Un Toc de Rock programa 20-09-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un enllaç  per  descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Comencem avui una nova temporada d'Un Toc de Rock, un programa que realitza un viatge musical per la nostra banda sonora, per aquelles cançons que formen part dels nostres records més antics fins als més recents. Un recorregut per la música dels últims cent anys, però sense deixar de banda novetats musicals que per la seva qualitat, també mereixen sonar per a tots vosaltres a Un Toc de Rock. També podeu adreçar-vos al meu correu electrònic i demanar aquelles cançons que més us van motivar, algunes possiblement van marcar algun moment de la vostra vida i són temes que habitualment no s'escolten a les emissores anomenades "comercials", dons a Un Toc de Rock sonaran perquè, com va dir el poeta "Recordar és tornar a viure". Per tant obrim la barraqueta i saludan als oidors d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L'Hospitalet de l'Infant i alguna emisora més que han incorporat aquesta temporada Un Toc de Rock a la seva programació, os diré

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Four Knights – I get so lonely 1954

El grup de doo wop The Four Kinights es van crear el 1943 i van representar una novetat en bandes d'aquest tipus i és que unien a les seves bones veus el fet que també tocaven. La banda la van integrar inicialment Gene Alford (primera veu), Oscar Broadway (baix), Clarence Dixon (veu) i John Wallace (veu i guitarra). Van començar sent Southland Jubilee Singers i feien gospel, però les noves tendències musicals els van encarrilar al doo-wop. La seva etapa més brillant la van tenir en els cinquanta, tot i que a mitjans de la dècada van començar ha haver canvis en la formació. Aquest tema que escoltem ara per obrir Un Toc de Rock, te per títol complet "I Get So Lonely When I Dream About You (Oh Baby Mini)", encara que en alguns recopilatoris consta com a "I Get So Lonely (When I Think About You ) ", va arribar al segon lloc en les llistes del Billboard el 1954 i al cinquè a Anglaterra.

The Drifters - Up on the roof 1963

No hem de confondrels amb The Drifters britànics, aquests són els originals. De fet els anglesos van haver de canviar-se el nom i van triomfar cridant-se The Shadows. Os porto els nord-americans que van ser creats el 1953 a Nova York, pel seu líder el cantant Clyde McPhatter que venia del grup Billy Ward & the Dominoes i tot i dedicar-se també al doo-wop, que a Espanya en dèiem "Du dua", van començar fent gospel. L'èxit els va arribar el 1959 sota la batuta dels productors Jerry Leiber i Mike Stoller i amb nous canvis en la formació que estava en aquell moment liderada per Ben E King (a la foto) que posteriorment va tenir una brillant carrera en solitari gràcies al tema "Stand by me "que va ser el seu gran èxit internacional i multiversionat, també formaven part de The Drifters: Doc Green, Elsberry Hobbs, Charlie Thomas i Reggie Kimber. Aquest tema que sona ara és de 1963 i va aconseguir la cinquena posició en les llistes de R & B del Billboard i la quarta en les de pop. The Drifters segueixen en actiu en l'actualitat, però igual que The Platters, hi ha un grup amb aquest nom que actua als Estats Units i un altre a Anglaterra que utilitza el nom per als seus concerts a Europa, amb llicència dels originals que suposo cobren per això, es clar.

Ricky Nelson - Fools rush in 1963

Un dels guaperes del edulcorat rock and roll que va sorgir com ofensiva mediàtica contra els originals pioners del gènere, va ser el cantant i actor Ricky Nelson, entre les seves pel.lícules destaca "Rio Bravo" amb John Wayne i Dean Martin. El seu nom complet era Eric Hilliard Nelson i va néixa a Teaneck, Nova Jersey, el 8 de maig de 1940. Va morir quan es va estavellar l'avió en què volava rumb a Dallas, per celebrar el Cap d'Any, el 31 de desembre de 1985. Ricky Nelson va ser un dels artistes de rock and roll que més àlbums ha venut, superat solament per Elvis Presley. A mitjans dels seixanta l'arribada del beat amb la "invasió britànica" i les noves tendències musicals de moda, el va anar desplaçant. Aquest tema de Ricky Nelson es va publicar el 1963 i va arribar a la posició 12 en les llistes de pop del Billboard. Va ser el seu darrer gran èxit

A dalt un grans èxits de Ricky Nelson, a sota pòster

promocional del film "Rio Bravo"

Elvis Presley - All Shook up 1957

En aquest primer programa de la nova temporada no podia faltar, parlant de rock and roll, el Rei. Aquí us porto aquest tema d'Elvis Presley (8 de gener de 1935 - 16 agost 1977) que es va publicar el 1957 i el single va ser número U en les llistes nord-americanes. Elvis es va casar amb Priscilla Beaulieu a qui va conèixa amb 14 anys d'edat mentre ell estava fent la mili a Alemanya i van tenir una filla anomenada Lisa Marie Presley que per cert, va estar casada amb Michael Jackson, tot i que el matrimoni va durar menys del que triga a desaparèixa un etarra en llibertat sota fiança. Se sap que el Rei del Rock va donar tota la seva paga de l'exèrcit per a obres de caritat. Va ser llicenciat amb el grau de sargent el 5 de març de 1960. El 1973, Elvis Presley va protagonitzar el primer concert teletransmitit a nivell mundial via satèl.lit "Aloha from Hawaii" que es calcula va ser vist aproximadament per mil cinc-cens milions de persones. Elvis és l'artista mort que més discos ha venut de la història de la música. Va ser considerat un símbol sexual i en les seves primeres aparicions per televisió es va prohibir que les càmeres l’enfoquessin de cintura cap avall ja que els seus moviments els van considerar obscens. M'agradaria saber que opinarien aquells moralistes censors dels balls de Michael Jackson i el lloc on posava les mans o de Madonna i Lady Ga Ga, entre molt altres. Comprovareu que aquesta versió que escoltem sona en mono i és que està extret del single original, una veritable peça de col.leccionisme. La veritat és que hagués pogut fer-vos trampes i crear un fals estèreo, però he preferit que escolteu, tot i haver-la convertit en MP3, la versió original.

A sobre veure una foto de quan van pelar a l'Elvis

i la de sota es de quan va marxar a Alemanya

Fats Domino - Blueberry hill 1957

És clar que parlant de rock and roll, cal escoltar a Fats Domino, cantant, compositor i pianista de color que va ser el primer artista negre que va aconseguir un Disc d'Or als Estats Units i va ser l'artista afroamericà que més discos va vendre durant la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, en total ha superat els 65 milions de discos venuts. Antoine Dominique Domino va néixa a Nova Orleans el 26 de febrer de 1928. Aquest tema editat per Fats Domino l'any 1957 va arribar a la segona posició, sent un dels seus grans èxits, però havia estat escrit el 1940 per Vincent Rose i John L. Rooney i ja havia estat gravat per altres artistes anteriorment, encara que la versió de Fats Domino està catalogada en la posició 81 en la llista de "Les 500 millors cançons de tots els temps" per la revista Rolling Stone. L'any 2005 Fats Domino va ser una de les víctimes de l'huracà Kathrina. Encara que ell no va morir tot i que es va parlar sobre la seva mort. La veritat és que no volia abandonar la seva llar ja que la seva dona estava molt malalta, però finalment van haver de fer-ho. Quan va poder tornar a Nova Orleans, els xoriços havien passat per casa seva i entre altres coses, li van robar els Discos d'Or, ara bé, van ser generosos i van tenir el detall de deixar-li tres d'ells.

Fats Domino

Paul Anka - Diana 1957

Paul Anka (Otawa, 30 de juliol de 1941) va ser un cas curiós, cantant, compositor i actor canadenc, va triomfà sent gairebé un nen. Paul Anka va gravar el seu primer single "I confess" a l'edat de 14 anys. "Diana" va ser el seu primer gran èxit, un numero U indiscutible, el 30 d'agost de 1957, romanent nou setmanes en aquesta posició i li va donar fama mundial, sent un dels singles més venuts de la història, més de 9 milions de còpies, ell tenia llavors tot just setze anys. Paul Anka va aconseguir molts altres hits, però "Diana" sempre serà la gran cançó en la carrera de Paul Anka, al costat de "Put Your Head on My Shoulder" i "Lonely Boy".

Paul Anka, tot un ídol adolescent, en el seu moment, es clar

Joan Jett & The Blackhearts - Crimson and clover 1981

La cantant i guitarra Joan Jett havia format part del grup femení de rock The Runaways, possiblement la més important formació de rock integrat només per noies. Aquest tema es va incloure en el LP de Joan Jett & The Blackhearts "I love rock and roll" de 1981 que va ser número u i és va reeditar en versió CD, crec que al juny d'aquest any, però no estic segur de la data. Joan Marie Larkin, va néixa el 22 de setembre de 1958 a Filadèlfia. Aquest tema que escoltem, a carrec de Joan Jett & The Blackhearts, era una versió d'un èxit del grup nord-americà Tommy James & The Shondels, els mateixos del “Mony, mony” que la van publicar el 1969 i havia estat escrita per Tommy James i Peter Lucia. Per cert, hi ha una versió interessant d'aquest tema que va realitzar Prince el 2009, a veure si l'escoltem en propers programes.

Las The Runaways i a sota foto de Joan Jett

Arctic Monkeys - Tha't where you're wrong 2011

El grup angles Arctic Monkeys, una de les bandes més importants del panorama indie actual, van ser cap de cartell en l'últim Festival de Benicàssim, celebrat el juliol passat. La banda creada el 2002, la integren actualment el guitarrista i cantant Alex Turner, el guitarrista Jamie Cook, el bateria Matt Helders i Nick O'Malley en el baix que va substituir a Andy Nicholson el 2006 per llançar-se en solitari ja que va explicar "No podia suportar el circ mediàtic en què es trobaven immersos ". Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock tanca el seu últim treball discogràfic, el CD "Suck it and See", quart àlbum d'estudi de Arctic Monkeys, editat el 6 de juny de 2011, si bé des de maig el disc es trobava ja a internet, fins i tot es podia escoltar a la seva pàgina web.

Arctic Monkeys

Kenny Rogers & The First Edition - Ruby, Your say take your love to Town 1969

En diverses ocasions hem escoltat cançons de Kenny Rogers i sempre us he comentat que anteriorment havia triomfat al capdavant de Kenny Rogers & The First Edition i amb aquest tema. Doncs bé, durant aquest estiu vaig rebre un parell de correus dient "Molt parlar de la cançó, però poc escoltar-la", per tant aquí la teniu perquè la gaudiu. El grup l'integraven Kenny Rogers (veu i baix), Mickey Jones (bateria i percussió), Terry Williams (guitarra i cors), Mike Settle (guitarra i cors) i la corista Thelma Camacho que també tocava la pandereta i feia cors. Es van crear a Califòrnia el 1967 i es van desfer el 1975, quan Kenny Rogers es va llançar en solitari. Aquest és el seu tema més important i es va publicar a l'estiu de 1969 aconseguint el lloc 6 del Billboard i el segon a Anglaterra, donava títol al seu quart LP. La cançó va ser escrita per Mel Tillis i ja l'havia gravat el 1967 Johnny Darrell que la va portar a la setena posició en les llistes de country. Kenny Rogers va néixa a Houston, Texas, el 21 d'agost de 1938 i també ha incursionado en el cinema. Curiosament i malgrat que les vendes dels seus discos sempre han estat molt significatives, Kenny Rogers ha estat molt criticat pels puristes del country que l'acusen d'acostar-se massa al pop. De fet moltes de les seves cançons s'han classificat en les llistes de pop nord-americans, però ell i malgrat haver gravat també jazz i swing, sempre s'ha sentit fidel al country.

Janis Joplin – Me and Bobby McGee 1971

La fusió de la música folk, hippie i el R & B va arribar amb gent com Janis Joplin, una de les grans triomfadores del Festival Woodstock 69. En ella si que es ratifica allò de "flors i drogues". Va morir per sobredosi quan semblava que havia superat les crisis i deixat les substàncies psicotròpiques, el 4 d'octubre de 1970, tenia 27 anys (a la foto veureu una Janis molt joveneta). La veritat es que va comerçar a tindre problemes amb les drogues i l’alcohol quan tenía solsament 16 anys i va arrivar a pesar 35 kilos. El tema que escoltem ara amb la veu de Janis Joplin es una composició country de Kris Kristofferson i es trobava en el seu disc pòstum "Pearl". Un disc incomplet ja que es van quedar una pista de veu i una altra instrumental sense acabar de gravar-se i es va publicar tal com La Rosa ho va deixar en morir. Per aixó la cançó "Mercedes Benz" la trobem en aquest disc solsament a acappella. Janis va néixa a Port Arthur, Texas, el 19 de gener de 1943. L’amy 2008, la revista Rolling Stone la va col.locar en el lloc 28 del llistat dels “Millors cantant de tot s els temps”. Abans de gravar en solitari havia format part del grup Big Brother and the Holding Company. En certa ocasió Janis Joplin va dir: "Quan pujo a un escenari faig l'amor amb 25.000 persones, però després torno sola a la meva habitació de l'hotel"

Janis Joplin

The Bee Gees – How can you mend a broken heart 1971

El 1971 aquest tema, "Com pots reparar un cor trencat?" Una composició de Barry i Robin Gibbs i gravada pels britànics The Bee Gees, va aconseguir el cinquè lloc en les llistes del Billboard nord-americà de l'any, arribant a la primera posició. Va ser gravada per els Bee Gees en els estudis IBC de Londres el 28 de gener, de fet va ser la primera cançó de l'àlbum que es va gravar. Es trobava al LP "Trafalgar", setè disc d'estudi dels Bee Gees que es va publicar al setembre de 1971. Els músics són Robin Gibbs (veu), Barry Gibbs (guitarra), Maurice Gibbs (guitarra, piano i baix), Alan Kendall (guitarra) i Geoff Bridgeford (bateria), la secció de cordes, metalls i vent a càrrec de Bill Shepherd que va dirigir l'orquestra i va fer els arranjaments. La cançó és va publicar com single al maig de 1971, avançant-se al LP.

LP "Trafalgar", a sota Robin Gibbs que va ser

la veu solista en aquesta gravació

Blood, Sweat & Tears - You've make me so very happy 1969

Al costat de Chicago i el grup de Jaco Pastorius, Weather Report, els Blood, Sweat & Tears són el màxims exponent del jazz rock als Estats Units. Van sorgir el 1967 a Nova York, creats pel pianista i organista Al Kooper i van triomfar amb els 70. Jo els vaig descobrir gràcies al doble disc de presentació del segell CBS a Espanya que es va titular "Llena mi cabeza de rock" i es va vendre a preu de disc simple, no doble com és el lògic d'acord amb com funcionen les discogràfiques avui en dia. Al Kooper creà Blood, Sweat & Tears quan militava a The Blues Project, al costat del guitarrista Steve Katz que també formava part d'aquesta banda i el baixista Jim Fielder que havia tocat amb Buffalo Springfield i  The Mothers of Invention de Frank Zappa i Blood, Sweat & Tears va ser creada com una Big Band. Aquest tema “Tu has de fer-me tan feliç”, es va incloure en el doble LP "Live & improvisada", per Columbia Records, el 1977, si bé primer es trobava al disc "Blood, Sweat & Tears", segon LP de la banda i que es va publicar l'11 de desembre de 1968, ja sense Al Kooper i comptant amb el cantant David Clayton-Thomas. El LP va aconseguir la primera posició del Billboard i va aconseguir un Grammy. També integraven la banda Lew Soloff i Chuck Winfield a la trompeta i fiscorn, Jerry Imant al trombó, Dick Halligan (trombó, piano i orgue), Fred Lipsius (saxo i piano), Steve Katz (guitarra, harmònica i veus), Jim Fielder (baix) i Bobby Colomby (bateria i percussió). El single amb aquest tema, el primer que es va extreure, es va publicar al febrer de 1969 i va arribar al n º 2 de les llistes, sent Disc d'Or. Per Blood, Sweat & Tears han passat molts músics i avui en dia crec que segueixen en actiu.

Blood Sweat & Tears

Patrick Wolf - Together 2011

El passat 20 de juny es va publicar "Lupercallia", el cinquè àlbum d'estudi del cantant i compositor britànic Patrick Wolf, de nom real Patrick Denis Apps, nascut el 30 de Juny de 1983 en el sud de Londres, un jove amb una base de música clàssica ja que el primer instrument que va aprendre a tocar va ser el violí. En les seves cançons sempre ha fusionat elements de pop-rock amb la música clàssica creant una bona combinació harmònica de sons. Patrick Wolf va debutar el 2003 amb "Lycanthropy". En diverses ocasions Patrick ha reconegut la seva bisexualitat, cosa que a nosaltres ni ens va ni ens ve ja que d'ell el que ens interessa es la seva música.

Patrick Wolf

Rosanne Cash & Rufus Wainwright - Silver wings 2009

Rosanne Cash va néixa el 24 de maig de 1955 a Memphis, Tennessee, filla del gran cantant country Johnny Cash i la seva primera dona Vivian Liberto Cash Distingir. Aquest tema compta amb la col.laboració del cantant Rufus Wainwright (22 de juliol de 1973, Nova York) i us l'he extret del seu disc "The list", un CD sense desperdici que va publicar el 6 d'octubre del 2009 amb producció i arrengaments de John Levanthal. "Silver wings" és un clàssic del country compost per Merle Haggard, una cançó que no s'interpreta, però de la que parlen a la pel.lícula "Country strong" referin-se a ella com un dels millors temes del country. En aquest àlbum, l'últim publicat per Rosanne Cash fins al moment, es recullen unes quantes versions de temes clàssics del gènere i compta amb col.laboracions de luxe, entre elles Bruce Springsteen, Jeff Tweedy, Elvis Costello i Neko Case, a més de Rufus Wainwright (a la foto). Per cert que entre les versions que s'ofereixen en aquest CD hi ha temes de Peter, Paul & Mary, Jimmie Rodgers, The Carter Family, Don Gibson, Ray Price, Lefty Frizzell, Patsy Cline i Bob Dylan i va ser nominat al Grammy i va pujar a la cinquena posició en les llistes de country del Billboard.

Rosanne Cash

Nazareth - Love Hurts 1976

Aquesta cançó va ser composta per Boudleaux Bryant i gravada inicialment per The Everly Brothers en 1960, però va tornar a ser reconeguda la seva gran qualitat en ser interpretada per Gram Parsons i Emmylou Harris (a la foto) el 1973. El grup de heavy-metal escocès Nazareth realitzen també una magnífica versió que es va publicar en single el 1976 i la van extreure del LP "Hair of the Dog" que va sortir el 1975. Per descomptat hi ha altres gravacions d'aquesta immensa balada, entre elles no podem deixá de destacar la que va fer Roy Orbison el 1961 i el 1975 la que va realitzar a Anglaterra Jim Capaldi que havia estat component de Traffic. També la va gravar al 1975 la cantant Cher. Però parlant de Nazareth, ells van col.locar el single on es va incloure aquest tema, en la vuitena posició del Billboard i es va mantenir en llistes durant 14 setmanes, a Anglaterra va arribar al lloc 15 i va ser número U al Canadà i altres països. Nazareth es van crear el 1968, quan es va desfer el grup The Shadettes. Amb canvis en la seva formació inicial, Nazareth està integrat actualment per Dan McCafferty (veu i gaita), Pete Agnew (baix i cors), el seu fill Lee Agnew a la bateria i que va substituir a Darrell Sweet, que va morir el 1999 i Jimmy Murrison (guitarra). Nazareth són considerats un dels millors exponents del hard rock americà, tot i ser un grup creat a Dunfermline, Escòcia. Per cert, aquesta cançó també va ser gravada per Joan Jett a la qual hem escoltat abans.

Queen - One year of love 1986

Des de la banda sonora del film "Els Immortals", la gran pel.lícula en la irregular carrera de l'actor Cristopher Lambert i que allèn les nostres fronteres es va títolar "The Highlander", us porto per acabar aquest primer programa de la nova temporada d'Un Toc de Rock , aquesta balada en majúscules que interpreta la banda britànica Queen, grup que liderava el malaurat Freddy Mercury i en la qual també es trobaven el guitarra i compositor Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon. Freddy Mercury, de veritable nom  Farrokh Bulsara, va néixa a Zanzíbar, Tanzània, 5 de setembre de 1946 i va morir a Londres a causa d'una broncopneumònia, el 24 de novembre de 1991, l'endemà d'haver explicat en roda de premsa que patia la SIDA. Queen es calcula que ha superat els 300 milions de discos venuts a tot el món. Aquest tema ja s'havia inclòs en el "A kind of magic" que Queen publicar també al 1986. Es va trigar molt a substituir a Freddy Mercury com a cantant de Queen, finalment va ser Paul Rodgers (Free, Bad Company, etc.) el que va entrar en el seu lloc, però els va deixà després d'haver gravat quatre discos i haver fet unes quantes gires, crec que tots els CD's son en directe.

Queen i a sota a la serie Los Simpson

I fins aquí hem arribat per ara, has estat escoltant Un Toc de Rock, jo sóc Mario Prades i ens tornarem a trovar en el pròxim programa, clar que seguint la tònica que vam emprendre la passada temporada, acabarem amb una bona frase que en aquesta ocasió va ser dita pel poeta en llengua escocesa Robert Burns (Alloway 25 gener 1759 - Ellisland 21 juliol 1796) que va dir:

"El problema de fer plans de futur, encara que poguessis
veure  el  futur,   és  que  el  destí  sempre  intervé  i  et
desbarata els millors plans"

Fins al proper programa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program