Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
BONES FESTES US DESITGO
DES DE UN TOC DE ROCK
La música country és als Estats Units com el flamenc a Espanya. Hi ha grans i acèrrims seguidors, altres als quals no els agrada gens i una gran massa que escolta country quan les cançons els agraden, no per l'estil en si, només per que com sempre passa a la vinya del senyor, hi ha cançons que són bones, dins de l'estil que sigui. Per això en el programa d'avui d'Un Toc de Rock ens vestim amb pantalons texans, d'aquells blaus-grisos a ratlles, no blue-jeans que no tenen res a veure ja que eren utilitzats per els miners, no pels cowboys; també ens calcem botes de muntar de canya alta i barret Stetson, un parell de revòlvers penjant 
d'una canana a la nostra cintura, amb mocador al coll per protegir-nos de la pols que aixecan els cavalls i el ramat i sortim a galopar per la praderia o els àrids deserts de Colorado, vigilant no creuar-nos en el camí d'algun grup d'indis fora de la llei, camí de Sant Jacinto. Descansant sota el cel protector mentre escoltem a la vora del foc del campament, històries de genets fantasmes i olorant roses de Cimarrón, contemplant els núvols creant ales platejades al cel, sota la llum de la lluna plena. Potser al final, fins i tot trobem 16 tones que no sé si seran d'or, però si que estaran plenes de bona música.Benvinguts a Un Toc de Rock
Wynonna amb Lyle Lovett & Naomi Judd - Girls with guitar 1993/1996
El 1996 el segell Arcade va editar un CD recollin14 temes,era tot un seguit de grans del country inclosos en aquest recull que van titular "Songs from Desperado country". El CD s'obre amb aquest tema que interpreta Wynonna Judd al costat de Lyle Lovitt i Naomi Judd que és la seva mare. Inicialment es va incloure en l'àlbum "Tell my why" del 1993, el seu segon disc que va ser produït per Tony Brown i la cançó havia estat composta per Mary-Chapin Carpenter. Wynonna Judd es diu en realitat Claire Christina Ciminella i va néixa el 30 de maig de 1964 a Ashland, Kentuck. És filla de 
la cantant Naomi Judd que va col.laborar en aquest tema i juntes van crear el duet The Judds que han obtingut un munt d'èxits gravant bastants discos. Després parlarem del duet i escoltarem un tema seu. És clar que he de recalcaros que ambdues tenen interessants i fructíferes carreres en solitari. Pel que fa al cantant, guitarra i compositor Lyle Lovitt que també va participar en l'enregistrament d'aquesta cançó, us dire que va estar casat amb l'actriu Julia Roberts de la que es va divorciar el 1995. Lyle Lovitt va néixa en Klein, Texas, l'1 de novembre de 1957 i té gravats 10 àlbums d'estudi, un directe i diverses recopilacions, havent posat 21 singles entre els 10 primers del Billboard. És doctor honoris causa per la Universitat de Houston. Wynonna Judd
The Desert Rose Band & Emmylou Harris – Price I pay 1991/1996
El grup californià The Desert Rose Band liderats per Chris Hillman és una de les millors bandes de country-rock de la història, tot i no haver aconseguit mai el resó comercial de The Eagles. Cal aclarir que Chris Hillman va formar part de grups mítics com The Byrds, The Flying Burrito Brothers i Poco. The Desert Rose Band va ser creats l'any 1985 per Chris Hillman (4 de desembre de 1944, Los Angeles), Herb Pedersen (27 d'abril de 1944, Berkeley, Califòrnia) i John Jorgenson (6 de juliol de 1956, Madison, Wisconsin), als quals es van unir Bill Bryson (baix), Jay Dee Manesse (guitarra steel) i Steve Duncan (bateria). Aquest tema us el trec també del CD recopilatori d'Arcade, però originalment es va incloure al "A Dozen Roses Greatest Hits" que es va publicar el 4 de gener de 1991, arribant a posicionar-se en el lloc 44 del Billboard. La Desert Rose Band es va desfer l’any 1994, però van tornar de nou, amb canvis en la formació, el 2008, estant en actiu un parell de anys.En aquest tema col.labora la cantant Emmylou Harris (2 d'abril de 1947, Birmingham, Alabama ) una de les grans veus del country de tots els temps.
Discos i foto de The Desert Rose Band
Tim McGraw - Indian outlaw 1994/1996
També en el recopilatori "Songs from Desperado country" es va incloure aquest tema del cantant, compositor i actor Tim McGraw que ens parla d'indis que estan fora de la llei i que es trobava originalment en el seu LP "Not a moments too soon", publicat el 2 de març de 1994 i que va ser sis vegades disc de Platí, aconseguint la primera posició tant als Estats Units com Canadà. Tim es diu en realitat Samuel Timothy McGraw i va néixa l'1 
de maig de 1967 a Delhi, Louisiana i també ha treballat i molt com a actor, sent un dels protagonistes del film "Country strong" que als Estats Units es va titular "Love Don' t Let Em Down", on curiosament, tot i incloure una o dues cançons seves a la banda sonora i tractar sobre una cantant de country de la qual fa de representant, ell no canta en cap moment. Per cert, està casat amb la també cantant, en aquest cas de pop, Faith Hill. Tim McGraw ha gravat deu àlbums d'estudi, tres reculls i cinquanta-quatre singles, havent guanyat dos Grammy. Al final de la cançó Tim McGraw la barreja amb el "Cherokee Bend" de Gordon Lightfoot, com ja us vaig avançar la passada setmana. Tim McGraw i la seva dona, la cantant Faith Hill
Jeff Bridges – Fallin’ & Flyin’ 2010
A la banda sonora del film "Crazy heart" que va ser estrenat el 2010, l'actor Jeff Bridges ens va sorprendre cantant country acompanyant-se amb una guitarra i a més hem de reconèixa que no ho fa gens, però que gens malament. Jeff Bridges, nascut el 4 de desembre de 1949 a Los Angeles, interpreta varies cançons a la banda sonora de la pel.lícula "Crazy Heart", un drama amb bona música que narra els tardans anys d'una estrella del country que es troba ja en la seva tardor, cami del hivern. La novela de Thomas Cobb en que és van basà per la pel.lícula “Crazy Heart”, dirijida per Scott Cooper, estaba inspirada en la vida del cantant Hank Thompson, una llegenda del country als Estats Units. Es tracta d’un drama musical que la veritat, em va agradar bastant. Es un bon film i una bona banda sonora que us recomano des de Un Toc de Rock. Por cert Jeff Bridges a horas d’ara ja té el seu disc sencer al carrer, es titula com ell “Jeff Bridges” i està ple de country. Us seleccionaré alguna cançó. La veritat es que vaig duptar si posar-vos ja alguna peça del nou àlbum, en lloc d’aquesta, però finalment vaig decidir deixà el programa d’Un Toc de Rock d’avui, tal i com l'havia preparat inicialment, en propers programes ja escoltarem cançons noves de Jeff Bridges.
El disc acabat de editar de Jeff Bridges, a sota un
ara i un abans del actor, cantant i guitarrista
The Blues Brothers Band – Ghost riders in the sky (A cowboy legend) 1997
I ara em preguntareu que pintan els Blue Brothers en un programa de música country. La pel.lícula dels Blue Brothers que es va estrenar el 1998 i titulada "Blue Brothers 2000", era un calc del guió de la primera, afegint nous personatges i prescindint de John Belussi que ja havia mort. Per descomptat, a las seves correrias es troben ficats en un concert de country a qui el seu representant els ha manat erròniament o amb molta mala llet que això tampoc queda massa clar i en aquesta ocasió ells s’en surten sobre la marxa, muntant-se aquest versió d'un clàssic del country, però que han tocat molts grups de rock com The Outlaws. Les veus solistes són les dels actors Don Aykroyd i John Goodman, aquest últim substituint al desaparegut John Belushi. "Ghost Riders in the Sky: A Cowboy Legend" és una cançó country, escrita el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i s'han fet moltes versions des de 1949. La lletra de la 
cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís, o canvia o serà un més d’aquells texans fantasmes. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" que hem escoltat no fa massa en el programa i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", la pel.lícula 
de la qual va protagonitzar-la l’actor Nicolas Cage. Per cert, els Blue Brothers Band son en aquesta pel.lícula Steve Cropper (guitarra), Matt Murphy (guitarra), Tom Malone (saxo, trombó i trompeta), Lou Marini (saxos), Donald Duck Dunn (bajo), Alan Rubin (trompeta), Birch Johnson (trombó), Leon Pendarvis (piano i órgan), Paul Shaffer (piano i órgan) i dues baterías que s’alternan Steve Potts i Anton Figg. Es clar que al final s’enfrentan amb The Louisiana Gator Boys que es una superbanda amb un munt de músics que solsament va treballar junts en una cançó i a la que trobem la crem de la crem del R & B, desde Eric Clapton a B.B. King, passant per Clarence Clemons, Isaac Hayes, Koko Taylor, Grover Washington Jr, Steve Winwood, Bo Diddley, Dr. John, Billy Preston, Charlie Musselwhite, Jimmi Vaughan, Gary US Bonds, Jon Faddis i un grapat més de músics genials. Al final els dos grups tocan una cançó tots junts, però com està plena de R & B l'escoltarem un altre dia.
Foto y caràtula oberta del CD
Hank Thompson – The wild side of life 1952/1996
Hank Thompson va ser una de les grans figures del country als Estats Units, de nom complet Henry William Thompson, va néixa el 3 de setembre de 1925 i va morir el 6 de novembre de 2007 a causa d'un càncer. Hank Thompson ha venut més de 60 milions de discos a tot el món. Per cert, la novel.la de Thomas Cobb en què es van basar per a la pel.lícula "Crazy Heart", dirigida per Scott Cooper, estava inspirada en la vida d'Hank Thompson. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, us el extrec també del "Songs from Desperado country". La cançó es va incloure en l'àlbum "Hank Tompson Greatest Songs", però es va publicar originalment al març de 1952, va ser el seu primer èxit i va estar 15 setmanes en la primera posició del Billboard, en les llistes de country. Va ser escrita per Arli Carter i William Warren i el 1951 ja l'havien gravat Jimmy Heap and His Melody Masters. S'han fet bones versions posteriorment, entre elles cal destacar les de Burl Ives, Waylon Jennings, Jessi Colter, Status Quo i sobretot la de Freddy Fender que va arribar al lloc 13 en les llistes del Billboard en el 76.
Hank Thompson
George Strait – All my ex’s live in Texas 1987/1994
El 1994 el segell Atlantic va publicar dos CD titulats "Grammy 's Greatest Country Moments" que es van editar gairebé simultàniament i en el qual oferien moments d'or amb enregistraments d'actuacions celebrades en els lliuraments dels Grammy Country. En el segon volum es va incloure aquest tema del cantant, guitarra, actor i productor George Strait, una llegenda viva de la música que va néixa a Pearsall, Texas, el 18 de maig de 1952 i al que es coneix com "The King of Country". En aquest tema de George Strait es va publicar a l'àlbum "Ocean front property" i en la cançó ens explica que el seu problema és de relacions ja que totes les seves ex dones viuen a Texas, per això ell ha hagut de marxar-se a viure a Tennessee. La veritat és que a mi em passa una cosa semblant ja que totes les 
meves ex sense excepcions m'odien a mort i això que sempre he estat dels que opinen que quan una relació s'ha acabat, doncs això, s'ha acabat. Potser és el que a elles no els ha agradat, el que tallés tota la meva relació després de la separació. George Strait va interpretà aquest tema en la cerimònia de lliurament dels Grammy Country que va tenir lloc el 2 de març de 1988. George Strait té el rècord del món en major nombre de singles que han estat número U als Estats Units, molt per sobre de qualsevol altre artista en la història de la música de qualsevol gènere, havent aconseguit 57 números U fins al 2010. Aquest tema que escoltem ja havia estat gravat pel seu autor, el cantant Sanger D. Shafer que la va interpretar en el film "Road House" i George Strait ja la va incloure en el seu disc "Greatest Hits vol. 2" publicat el 6 d'abril de 1987 i que va arribar al primer lloc del Billboard. Aquesta versió formava part de la banda sonora del videojoc "Grand Theft Acte: San Andreas", el 2004.
George Strait, caràtules i a sota una foto al escenari
Poco – Rose of Cimarron 1976
Poco van ser una de les millors bandes de country-rock de la història, al costat dels Flying Burrito Brothers, Eagles, The Byrds i The Desert Rose Band. De fet va ser l'escola de la qual van sortir algunes d'aquestes bandes i altres no menys importants. Poco va ser creat el 1968 per Richie Furay i Jim Messina que venien dels Buffalo Springfield. i "Rose of Cimarron" ha estat el seu millor LP. Ara a Un Toc de Rock us porto el tema que li dóna títol. Aquest va ser l'onzè disc de Poco i es va publicar el 29 de maig de 1976. Els autors del tema van ser Rusty Young que també va ser la veu solista i el baixista Timothy B. Schmit (a la foto), que passaria 
a formar part de Eagles poc després. D'aquest tema va fer la cantant Emmylou Harris una versió que va aparèixa en el seu disc "Cimarron" de 1981, molt bona. Poco va patir canvis continus en la seva formació, nok van ser mai estables i en aquesta gravació a més de Rusty i Timothy també estaven Paul Cotton a la guitarra i cors i George Grantham a la bateria i cors. Així mateix van col.laborar a la grabació de l’álbum “Rose of Cimarron” Ed Garth (fiddle, flauta, violí, saxo i cors), Mark Henry Harman (teclats i violoncel), Milt Holland (percussió, marimba i washboard), Johnny Logan (banjo), Paul Weller (guitarra i cors), Tom Sellers (piano) i Steve Ferguson (piano). El productor va ser Mark Henry Harman. Aquest disc va ser reeditat al 1989 per el segell MCA Records, ja en versió CD i remasteritzat.
Discos de Poco i a sota una foto
Rick Vincent – San Joaquín 1993/1996
També en el CD "Songs from Desperado Country" es recollia aquest tema del cantant i compositor Rick Vincent i per ara anem a deixar descansar aquest genial CD per una llarga temporada, tot i que encara té un munt de cançons molt bones. Rick Vincent va néixa a San Bernardino, Califòrnia i va començar la seva carrera musical en solitari amb l'àlbum "A Wanted Man that year" que es va editar el 12 de gener de 1993, amb producció de Wendy Waloman i en el qual es trobava originalment aquest tema, compost per ell i que escoltem ara a Un Toc de Rock. El cantant i també compositor Rick Vincent havia format part dels grups Pearl River i Lonestar que res tenen a veure amb els barcelonins liderats per Pere Gené, aquests són de Amarillo, a Texas. La veritat és que em sembla que no ha publicat molt més. De fet crec que aquest és el seu únic disc, però no hem feu massa cas.Postades de discos dels Pearl River, on militaba Rick Vincent,
a sota CD obert del "Songs from Desperado Country"
Flying Burrito Brothers – Hickory wind 1989
Possiblement la més important banda de country-rock de la història siguin The Flying Burrito Brothers, una veritable escola per la qual van passar músics rellevants del gènere, si bé la Flying Burrito Brothers van tenir molt poc ressò a Espanya i la seva música dins del country-rock, es decantava més cap al country que al rock i van ser eclipsats comercialment per els Eagles. El seu primer disc "The Gilded Palace of Sense" de 1969 està considerat el millor àlbum del grup. The Flying Burrito Brothers estava integrada en els seus inicis per Chris Hillman i Gram Parsons (a la foto) de nom real Ingram Cecil Connor III (5 novembre 1946 - 19 de setembre de 1973) que venien de The Byrds. També hi eren Ian Dunlop i Mickey Gauvin, al costat de Chris Ethridge, el bateria 
Michael Clarke també de The Bryds, junt amb el guitarrista Sneaky Pete Kleinow. Però per la Flying Burrito Brothers van passar molts altres grans músics. Gram Parsons els va deixar per a llançar-se en solitari, però la seva prematura mort a causa d'una sobredosi de droga, als 26 anys, en l’habitació d'hotel i posterior robatori del cadàver per a ser incinerat després de llançar-li cinc galons de benzina al taüt, en una cerimònia mundana al Joshua Tree Park, el va convertir en llegenda. L’any 1989 el segell Relix Records va reeditar als Estats Units aquest CD titulat “Cabin fever”publicat inicialment al 1985, si bé a Espanya no es va vendre fins a mitgans dels noranta i com disc d’importació. En aquest àlbum el grup està integrat per "Sneaky" Pete Kleinow (guitarres) i que era l’unic de la formació original, junt a Skip Battin a la veu i baix, Greg Harris (veu i guitarra) i Jim Goodall (batería). Aquesta cançó era una composició de Gram Parsons i Bob Buchanan que ja havia estat inclosa en l'àlbum "The Byrds 'Sweetheart of the Rodeo" dels The Byrds i que es va publicar uns quans anys abans, el 30 d'agost de 1968.
Flying Burrito Brothers
Black Hills Country Band – I feel in love again last night 2000
Des del àlbum recopilatori "Some of the best" del grup Black Hills Country Band, us extrec un altre "Peaso cansión" per gaudir junts en la sintonia d'Un Toc de Rock, des Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L'Hospitalet de l'Infant i la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Tot i tractar-se d'un disc de grans èxits, aquest va ser un dels temes inèdits que es van incloure. Curiosament aquesta bona banda de country creada a finals dels anys vuitanta, no és nord-americana, La Banda dels Turons Negres són un grup belga creat i liderat per François Goossens. Van començar sent solsament The Black Hills i treballen de fet des de 1967. A partir de 1982 passen a ser una orquestra de ball en linia i el 1988 es van reconvertir ja com Black Hills Country Band. Han tret fins al moment dotze CD. De mfet ells són una banda de directe i treballen molt pels Països Baixos, França i Alemanya. La banda la integren actualment Marleen Cools, Lindsy Schoofs, Paul de Krijger, Jan Daams i François Goossens, encara que han tingut altres col.laboradors, entre ells Ad van Hoof, Leo Dauwen i Miriam Dumortier.François Goossens, líder dels The Black
Hills Country Band
Freddy Fender – Silver wings 1991
Caràtules de Freddy Fender, a sota discos de l'época com
Baldemar Huerta i Eddie Medina
The Judds – Love can build a bridge 1990
Si abans les escoltàvem col.laborant, aquí són parella professional. El duet The Judds està format per mare i filla, Naomi Judd (Ashland, Kentucky, 11 de gener de 1946) i Wynonna Judd, de nom real Christina Claire Ciminella (Ashland, Kentucky, 30 de maig de 1964). Ambdues tenen una bona carrera en solitari, però van treballar juntes aconseguint un duet estable que va arribar a ser més important que les seves pròpies trajectòries per separat, gravant bons discos i aconseguint cinc Grammy i un munt de premis més. La primera etapa en la que van traballar juntes va ser de 1983 a 1991 i la segona de 1998 al 2000. El tema que escoltem ara, tot un “peaso cansión”, és de 1990 i va rebre el premi "1992 Best Country Performance by a Duo or Group with Vocal" i es trobava en un LP del mateix títol assolint el nº 5 en les llistes country de USA i el n º 4 al Canadà. The Judds eren de Kentucky. Per cert que la cançó va ser versionada anys després per Cher, Nenah Cherry i Chrissie Hynde dels The Pretenders, en una interpretació conjunta boníssima i que per cert... ja hem escoltat a Un Toc de Rock, la temporada passada, aixó si.
Si abans les escoltàvem col.laborant, aquí són parella professional. El duet The Judds està format per mare i filla, Naomi Judd (Ashland, Kentucky, 11 de gener de 1946) i Wynonna Judd, de nom real Christina Claire Ciminella (Ashland, Kentucky, 30 de maig de 1964). Ambdues tenen una bona carrera en solitari, però van treballar juntes aconseguint un duet estable que va arribar a ser més important que les seves pròpies trajectòries per separat, gravant bons discos i aconseguint cinc Grammy i un munt de premis més. La primera etapa en la que van traballar juntes va ser de 1983 a 1991 i la segona de 1998 al 2000. El tema que escoltem ara, tot un “peaso cansión”, és de 1990 i va rebre el premi "1992 Best Country Performance by a Duo or Group with Vocal" i es trobava en un LP del mateix títol assolint el nº 5 en les llistes country de USA i el n º 4 al Canadà. The Judds eren de Kentucky. Per cert que la cançó va ser versionada anys després per Cher, Nenah Cherry i Chrissie Hynde dels The Pretenders, en una interpretació conjunta boníssima i que per cert... ja hem escoltat a Un Toc de Rock, la temporada passada, aixó si.The Judds, mare i filla
Alison Krauss – When god dip his pen of love in my heart 1995
L'any 1995, concretament el 7 de febrer, la cantant i violinista nord-americana Alison Krauss, nascuda el 23 de juliol de 1971 a Decatur, Illinois, va editar el CD "Alison Krauss Now that I'veu found you, A Collection", un àlbum recopilatori que a Espanya va sortir a la venda a juny i on es van incloure també cançons de la seva etapa amb The Union Station. En aquest tema van col.laborar Suzanne Cox i Evelyn Cox, components de The Cox Family, al costat de Viktor Krauss al baix i Ron Block a la guitarra i es va gravar el 1993, ara bé, inicialment tenia que ser publicat en l'àlbum "Alison Krauss & 
The Cox Family, I Know Who Holds Tomorrow" editat l'any 1995 i que va aconseguir un Grammy com a Millor Disc de Bluegrass, però finalment va quedar arxivada i es va recuperar en el disc "Everybody 's Reaching out for someone" de The Cox Family. Era una composició del Reverend Derricks. Alison Krauss és una de les bones veus femenines del country, tot i que la seva música es decanta més cap al bluegrass. Per cert quer molts l'han descobert quan va gravar el seu àlbum "Raising Sand", editat el 23 d'octubre de 2007, a duet amb Robert Plant (tots dos a la foto), el que va ser cantant de Led Zeppellin i que els va valer un Grammy.Alison Krauss & The Union Station
Willie Nelson - You'll always have someone 1987
En diverses ocasions us he parlat d'aquella botigueta de Londres a la qual sempre dic que no tornaré perquè surto amb les butxaques buides i el sac ple de música, aixó si. Aquest cançó "Sempre haurà algú que t'estima", es trobava en un dels primers CD que li vaig comprar al John i dubtava ja que en aquella època jo no tenia ancara reproductor de CD, de fet el primer el vaig comprar a San Francisco un any més tard. El CD recopilatori es titulava "The great Willie Nelson" i va ser editat pel segell britànic Pickwick, si bé no consta a la seva discografia oficial. El texà Willie Nelson va gravar el seu primer LP el 1962, és una de les millors veus del country i està considerat 
una llegenda viva de la música americana. Va néixa a Abbott, Texas, el 30 d'abril de 1933 i el seu nom complet és Willie Hugh Nelson. És un dels màxims exponents de l'anomenat "outlaw country sound". Per cert, vaig a explicar-vos una anècdota que em va relatar la meva cosina, la que residia als Estats Units i que era de nacionalitat nord-americana. El 1992 Willie Nelson va treure el seu àlbum "Any Old Arms Won't Do", però es va saber que el cantant havia defraudat a Hisenda i com per als nord-americans Hisenda si que som tots, van deixà de comprar els seus discos i el nou treball no es venia ni per casualitat. Quan es va fer públic que Willie Nelson havia pagat els seus deutes i demanat disculpes públicament, el disc és va començar a vendre i molt bé. 
LeAnn Rimes – 16 Tons
Acabarem Un Toc de Rock per avui escoltan una peça que us vaig prometre a l’últim programa. Des de l'últim treball de la cantant nord-americana de country LeAnn Rimes "Lady And Gentlemen", el seu 14è disc que va ser publicat el 27 de setembre passat i on l'acompanya el grup Time Jumpers, us porto aquesta gran cançó que va ser gravada feia molt anys per Tennesse Ernie Ford, però que era de Merle Travis que la va gravar als anys 50. En aquesta cançó LeAnn Rimes se'ns mostra plena de càrrega blusera amb uns tocs de jazz que l'allunya del country al qual ens té acostumats, però 
és un "peaso cansión" plena de qualitat que ens anirà molt bé per acabar el programa d'avui i per comprovar la potència vocal de la cantant. Aquest CD de LeAnn Rimes ha estat produït per Vince Gill i Darrell Brown. En aquest disc LeAnn Rimes ha versionat temes de Merle Haggard, Kriss Kristoferson, Waylon Jennings, Willie Nelson, Vince Gill, Jimmy Bryant i uns quants més. LeAnn Rimes va néixa el 28 d'agost de 1982 a Pearl, Mississippi, però es va fer musicalment en Garland, Texas. Va ser descoberta per Bill Mark, un dels principals disc-jokeys de country dels Estats Units que va veure en ella a la possible successora de Patsy Cline. Va debutar el 1996 amb l'àlbum "Blue" i LeAnn Rimes també ha intervingut com a actriu en 13 pel.lícules, entre elles "El Bar Coyote". El 1997 va obtenir el premi de la Country Music Association Awards que ha guanyat ja en cinc ocasions i així mateix ha aconseguit 7 Grammy i diversos premis més.LeAnn Rimes
I ja que al programa d’avui hem anat de country, indis i cowboys, acabarem Un Toc de Rock amb una frase del capdill indi Noah Seattle, Gran Cap dels Duwamish que la va dir l’any 1855 i que per cert, ja us havia dit la passada temporada.
“La terra no perteneix al home, es l’home
qui perteneix a la terra"
Tanquem la barraqueta per avui, Un Toc de Rock us deixa an bona companyia, la de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Altafulla Ràdio, Ona La Torre i las emisores de la xarxa de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten els programas. Que sigueu bons, que sigueu bones i tingueu molta sort a la loteria de demà.
Bones Festes per a tothom
Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario