Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
L'humorista Mariano 1:84 i Joan. Foto feta per Mario Prades
al Barlovento de Salou, un local d'oci del que els dos van ser
propietaris.
propietaris.
Avui començarem el programa amb un incunable, un single que a Espanya va arribar molt tard i a sobre va passar completament desapercebut, fins al punt que vaig comprar-lo, sense tindre ni idea de qui era aquell cantant i guitarrista, a finals dels seixanta, en les rebaixes d'uns grans magatzems i recordo haver-lo comprat per que la portada va cridar la meva atenció. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, obrim la barraqueta.
Benvinguts a Un Toc de Rock
John Lee Hooker – Boogie chillen
John Lee Hooker ha estat un dels grans mestres del blues i curiosament a Europa va començar a ser conegut gràcies a músics britànics com Ciryl Davis, Alexis Korner o John Mayal que van començar a versionar les seves cançons a finals dels cinquanta. Guitarra, veu, harmònica i el peu marcant ritme van ser els signes d'identitat de John Lee Hooker (Clarksdale, Mississipí, 22 d'agost de 1917 - San Francisco, 21 de juny de 2001), al costat de la seva manera de cantar entrellaçant paraules i ritme . Es pot dir d'alguna manera que va ser un dels primers rapers de la història, encara que ell també intentava cantar. La carrera musical de Hooker va començar el 1948 quan va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat en aquest estil mig parlat que es convertiria en característic seu. Aquest single es va publicar a Espanya a través del segell Exit Records a finals dels 60 i jo el vaig comprar en les rebaixes d'El Corte Inglés ja que John Lee Hooker havia passat completament desapercebut per al gran públic espanyol, amb "I'm in the Mood "a la cara B. En diverses ocasions va canviar ell mateix la seva data de naixement, situant-la entre 1917 i 1923. A la seva mort, la família va haver de confirmar la data autèntica.
El gran i etern John Lee Hooker
Son Seals – Mother in Law Blues 1973
Frank Seals, conegut com a Son Seals, va ser un gran guitarra i cantant de blues, de color, nord-americà, nascut a Osceola, Arkansas el 13 d'agost de 1942. Va començar a actuar professionalment a l'edat de 13 anys, primer com a bateria amb Robert Nighthawk i després es va passar a la guitarra. Als 16 anys, va començar a tocar en el T-99, un club de la seva ciutat d'alta categoria, acompanyant a Walter Jefferson, conegut com Little Walter que era el seu cunyat. Aquest tema us ho he extret de l'àlbum "The Son Seals Blues Band" que Son Seals va reeditar en versió CD el 1993, encara que inicialment es va publicar en vinil al 1973 mitgansan el segell Alligator i d’ell os he extret “El blues de la sogra” que es tot un clásic, una composició del músic i compositor texà Don Robey (1 de noviembre de 1903 – 16 de junio de 1975) i va ser un dels grans èxits de Little Junior Parker i que també han gravat Buddy Guy, John Hammond Jr, Hope Waits, Melvin Williams, Johnny Winter, Bobby Blue Bland i molt altres. Aquesta va ser el primer disc que va publicar Son Seals, el seu debut. Va ser produit per el mateix Son Seals junt amb Bruce Iglauer. Son Seals va ser englobat dins del "blues de Chicago" encara que el seu espectre musical era realment molt més ampli. Va morir el 20 desembre 2004 a causa de complicacions amb la diabetis que patia des de feia anys i va deixar 10 álbums dins de la seva discografia oficial.
Son Seals
The Four Tops – Reach out I’ll be There 1964
The Four Tops van ser una de les millors bandes vocals de soul als Estats Units i van treballar per al segell Tamla Motown, sent un dels seus grups pioners, pero ells van començar el 1954, si bé en un principi van gravar per altres segells. The Four Tops van aconseguir l'aplaudiment popular gràcies a aquest tema que els va catapultar a les llistes de tot el món. "Reach out I'll be there" va ser número U als Estats Units i també a mig planeta. Originalment es van cridar The Four Aims, però el 1956 van canviar el seu nom a The Four Tops per evitar ser confosos amb els Ames Brothers. Aquest mateix any van gravar el seu primer single "Kiss Me Baby", amb Chess Records. Van gravar també amb Red Top, Columbia Records i Riverside Records, per signar contracte amb Tamla Motown el 1964, mantenint-se en el segell fins a 1972. Inicialment integraven el grup Levi Stubbs que era cosí de Jackie Wilson i germà de Joe Stubbs de The Falcons la banda on havie militat Wilson Pickett, al costat de Abdul "Duke" Fakir, Renaldo "Obie" Benson i Lawrence Payton. "Estén els teus braços" va ser una composició del tàndem Holland-Dozier-Holland, principals compositors del segell Tamla Motown. Benson va morir d'un càncer l'1 de juliol de 2005, Payton va morir el 20 de juny de 1997 i Stubbs ens va deixar el 17 d'octubre de 2008.
The Four Tops
Hank Ballard & The Mindnighters – Finger poppin’ time 1958
El cantant, compositor i director de banda Hank Ballard es deia en realitat John Henry Kendricks i va néixa el 18 de novembre de 1927 a Detroit, va morir a causa d'un càncer a la seva casa de Los Angeles, un 2 de març de 2003. És l'autèntic creador del twist com ritme musical, tot i que a Europa el Rei del Twist va ser el cantant nord-americà Chubby Checker i és l'autor de la cançó "The twist". El 1951, Ballard va formar un grup de doo-wop i va ser descobert per Johnny Otis que el va incorporar a The Royals amb Henry Booth, Charles Sutton, Sonny Woods i Tucker Alonso. Posteriorment, van canviar el seu nom pel de Hank Ballard & The Midnighters per evitar confusions amb The Five Royald. Sutton va ser substituït per Lawson Smith, mentre que Woods ho va ser per Norman Thrasher. Tucker va ser reemplaçat per Arthur Porter i aquest al seu torn per Cal Green. Van debutar amb "Get It" el 1953, però el contingut sexual de la lletra va fer que moltes emissores es neguessin a punxar. El seu primer hit va ser "Work with Me, Annie" l'any 1954. "Finger Poppin' time" que estem escoltant és de 1958, va arribar al lloc set de les llistes i va ser nominada al Grammy. A finals dels seixanta Hank Ballard s'uneix a la banda de James Brown, el JB's, com a director, arranjador i productor.
Johnny Kidd & The Pirates – Shakin’ All Over 1960
Johnny Kidd va liderar des de finals dels cinquanta aquesta bona banda britànica coneguda com Johnny Kidd & The Pirates, per la qual han passat músics per un tub i que va funcionar i molt bé, fins 1966, quan va morir Johnny. Els components del grup van tornar a mitjans dels 70 i segueix en actiu. Van ser precursors del glamour i la teatralitat ja que sortien a l'escenari vestits de pirates amb pegats en els ulls i es montaven tota una performance, cosa que despres imitaria Alice Cooper i mots més, entre ells els españols del Javier Gurruchaga, L’Orquesta Mondragón. Johnny es deia en realitat Frederick Heath i va néixa el 23 desembre de 1935, encara que algunes biografies diuen que ho va fer el 1939. Johnny Kidd va morir un 7 de octubre de 1966 a un accident d'automòbil a Lancashire. La cançó més important de la seva carrera va ser "Shakin 'All Over" que es aquesta que us porto avui a Un Toc de Rock i que es gravar als Abbey Road Studios el 13 de Maig de 1960 i es va publicar en single al juny amb "Yes Sir, That's my Baby" a la cara B. Va arrivar al número U el agost del mateix any. A la gravació van intervindre Johnny Kidd (veu), Alan Caddy (guitarra), Brian Gregg (baix), Clem Cattini (bateria) i Joe Moretti (guitarra). Aquesta cançó ha estat verionada per The Who, Humble Pie, The Flamin' Groovies, Van Morrison, Suzi Quatro, Iggy pop, Led Zeppelin, The Guess Who i molts més. Si bé alguns d’ells l’han veriat moltissim.
Johnny Burnette & The Rock and Roll Trio – Your baby blue eyes
La seva nena tenie els ullets blaus, de fet la meva també els te i no vaig dient-ho a les cançons ni per les ones. Però que hi farem? John Joseph "Johnny" Burnette va néixa a Memphis, Tennessee, el 25 de març de 1934. Johnny Burnette va ser un dels pioner del Rock and roll als Estats Units i al costat del seu germà gran, Dorsey Burnette i el seu amic Paul Burlison, van fundar el 1952 The Rock and Roll Trio. Van tenir una carrera brillant i plena d'èxits, entre ells aquest que escoltem avui a Un Toc de Rock i "Your baby blue eyes". Va créixa amb els seus pares a Dorsey en uns habitatges de protecció oficial de l'àrea d'Lauderdale Courts a Memphis entre 1948 i 1954, lloc on també van viure Gladys i Vernon Presley i el seu fill, Elvis Aaron. El 14 d'agost de 1964, mentres Johnny pescava amb un bot al llac Clearlake, a Califòrnia, un iot va xocar amb ell deixant-lo inconscient en l'aigua, allò va provocar el seu ofegament. Johnny Burnette va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery de Glendale, Califòrnia.
Johnny Burnette Rock and Roll Trio
Bobby Lewis – Tossin’ and Turnin’ 1961
Al juliol de 1961 el cantant i pianista de color Bobby Lewis va editar aquest tema en un single amb "Oh Yes, I Love You" a la cara B i que va ser el número U en les llistes de l'any del Billboard, romanent en la primera posició durant set setmanes i superant el milió de còpies venudes, la qual cosa va convertir el single en Disc d'Or i en lacara A va ser “Millor cançó de 1961”. Bobby Lewis va néixa el 17 de febrer de 1925 a Indianapolis, Indiana. Aquest tema era compost per Ritchie Adams i Malou Rene i el 1978 va ser inclosa en la banda sonora del film "Animal House". Entre els artistes que l'han versionat es troben la que va ser líder de Las Runaways, la cantant i guitarra Joan Jett, Peter Criss batería de Kiss que la va gravar en solitari, Steve Goodman, Jimmy Sturr i la cantant britànica Lulu, un ídol adolescent dels seixanta a Anglaterra que va estar casada amb Barry Gibb, però es van divorciar al cap de pocs anys.
Johnny Halliday - Noir c'est noir 1966
Els francesos sempre han estat molt xovinistes i en qüestions de música, no anaven a ser menys. Perquè un disc funcionés al país més enllà dels Pirineus, havia d'estar cantat en francès, llevat d'excepcions que sempre n'hi ha hagut, això si. Però Los Bravos no van ser una excepció i el seu "Black is black" va ser eclipsat pel "Noir c'est noir" que cantat en la llengua de Molière, va gravar el gran rocker francès Johnny Halliday acompanyat pel grup orquestral The Blackburds, la seva habitual banda d'acompanyament en aquells anys, en un EP que també incloïa dues peces instrumentals d'aquesta banda i malgrat que Los Bravos van vendre el singlea mig món, inclòs als Estats Units on van arribar al lloc 2 en les llistes del Billboard, però a França no es van menjar un torrat, gràcies a Jean-Philippe Smet, veritable nom de Johnny Halliday, nascut a París el 15 de juny de 1943 i que es va casar amb la Princesa del Pop francès, la cantant Silvie Vartan, encara que es van divorciar més tard i que la va gravar en la seva llengua. La veritat és que Johnny Halliday sempre va ser un faldiller i ha anat coix de la cama del mig, protagonitzat uns quants escàndols sobre això, l'últim d'ells quan va ser denunciat per una secretària que afirmava haver estat violada per ell en el seu iot. És clar que després es va demostrar que els informes mèdics eren falsos, aquells metges van ser detinguts, van sortir noves probas... tot es va convertir en un immens culebró.
Johnny Halliday i Silvie Vartan a l'època en que eren parella
Alizée – Moi… Lolita 2001
Seguim a França. El nom complet d’aquesta jove cantant francesa és Alizée Jacotey i va néixa el 21 d'agost de 1984 a Ajaccio, Còrsega. Va ser descoberta per la polèmica i a vegades escandalosa Mylène Farmer i sota la seva tutela va treure els seus dos primer discos. El primer àlbum que Alizee va publicar es va titular "Gourmandises" i arriva a Disc de Platí als tres mesos del seu llançament, el 2001. D'ell es va extreure el gran hit d'aquesta aparentment ingènua Lolita francesa, "Moi... Lolita" que va ser número 1 en les llistes de vendes a Europa i Àsia. Per cert que en els seus inicis Alizee va explotar i molt la seva propia imatge de “Lolita” i en molta ingenuitat mostraba tot el que ella tenia de sexy i a cada concert Alizee es preocupaba d’ensenyar be el culet, com podreu comprovar a les fotos que os he pengat del blog. La veritat es que fen un recorregut per els seus reportatges fotografics, un s’ha dona de que la nena no te manies a l’hora d’ensenyar el que li ha donan la mere natura amb l’ajut dels seus pares, es clar. Avui el blog s'escalfa.
Katie Melua – The flood 2010
De nom complet Ketevan Melua, la cantautorta Katie Melua va néixa a Kutaisi, Geòrgia, el 16 de setembre de 1984, encara que és britànica de nacionalitat des de l’any 2005. Katie Melua va residir a Belfast i posteriorment a Londres. Va ser descoberta pel compositor Mike Batt el 2003, quan estudiava a la Brit School for Performing Arts & Technology. Batt anava buscant una cantant capaç d'interpretar jazz i blues per a formar un grup. La noia es va llançar en solitari i Katie Melua es va convertir en l'artista femenina que més discos va vendre el 2004 al Regne Unit en aconseguir vendre del seu primer àlbum "Call off the search" de 2003, gairebé dos milions de discos només a Anglaterra. Aquest tema que sona al Un Toc de Rock d'avui es trobava en el disc de Katie Melua "The House" de 2010 i que es el darrer que ha publicat fins el moment y va ser extret en versió single. Ja ha tret set álbums i un DVD, a part de 17 sencills i es que aquesta nena no para de treballar.
Katie Melua
Sade – Still in love with you 2011
La cantant Sade Adu és nigeriana, el seu veritable nom és Helen Folasade Adu i va néixa el 16 de gener de 1959 a Ibadan, Nigèria. De mare anglesa i pare nigerià, als quatre anys Sade es va anar amb la seva mare a viure a Anglaterra, quan aquesta es va separar del seu pare. Va entrar en un grup funky anomenat Arriva, amb un clar sabor llatí que després passà a cridar-se Pride i posteriorment Sade. Aquest tema es troba en el nou disc de Sade acabat de publicar el passat 3 de maig i que és un recopilatori titulat "The Ultimate Collection" i que inclou, a més d'un munt d'èxits i clàssics de Sade, unes quantes cançons que no es havien editat en anteriors recopilatoris i tres noves cançons, una d'elles és aquest “Still in love with you” que sona ara a Un Toc de Rock. Sade va rebre el premi BPI al millor àlbum i un Grammy a la millor nova artista. El passat any va publicar el seu sisè disc "Soldier of Love" pel que ha rebut un altre Grammy, ja en porta quatre. Per cert, la versió del nou treball en DVD inclou 16 vídeos.
Otis Redding – Sitting on the dock of the bay 1968
La mort d'Otis Redding en un accident aeri a Madison, Wisconsin, el 10 de desembre de 1967, quan només tenia 26 anys d'edat, va representar un impacte en el món de la música. Va ser el Rei del Soul, però també el van anomenar Mr Pitiful i va portar el gènere al més alt, separant-lo completament del Rythm & Blues imperant i fent que el soul fos un gènere en majúscules i amb entitat pròpia. Aquell accident ocorregut a Lake Monona, a les afores de Madison i a només tres minuts del seu destí, va acabar amb la vida de Otis Redding i amb tots els membres, excepte James Alexander i Ben Cauley, del seu grup d'acompanyament The Bar-Keys, en estavellar-se l'avioneta. Als seus funerals van assistir més de 5000 persones a l'auditori municipal de la seva ciutat adoptiva Macon, Georgia. Curiosament el major èxit de la seva carrera va ser el single "Sittin 'on the dock of the bay" que havia acabat de gravar poc abans de morir, però que es va posar a la venda un mes després de l'accident, amb “Sweet Lorene” a la cara B. Ocupa el lloc 28 en la llista de les 500 millors cançons de tots els temps segons la revista Rolling Stone i ha sigut molt versionada, inclus per Pearl Jam. Va ser el seu disc pòstum. Els seus començaments també són molt interessants ja que va començar acompanyant a Johnny Jenkins i en una sessió d'enregistrament per a la Stax, quedaven diverses hores lliures i estaven pagades, el productor Jim Stewart (co-propietari de Stax) va decidir que podien aprofitar-se, sense cap cost, per que Otis Redding gravés dos temes, un d'ells va ser "These Arms Of Mine", el seu primer èxit. La seva veu passava de ser acariciadora i vellutada a fort i punyent, això li va donar una amplitud de registre que el va convertir en el que va ser, un Rei.
Nilsson – Everybody’s talkin’ 1969
Curiosament en la carrera d'aquest bon cantant i compositor, Harry Nilsson Edward III, nascut el 15 de juny de 1941 a Brooklyn, Nova York i mort per una insuficiencia cardíaca a Agoura Hills, California, un 15 de gener de 1994, el gran hits van ser versions. Tot i ser un bon compositor, el gran èxit de la seva carrera "Without You", no era seu, va ser composat pel grup britànic Badfinger que la van gravar abans que ell. Un altre dels seus èxits va ser "Everybody's Talkin'", que es va incloure a la banda sonora del film "Cowboy de mitjanit", protagonitzada el 1969 per Dustin Hoffman, Jon Voight, Brenda Vaccaro i Sylvia Miles i que va guanyar tres Oscar, però no per la seva música, si be ja podeu sentir que era bona, per aixó ara l’escoltem a Un Toc de Rock, des de les sintonies d’Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Per cert que l'actor Jon Voight es el pare de l'actriu Angelina Jolie. Aquesta cançó va arrivar al lloc 73 a les lluistes del Billboard de l’any 1969. Harry Nilsson era propietari de l'apartament on van morir Cass Elliot que havia sigut component del grup vocal The Mamas and The Papas, el 29 de juliol de 1974 i on també va morir Keith Moon batería de The Who el 7 de setembre de 1978. Després d'aquests fets luctuosos, Nilsson va vendre el apartament a Pete Townshend, guitarra de The Who, un enamorat de les ciències esotèriques i l'ocultisme.
Harry Nilsson
Leona Lewis – Better in time 2011
Aquest tema us ho he extret d'un doble recopilatori benèfic "Songs for Japan" que s'acaba de publicar recentment, el 25 de març passat i en el que trobem a més i aquesta cançó de la britànica Leona Lewis, nascuda el 3 abril 1985 a Londres i que va sortir del Factor X anglès, temes de Michael Buble, Shakira, Ne-Jo, Norah Jones, Kings of Leon, Queen, Elton John, Adele, REM, Sade, John Lennon, Red Hot Chili Peppers, Madonna, Eminem, U 2, Enya, Beyonce, Lady Ga Ga, Justin Bieber, Foo Fighters, Bon Jovi i Lady Antebellun, entre altres. La recaptació aconseguida amb les vendes del disc es lliurarà a la Creu Roja japonesa com a ajuda per a la recuperació pels estralls del sisme submarí. A nivell mundial s'han venut més de dues-centes mil còpies i recollit més de 2 milions de dòlars. "Songs For Japan" s'ha col locat en el número UN en més de 18 països, incloent Estats Units, França, Alemanya, Austràlia, Suècia i Japó, a més de debutar dins del Top 10 de les llistes nord-americanes. Per cert que també s'ha publicat un segon disc sota el títol "Songs for Japan All Stars Version" on s'inclouen rapers.
