Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Avui us he preparat un programa que lucinareu amb ell. És políticament molt incorrecte. Escoltarem cançons que avui en dia es considerarien censurables, indecoroses i irreverents, però que no obstant això, en el seu moment van merèixa l'aprovació de la censura franquista i també i durant dècades, la dels governs demòcrates. La temàtica és simple, relacions amb menors, incest, violació i unes quantes coses més. De fet i per il.lustrar el bloc os trobeu un anunci de 1958 i que amb alteracions molt lleus es va estar utilitzant-se gairebé fins a la fi del últim segle, quan la marca Coppertone va decidir canviar radicalment i retirar la nena a la qual un gosset, un cocker hispaniel, baixava amb les dents la part inferior del seu banyador mostrant el culet blanc davant del cos bronzejat. Al programa El Temps Passa, un dijous d'aquests, os ofererim dins de la Secció Especial, un article dedicat a aquest anunci, amb la història d'ell i també us oferirem material gràfic. Avui al nostre blog tanbé us ofereixo la fotografia de la primera model que el va portar a les petites pantalles, amb només 3 anys d'edat. Era ni més ni menys que una baby Jodie Foster que abans d'interpretar la nena prostituta a "Taxi driver" ja tenia una bona carrera com a actriu en sèries de TV i com a model per a publicitat.
La nena protagonista d'aquest anunci de Coppertone era
l'actriu Jodie Foster amb nomes tres anys
Per tant i avisant que no volem ferir sensibilitats i tenint en compte que es tracta de documents sonors perfectament correctes i aprovats quan van ser publicats, nem a començar el programa d'avui d'Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, a ritme de rumba.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Los Amaya - Quince años tiene 1984
Comencem el programa parlant de les relacions amb menors d'edat. Aquest duet rumbero, líders de la rumba catalana en els 70 ens parlen de que el seu amor té quinze anys. I Los Amaya utilitzen una expressió molt gitana "Y yo la hice a ella mujer". Com si les noies no fossin dones des que neixen. Encara es troban en actiu i eren els germans José (A Coruña, 1952) i Delfín Amaya (Oviedo, 1954). Van mantenir una sana pugna musical amb Los Chunguitos i Los Chichos que interpretaven un altre vessant del gènere, l'anomenada "Rumba Taleguera". Aquesta cançó, publicada el 1984, era la cara A d'un single amb "Que bonito fue" a l'altre costat.
Mario Prades i Delfín Amaya a casa del Mario a Cambrils
Los Sonor – Tienes 16 años 1961
Los Sonor van ser la millor banda instrumental espanyola en el primer quinquenni dels 60, encara que segons l'època van interpretar cançons cantades com aquesta en què la veu és Manolo Escobar, per descomptat no el confongueu amb el del carro i la minifaldilla. Per la banda van passar grans músics com Tony Martínez i Manolo González que després es van incorporar a Los Bravos, Manolo Díaz que és llançaria com a cantant en solitari, compositor i productor, sent alt executiu de CBS ja en els 70. Altres membres dels Sonor van ser Carlos Guitart que s'incorporaria a Los Flecos, Luis Eduardo Aute, Jorge Matey que va formar part posteriorment dels Pekenikes, Beta Quartet i Los Archiduques, Manolo Fernández, José Antonio Otero, José Luis González i algun més. Aquesta és una versió d'un èxit d'Elvis Presley fet per el Johnny Burnette Rock'n'roll Trio que ja havien interpretat a Espanya The Vagabounds, un tercet de soldats nord-americans de la base de Torrejón que van treure un parell de discos al país quan feien la mili. Los Sonor han pujat una altra vegada el llistó als 16 anys, però el baixem de nou.
Los Sonor
Dúo Dinámico – Quince años tiene mi amor 1960
El Dúo Dinámico, el Dúo, li van cantar a tota Espanya i a mig món més que el seu amor només tenia 15 anys i mira per on, ningú els va criticar ni censurar per això i aquest tema és un dels molts clàssics en la seva carrera. Segueixen en actiu i per demostrar-ho van oferir un concert el passat 19 de desembre al Palau de la Música, a Barcelona. El que es diu musicalment "fer-se un Palau", celebrant els seus 50 anys i desgranant bones melodies. Per revalidar el seu èxit, el 16 del mateix mes es van marcar un concert a l'Auditori de Barcelona, omplint el local en ambdues ocasions amb fans arribats i sobretot "arribades", de tota Espanya. Van rebre de mans del ministre Celestino Corbacho la Medalla d'Or del Treball el 29 de juny 2010. I és que pencaires Manolo i Ramon ho són i molt. Aquest tema és de 1960 i es trobava en un EP amb la banda sonora de la pel.lícula "Botón de Ancla en color" i que protagonitzaven ells mateixos, tot i que no la cantaven en el film.
Julio Iglesias – Diez y seis años 1991
Així mateix un dels nostres cantants més internacionals, agradi o no, Julio José Iglesias de la Cueva (Madrid, 23 de setembre de 1943) que anava per porter del Real Madrid i un accident el va convertir en cantant, un dels deu majors venedors de discos en la història de la música, havent superat els 300 milions d'àlbums en tot el món, va dir que ella no havia complert "…aun los diez y seis". Era una cançó composta per Danny Daniel que també la va gravar i jo l'he extret del CD "Soy" de 1991, però va ser gravada molts anys abans. Així mateix podria considerar-se irreverent "Soy un truhán, soy un señor" que van compondre per a ell el Dúo Dinámico, tot i que El Tricicle la va immortalitzar mímicament. Per cert que Manolo i Ramón han estat una de les pedres angulars en el triomf de Julio Iglesias. A cadascú el que li correspon.
Enrique y Ana – Mi amigo Félix 1980
Enrique i Ana ens donaven molt males vibracions. Aquell Enrique del Pozo amb els seus 20 anys i la nena amb només 8... ai ai ai. Al final sembla que no, no hi havia res de res, però als espanyolets del carrer aquella parelleta li feia olor de socarrimat. Aquest tema el van dedicar a Félix Rodríguez de la Fuente després de la seva mort i la veritat és que la lletra, de Gloria Fuertes, pensada per a un públic jove i al mateix temps no tan jove, és molt interessant i ens fot un recorregut pel zoo. És clar que quan parlen de la conversa amigable entre la coneja i l'anaconda, jo penso que seria abans que la serp es mengés a l'orelluda. Funcionaren de 1977 a 1983. Ana es va retirar de la música, encara que el 2003, Ana Anguita va presentar un disc infantil per a una associació espanyola contra el maltractament infantil. Aquest tema que escoltem es trobava en el disc "Multiplica con Enrique i Ana" de 1980.
Enrique y Ana van funcionar molt bé a nivell del públic
juvenil i el no tan juvenil
Pimpinela – Olvídame y pega la vuelta 1982
Ens van arribar des de l'Argentina aquest duet, Pimpinela i com tot bon matrimoni a l'ús en els 70, es van dedicar a tirar-se els trastos pel cap en les seves cançons. La sorpresa va arribar quan es va saber que no es tractava d'un matrimoni, ni tan sols eren parella sentimental, eren germans i quan la gent confon la ficció amb la realitat es produeixen malentesos i es va començar a parlar d'incest. Fals, només eren parella artística, però ho feien tan bé... Són Maria Graciela Galán Cuervo (23 de maig de 1961) i Joaquín Roberto Galán Cuervo (21 de juliol de 1955), ambdós nascuts a Buenos Aires i en actiu. Per cert, els va descobrir el meu amic Luis Aguilé. Aquesta cançó que donava títol a un LP, va ser la que els va catapultar a la fama.
Solera – Linda prima 1973
Parlant de incest, Solera en aquesta cançó, “Linda Prima”, ens expliquen les relacions, aquesta vegada si incestuoses, entre cosí i cosina, quan ella decideix casar-se per diners i seguretat amb "... un hombre tan vulgar". Solera van ser una de les bandes històriques del pop espanyol, encara que només van treure un LP, això si, amb temes com "Calles del viejo París" i aquest que sona avui a Un Toc de Rock. El disc va ser produït per Rafael Trabucchelli "So Torrelaguna", per a Hispavox. Es van crear el 1972 i eren José Antonio i el seu germà Manolo Martín, que ja havian gravat algun disc folk com a duet, al costat de Rodrigo García, que havia tocat la guitarra amb Los Speakers i el quart era José Mari Guzmán. Després de la dissolució de Solera, Rodrigo i Guzmán van formar Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán CRAG i els germans Martín es van incorporar a Nuevos Horitzontes.
Luis Eduardo Aute – Una de dos 1984
Eduardo reflecteix en aquest tema els costums liberals dels 70, quan vem passar d'una repressió sexual a una llibertat total i el que estava de moda era ficar-se al llit amb la parella d'un altre i quan també vem descobrir que era allò del "Menage a Troi" . Es trobava en el disc "Cuerpo a cuerpo" que Luis Eduardo Aute Gutiérrez (Manila, Filipines, 13 de setembre de 1943) va publicar el 1984. Fa molts anys que Aute i jo no ens veiem. Per cert que en aquesta cançó i com a colofó després de demanar-li al marit de la dona amb la qual s'entén que visquin els tres junts ja que ella "no quiere perderse ningún tren", li diu que se la canvia per dos de quinze anys. Una altra cançó d'Aute conflictiva va ser "Vaya Faena" en la què narra un fet real que va succeir a Madrid, quan un home li va explicar a la seva dona que la deixava per anar-sen a viure amb un trasvestit i ella amb una cuchilla i d'un tall, el va deixar sense el membre viril.
Orquesta Mondragón – Lolita 1989
Un dels temes que millor tracta el tema de les relacions amb menors home-nena, és aquest de l'Orquestra Mondragón on es explican l’ambolic d'un professor amb la jove alumna que el provoca i s’el andú al llit per treure millors notes. Aquesta cançó es trobava en el LP " Una sonrisa por favor" que va ser Disc d'Or al vendre mes de 50.000 copies i que Javier Gurruchaga (Sant Sebastià, 12 de febrer de 1958) i la Mondragón publicaren el 1989. Va ser l’últim disc i Gurruchaga començá en solitari. Per cert que és, al meu parer, la millor cançó del grup i era una composició de Joaquín Sabina, Antonio Carmona i el mateix Javier Gurruchaga.
Braulio – Pequeña amante
El canari Braulio ens parla de la relació d'un home madur amb una joveneta a "Pequeña amante", conscient l'home de que la cosa acabarà malament i demanant-li a ella sobretot sinceritat quan arribi el final. Braulio Antonio García Bautista (Gran Canària, 1946), es va donar a conèixa en quedar en segona posició en el Festival de Benidorm amb "Déjalo volver", un tema on el fill li demana a la mare el perdó per al seu penedit pare per totes les putades que li va fer i per haver-la deixat, una altra cosa que avui estaria mal vista, els maltractadors, siguin del tipus que siguin, molt lluny. Hi va haver enrenou perquè el guanyador del festival va ser Dyango, però es va parlar que era un pacte entre EMI i l'organització perquè Dyango participés i el guanyador havia d'haver estat Braulio.
Braulio – Pequeña amante
Manzanita – Fuego en la sangre 1982
Un altre peça que avui hagués estat molt mal vista és aquesta en la qual José Ortega Heredia (Madrid, 7 de febrer de 1956 - Alhaurín de la Torre, 6 de desembre de 2004), conegut artísticament com Manzanita, ens explica la història de l'home que veu passar una joveneta cada dia des de la seva finestra i en veure-la sent "Fuego en la sangre", però almenys el nostre protagonista es conté i mai li diu res, ni es propasa, limitant-se a veure passar la vida darrera del vidre. Es trobava en el disc "Cuando la noche te envuelve" de 1982.
Mario Prades amb Manzanita a la plaça Prim de Reus,
despres de dinar junts al Celler del Raïm
despres de dinar junts al Celler del Raïm
Los Hermanos Calatrava – La corrida
Los Hermanos Calatrava, Paco y Manolo, són una altra cosa, el seu humor sempre va estar dins dels cànons establerts i van saber ballar amb la més lletja, és a dir amb la censura i sortejar les seves traves donant-li la volta al sentit de tot el que deien. Aquest tema és una mostra d'això, tot i que es va publicar quan ja teníem democràcia i el que ells tracten en la cançó estava de moda. De fets es feien acudits preguntant on s'anaven a "reunir" avui per practicar-lo. No us explicaré més, escolteu la lletra amb atenció i sobretot, al final, on s'aclarirà tot, com en les novel.les de Agatha Christie. No canten.
A dalt Els Germans Calatrava, abaix el Calatrava quan
començaban (Foto cedida per Manolo Calatrava)
Trigo Limpio – Muñeca
Un altre tipus d'amor ens ho presenten el trio Trigo Limpio a "Muñeca", l'amor adolescent d'una parelleta que ha de separar quan, després d'anys junts, ella va a la universitat i ell es queda treballant al poble. Quan ella torna ho fa casada i amb un fill, un casament de penalty. Ell la mira sense dir-li res, només recordant aquell temps en què s'estimaven i el la cridava el seu "Muñeca". Amaya Saizar, Iñaki de Pablo i Luis Carlos Gil, Trigo Limpio, van representar a Espanya en l'OTI amb "Rómpeme, mátame" i en Eurovisió amb "Quédate esta noche", encara que en aquest últim la noia era Patricia Fernández, Amaya havia marxat. Funcionaren de 1970 a 1980. Amaya es va unir al grup Txarangö al costat de ex-components de Mocedades. Per cert que van treure un CD genial titulat "Todo tiene su sitio bajo el cielo" que va ser poc valorat, però a mi sempre m'ha agradat pel seu aire tan a folk americà.
Manolo Galván – Hijo de ramera
Aquesta és la millor cançó en la carrera de Manolo Galván que va ser cantant de Los Gritos. Quan la va compondre i gravar, la discogràfica no va tenir bemoles de presentar-la a la censura i al final van tenir raó i va haver de canviar-li el títol perquè fos acceptada. La van anomenar "Madre hoy no me levanto". Manolo Galván, desenganyat de la música a Espanya es va anar a l'Argentina, on va triomfar plenament estant en actiu fins fa pocs anys en què va anunciar la seva retirada. Allà va tornar a gravar, amb arranjaments musicals més agressius i amb el títol original "Hijo de ramera" i és la versió que escoltem ara a Un Toc de Rock. És una lletra que posa la pell de gallina. Un nen preguntant perquè Paco "el de l'alcalde" a l'escola el va anomenar "Hijo de ramera" i la jove mare explicant-li que es va tractar d'una violació a càrrec de los señoritos del lugar i dient al seu fill que “…de aquel salvaje acto lleno de horror y violencia, naciste tu mi buen niño para aliviar mi tristeza".
Joan Manuel Serrat – Poco antes de que den las diez
En els anys seixanta es va obrir, una miqueta només, l'aixeta de la llibertat per als joves i les noies podien sortir soles, sense carabina. Van arribar els guateques que és celebraven els diumenges a la tarda i les noies amb pares més oberts, havien d'estar a casa "Poco antes de que den las diez". Sortir de nit, això era gairebé impensable a menys que es tractés d'revetlles assenyalades com la de Sant Joan i havien d'estar a casa com a molt entre les dues i les tres de la matinada. Ara comença la gresca diària sobre aquesta hora. Veieu com canvien els conceptes? És clar que Joan Manuel Serrat explica en aquesta cançó que els pares poden sentir-se feliços perquè la seva filla arriba abans de les deu, però després d'haver estat al llit amb un noi tota la tarda. Així tots feliços i contents.
Joan Manuel Serrat
Serge Gainsbourg y Jane Birkin – Je t’aime… moi non plus
Amb aquest tema va passar una cosa curiosa. Es va publicar el 1969 i ja havia estat gravat anteriorment amb Brigitte Bardot en lloc de Jane Birkin. Va passar la censura i es va posar a la venda i va arribar a les emissores via departament de promoció de la casa de discos. Un bon dia algú de les altes esferes del règim la va escoltar i va adonarsen de que allò no era res més que un clau amb bons arranjaments musicals i es va donar ordre urgent que els discos fossin retirats de les botigues i recollits de les emissores de ràdio. Cosa que fa ver la policia inmediatament. A mi em va avisar un amic de Ràdio Nacional i jo em vaig endurme quatre singles de l'emissora. Encara tinc dos d'ells, en perfecte estat.
Els allavors matrimoni, Serge Gainsbourg i Jane Birkin
No hem escoltat la totalitat de temes que es van publicar, ni molt menys. En el cinema Almodovar va ficar al llit a una Alaska amb tan sols quinze anys en la pel.lícula "Pepi, Lucy, Bom y otras chicas del montón" i va gravar un single amb el tema “Quiero ser mamá" on explica clarament que quan ell i McNamara siguin "Mamás" prepararan el seu fill perquè es dediqui a la prostitució.
Luz Casal, ja més recentment, explicava els amors d'una dona madura amb un jove de "18 años", Sandro Giacobbe a "Señora mía" parlava també d'això cambian els sexes, fins i tot Serrat té més temes relacionats com "Paraules d'amor" on clarament indica "teniem quinze anys". I a "Fiesta" que aquesta si va ser censurada, parlava de festes en què intervenia el capellà del poble, així com els somnis eròtics d'un nen cap a la seva mestra a "Mestra" i les d'un home per una joveneta que veu cada matí al metro a "Menuda". Núria Feliu tractava un altre tema espinós com la virginitat a "Flor de Segona ma", Danny Daniel li explicava a la jove enamorada "Niña no te pintes tanto" mentres Pedro Ruy Blas ens feia saber la història d'aquells "A los que hirió el amor" i de fora, passant la censura a l'ús, van colar peces com el "Walk in the wild side” de Lou Reed on explica contes de prostitució, homosexualitat i transvestisme, aquest últim tema també és el centre de "Lola" de The Kinks. Chuck Berry va compondre "Sweet Seexteen" i un altre gran del rock'n'roll Jerry Lee Lewis, es va casar amb una cosina seva que tenia tretze anys i es va montà la de "Dios es Cristo" i això no és una cançó, és un fet real.
Don McLean a "Vincent" que tots van prendre com una simple cançó d'amor, parlava de les relacions entre dos homes i fins i tot Víctor Manuel va tractar aquest tema en "Quien puso más" i les relacions entre disminuïts psíquics a "Solo pienso en tí". Arévalo, el gran cuentachistes, s'inflà de contar acudits de gais i gangosos, una cosa molt habitual entre els humoristes fins ben entrats els 90. Home, si fins als Morancos van versionar un tema discotequer de moda titulant-lo "Marica Tu". I això és la punta de l'iceberg, com podeu comprovar, les cançons "políticament incorrectes" van estar a l'ordre del dia i han quedat per recordar-nos que això és part del nostre bagatge musical. Entre altres coses no he tractat les cançons que feien apologia de les drogues i l'alcohol i de les que van sortir moltes.
Almodovar i McNamara
Luz Casal, ja més recentment, explicava els amors d'una dona madura amb un jove de "18 años", Sandro Giacobbe a "Señora mía" parlava també d'això cambian els sexes, fins i tot Serrat té més temes relacionats com "Paraules d'amor" on clarament indica "teniem quinze anys". I a "Fiesta" que aquesta si va ser censurada, parlava de festes en què intervenia el capellà del poble, així com els somnis eròtics d'un nen cap a la seva mestra a "Mestra" i les d'un home per una joveneta que veu cada matí al metro a "Menuda". Núria Feliu tractava un altre tema espinós com la virginitat a "Flor de Segona ma", Danny Daniel li explicava a la jove enamorada "Niña no te pintes tanto" mentres Pedro Ruy Blas ens feia saber la història d'aquells "A los que hirió el amor" i de fora, passant la censura a l'ús, van colar peces com el "Walk in the wild side” de Lou Reed on explica contes de prostitució, homosexualitat i transvestisme, aquest últim tema també és el centre de "Lola" de The Kinks. Chuck Berry va compondre "Sweet Seexteen" i un altre gran del rock'n'roll Jerry Lee Lewis, es va casar amb una cosina seva que tenia tretze anys i es va montà la de "Dios es Cristo" i això no és una cançó, és un fet real.
Jerry Lee i la seva flaman dona. Despres es va saber que
era la seva cosina in solsament tenía tretze anys
Don McLean a "Vincent" que tots van prendre com una simple cançó d'amor, parlava de les relacions entre dos homes i fins i tot Víctor Manuel va tractar aquest tema en "Quien puso más" i les relacions entre disminuïts psíquics a "Solo pienso en tí". Arévalo, el gran cuentachistes, s'inflà de contar acudits de gais i gangosos, una cosa molt habitual entre els humoristes fins ben entrats els 90. Home, si fins als Morancos van versionar un tema discotequer de moda titulant-lo "Marica Tu". I això és la punta de l'iceberg, com podeu comprovar, les cançons "políticament incorrectes" van estar a l'ordre del dia i han quedat per recordar-nos que això és part del nostre bagatge musical. Entre altres coses no he tractat les cançons que feien apologia de les drogues i l'alcohol i de les que van sortir moltes.
Arévalo
A Un Toc de Rock he volgut avui donar-vos a conèixa aquesta part de la nostra cultura musical, en cap moment estic fent apologia de la pederàstia, maltractaments, acosament, ni de res semblant, això vull que quedi clar des de sempre, però mai podré oblidar que la meva primera relació sexual la vaig tenir amb una dona per a mi i a la meva edat, molt gran, ella tenia 31 anys, era una veïna del barri i jo, parodiant a Serrat "...tenia menys de quinze anys".
Des Altafulla Ràdio i Ona La Torre, avui acabem Un Toc de Rock amb una frase de Joan Pau II que podria definir moltíssimes coses:
"La pitjor presó és un cor tancat"
Fins al proper programa
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario