) 1980
Aquesta es una gran banda de rock sureny, The Outlaws, pràcticament ignorats aquí al país i això que són molt bons i us ho demostro amb aquesta gran versió que fan del clàssic "Genets fantasmes en el cel", amb una canya que comprovareu en la sintonia d'Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ona La Torre i la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, escoltant Un Toc de Rock. Per cert que aquests The Outlaws són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom dels anys seixanta, en la què va militar el guitarrista Ritchie Blackmore. Aquests són de Tampa, Florida, i es van crear l'any 1967. Els components de The Outlaws són el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 
2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. El tema es trobava en el LP "Ghost Riders" publicat l’any 1980. La cançó va ser escrita el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i es va editar per primera vegada l’any sigüent. L'han gravat des de Bing Crosby amb els Ken Darby Singers, a Frankie Laine, pasant per Marty Robbins, Blues Brothers, George Harrison i Johnny Cash, inclos el tenor Mario del Monaco. La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques 
fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís o canvia d’inmediat o ell serà un més d’aquells texans fantasmes pel cel. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" que hem escoltat no fa massa en el programa i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", las dues pel.lículas va protagonitzar-las l’actor Nicolas Cage. Hi han versions instrumentals a carrec de gent de la suf music, com The Spotnicks o els Shadows, inclus aquí al pais l’han gravat els Pekenikes. Per cert, l'esquelet del cap de vedella que veieu a la caràtula dels disc, es el signe d'identitat del grup The Outlaws. La cançó també s’ha titulat en diverses ocasions amb l’afegitó “A cowboy legend”.
Poco – Rose of Cimarron 1976
Poco van ser una de les millors bandes de country-rock de la història, al costat dels Flying Burrito Brothers, Eagles, The Byrds i The Desert Rose Band. De fet va ser una veritable escola de músics de la qual van sortir algunes d'aquestes bandes i altres no menys importants. Poco va ser creat l’any 1968 per Richie Furay i Jim Messina que venien dels Buffalo Springfield. "Rose de Cimarron" ha estat el seu millor LP i aquí us porto el tema que li dóna títol, va ser l'onzè disc de Poco i es va publicar el 29 de maig de 1976. Els autors del tema van ser Rusty Young que també va ser la veu solista i el baixista Timothy B. Schmit (a la foto), que passaria a formar part de Eagles poc 
després. D'aquest tema va fer Emmylou Harris una versió que va aparèixa en el seu disc "Cimarron" de l'any 1981. Poco va patir canvis continus en la seva formació i en aquesta gravació a més de Rusty i Timothy també estaven Paul Cotton a la guitarra i cors i George Grantham a la bateria i cors. En la gravació de l’àlbum també van col.laborar Ed Garth (fiddle, flauta, violí, saxo i cors), Mark Henry Harman (teclats i violoncel), Milt Holland (percussió, marimba i washboard), Johnny Logan (banjo), Paul Weller (guitarra i cors), Tom Sellers (piano) i Steve Ferguson (piano). El productor va estar Mark Henry Harman. Aquest disc va ser reeditat l’any 1989 per el segell MCA Records en versió CD. Per cert, Jim Messina quan va deixà a Poco va crear Loggins & Messina, als que hem escoltan en passats programes d’Un Toc de Rock.
A dalt cubertes d'àlbums dels Poco, a sota foto
Neil Young & The Crazy Horse – Cortez the killer
Aquest tema del guitarrista, cantant i compositor canadenc Neil Young va ser censurat aquí en el país i es va condicionar la sortida del disc "Zuma" a Espanya al fet de que es retirés la cançó, cosa a la que Neil Young es va negà. Pel que sembla als censors no els va agradar que Neil Young ens presentés una visió diferents a la dels llibres d'història d'Espanya, del conqueridor extremeny Hernán Cortés en la que, pel títol podeu endevinar-ho perfectament, Neil Young ens el presenta com un assassí que va massacrar a milers d'asteques. Dóna una visió molt sui generis de la "Nit tràgica", sense cap funament historic, també hi a que dir-ho. Anys després la censura va ser abolida, no ho recordo de ben cert, o possiblement la cançó va colar perquè el nou censor no entenia molt bé l'anglès i se li va escapar el sentit, però la realitat es que finalment el canadenc Neil Young va poder publicar "Zuma" aquí al nostre país. Als Estats Units el disc “Zuma” va sortir 
a la venda el 10 de novembre de 1975 i va ser Disc d'Or. El cantant, guitarra i compositor Neil Young néix a Toronto, un 12 de novembre de 1945. Va formar part dels Buffalo Springfield, després va gravar en solitari per integrar-se al primer supergrup americà Crosby, Stills, Nash & Young. La seva guitarra i tendències musicals resultaven excessivament dures per als seus companys i va decidir seguir en solitari, però amb The Crazy Horse com a banda d'acompanyament i amb ells va gravar a més d'aquest disc que escoltem ara a Un Toc de Rock, molts altres, entre ells el que està catalogat com el seu millor disc "Harvest". Des de fa una anys els nous àlbums de Neil Young son cançons aprofitades de gravacions anteriors i que en el seu moment van ser rebutgades o s’han regravat y mesclat de nou
Discos de Neil Young, a sota una foto en directe
Johnny Rivers – Oda from John Lee Hooker 1967
El cas d'aquesta cançó del nord-americà Johnny Rivers és molt curiós. El tema es va publicar com a farcit en un disc gravat en directe i va passar completament desapercebut al seu país, però a Espanya el van treure com a cara B d'un single i curiosament va agradar de tal manera que van reeditar el single amb la cançó a la cara A i avui en dia és l'únic tema seu que es recorda a Espanya, els que el recorden es clar, quan es parla de Johnny Rivers. Per descomptat que en el single es va incloure una versió curta que com era pràctica habitual, es va retallar a cop de tisoras. La canço ens fa un recorregut per aquella música i cançons vinculades amb el genial cantant i guitarrista de color John Lee Hooker (Clarksdale, Misisipi, 22 d’agost de 1917 - San 
Francisco, 21 de juny de 2001), un dels pares del modern blues. De veritable nom John Henry Ramistella, Johnny Rivers va néixa el 7 de novembre de 1942 a la ciutat de Nova York i al seu pais les cançons més representatives i de referencia seves son "Poor Side of Town", "Summer Rain" i "Secret Agent Man", no aquesta, com ja us deia abans. Va començar con a guitarrista d’acompanyament amb Ricky Nelson i James Burton. Aquest tema de més de 16 minuts de durada, es va incloure en el seu disc "Whisky a Go Go revisited", gravat en directe l'any 1967, però a Espanya no va arribar fins a finals dels anys seixanta, concretament al 1969. Tot i que Johnny Rivers, excepte per aquest tema és pràcticament desconegut a Espanya, als Estats Units té gravats 33 àlbums, 8 recopilatoris i ha col.locat 31 singles a les llistes americanes. Johnny Rivers segueix en actiu.
A sota fotos de Johnnny Rivers
Pacific Gas & Electric – Are you ready? 1970
Aquesta bona banda nord-americana, Pacific Gas & Electric, al igual que els Chicago va prendre el seu nom d'una empresa de la seva ciutat, en aquest cas es tractava de la principal companyia de subministrament elèctric de la Costa Oest, però al contrari que els va succeir als Chicago, als Pacific Gas & Electric no els hi va anar malament, a la empresa elèctrica li va fer gràcia i van poder treballar amb aquest nom sense cap problema ni traba. Es clar que als Chicago no els hi va resultar tan fàcil. Es van fer dir inicialment i en el seu primer disc Chicago Transit Authority que era el nom de la companyia de transport públic (els tranvies) de la seva ciutat i van haver d’abreujar-lo a tan sols Chicago ja que a la empresa pública de transports no els hi va fer gracia que es diguesin així i els hi van fer cambiar-lo al tindrel registrat. El “Estas preparat?” que escoltem ara a Un Toc de Rock, va 
ser el gran hit dels Pacific Gas & Electric, una banda mixta (blancs i negres) que treballaven per CBS, encasellada en el soul però plena de R & B. El tema “Are you ready” donava títol al seu segon LP publicat l’any 1970. Pacific Gas & Electric eren de Los Angeles i estaven liderats per l'extraordinari guitarra Glenn Shwartz que venia de The James Gang i que els va deixà poc després de gravar aquest disc i també el cantant Charlie Allen. Pacific Gas & Electric funcionaren de l’any 1967 a 1973 amb canvis continus en la seva formació, aixó si. Per cert que aquest LP es tanca amb una versió del clàsic del soul "When a man loves a woman" de Percy Sladge que està plena de trempera, ja us la vaig punxar, però no m’importarie rés tornar a posar-la un altre dia.
Discos i a sota una foto
Pink Floyd – Shine on you crazy diamonds (part 1) 1975
van trobar molt pitjor. Cap membre de la banda el va tornar a veure fins que Syd Barrett va morir l’any 2006. La seva substitució per David Gilmour va ser totalment justificada ja que Syd sortia a l'escenari drogat, s'asseia a terra i començava a tocar un acord que monòtonament seguia desgranant fins que li desconnectaven la guitarra. Durant un temps i amb la guitarra desconnectada el deixaven estar davant del públic mentre el que tocava, com a músic interí, era Gilmour, fins que finalment van adoptar la solució més lògica davant les negatives de Syd per abandonar les drogues, va ser substituït i David Gilmour va passar a ser membre fixe i va compondre algunes de les millors cançons de Pink Floyd. Per cert, quan afirmo que aquest és el millor disc del grup he d'afegir que tant Richard Wright com David Gilmour coincideixen 
amb mi que "Wish You Were Here" és el seu àlbum favorit. En la gravació col.laboren el violinista de jazz Stéphane Grappelli i Yehudi Menuhin que es trobaven en un altre estudi del mateix edifici i se'ls va convidar a gravar en el nou àlbum. També compten amb el saxofonista Dick Parry. A les veus tenen a Roy Harper i el grup The Blackberries, si be qui canta a la gravació com a veu solista es Roger Waters ja que David es va negà a fero, cosa de la que despres s’arrepentí, segons explicava. "Wish You Were Here" es va estrenar el 5 de juliol de 1975 a un festival a l'aire lliure a Knebworth. En el mateix esdeveniment participava el cantant Roy Harper, que en descobrir que el vestuari que anava a utilitzar en el concert havia desaparegut va procedir a destrossar una de les furgonetes dels Pink Floyd, patint alguna ferida. Per cert que en l'argot radiofònic, aquest disc era conegut com el de "La Mà de Ferro" pel dibuix de les dues mans encaixadas, imprès en el cercle interior del vinil i que veureu a sota.
A sota els Pink Floyd de la primera época. Syd Barret es el segon per l'esquerra
I ara amb els Pink Floyd i una dita del filósof i escriptor indú Rabindranath Tagore (1861-1941) que va dir:
“Porto dins meu un pes angoixant, el de les
riqueses que no he donat als altres”
Tanco la barraqueta, Un Toc de Rock s’acaba per avui, jo toco el dos i marxo, però us quedeu en la companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre, peró tornarem a trovarn-nos en el proper programa d’Un Toc de Rock, fins llavors que sigueu bons i bones.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario