Un Toc de Rock programa 28-09-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Montse Aliaga, coordinadora del facebook en es troban els

"Amics de Un Toc de Rock" (Foto: Mario Prades)

Durant els anys vuitanta, el pop va estar molt enfocat cap a les pistes de discoteques, fregant en moltes ocasions la música "disco", avui començarem Un Toc de Rock escoltant a un dels cantants de color que des d'Anglaterra es va llançar al mercat internacional mantenint la seva carrera a cavall entre balades acollonants i temes amb ritme molt discotequers. Es clar que jo tinc que confessar-vos que sóc molt més guitarrero.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Billy Ocean – European Queen 1984

D'aquest tema es van realitzar dues versions a càrrec del mateix Billy Ocean, una d'elles amb el títol "Caribbean Queen" es va treure directament al mercat americà i va ser número U als Estats Units. L'altra que estem escoltant per obrir Un Toc de Rock d'avui, és la que es va utilitzar per a Europa i clar, es va titular "European Queen (No more love on the run)", ambdues són idèntiques excepte lleus retocs a la lletra. Billy Ocean es diu en realitat Leslie Sebastian Charles i va néixa el 21 de gener de 1950 a l'illa de Trinidad-Tobago, però va emigrar a Anglaterra on va començar la seva carrera professional com a cantant. També a la mateixa illa va néixa el cantant de color establert a Espanya, Phil Trim que es va incorporar a Los Pop-Tops. La veritat és que en els 80 Billy Ocean va obtenir un munt de hits gràcies a temes com "Suddely", "Loverboy" i sobretot "When the going gets Tough, the Tough gets going" que es trobava a la banda sonora del film "La joia del Nil" (a la foto). Aquest single que escoltem ara i que es va publicar el 1984, va estar produït per Keith Diamond, va ser el primer disc que em va regalar una discogràfica quan vaig tornar a la ràdio, va ser el segell Ariola i jo estava llavors en Antena3 de Ràdio, a Reus i que s'acabava d'inaugurar.

Billy Ocean i a sota Mario Prades a Antena3
amb els companys Óscar i Tony

The Comateens – The late mistake 1983

El tercet nord-americà mixt The Comateens, englobat dins de la new wave, estava integrat per Lyn Bird als teclats i veus, Nic North, de nom real Nicholas West, al baix i veus i Oliver North a la guitarra i veus (a qui no hem de confondre amb el condecorat marine del mateix nom). Van tenir una vida efímera i de fet aquest single no va arribar a publicar-se mai a Espanya, tot i que existeix també la versió maxi que al país podia comprar-se com disc d'importació i en la qual es van incloure tres versions del tema al costat de "Pictures On A String ", la cançó que donava títol al segon LP on es va incloure aquesta cançó, però en el single, en la versió britànica, la cara B va ser "Ice machine". El disc va ser produït per Norman Mighell i es va editar al Regne Unit a través de Virgin Records. The Comateens es van crear a Nova York el 1978 i inicialment comptaven amb la guitarrista Ramona Jan que va ser substituïda posteriorment per Lyn. Oliver North va morir el 1987 i després de la seva mort els altres dos components van seguir com a duet fen-se dir West & Byrd encara que només van gravar un àlbum. En total The Comateens van publicar 4 LP's i Virgin va editar el 1991 un recopilatori titulat "One by One - The Best of the Comateens".

Caràtules de The Comateens, a sota foto

Stevie Nicks - I ca't wait 1986

La cantant i compositora Stevie Nicks va ser component de la segona etapa de Fleetwood Mac, però va tenir una interessant carrera paral.lela en solitari. Va néixa a Phoenix, Arizona, el 26 de maig de 1948. Aquest tema es va publicar a Espanya en single i es va extreure del LP "Rock a little" editat el 1986. La producció va estar a càrrec de Rick Nowels i Jimmy Iovine i l'àlbum està molt més tecnificat de l'habitual amb el seu estil, comptant amb el propi Rick Nowels al emulador i cors, Jamie Sheriff a les programacions, Mack Pandau a la guitarra, George Black al baix, guitarra, cors i sintetitzadors i als cors Lorri Perry, Maria Vidal, Marilyn Martin i crec que encara hi havia algú més. Tot això sense oblidar els seus músics habituals: Kenny Edwards (baix), Waddy Wachtel (guitarra), Billy Payne (sintetitzador) i Steve Jordan (bateria). Stevie Nicks és una de les poques cantants de rock que ha sabut mantenir una reeixida carrera al marge de la del seu grup, en aquest cas em refereixo a Fleetwood. Mac, als quals es va unir el 1975, amb el seu marit Lindsey Buckingham. Tots dos anteriorment van formar duet dien-se Buckingham Nicks i llançant un LP en el 73 que mostrava en portada una fotografia de la parella tot nus. Aquí al blog us he posat la portada i paraula que en propers programes escoltarem alguna cosa d'aquest LP.

Portada del disc de Buckingham Nicks, a sota foto de Stevie Nicks

 

F.R. David – Words 1983

Curiosament i malgrat el seu nom, aquest cantant, guitarra i compostor no era ni nord-americà ni britànic, FR David era francès, però nascut a Tunísia, l'1 de gener de 1947. I és que F.R. David era un pseudònim, el seu nom real és Eli Robert Fitoussi. El 1982 va publicar el single "Words" al extranger, a Espanya va sortir tant el single com el LP al que donaba títol, al 83 i “Words” també va ser el seu únic hit, junt amb “Music” que es trovaba al mateix álbum i que el van catapultar al més alt en les llistes de tot el món. F.R. David va començar a destacar quan s'uneix a la banda d'acompanyament de Vangelis com a guitarra. També va tocà amb The Doobie Brothers, Richie Evans i Toto, entre d'altres i tot això mentre el single s'anava venent fins arribar a superar les 8 milions de còpies. Va ser després quan va tenir coneixement de les xifres de vendes conseguides. La cançó va estar en llistes des de 1982 fins a l'estiu del 83. F.R. David ha gravat en total tres àlbums, però cap es va acostar a l'èxit del single "Words" i és que hi ha paraules que tenen molta importància. De fet recordo que el meu pare sempre emb deia: “Nano, tinguis cura del que dius, dol més una paraula que una bufetada”.

Mike Oldfield & Maggie Relly – Moonlight shadow 1983

La cantant escocesa Maggie Relly es va donar a conèixa massivament per ser la veu femenina en les gravacions de Mike Oldfield. Havia nascut a Glasgow, el 15 de setembre de 1956 i també ha gravat en solitari, traient al 92 el seu primer àlbum "Echoes". Maggie Relly és co-autora d'alguns dels grans èxits comercials de Mike Oldfield com "Family man", "Foreign Affair" i "To France", a més d'aquest que escoltem avui i que es trovaba al LP de Mike Oldfield "Crises". Maggie Relly ha treballat també amb molts altres artistes com Mike Batt, Jack Bruce, Dave Greenfield & Jean-Jacques Burnel, Rick Fenn, Michael Cretu, Lesiëm, Ralph McTell, Simon Nicol, Stefan Zauner, Runrig, The Sisters of Mercy i Smokie. De Mike Oldfield a veure si un dia d'aquests us punxo el "Tubular bells" i us explico la història de la cançó que és curiosa. Per cert i parlant de curiositats. Una de les primeres gires que finalment es va decidir a realitzar Mike Oldfield, va coincidir amb l'època en que la seva germana Sally Oldfield acabava de publicar el seu gran èxit "Mirrors" i en gairebé tots els concerts a Anglaterra i França Mike va tenir problemes perquè la gent volia que Maggie Relly, a la qual van confondre amb Sally Oldfield, cantés el "Mirrors" i tot i que Mike explicava que no es tractava de la seva germana i que per descomptat "Mirrors" no formava part del seu repertori, van haver esbroncades en gairebé cada concert.

Mike Oldfield i Maggie Relly

Sally Oldfield - Mirrors 1979

Parlant de Sally Oldfield (Dublín 8 març 1947) i el seu gran hit "Mirrors" que de fet ha estat l’únic gran èxit mundial, encara que ella porta gravats 15 àlbums, l'últim es va publicar el 2009, aquí el teniu sonant a Un Toc de Rock, no fos cas que algú ara vulgui escridassar-me a mi. Quan Mike tenia 14 anys va formar amb la seva germana Sally Patricia el duet The Sallyangie, va ser el 1968 i es dedicaven al folk. Aquest tema es trobava en el disc de debut  de Sally Oldfield titulat "Water Bear" que es va publicar el 1978. De fet la confusió sobre això dels concerts de Mike Oldfield i les exigències del públic tenia una raó de ser i és que Sally va col.laborar amb el seu germà en el disc "Tubular bells" de 1973 i en el "Ommadawn" que es va gravar en el 75, però ja no va tornar a col.laborar discogràficament tot dos fins que Mike Oldfield va registrar "Tubular bells 2003". Tenen un tercer germà, Terry Oldfield que també és músic i ha col.laborat en algun dels discos del seu germà.

Caràtules  de  Sally Oldfield,  a  sota foto de l'época  que formaba

duet amb el seu germa. Comprobareu que Sally  es una dona que

a  millorat  amb els anys,  als menys  s'ha depilat  les celles i  ha 
canviat de pentinat.

Blondie - The end the end 2011

Aquest any ha representat el retorn discogràfic del  grup nord-americà Blondie, liderat per la rossa Deborah Harry, nascuda a Miami l'1 de juliol de 1945. Blondie va començar el 1975 i inicialment eren, a més de Debbie, Clem Burke com a bateria, Gary Valentine al baix, James Destri enfront dels teclats i Chris Stein a la guitarra. Aquest nou disc s'ha publicat a Espanya aquest any, "Panic Of Girls" del qual us he extret aquest tema que escoltem ara, però va sortir a Austràlia el 2010. Amb aquest àlbum ha passat una cosa molt curiosa i és que la sortida comercial del disc ha anat posposant-se en diverses ocasions, finalment al juny passat va veure la llum a les botigues. L'enregistrament es va realitzar entre octubre i desembre de 2009 a Woodstock, Nova York, comptant amb el productor Jeff Saltzman i es va reprendre al maig de 2010 a Hoboken, Nova Jersey, amb Kato Khandwala a la producció i Tommy Kessler reemplaçant a Paul Carbonara a la guitarra. Va acabar de gravar-se el maig del 2010. La portada va ser realitzada per l'artista alemany, establert a Holanda, Chris Berens. Curiosament el disc conté un tema cantat en francès i en l'edició que es va publicar al Regne Unit també trobem "Mírame", un cover del grup Pesadilla que està cantat en castellà, però i aixó si hem resulta extrany, la cançó no s'ha publicat en l'edició espanyola. La qual cosa, la veritat, em sembla molt estrany i diu poc dels plans de màrqueting de la discogràfica de Blondie a Espanya. Els músics en aquest disc són Debbie Harry a la veu, Chris Stein (guitarra), Clem Burke (bateria), Leigh Foxx (baix), Paul Carbonara (guitarra), Matt Katz-Bohen (teclat, piano, òrgan), Tommy Kessler (guitarra), Elliot Easton (guitarra) i Zach Condon (trompeta). Pert cert que Debbie als principis anava bastant passada de rosca i per a mostra os he possat una foto on llueix la seva roba interior al escenari del Whisky a Go Go de Los Angeles, estirada per terra. Espero que amb els anys i despres d'haber gravat també en solitari, s'aixi centrat, al menys una miqueta

Debbie Harry... han passat els anys

Kim Carnes - Bette Davis eyes 1981

Kim Carnes va ser una bona cantant nord-americana que es caracteritzava per la seva veu trencada i cazallera. El gran èxit de la seva carrera ha estat aquest tema que us porto ara, "Bette Davis eyes" una extraordinària balada. Kim Carnes va néixa el 20 de juliol de 1945 a Pasadena, Califòrnia i en una entrevista que li van fer fa moltíssims anys, va dir que la seva veu és la conseqüència d'haver estat actuant durant dècades en tuguris i baretos plens de fum i amb el públic parlant a crits. La cantant, guitarra i compositora va ser membre del grup The New Christy Minstrels el 1967 i en el què militava Kenny Rogers i on va conèixa a qui seria el seu marit, Dave Ellingson, amb el que escriuria la majoria de les seves cançons. A la dècada de 1970, ella i Ellingson van formar el duo folklòric Kim and Dave. El 1981 gravaria el que possiblement és el seu millor LP "Mistake Identity" del qual es va extreure en single aquest tema que sona ara i que es va mantenir nou setmanes en el número U en les llistes de singles dels Estats Units i es va convertir en un èxit mundial. L'èxit de la cançó va aconseguir que l'àlbum també es situés en el número U durant quatre setmanes. La cançó va ser declarada Disc de l'Any i Cançó de l'Any i Kim Carnes va ser nominada als premis Grammy com a Millor Artista Pop Femenina el 1982. Curiosament Kim Carnes va rebutjar inicialment la cançó ja que no li agradava i finalment en comptar amb nous arranjaments orquestrals a càrrec de Bill Cuomo, la van convènca per gravar-la. La veritat és que això és una cosa que acostuma a passar massa vegades en el món de la música.,

Kim Carnes

Tom Waits - Downtown train 1985

Parlant de veus cazalleras, la del novaiorquès nascut a Califòrnia, Tom Waits no es queda enrere i com mostra us porto aquest tema, un dels millors en la carrera de Tom Waits que també ha incursionado en un grapat d'ocasions en el món del cinema. Es trobava en el seu doble LP "Rain dogs", el seu desè àlbum i que també es va publicar en single, el 1985. De fet aquest tema va ser la cançó amb la qual molts espanyolets, jo entre ells, vam descobrir a Tom Waits, nascut a Pomona el 7 de desembre de 1949, pianista, cantant, compositor i actor. Les seves cançons es troben en molts casos plenes de desesperança i amargor i Tom Waits, en ocasions, ha confessat inspirar-se en textes de l'escritor nord-americà, estendard de la generació beat, Jack Kerouak, del que vull aclariri que res te a veure amb el grupo Kerouaks que va sortir a l'Espanya de principis dels setanta. Aquest doble LP, un dels millors en la seva carrera, va ser produït pel propi Tom Waits. Per cert que Tom Waits ha tret o està a punt de treure un nou disc, on no es que tingui veu cazallera, es que sembla que vomiti la veu. La veritat es que possiblement tindria que dedicar-se a composar i deixar de cantar, el mateix que li passa a Sabina.

Portada del doble LP i a sota foto de Tom Waits

Starship – Sarah 1986

Una de les bandes mítiques del blues-rock americà més hippy va ser Jefferson Airplane, grup sorgit a San Francisco i que van funcionar molt bé de 1965 a 1974. Van ser líders del moviment psicodèlic i d'ell van sortir músics rellevants com Norman Kaukonen, la cantant Grace Slick, Marty Balin, Paul Kantner, etc. Als 70 van passar a ser Jefferson Starship si bé una demanda legal de Paul Kantner que els va deixà als 80 els va obligar a reduir el nom a Starship el 1985. Pel grup van passar molts músics, entre ells Paul Kantner, Craig Chaquito, David Freiberg, Cathy Richardson, Grace Slick (a la foto), Mickey Thomas, Slick Aguilar, Donny Baldwin, Chris Smith i altres. Van funcionar de 1974 a 1986, però van tornar de nou el 1992 i encara segueixen en actiu. Aquest tema que us he seleccionat es va publicar en single el 1986 i es trobava en el seu LP "Knee deep in the hoopla" editat el 19 de setembre de 1985 i que va arrivar a la setena posició a les llistes americanes, sent Disc de Platí, si bé el single que millor es va vendre va ser el primer amb “"We Built This City", una cançó composada per Bernie Taupin, company sentimental no declarat de Elton John quan aquest no havia sortit ancara del armari, i al igual que “Sara” va ser número U a les llistes del Billboard. El grup, a aquesta gravació, l’integraven Grace Slick (veu), Peter Sears (baix), Mickey Thomas (veu), Craig Chaquito (guitarras) i Donny Balwin (bateria i percusió), aquest álbum va ser el primer que van treure com Starship, una bona carta de presentació. Per cert, la portada del single que veureu al blog es l’espanyola, diferent de l’americana.

Contraportada del single

Foreigner - I want to know what love is 1985

"Vull saber què és l'amor" possiblement sigui la millor cançó en la carrera de la banda nord-americana Foreigner, un dels grups més representatius del so AOR americà. Foreigner va ser creat a Nova York el 1976, per Mick Jones (ex-Nero and the Gladiators, Spooky Tooth i The Leslie West Band) i l'ex King Crimson, Ian McDonald, amb el cantant Lou Gramm que te una interesant carrera ern solitari  als quals es van sumar Dennis Elliot, En Greenwood i Ed Gagliardi. Foreigner han venut més de 80 milions de discos a tot el món, incloent 37.500.000 als Estats Units solsament. El 1984 es va publicar l'àlbum "Agent Provocateur" on es trobava "Vull saber el que és l'amor" que escoltem en el programa d'avui. d'Un Toc de Rock Aquest single de Foreigner va ser número U el 1985 als Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia, Noruega, Suècia i molts altres països. Espanya no la tinc en compta mai quan parlo de llistes ja que tots sabem com funcionan aqueste llistes al pais, si pagues sones i puges, si no passes per caixa vol dir que les teves cançóns i els teus discos no son bons i no sonaran a les emisores comercials de radio fórmula… així ens va.

Caràtules de Foreigner, a sota foto del grup

Shania Twain – You’ve got a way 1999

De la banda sonora del film "Nothing hill" que van protagonitzar Julia Roberts i Hugh Grant, us extrec aquesta gran balada a càrrec de la cantant canadenca Shania Twain, de veritable nom Eilleen Regina Edwards, nascuda el 28 d'agost de 1965 a Windsor, Ontario. És l'única cantant femenina que ha obtingut tres discos de Diamant als Estats Units, sent a més a més, la segona cantant canadenca amb més discos venuts, per davant d'ella solsament es troba Céline Dion. Ha obtingut cinc Grammy, 27 BMI songwriter i venut més de 100 milions de discos a tot el món. D'aquests, 48 milions només als Estats Units. Aquesta cançó "Tens un do especial" es va incloure originalment en l'edició americana de l'àlbum "Come on Over", editat el 1997 i que és el seu millor treball. Va ser composada i produïda per Shania Twain i el seu marit, el cantant Robert John "Mutt" Lange i el tema en la seva edició maxi-single, va guanyar un Grammy el 2000 i es va mantenir 28 setmanes en les llistes americanes, arribant al lloc sis el 11 de setembre de 1999.

Shania Twain

 

Elaine Page & Barbara Dickson - I know him so well 1985

Des de banda sonora de l'òpera rock "Chess" que em sembla no va arribar a representar-se mai aquí al país, us porto per acabar el programa d'avui d'Un Toc de Rock aquest "peaso cansión" que ens porten Barbara Dickson & Elaine Page. "El conec tan bé" va ser composta, igual que la resta de l'obra, per Björn Ulveus i Benny Andersson que havien estat components d'ABBA, al costat de Tim Rice, al mateix de “Jesucrist Superstar". Aquesta cançó es va publicar en single a Espanya, durant l'estiu de 1985. El protagonista de l'obra va ser Murray Heat i el tema més conegut va ser "Una nit en Bangkog". Les nostres protagonistes ara són la cantant i actriu britànica Elaine Page, de nom real Elaine Bickerstaff, nascuda el 5 de març de 1948 a Barnet i que també va ser protagonista de "Els Miserables". Al costat de la cantant escocesa Barbara Dickson que va néixa a Dunfermline, el 27 de setembre de 1947 i que interpreten els papers de dues jugadores d'escacs, Svetlana (Barbara Dickson) que és russa i la britànica Florence (Elaine Page). Els músics que van intervenir en la gravació van ser Benny Andersson (teclats i sintetitzadors), Anders Eljas (teclats i sintetitzadors), Rutger Gunnarsson (baix), Per Lindvall (bateria) i Lasse Welland (guitarres). D'aquest tema s'han fet bastants versions, però jo destacaria la de Barbra Streisand i una altra que van realitzar a duet Elaine Page i Susan Boyle aquest mateix any.

Chess

I per avui ens acomiadarem amb una frase que s'atribueix a Confuci (28 de setembre de 551 a. C. - 479 a. C.), clar que a Confuci se li atribueixen massas frases que la veritat, no puc creurem les digués totes:

"Si dons llocs de responsabilitat a persones honrades i amb credibilitat desapareixerà del tot la corrupció"

La veritat és que aquesta frase li vindria al pèl als líders de tots els partits polítics avui dia, si sabessin escoltar-la i sobretot, aplicar-la al detall. Acabarem per avui Un Toc de Rock.

Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program