Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Com ja és habitual, el nostre viatge per la història musical dels últims cent anys ens portarà a diverses èpoques, des del present al passat en ales de la música. Un recorregut per la nostre banda sonora que comença a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre i acabarà allà on et portin els teus records.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Sr Chinarro - San Borondón 2011
Vaig descobrir que existia algú anomenat Sr Chinarro fa anys, en l'anunci publicitari per a televisió d'un festival, crec que era el Sónar i em va cridar l'atenció ja que vaig pensar que amb aquest nom havia de tractar-se d'un raper, res més allunyat de la realitat , Sr Chinarro és un home a cavall del cantautor i la música pop, no s'ho munta malament. Es diu en realitat Antonio Luque i aquest tema us ho extrec del seu últim treball titulat "Presidente” que es va posar a la venda el passat 4 d'abril, després de tres anys sense publicar res i és l'onzè disc de Sr Chinarro. L'acompanyen components del grup Maga: Pablo Cabra i Javi Vega, al costat de Jorge Gil, que s'ha encarregat de la producció en els estudis Sputnik de Sevilla. En single s'ha seleccionat "Vacaciones en el mar", encara que jo em quedo amb "Maria de la Nieves" i la cançó que estem escoltant per obrir Un Toc de Rock "San Borondón" que ens parla d’una illa ficticia, de llegenda i que es diu existeix a prop de les Canaries, però que pocs han vist mai.Antonio Luque, conegut com Sr Chinarro
Lorenzo Santamaría – Corazón de Rock and Roll
El seu veritable nom és Llorens Roselló Horrach i va néixa a la població mallorquina de Santa Maria del Camí, el 21 de febrer de 1946, d'aquí el seu nom artístic que va adoptar quan es va separar dels Z-66 per llançar-se en solitari a principis dels 70. El 1965 va formar la seva primera banda a la qual va cridar Los Chelines, però van seguir altres com Los Bríos i Los Fugitivos, fins arribar als Z-66, una de les millors bandes de R & B espanyoles de la història, compartint manager i escenaris amb Eric Burdon i Jimi Hendrix. Encara que l'amic Llorens sempre va ser un impenitent rockanroler, inicialment la seva carrera va estar marcada per les grans balades romàntiques i avui no pot deslligar-se de cançons com "Si tu fueras mi mujer”, “Para que no me olvides”, “Por ese amor”, “Rosy” o “El último beso ", però no hem d'oblidar altres com "Quise ser una estrella de rock and roll", "Blue jeans" i un dels seus millors discos, el CD "Corazón de rock and roll". Del que os he extret aquesta cançó que escoltem ara i que donava títol al CD. Carlos Segarra, líder de Los Rebeldes va ser el productor i també va compopsar algunes de les cançons. De fet i al meu paré, aquest es el millor disc en la carrera del amic Llorens de Santamaría. Recordo que Llorens i jo vam coincidir en les oficines de Divucsa, al Passeig de Carles I de Barcelona i em van entregar el CD promocional, allavors i aprofitant la circumstància ens vam anar a un bar que hi havia una mica més enllà de la cantonada i prenent un cafè vaig entrevistar-lo per al Diari de Tarragona.
Os Resentidos – Por Alí, por Alá 1988
Os Resentidos van ser un grup gallec creat el 1984 per Antón Reixa, Alberto Torrado i Javier Soto. Javier els va deixà i fou substituït per Xabier Debesa. Antón Reixa és el cantant i ell també s'encarrega de les lletres i els altres dos components eren responsables de la part instrumental, tocant guitarra, baix, gaita, teclats i tanbé de les programacions. Os Resentidos es van separar en 1994. Una cançó i un disc marquen la cursa d'aquests gallecs, es tracta de la cançó "Fai un sol de Carallo" de 1986 i que es trovaba al seu segon LP, al que donava títol. Aquest tema que us portem es trobava en un doble CD benèfic que va editar el segell Avispa, però no he trobat la caràtula perquè després de passar-ho a mp3 no se on dimonis l’he deixat. També s'incloïa en el LP "Fracaso Tropical" que d'aquest si tinc la portada del vinil. És una cançó amb una lletra divertidíma que ens parla de l'emigració gallega a Alemanya, on coincideixen amb turcs i altres estrangers al país germànic, encara que tots ells treballen a la fàbrica Wolsvagen. Amb aquesta cançó de Os Resentidos, tenim que destacar el fet de que mentre el cantant va deixant anar la lletra, una veu en off va traduïn-la al alemany.El tercet gallec Os Resentidos
Danza Invisible – Un amor en cada bar 2010
El grup malagueny Danza Invisible es van crear a Torremolinos i va ser fundat per Ricardo Texidó juntament amb Chris Navas i Manolo Rubio, provinents del grup punk Adrenalina el 1981. Poc després, va entrar Antonio Gil a la guitarra i Javier Ojeda, que va substituir a Ricardo Texidó com a cantant i aquest es va dedicar solsament a la bateria. Jo pensaba que Antoñito havie mort, la veritat es que no se perque i sembla ser que no, que segueix viu i per molt anys. Van guanyar el Concurs de Rock Alcazaba, organitzat per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, el que els va permetre gravar el seu primer senzill amb la cançó "Mis ojos hacia ti". Jo els vaig tenir actuant a la discoteca Torn de l'Hospitalet de l'Infant i es va omplir a rebentar. El bateria Ricardo Texidó els va deixar el 1993 per llançar-se com cantant i compositor en solitari, debutant amb el disc "Texidó". Aquesta canço, una composició de Gato Pérez que ell va interpretar e incloure a la banda sonora de la pel.lícula “La Rossa del bar” de Ventura Pons es trova en el que es el darrer treball de Danza Invisible “Tía Lucía” que van editar el 12 de març de 2010 i on tot son versions, desde aquesta del Gran Gato a peçes de Hilario Camacho, Michael Jackson, Eddy Grant i atres. Danza Invisible han editat 19 discos i coseguit 7 Disc d’Or i 2 de Platí.Foto feta per Mario Prades a Danza Invisible a la discoteca Torn de l'Hospitalet del Infant
Russian Red – Fuerteventura 2011
Russian Red és el nom artístic de Lourdes Hernández, nascuda a Madrid el 1986, cantautora molt propera al pop i el rock indie, amb tocs de folk. Acaba de publicar, el 19 de maig, el seu nou treball discogràfic que és el segon disc de la seva trajectòria musical, titulat com el tema que escoltem ara "Fuerteventura" o potser el tema dóna títol al disc, bé crec que és ben igual. Ha estat produït per Tony Doogan, productor d'altres artistes com Belle & Sebastian i Teenage Fanclub i l'ha editat Sony Music. Normalment interpreta les seves cançons en anglès i les seves lletres són interessants, tot i que recordo a Lluís Gavaldà d'Els Pets dient en un programa de ràdio que els grups o cantants espanyols que cantaven en anglès és perquè poc o gens havien de dir i esmenaven, el ser dolents lletristes tapan-lo amb l'idioma anglès. A mi la veritat és que aquest tema no em desagrada, però he de reconèixa que aquesta forma de cantar que ratlla el ploramiques de Russian Red, que tant s'està posant de moda des de fa uns anys, no m'agrada gens, em recorda quan es criticava a les cantant per tenir veus karineras. És clar que les discogràfiques segueixen la moda i les tendències i quan una cosa funciona l'exploten fins a límits insospitats, be insospitats no, fins que no queda ni gota que esprémer.Russian Red
Bonny Tyler – Eclipse total de sol 1983
Bonnie Tyler
Furia – Despertar 1972
“Despertar” va ser el tema que es trovaba a la cara A d'un dels singles del grup barceloní Furia, creat després de la desaparició de Los Gatos Negros. Ja hem escoltat a Un Toc de Rock alguna cançó seva, però aquesta encara no i ara és un bon moment per sentir-la. Furia van tenir una curta carrera marcada per quatre singles que és van anar publicant de 1971 a 1973. La veritat és que es tracta d'una cançó que junt a “A flor de piel” sempre em van agradar. A la banda trobàvem al guitarrista Quique Tudela, junt amb Toni, Eddy i Alfredo. Quique Tudela actualment forma part de Los Salvajes, actuant amb aquests, amb Gatos Negros i un tercer grup que és la fusió dels altres dos i al que anomenen Clan Gatos Salvajes. Aquest single que escoltem ara a Un Toc de Rock es va publicar el 1972 a través del segell BP i va ser distribuït per Belter. Es cert que Furia eran un grup que petaven mol bé, però no van tindre la seva oportunitat, suposo que la discográfica, petita, va influir i molt. “Despertar” en una composició del Eddy i Toni. Per cert que el bigot que porta Quique a la caràtula del disc es pintan i soposso que vaig ser jo el que va fer aquest "sacrilegi" ja que els meus discos els toca poca gent, però no ho recordo.El guitarra Quique Tudela ahora con Los Salvajes
Santabárbara – Cariño mío 1975
Quan en els 70's van començar a funcionar comercialment els solistes, duos i trios, un d'aquests van ser Santabárbara, eren catalans i l’integraven Mario Balaguer a la guitarra i veu, Enrique Millán en el baix i Alberto López a la bateria. El seu gran èxit va ser el tema "Charly" que es va publicar el 1973. Alberto va formar part de Los Polaris i Enrique havia acompanyat a Tony Ronald, però quan tots tres eren músics d'acompanyament del cantant Georgie Dann, van decidir llançar-se pel seu compte, cridant-se Època primer i Santabárbara després. Alberto va morir a Badalona a finals dels 70 i el grup va seguir, encara que sense continuïtat. Mario que vivia a Mallorca, va morir també. "Cariño mío" es va publicar en single el 1975 amb "En silencio" a la cara B. Encara que ara que estic recordant, jo crec que Mario va morir a Tarragona en un accident de circulació, en fi com no estic segur, no em feu gaire cas. A més de "Charly" que va ser el seu primer single, Santabárbara van obtenir altres èxits com "Dónde Están tus Ojos Negros”, “Abrazame”, “Adiós Amigo”, “Chiquilla" o aquest que escoltem ara a Un Toc de Rock. A partir de 1980 Santabárbara es van reforçar amb Primi Sancho, Santi Picó, Esteban Castañer i Jordi Colomer. Santabárbara
Falcons – Terciopelo y fuego 1979
Falcons van sorgir a Manacor, a l'illa de Mallorca, a finals dels 70, quan es desfà el Grupo 15, una de les grans bandes versioneras dels 60. Falcons van tenir una vida curta, només tres LP's entre els quals destaca el primer. Curiosament si com a Grupo 15 van ser un grup purament versionero amb un joc de veus molt bo, tal com estava de moda en els 60, quan es van reconvertir en Falcons van seguir desenvolupant bons jocs de veus, però van gravar temes propis, entre els quals destaca aquest que escoltem avui a Un Toc de Rock i que es va publicar en single el 1978 amb "Perdidos en el universo" a la cara B, així com un altre que es trobava en el seu segon LP i que també va ser single, una de les seves cançons que a mi sempre m'ha agradat, potser perquè el descobriment en circumstàncies curioses quan em trobava a de juerga a Saragossa i va ser a la sala de festes el Papagallo, crec que es deia, us estic parlant de la cançó "Date per vencido" que escoltarem un altre dia. Falcons van funcionar fins 1981.Falcons
Sandro – Porque yo te amo
La carrera de Sandro comença amb el grup Los del Fuego, una de les primeres bandes argentins de rock and roll. Formada el 1960, és considerada un dels grups precursors de l'anomenat "Rock Nacional Argentino" i estaven liderats pel cantant Sandro. Sandro va realitzar la seva primera "actuació" el 9 de juliol de 1957, dia de la independència argentina, a la seva escola, quan la seva mestra de 6è grau el va convidar a realitzar la seva imitació d'Elvis, portant-se els aplaudiments i l'ovació del públic assistent. Sempre va confessar que va ser llavors quan es va despertar la seva vocació musical. Integraven el grup Los del Fuego: Sandro (veu), Juan José Sandri (guitarra), Enrique Irigoytía (guitarra rítmica), Héctor Centurión (baix) i Armando "Cacho" Quiroga (bateria). A poc a poc la força i carisma de Sandro va anar destacan i es van convertir en Sandro y los De Fuego i a partir de 1966 Roberto Sánchez que es el 
veritable nom de Sandro, al qual també es coneixia com "El Gitano", es va llançar en solitari amb una brillant carrera. Va néixa a Buenos Aires, el 19 d'agost de 1945 i va morir a Mendoza un 4 de gener de 2010 a causa de complicacions per culpa d'un trasplantament. En la seva obra en solitari destaquen els temes "Porque yo te quiero" que el va llançar al mercat internacional i que escoltem ara a Un Toc de Rock i "Rosa, Rosa" que va vendre al seu país gairebé 2 milions de discos. Sandro va ser tot un sex-symbol i va liderar el fenòmen fans a l'Argentina, a les seves moltes seguidores, les hi deien "Les nenes de Sandro". Fins a la seva mort i any rere any, el dia del seu aniversari s'ha organitzaven llargues cues davant de casa seva per felicitar-lo, la majoria dones, i Sandro les saludava una per una. Tenint en compte que és hivern al país germà i fa un fred que "pela", arribava un moment en què Sandro havia de demanar, ja al vespre, a les seves fans que marxessin a casa i que s'ha veurien l'any següent. El passat 19 d'agost Sandro no va acudir a la seva cita, ja no estava físicament entre nosaltres, però sempre ens quedaran les seves cançons i el seu record. 
Pablo Abraira – O tú o nada
Abans d'escoltar aquest tema he de demanar disculpes a Pablo Abraira. Els anys, suposo, hi a cops que limiten o obsessionen la nostra memòria i jo cada vegada que parlo de la cançó "Gavilán o Paloma", no se perquè, però sempre penso que és de Danny Daniel i no és cert, és de Pablo Abraira, aquest gran cantant que va començar a ser conegut quan va substituir Pedro Ruy-Blas que era la veu de Los Grimm, una mítica banda de soul i R & B espanyola dels seixanta amb els que va gravar l'últim disc del grup, un single amb els temes "Sin Nombre, Sin Faz ni Silueta" i "Want My Love Again" que va publicar Fonogram el 1969. Com a solista va debutar el 1976 amb aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock "O tu o nada" i que al costat d'aquell en el què sempre m'equivoco, van ser dos dels seus millors hits. Pablo Abraira va néixa a Madrid, l'1 de juliol de 1949. El 1984 va ser el protagonista del musical "Jesucrist Superstar" en la seva versió espanyola, substituint a Camilo Sesto, cosa que ja va fer amb "Evita" el 1982, on va interpretar el paper de Che Guevara, que va començar a representar Patxi Andión.
Pablo Abraira
Basilio – Cisne cuello negro 1977
Basilio Fergus Alexandre era un cantant de color a qui coneixíem simplement com Basilio, va néixa a Panamà el 13 d'octubre de 1947, moriria víctima d'una broncopneumònia, quan es trobava esmorzant a la seva casa de Miami, amb la seva dona Patricia, un 11 de octubre de 2009. El maig de 2008 va tenir un atac cerebrovascular en arribar a Cali (Colòmbia), on havia de realitzar una sèrie de concerts. Un any més tard Basilio va tenir un vessament cerebral i una pneumònia, la qual cosa afectà i molt el seu estat físic. La seva etapa profesional més brillant va ser durant els anys 70 i va triomfar al nostre país gràcies a aquest tema que va ser tota una bomba comercial. Entre els hits de Basilio mereixen destacar-se també “Ve con él”, “Vivir lo nuestro”, “Tú ni te imaginas”, “Demasiado amor”, “Costumbres”, “Tanto, tanto amor” i “Te llevaré una rosa”.
Jean Françoise Michael – Adios linda Candy 1969
Aquest va ser l'únic tema del cantant francès Jean Françoise Michael que va arribar a funcionar a Espanya, sobretot gràcies a haver gravat també en castellà i canviant part de la lletra original ja que on ens parla de Palma de Mallorca, en la versió en francès es tractava de l'illa de Capri i en lloc d'un amant espanyol, era un amant del veí país francès. Jean Françoise Michael es deia realment Yves Roze, el van acompanyar en els seus enregistraments el grup Les Newstars i crec que Jean Françoise Michael va estar en actiu fins a finals dels 80, dedicant-se també a la producció, tot i que a Espanya no va obtenir cap altre èxit a part d’aquest. Jean Françoise Michael va néixa a París el 16 d'abril de 1946 i de tant en tant fa algun que altre concert, si bé fa molts anys que no sé res d’ell.
Un abans i un despres del cantant frances Jean Françoise Michael
Jon Secada – Otro día más sin verte 1992
El cantant cubà establert als Estats Units Jon Secada feia cors per Glòria Estefan formant part del seu grup Miami Sound Machine i va compondre alguna que altre cançó per a la cantant també cubana. Va ser llavors quan el seu marit, el productor Emilio Estefan va veure les seves possibilitats i va aconseguir que gravés un disc que ell va produir i en el qual es van incloure versions d'algun dels seus temes en castellà, aquesta és una d'elles. El seu nom veritable es Juan Francisco Secada Martínez i va néixa el 4 d'octubre de 1961 a l'Havana, però es va criar en els suburbis de Miami. Aquest tema es trobava en el seu àlbum de debut i que es va titular solsament "Jon Secada", amb el qual l’hi va arrivar l'èxit, superant els 6 milions de còpies venudes i obtenint el triple disc de platí a Estats Units i possant l'àlbum en el lloc 15 de les llistes Billboard. La veritat és que la carrera de Jon Secada s'ha mantingut i porta uns quants discos publicats. "Un altre dia més sense veure't" era la versió en castellà del "Just Another Day" que va ser el seu primer single, arribant en anglès al lloc cinqué de les llistes de pop i en castellà al primer lloc en les llistes llatines. Amb Jon Secada acabarem el programa per avui, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre.Jon Secada
La frase amb què tancarem l'Un Toc de Rock d'avui la va dir el pintor francès Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, 26 abril 1798 - París, 13 d'agost de 1863) que va expressar:
"La música és la vuluptuosidad de la raó"
A reveure.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario