Un Toc de Rock programa 13-12-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

La veritat és que si fem una breu mirada a tot el que ens envolta, us adonareu que realment aquest món nostre està ple de fantasmes i no em refereixo als fantasmes amb llençol i cadena dels que tracta Iker Jiménez en el seu programa, em refereixo a fantasmes de dues potes que caminen molt alçats i surten a plena llum del dia. Alguns es va fan dir polítics, d'amplis butxaques sempre disposats a "ficar", però poc disposats a "treure" ni un euro d'elles. Per vigilar a tots aquests que treballen per nosaltres o almenys això diuen ells mentre s'asseguren la seva vellesa i jubilació, serà necessari cridar als "Cazafantasmas" a veure si els fiquen en vereda i es baixen sous i dietes. Que ja està bé!

Benvinguts a Un Toc de Rock

Ray Parker Jr. – Ghostbusters 1984

El gran èxit en la carrera de Ray Parker Junior va ser aquest tema, cançó estrella de la banda sonora de la pel.lícula del mateix títol, un divertit film amb Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver, Harold Ramis, Rick Moranis, Annie Potts, William Atherton i Ernie Hudson, reconeguda com la comèdia més taquillera de la dècada i que va tenir una seqüela, una segona part, completament desastrosa, com sol passar en masses ocasions. És clar que aquest tema que va ser número U del Billboard el 11 d'agost de 1984 i en la llista de l'any va aconseguir el lloc 9, també va representar l'estancament d'un bon cantant, guitarra i compositor ja que Ray Parker Jr mai més va tornar a aconseguir un èxit igual, almenys al nostre país i reconeguem que tampoc en el seu. Va estar a punt d'emportar-se l'Oscar a la millor cançó original, però finalment va ser per Stevie Wonder amb el tema "I Just Called to Say I Love You". Ray Erskine Parker Jr va néixa l'1 de maig de 1954, a Detroit, Míchigan. Després d'acompanyar a Barry White, el 1978 va formar part del grup Raydio, una banda de R & B, integrada també per Vincent Bohnam, Jerry Knight i Arnell Carmichael que van funcionar molt bé i amb els que va gravar 4 àlbums d'estudi i 1 grans èxits. En aquelles èpoques també va compondre cançons per Stevie Wonder i The Spinners, entre d'altres. A partir del 81 es va llançar ja en solitari. Actualment i retirat, es dedica bàsicament a compondre.

Ray Parker Jr.

Eurythmics - Sweet Dreams (Are Made of This) 1983

Quan el grup britànic The Tourist va desfer-se, dos dels seus components, la cantant Annie Lennox i el guitarra i compositor David A. Stewart van crear el duet Eurythmics que va ser considerat el millor grup de techno pop i new wave de la dècada dels 80 i que van arribar a vendre 75 milions de discos a tot el món. L'èxit es va deure a la qualitat de David A. Stewart en les noves tècniques de producció, al costat de la controvertida i andrògina imatge de la cantant Annie Lennox, de la qual per cert, no es coneix l'autèntic color del seu cabell, sempre el porta tenyit de tons diferents. Es van llançar com a duet l’any 1980 i aquest tema es trobava en el seu segon àlbum, al qual donava títol i va ser el disc que els va llançar internacionalment quan va ser publicat el 21 de gener de 1983. El single amb aquest tema va ser número dos a Anglaterra i va arribar a la primera posició als Estats Units. A partir de 1990 ambdós artistes van començar a gravar per separat, Annie Lennox en solitari, amb molt d'èxit, sobre tot gracies a la cançó de la pel.lícula "Dracula" i David A. Stewart al costat del grup The Spiritual Cowboys. Per cert, aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock va ser remasteritzat de nou i es va incloure en un "Greatest Hits" de 1991.

A dalt la reedició del tema, al costat foto de la perella i a sota 

Annie Lennox amb la seva imatge androgina

Cyndi Lauper – Girls just want to have fun 1983

Si fa unes setmanes escoltàvem un tema de l'álbum "Memphis blues", el disc més nou de la menudeta Cyndi Lauper, ara toca escoltar una del més antic. Sona a Un Toc de Rock la cançó més popular de la seva carrera i la que la va catapultar a les llistes d'èxits de tot el món, un èxit que més tard revalidaria amb "Time after time". "Les noies només volen divertir-se" es va publicar en single el 6 de novembre de 1983, era el seu senzill de debut i va ser adoptada com un himne feminista. La cançó ocupa el lloc número 23 en "Les millors 100 cançons dels 80" i va aconseguir la primera posició del Billboard en les llistes de Hot dance i en la llista de pop de l'any va arribar al lloc 15. Es va incloure en el primer LP de Cynthia Ann Stephanie Lauper, nascuda el 22 de juny de 1953 a Brooklyn, Nova York i és titulava "She 's Sota Unusual". La peça va ser escrita per Robert Hazard, qui la va gravar el 1979. La va escriure des del punt de vista masculí i per a la versió de Cyndi Lauper, van canviar lleugerament la lletra perquè pogués ser interpretada per una dona i Hazard va aprovar els canvis realitzats en el seu tema.

Discos i foto de la menudeta Cyndi Lauper

Alan Parsons Project - Eye in the sky 1982

Alan Parson va ser productor i enginyer de so dels estudis Abbey Road, a Londres i va treballar amb The Beatles, però quan es va unir al cantant Eric Woolfson van crear el Alan Parson Project aconseguint fama mundial i un èxit darrere l'altre. Alan Parson és un geni dels teclats i la música electrònica. Aquest tema va ser número 32 en les llistes de pop del Billboard de l'any 1982 i donava títol al sisè àlbum d'Alan Parson Project i possiblement és el tema més popular en la seva carrera musical. La cançó que es va gravar al desembre de 1980 i es va publicar al febrer del 82, és una referència a la novel.la "1984" de George Orwell, en la què es tracta el possible fi de la privacitat individual causat per The Big Brother, el Gran Germà i que va ser la inspiració per a aquests programes de televisió de nefast record i gran audiència. El LP es va editar al maig del mateix any i va arribar al lloc 7 del Billboard i al 27 a Anglaterra.

Alan Parsons Project

Tina Turner – What love got to do with it 1984

Anna Mae Bullock, veritable nom de Tina Turner, va néixa a Nutbush, Tennessee, el 26 de novembre de 1939 i els seus gens són barreja de negre i pell roja. Cantant, compositora, ballarina i actriu, porta més de cinquanta anys donant canya. Quan va començá i formava duet amb el seu marit, el maltractador Ike Turner, portaven un grup de ballarines anomenades The Ikettes que mai acaben les gires, ella les s'esgotava i més d'una decidia abandonar abans d'acabar i això que a més de ballar, Tina també cantava. Tina Turner ha guanyat 8 Grammy i ha venut més de 180 milions d'àlbums a tot el món. L’any 2008 va abandonar el seu retir per recórre el món amb la seva gira "Tina!: 50th Anniversary Tour" que es va celebrar el 2009 i va ser una de les més rendibles de la història de l'espectacle. Aquest tema es trobar-va en el seu àlbum "Private dancer" que es va editar el 29 de maig de 1984 i ha estat un dels seus millors discos des del seu divorci, aconseguin 5 discos de Platí només als Estats Units. Es calcula que del álbum es van vendre més de 20 milions de còpies a tot el món. Aquest tema "Què té l'amor a veure amb això?" va ser el segon single i va arribar als primers llocs de les llistes tant als Estats Units com a Anglaterra. Per cert, en una de les varies entrevistes que li he fet, li vaig preguntara Tina Turner que opinava de que es digués d'ella que tenia les millors cames del rock, es va fer un fart de riure, però em mirava d’aquesta forma coqueta de mirar que tenen les noies quan els dius alguna cosa que els ha agradat sentir. Per cert, en el tema que dóna títol al LP col.labora Mark Knopfler que crec, si no em falla la memòria, va ser l'autor de la cançó “Private dancer”.

A dalt Ike & Tina Turner, a sota la Tina amb Marl Knopfler i Phil Collins

Paul Davis – Cool night 1981

Aquest tema de Paul Davis no va arribar a publicar-se al país, va ser un dels singles que em va regalar un amic, cap de promoció de Ariola i que havien estat rebutjats ja que la discogràfica va jutjar que no anaven a vendre al mercat espanyol, és clar que als Estats Units aquest single de Paul Davis va arribar al lloc 52 en les llistes del Billboard de l'any 1982. Potser tenien raó i el tema no tenia prou qualitat per al mercat espanyol o possiblement van tornar a ficar la gamba fins al fons, jutgeu vosaltres mateixos. De fet després s'ha inclòs en algunes compilacions d'èxits variats que si s'han publicat a Espanya. Paul Lavon Davis va ser un cantant de country que va col.locar gairebé tots els seus singles també en les llistes de pop del Billboard i va néixa el 21 d'abril de 1948 a Meridian, Mississippi i va morir a l'hospital de la seva ciutat natal el 22 d'abril de 2008 a causa d'un atac de cor. Aquest tema es va publicar en single el 1981 i va aconseguir el segon lloc en les llistes del Billboard ja el gener de 1982. Al costat de "I Go Crazy" i "'65 Love Affair", són els millors singles de Paul Davis.

Paul Davis

Mr. Mister – Broken wings 1985

“Broken wings” va ser el gran hit en la carrera del grup nord-americà Mr Mister que es van crear el 1984 i van treballar fins a 1989, encara que crec que van tornar l'any passat. La banda la integraven Richard Page, Steve George, Pat Mastelotto i Steve Farris. Van gravar 4 àlbums, encara que "Pull" que es va enregistrar el 1989 no ha estat publicat fins al 2010. També s'han tret dos recopilatoris d'èxits de Mr Mister. El single amb "Broken wings", la cançó més important en la seva carrera musical, va aconseguir la primera posició en els Estats Units i Canadà i va arribar al tercer lloc a Anglaterra. Després de la dissolució de Mr. Mister, el bateria Pat Mastelotto, nascut el 10 de setembre de 1955 a Chico, Califòrnia, va treballar com a músics d'estudi en enregistraments de XTC i Cock Robin. També va col.laborar amb The Rembrandts i va ser músic d'acompanyament per Tina Arena, James Newton Howard, Michael Penn i Robyn Hitchcock. En el nou segle Pat Mastelotto es va incorporar als reestructurats i mítics King Crimson.

Disc recopilatori de Mr Mister i a sora una foto d'ells

Captain & Tennille – Do that to me one more time 1979

La parella Captain & Tennille, integrada per Daryl Dragon (nascut el 27 d'agost de 1942) i Cathryn Antoinette Tennille, coneguda com Toni (nascuda el 8 de maig de 1940), es van inflar de vendre discos entre 1975 i 1980, sobretot gràcies al èxit obtingut amb aquest tema, inclòs en el seu LP "Make Your Move" i que estava compost per Toni Tenneille. El single va arribar al primer lloc del Billboard el 16 de febrer de 1980 i va pujar al quart en les llistes de l'any. Va aconseguir el setè lloc a Anglaterra el març i l'escoltem ara a Un Toc de Rock. Un altre dels hits de Captain & Tennille va ser "Love Will Keep Us Together", versió d'un tema de Neil Sedaka que va ser escollida Cançó de l'Any  1975 als Estats Units. Quan van començar Captain & Tennille van gravar el single "The way I want to touch you" que es van finançar i publicar ells mateixos promocionan-lo ells mateixos a les emissores de ràdio i en aquest disc Daryl que havia estat teclista de The Beach Boys, va tocar tots els instruments. Arran de la bona acollida del single Captain & Tennille van ser fitxats pel segell A&M Records que va tornar a editar-lo i va ser tot un èxit. La parella es va casar poc després. La veritat és que mai van aconseguir un altre èxit igual als obtinguts durant aquests primers cinc anys, però segueixen en actiu. Per cert, Captain & Tennille van realitzar una versió en castellà del tema que escoltem avui, amb el títol "Amame una vez más". Toni Tenneille ha realitzat cors amb Elton John, Art Garfunkel, The Beach Boys i va intervenir també en el “The wall” de Pink Floyd.

Captain & Tennille

Billy Vera & The Beaters – At this moment 1987

Aquesta cançó estava inclosa dins de la banda sonora de la pel.lícula "Cita a ciegas", una comedia romàntica plena d'embolics i titulada en angles "Blind date" que protagonitzaven Kim Bassinger, Bruce Willis, i John Larroquette, sota la direcció de Blake Edwards. Billy Vera, autor i interpret de la peça i de la banda sonora, és un gran compositor, cantant, actor i guitarrista, peró gairebé un perfecte desconegut aquí al país i aixó que té cançons "acollonants", però és fàcilment explicable... les seves cançons no sonen a les emissores de Ràdio-Fórmula i aixi... Es clar que tot sabem con funciona aixó, per diners: Pagues ets bo i et classifiques. No pagues, no sones i per tant no ets bo. Billy Vera néixa a Riverside, Califòrnia, una ciutat on va residir la meva cosina durant uns cuants anys, un 28 maig 1944 i el seu veritable nom és William McCord. El seu grup d'acompanyament eren els The Beaters. Ara Billy Vera & The Beaters sonan a Un Toc de Rock per a tots vosaltres i per cert, la primera vegada que van gravar aquesta peça, una de les més populars de la seva carrera, va ser a un disc en directe registrat al The Roxy Theater de Holywood, el 15 de gener de 1981, editat al meteix any i en aquella primera gravació va col.laborar l'actor Michael J. Fox.

Billy Vera & The Beaters

Paul Young – Everytime you go away 1985

"Cada vegada que t'allunyes" és una de les grans cançons dins de la carrera del cantant britànic Paul Young, un home nascut el 17 de gener de 1956 a Lutton. L’any 1991 va cantar a duet amb Zucchero "Senza una Donna" que també va ser un altre èxit destacable d'aquest angles que a més de cantar, també toca el baix i la guitarra. Aquesta cançó es va publicar en single el 25 de febrer de 1985, estava inclosa en el seu LP "The Secret of Associations" que es va editar el 25 de març i va ser doble Platí a Anglaterra, disc d'Or a Amèrica i el single amb el tema “Everytime you go away” va arribar a la primera posició als Estats Units i la quarta a Anglaterra. La cançó va estar composta per Daryl Hall que ja la va gravar en el doble en directe "Live at the Apollo", amb el duet del qual formava part Hall & Oates, amb la col.laboració de David Ruffin i Eddie Kendrick, components de The Temptations que van intervindre en aquesta gravació en directe.

Wham – Careless whisper 1984

El duet britànic Wham, creat el 1981, estava integrat per George Michael i Andrew Ridgeley, es van separar el 1986, quan George Michael va començar definitivament la seva carrera en solitari. Per cert, als Estats Units van treballar com Wham UK ja que existia un grup amb el mateix nom i ells no van voler canviar-sel. Aquest tema publicat en single el 1984 és el seu major èxit, al costat de "Last Christmas", una nadala també de 1984. Precisament la gran acollida massiva d'aquestes dues cançons van motivar que George Michael es llancés pel seu compte. El single va ser número U en 25 països i va vendre més de sis milions de còpies. Va estar composada per els dos músics i en una entrevista George va explicar que la idea va sorgir quan treballava d'acomodador en un cinema de Londres i el riff de saxo que toca Steve Gregory, se li va ocórra en un viatge amb autobús. Curiosament es va gravar primer en els Muscle Shoals Studios, a Alabama i va ser produït per Jerry Wexler, però com a George Michael no li va agradar el resultat final, va decidir tornar a gravar-lo produint-lo ell mateix i aquesta és la versió que es va publicar i va arribar a l'èxit mantenint-se cincs setmanes seguides en el número U del Billboard. A Espanya es va traduir com "Xiuxiuejos sense importacia". George Michael es diu en realitat Georgios Kyriacos Panayiotou i va néixa a Londres, el 25 de juny de 1963, mentre que Andrew Ridgeley va néixa a Surrey, el 26 de gener de 1963. Les fans i la premsa tenien els seus dubtes sobre l'orientació sexual de George Michael, fins el 7 d'abril de 1998, quan va ser arrestat per “actes lascius” en un urinari públic, a un parc de Beverly Hills, per un policia encobert anomenat Marcelo Rodríguez i acusat i condemnat. Va ser multat amb 810 dòlars i sentenciat a complir 80 hores de serveis a la comunitat. Poc temps després, Michael va fer un vídeo musical per el single "Outside" que estava basat en l'incident en el bany públic i en el qual es podia veure, entre altres coses, a un grapat d’homes vestits de policia besant-se. A partir d'aquest moment va fer pública la seva condició homosexual i que sostenia una relació amb Kenny Goss, el seu nuvi. El 23 de juliol de 2006 George va ser novament acusat de mantenir relacions sexuals en públic. I és que hi ha gent que no escarmenta.

A sota George Michael sense l'Andrew Ridgeley

Al Stewart – The year of the cat

Acabarem el programa per avui amb aquesta peça que és la cançó de referencia quan es parla de l'escocès Al Stewart i aixó és una veritat com un temple. Jo vaix coordinà la gira espanyola que va representar al tornada al mercat nacional d'aquest cantant escoces establert a Califòrnia. En cada actuació el tema havia de sonar almenys tres vegades i el públic seguia demanant-lo. La veritat és que va ser una gira esgotadora. Sevilla (Cita en Sevilla), Puigreig (Barcelona) (Pavelló d'esports), Múrcia (plaça de toros), 2 dies a Madrid (Rock Club), un dia de descans i vem acabà amb un memorable concert al Teatre Arriaga de Bilbao. No va ser excessivament exigent pel que fa a catering, però ens
va demanar vi de Falcon Crest, nosaltres li vam posar Rioja i no es va queixar, sopes fredes, molta fruita del temps, coses bastant normals, però una d'elles era vi del Tio del Sombrero, escrit així, en castellà. No l'hi vam servir i tampoc el va reclamar. En finalitzar la gira li vaig preguntar que quin vi era aquell que no havbiem trovat a cap lloc... Es tractava de Tío Pepe que pel que sembla, a Amèrica en diuen Tio del Sombrero. Per cert que el teloner en la gira va ser Alan Cook & The Cookies, el meu amic Xavier Carbó, un altafullenc més des de fa anys. Vam tenir problemes a l'aeroport de Sevilla ja que Hans, el manager europeu d'Al Stewart i que era alemany, portava una esposes per assegurar la cartera dels diners i la Guàrdia Civil de l'aeroport sé les va requisar ja que eren iguals a les utilitzades per la policia espanyola i pel que sembla l’ús privat estava prohibit. Hans no volia lliurar-les i a causa de la discussió, en què finalment vaig haver de fer de mediador, gairebé perdem tots l'avió a Barcelona. Al Stewart venia amb la seva nova companya, una noia molt jove, com podreu apreciar a les fotos i no es desenganxava d'ella ni per casualitat, ni tan siquiera provava so, ho feia el grup, ell i la noia de l'hotel a l'escenari, l'escenari al hotel i així va ser tota la gira. Jo crec que ni tan sols va trepitjar els camerins. Bé no es cert del tot, a Bilbao i a Puigreig vem anar tot junts a sopar (a la foto de dalt sopar de Bilbao, on jo estic a l'esquerra i a la de sota el de Puigreig on estic a la dreta). No acabaré sense dir-vos que el director de la banda era l'extraordinari guitarrista Peter White que poc després va començar la seva carrera en solitari, molt recomanable. A cada concert realitzaven una espècie de mitja part en la qual Peter i el grup tocaven tres o quatre temes del seu primer disc que es va publicar al cap de pocs mesos. La cançó “L’any del gat” donava títol al seu setè LP publicat el 1976 i que al costat de "Time passages" són els seus millors àlbums. Alastair Ian Stewart va néixa a Glasgow, Escòcia, el 5 de setembre de 1945.

Foto d'acomiadament de la gira feta a la porta del restaurant de Bilbao, 

Aquí  veureu  a  tot  l' equip,  músicos,  técnics  i  personal  de la meva 

empresa   i   la  de  Barsa   Promocions.   Mario Prades  està   ajupit,   el

segon per l'esquerra

La frase amb la qual finalitzarem el programa d'avui d'Un Toc de Rock és del filòsof prusià Friedrich Nietzsche (Röcken, Prusia, 15 d’octubre de 1844 – Weimar, 25 d’agost de 1900) que va manifestar:

"L'home pateix tan terriblement en aquest món

que s'ha vist obligat a inventar les rialles"

Fins el proper programa, ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the program