Un Toc de Rock especial 13-09-2011

ANCARA TANCAT PER VACANÇES
PERÒ AMB CRISIS

Als més afortunats les vacances li corresponen per llei laboral i les gaudeixen, però per a molts més, per desgràcia, les vacances els han tocat per "Cessament del negoci". És a dir que s'han anat quedant sense feina a causa de problemes laborals i la crisis. D'aquests, també els més afortunats perceben un subsidi d'atur via INEM o Institut Català d'Ocupació, però molts no perceben paga alguna i entre aquests, els més afortunats han aconseguit alguna prestació, com aquella per "majors de 52 anys" que permet cobrar quatre-cents i escaig euros, poc més. És clar que hi ha molts, molts altres que no tenen un treball i no cobren ni un duro en concepte de subvencions d'atur. Com veieu sempre es pot aplicar la moralitat del Contet aquell del savi que menjava les pells dels fruits que llançaven altres més afortunats i en tornar va veure que un altre savi anava recollint les restes que ell havia menyspreat.

A mi el que em resulta dur de veritat és comprovar que en un temps d'austeritat i vaques magres, quan cal aplicar l'altre conte, aquell en el qual hem de estrènyer el cinturó fins a extrems que freguen l'ofec i es dificulta la respiració, la classe política s'augmenten els sous, ja crescuts de per si, fins a extrems que freguen la desvergonya. Per no parlar de les "despeses de representació", és a dir les dietes, al costat dels cotxes oficials i tants i tants altres despeses que es treuen de la màniga i que acaben estant al càrrec del ciutadà del carrer que paga els seus impostos. La veritat és que a mi mai m'ha dolgut pagar els meus impostos, és una obligació de tots, però veure l'ús que es fa del que pagem em resulta com menys, ara que la paraula està tan de moda, "indignant".

I no es tracta d'algun partit polític en especial, no senyor, són TOTS els partits polítics, més preocupats en ascendir i tenir més PODER que en el bé del país, comunitat, província o ciutat que diuen representar. Un exemple? No, us exposaré dos:

1r. Tarragona ciutat: Tots els partits polítics van pactat una pujada en els sous dels seus representants municipals de mutu acord, no hi ha hagut discrepàncies entre els partits amb representació municipal. Tots han arribat a la conclusió que ells "mereixen" guanyar més. Els que no tenen representació municipal no és que siguin més honrats moralment que els altres, és que a ells els ha resultat més còmode de cara als seus electors votar NO ja que no anaven a cobrar res.

2n. L'alcalde de Constantí que amb el consens d'ERC, CiU i Iniciativa Els Verds, s'ha pujat el sou quan les arques de la vila estan més seques que la moixama. És clar que l'actual alcalde estarà solsament dos anys en el càrrec, després i segons l'acord polític al qual van arribar, "ascendirà" a aquest càrrec el representant de CiU a la ciutat i clar, aquest també cobrarà l'augment durant els dos anys restants de la legislatura en què ell serà alcalde.

Per descomptat hi ha moltíssims més que han decidit pujar-se el sou, la llista de tots aquells que en principi van anunciar baixades en els seus salaris i després van decidir que les retallades són per al poble, però no per a ells, seria molt més llarga, però no anem a perdre el temps amb aquesta gent ja que per sort altres, pocs, això si, han decidit baixar-se el sòl i fins i tot alguns no percebre-ho.

És clar que jo sóc un home del carrer preocupat per poder arribar a fi de mes, no entenc de política, però em resulta curiós comprovar com aquesta classe política que condueix el país, sigui del partit que sigui, es dedica a beneficiar-se de la situació. Tot i que sempre hi ha excepcions, poques això si, no els fiquem a tots en el mateix sedàs. He arrivat a la conclusió que quan un dirigent, home o dona, es dedica a la política, a partir dels 35 anys acostuma a viure ja sempre d'ella i van sent recol.locats pel seu partit ja a Brussel.les, en Consells Comarcals, Diputacions o en càrrecs de confiança, la qüestió és seguir “chupando del bote” i desde fa temps es parla de les Vagueries que possiblement serveixin per recolocà a molts més polítics, perquè, pobrets, ells no tinguin que anar a l'atur.

On queda el bé del ciutadà i el del país?

Dels Indignats prefereixo no parlar perquè em resulta penós veure les seves actuacions i tot el circ que es van muntar per anar-se'n de vacances a les places de les nostres ciutats.

Jo si que sóc un Indignat i no me'n vaig de camping.

En fi, a Un Toc de Rock sempre parlem de música i molt poques vegades m'he ficat en coses de polítics i és que com he dit en massas ocasions, jo de política no entenc i la deixo per a ells, els polítics. És clar que vull creure que aquests entenen de política... jo només dono una opinió personal que possiblement no interessi a ningú. No he volgut molestar, però com diu el refrany "Quien se pica ajos come".

Com ancara ESTIC DE VACANCES, avui m'ha vingut de gust dir aquestes coses. És allò del "Derecho al pataleo".

La veritat és que els nostres polítics Si tenen vergonya, de fet en tenen moltíssima perquè la vergonya no l'han gastat mai.

La propera setmana Un Toc de Rock tornará a sortir al aire, amb molta música que aixó si es lo meu. Pero durant aquestes Vacances, ja ho sabeu, jo dic de les meves.

Mario Prades