Kate Bush - And so is love 2011
Un altre disc que s'acaba de publicar és "Director's Cut" que podria traduir-se com "El muntatge del director", de la cantant i compositora anglesa Kate Bush, nascuda al Gran Londres el 30 de juliol de 1958. A l'edat de 16 anys va ser descoberta per David Gilmour de Pink Floyd, que va quedar sorprès amb el talent de la jove anomenada llavors Cathy. Va aconseguir per mediació de Gilmour, gravar algunes cançons i signar contracte amb EMI. Kate Bush va estar en actiu fins a 1987 i es va retirar, però va tornar de nou als escenaris i als estudis de gravació amb "Aerial", gravat el 2005, després de dotze anys de silenci. En la seva carrera destaca el duet que va realitzar amb Peter Gabriel en 1987 quan van treure el maxi "Your say give up" que va ser un dels seus grans èxits. En aquest nou disc s'ha publicat el 16 de maig, "Director's cut" incloent-se nous enregistraments de cançons de Kate Bush procedents dels àlbums "The sensual world" (1989) i "The red shoes" (1993).
Fleetwood Mac - Albatross
Com allò de que "El que os he promès és un deute" és una veritat com un temple i jo sempre compleixo allò pel que dono paraula, aquí us porto "Albatross" un tema de la primera etapa de Fleetwood Mac, quan comptaven amb l'extraordinari guitarrista Peter Green i que va ser recuperat en un disc recopilatori al que va donar títol, publicat a mitjans dels 70 amb temes de la nova formació en una cara i peces de Peter Green en l'altra. Creats el 1967, a Londres la banda va començar interpretant blues. Eren Peter Green, Mick Flettwood i John McVie que havien tocat amb la banda de John Mayal, al costat de Jeremy Spencer (guitarra). El 1969 van començar els canvis en la formació. Però parlem de Peter Green, de veritable nom Peter Allen Greenbaum (29 d'octubre de 1946, Londres) va ser un extraordinari guitarrista, al qual BB King es va referir com "l'únic home que em va arribar a fer suar". Encara que la forma de puntejar de Green no era tan ràpid com el dels seus col.legues en els Bluesbrakers, Eric Clapton i Mick Taylor, era lleuger i encertat. Green va ser el líder del grup durant el període inicial i fins a inicis dels 70, amb èxits com "Oh Well", "Man of the World" i "Albatross". Ell va escriure la cançó "Black Magic Woman" que popularitzaria Carlos Santana. Però Peter Green (a la foto) va tenir problemes amb les drogues i molts. Durant una gira per Europa i després d'un concert a Munic, va tenir durant tres dies un colocón de LSD. En les seves pròpies paraules: "vaig tenir un viatge i mai vaig tornar d’ell". La personalitat de Green va canviar radicalment després d’allò, va començar a vestir malament, es va deixar créixa la barba i va lluir un crucifix al pit. L'ús del LSD va poder contribuir a la malaltia mental que patia, l'esquizofrènia. Va abandonar Fleetwood Mac el 1970 declarant que els diners estavan maleïts i demanant caritat per sobreviure. La seva carrera es va diluir en una successió de treballs menors. A finals dels 70 va semblar recuperar-se i començar a treballar, però no va ser fins 1990 que es pot dir que va arribar el retorn de Green, quan va crear Peter Green Splinter Group amb bons companys, incloent a Cozy Powell. Aquesta formació va publicar nou discos entre 1997 i 2003.
Fleetwood Mac, la seva primera formació
I arriba el moment de tancar la barraqueta per ara, des Altafulla Ràdio i Ona La Torre acabem Un Toc de Rock, fins al pròxim programa.
La frase d'avui la va dir el poeta francès Jean de la Fonteine (Château-Thierry, Aisne, 8 juliol 1621 - París, 13 d'abril de 1695) que va manifestar fa uns quans segles:
"Tot adulador viu a costa de qui l'escolta"
A reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario