Un Toc de Rock: Un Toc de Rock programa 09-02-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Mario Prades va pendre aquesta foto quan es va presentar el disco de Núria Feliu

"Us ho devia" al Hotel Ars, al 1994. Brindan amb la Núria trobem a Josep Cuní,

Pep Guardiola (l'entrenador del Barça i que va ser el padrí), Victoria de los

Angeles i el conseller Guitar. (Foto: Mario Prades)

Diuen que els trèvols de quatre fulles porten bona sort. No si hi ha alguna cosa de veritat en això, però per si de cas començarem el programa d'Un Toc de Rock d'avui als Estats Units, a Memphis, Tennessee, en un camp ple, ple de trèvols. Entre tants algun hi haurà de quatre fulles, per tant espero que avui tinguem sort.

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Box Tops – Fields of clover 1968

El tema principal en la carrera d'aquesta bona banda nord-americana de R & B va ser "The letter" (1967), però que això no ens vagi a enganyar, ells van treure moltes i bones cançons que van pujar a dalt de les llistes, algunes superant a "La carta ". The Box Tops eren de Memphis, Tennessee i formaven el grup Alex Chilton (veu solista i guitarra) que quan es va incorporar a la banda acabava de complir 17 anys, Bill Cunningham (baix, teclats i cors), John Evans (guitarra, teclats i cors), Danny Smythe (bateria) i Gary Talley (guitarra i cors). Van estar en actiu de 1967 a 1970, gravant 10 singles i 4 LP's. Després Alex Chilton s'incorpora al grup Big Star. Van tornar a principis del nou segle i van estar treballant bastant, però Alex Chilton va morir a causa d'un atac de cor el 17 de març del passat any 2010 i això crec que ha significat la fi del grup . Aquest "Camp de trevols" que us porto era la cara B del single "Choo Choo train", publicat al maig de 1968.

The Box Tops

Crosby, Still & Nash – Marrakesh Express 1969

Vaig descobrir a la primera superbanda nord-americana de la història del rock amb aquest tema que es va publicar en single, va ser el seu primer single. A partir del segon LP se'ls va incorporar Neil Young, però en aquest disc només eren ells tres. El disc de debut es va titolar simplement "Crosby, Stills and Nash" i va sortir a la venda el maig de 1969, arribant al lloc 6 als Estats Units i al 24 a Anglaterra. Tots tenien àmplia experiència en grups com The Hollies, The Byrds, Buffalo Springfield, The Continentals i altres. Crosby, Still & Nash eren tres super genis de la música: David Crosby (Los Angeles, 14 d'agost de 1941), Graham Nash (Blackpool, Lancashire, Anglaterra, 2 de febrer de 1942) i Stephen Stills (Dallas, Texas, 3 de gener de 1945).

Crosby, Still & Nash fotografiats per el gran fotograf Robert Altman al 1969

Dionne Warwick – Heartbreaker 1982

El seu nom real és Marie Dionne Warrick, nascuda a East Orange, Nova Jersey, el 12 de desembre de 1940, però un error d'impremta en el seu primer disc la va convertir en Dionne Warwick. És cosina de la mare de Whitney Houston, encara que en algunes biografies diuen que és cosina de la cantant. De fet Cissy Houston, la seva mare, també era cantant i bona, això pot haver induït a l'error. Dionne va treballar molt amb el compositor Burt Bacharach, encara que aquest tema que us porto "Heartbreaker", publicat en single el 1982, estava composat per els Bee Gees i ells fan els cors. Donava títol a un àlbum que va ser produït el 1982 per Barry Gibb, Karl Richardson i Albhy Galut i que va ser Disc d'Or als Estats Units arribant a superar els 3 milions de còpies a la resta del món. En el 16 d'octubre de 2002, Dionne Warwick va ser nomenada Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. No confongueu aquest tema amb el del mateix títol que Led Zeppelin inclouen en el seu segon LP.

Dionne Warwick sempre elegant i tota una senyora de la música

The Bee Gees fen els cors en aquesta cançó

Ann Murray – Snowbird 1970

Inicialment va ser una simple i bona cançó de country-pop, però aquest "Ocell de neu" amb el pas del temps es va convertir en una nadala. Ann Murray és una de les millors veus sorgides al Canadà, molt valorada al seu pais i amb una trajectòria molt brillant, encara que els seus discos no apareguin en el mercat espanyol. No hem de confondre aquesta Ann Murray amb la mezzosoprano irlandesa del mateix nom. Va néixa el 20 de juny de 1945 a Springhill, Nova Escòcia. Aquest tema, el seu primer gran èxit, es trobava en el seu segon LP titulat "This Way Is My Way" que va arribar al lloc 14. Té una carrera discogràfica impressionant, us diré que només en discos de nadales ha gravat 7 i entre directes i recopilacions ha publicat 14, a part dels discos d'estudi qué son un bon grapat.

Ann Murray

Smokie – Living next door to Alice 1977

Bé aquí us porto el gran hit en la carrera dels britànics Smokie, la banda liderada per Chris Norman que ens expliquen les coses que succeeixen quan vius al costat d'Alice. Van funcionar i molt bé durant la dècada dels 70, fins i tot en els 80. Es van formar el 1965 i estava integrat per Chris Norman (Redcar, Yorkshire, 25 d'octubre de 1950), Terry Uttley (Birkenshaw, 9 de juny de 1951), Alan Silson (Birkenshaw, 21 de juny 1951) i Ron Kelly (1952). Inicialment es van denominar The Yen i posteriorment Essence, després The Elizabethans. Quan es va anar Ron Kelly i va ser substituït per Pete Spencer (Bradford, 13 d'octubre de 1948) es van convertir en Smokie. Tampoc s'han de confondre amb el grup Smoke, els que van treure "My Fiend Jack". Chris els va deixar en el 86 essent substituït per Alan Barton que moriria el 1994, durant una gira que la banda realitzava a Alemanya, a causa d'un accident amb l'autobús on viatjaven. Va tornar Chris, encara que poc temps i avui segueix en solitari. La banda està en actiu, però només queda Terry Uttley. La cançó us l'he extret del seu àlbum "Smokie's Greatest Hits" publicat a l'abril de 1977, però estava en un dels seus primers discos, crec que en el "Pass It Around" de 1975, però ara no estic segur.

Manhattan Transfer – Route 66 1982

El tema és tot un clàssic del rhythm and blues i el títol original és "(Get Your Kicks On) Route 66". Va ser escrita per Bobby Troup per el Nat King Cole Trio qué van ser els primers en enregistrar-la en 1946. Hi ha una altra gran versió de Perry Como de 1959 i l'han gravat fins als Stones, passant per Tom Petty, The Outlaws, Chuck Berry, The Brian Setzer Orchestra, Bob Dylan i moltisims mes. La veritat és que es tracta d'un tema que han tocat gairebé tots els músics de rock, blues, jazz i R & B. Aquesta versió, a càrrec dels novaiorquesos The Manhattan Transfer és plena de swing i es va publicar en single el 1982 arribant a la posició 22. Aquest gran grup vocal l'integren Janis Siegel, Cheryl Bentyne, Alan Paul i Tim Hauser i es van conèixa quan van haver de compartir un taxi en una tarda plujosa a Nova York. La carretera 66 és una de les més llargues dels Estats Units i va de Chicago (Illinois), a Los Angeles (Califòrnia). Per cert puc dir-vos que sembla que no s’acabi mai, recta i sobre tot aburrida

Manhattan Transfer

Route 66

Blossom Dearie – I left my heart in San Francisco 1963

Des de l'àlbum "Sings Rootin 'Songs" que Blossom Dearie publicar el 1963, us extrec aquest tema, un altre clàssic, en aquest cas del swing i el jazz. La música era de George Cory i la lletra de Douglass Cross i la van compondre el 1954. Blossom Dearie (28 abril 1926 - 7 de febrer de 2009) va ser una cantant de jazz i també pianista, enquadrada en el bebop. Era blanca i posseïa una veu acriaturada que li va donar un encant especial. Es va traslladar a París en els 50 i va conèixa qui seria el seu marit, el flautista i saxofonista belga Bobby Jaspar. Era una bona pianista i va gravar un o dos discos sense cantar, només tocant el piano. Aquest LP és peça de col.leccionistes. El 1962, va gravar una cançó per l'anunci de ràdio de la cervesa "Hires Root". El LP "Sings Rootin 'Songs" no podia ser comprat a les botigues, solsament podies aconseguir-lo mitjançant el pagament d'un dòlar i una prova de compra. Això va convertir al disc en peça desitjada i l'ha anat revaloritzant amb el pas dels anys. Per cert, el que te valor es l’original, no les reedicions.

Cartell publicitari de la cervesa Hires Root

Blossom Dearie

B.B. King – Precious Lord 1959

El 1959 surt "B.B. King Sings Spirituals", un àlbum que va suposar el quart disc gravat per B. B. King per Crown Records, el seu segell en aquella època i disc que era una mena de grans èxits del gospel. En aquella època Riley B. King era conegut com The Blues Boy, d'aquí li va quedar el de les dues B. Tornan al disc, ell dota els temes, molts d'ells estàndards del gènere, d'una riquesa i matisos molt atractius. Es va reeditar en versió CD el 2006 amb 8 temes extres. B.B. King està catalogat com "El millor guitarrista viu del món". Va néixa el 16 de setembre de 1925 a Itta Bena, Mississippi. La seva guitarra més famosa es diu Lucille i l'origen del nom es molt curiós. Us vaig prometre explicar-vos i vaig a fer-ho. En els seus principis es trobava actuant un dia en un club de mala mort d'Arkansas. De sobte es va produir una violenta baralla entre dos home a causa d'una dona que va provocar un incendi que va anà prenent mesures devastadores. Tothom va fugir i quan B.B. King es va trobar al carrer es va adonar que la seva guitarra, el seu únic patrimoni, estava a l'escenari. Malgrat els consells va entrar al local en flames i miraculosament va recuperar la guitarra i va sortir il.lès. Sorprès de la seva sort i en saber que la dona per la qual s'estaven barallan-se aquells dos galifardeus es deia Lucille, va decidir que les seves guitarres es dirien així des d'aquell moment.

B.B. King amb la seva guitarra Lucille

The Louisiana Gator Boys - How Blue can you get 1998

Dins de la banda sonora del film "Blue Brothers 2000" trobàvem un parell de temes a càrrec d'aquesta formació The Louisiana Gator Boys. Aquest és un d'ells titulat "El blues que es pot aconseguir", però la pregunta és: Qui són The Louisiana Gator Boys? Doncs us ho diré si esteu asseguts. En aquest grup, la Superbanda del Blues, creada per a l'ocasió, es trobaven BB King, Eric Clapton, Jimmie Vaughan, Clarence Clemons, Billy Preston, Grover Washington Jr, Steve Winwood, Paul Shaffer, Charlie Musselwhite, Isaac Hayes, Lou Rawls, Gary US Bonds, Travis Tritt, Koko Taylor, Dr John i Bo Diddley amb la seva inconfusible guitarra quadrada, al costat dels Blues Brothers amb Dan Aykroyd, Joe Moore i John Goodman. Què, banda de luxe, no? Sonant avui a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla ràdio i Ona la Torre, perque ho disfrutis.

The Louisiana Gator Boys a dalt i el supergrup amb els Blue Brothers, abaix

Bonnie Tyler - If I Sing You a Love Song 1978

Què passaria si et cantés una cançó d'amor? Això ens ho explica Bonnie Tyler, una cantant d'extraordinària i cazallera veu, des d'aquest single que va ser recuperat en un "Greatest hits" de 1986 i que a la seva vegada, es va reeditar en versió CD el 1991. Entre els seus grans hits destaquen "Total Eclipse of the Heart" i "It's a Heartache", juntament amb aquest tema que escoltem avui "Si et cantes una cançó d'amor". El veritable nom de la cantant britànica Bonnie Tyler és Gaynor Hopkins i va néixa el 8 de juny de 1951, en Sweken, Gales. Aquest tema es va publicar en single el 1978 i es va extreure del LP "It's a Heartache" i el single amb aquest títol va impedir a la cançó que escoltem ara pujar més alt en les llistes al desbancar-la com a tema estrella del disc.

Bonnie Tyler

Paul McCartney – No more lonely nights 1984

És una de les grans cançons en la carrera de l'ex-Beatle Paul McCartney i es van publicar, a més de la versió single i maxi, dues molt diferenciades: una lenta i una altra ràpida perquè sonés a les discoteques. En l'edició del maxi-single s'incloïen les dues. Es va gravar al setembre de 1984 i es va publicar el 22 octubre 1984 dins de la banda sonora del film "Give My Regards to Broad Street". El single amb el tema lent, l'original, va aconseguir el lloc 6 a Estats Units i va pujar al segon a Anglaterra. A mi amb aquesta cançó em va passar una cosa molt curiós. Acabava de deixar Antena 3 de Ràdio i m'havia incorporat a Ràdio Cambrils i vaig començar a punxar la cançó, perquè m'agradava, però tant i tant va sonar en totes les emissores que la matxucaren sense pietat que fart d'ella, vaig deixar de radiarla i crec que no havia tornat a posar fins ara que me la van demanar mitjançant el correu electrònic. La veritat és que reconec que segueix sent una bona cançó, "un peaso cansión". Sir James Paul McCartney va néixa a Liverpool el 18 de juny de 1942. No us ho havia dit, però a la guitarra trobem a David Gilmour de Pink Floyd.

Paul McCartney a l'época Beatles

The Troggs - Love is all around

El 1968 el grup britànic The Troggs va aconseguir el lloc 60 en les llistes del Billboard americà amb aquesta cançó, quan semblava que ja ningú es recordava d'ells. El tema va ser recuperat en la banda sonora del film "4 bodes i un funeral" i va tornar a la palestra, si be estaba interpretada per el grup Wet Wet Wet. Ara bé, el CD amb la banda sonora no té res a veure amb la música que sona a la pel.lícula. Les cançons són les mateixes, però mentres en el CD s'ofereixen les versions originals, en el film les interpreta l'orquestra de ball que amenitza les noces. Un engany per vendre més discos ja que no és realment la banda sonora, es tracte d’un recull de èxits i prou. The Troggs eren una banda de Andover, Anglaterra. El seu hit internacional va ser "Wild Thing", escrit per Xip Taylor, que aconseguiria el número 2 en les llistes britàniques i el primer en les nord-americanes, el juliol de 1966. El cantant era Reg Presley, al costat del guitarra Dave Wright (21 de gener de 1944 - 10 octubre 2008), Ronnie Bond (4 maig 1943 - 13 de novembre de 1992) a la bateria, Chris Britton a la guitarra i el baixista Pete Staples. Segueixen en actiu amb canvis en la formació.

The Troggs

Imelda May – Kentish town waltz 2010

No coneixia a Imelda May i el meu fill em va passar un CD seu deixant-me petrificat. Era molt bona i jo sense saber-ho. Es tracta del seu tercer disc, publicat l'any passat amb el títol genèric "Mayhem". És una cantant irlandesa a cavall del rockabilly, el jazz i el R & B que malbarata qualitat. De fet us prometo que escoltarem més coses seves. Imelda May va néixa a Dublín el 10 de juliol de 1974. Ha publicat tres àlbums i quatre singles. Va guanyar el premi a la millor cantant femenina en els Meteor Awards 2009. Diuen que el seu millor disc és el segon "Love Tattoo", publicat el 2008, però no l'he escoltat. La seva banda d'acompanyament està integrada per Al Gare al baix, Steve Rushton a la bateria, a la guitarra Darrel Higham i als metalls Dave Priseman. Imelda May canta i toca el Bodhrán que és una mena de tambor.

Imelda May

Dolly Parton - Where Have All The Flowers Gone 2005

En l'àlbum "Those Were The Days" que va arribar al lloc 48 del Billboard i on tot són versions i col.laboracions, trobàvem a Dolly Parton comptant amb Norah Jones i Lee Ann Womack, versionant una cançó del folk tradicional americà que van popularitzar Pete Seger, The Kingston Trio i Peter, Paul & Mary i que ha estat multiversionada. Es tracta de "Where Have All The Flowers Gone". La cantant, compositora i actriu es diu Dolly Rebecca Parton i va néixa el 19 de gener de 1946, en Sevierville, Tennessee. Una vegada el Coronel Parker, manager d'Elvis, li va demanar una cançó per a El Rei, clar que el Coronel posava les seves condicions. Si vols que Elvis gravi una cançó teva, amb el que això pot representar en royaltis, el 50% de l'autoria és per Elvis i la part corresponent per al Coronel, és clar. Dolly no s'ho va pensar, els té molt ben posats i li va fer una botifarra dient-li que del seu treball no es lucrava ningú i Elvis no va gravar cançons de Dolly Parton. La veritat és que Elvis mai va compondre, però es va portar molts dividends com co-autor d'infinitat de cançons. Coses que passen en el món de la música. La cançó que el Coronel Tom Parker volia per Elvis era "I Will Always Love You" que anys més tard va catapultar a l'èxit a Whitney Houston quan la va interpretar a la banda sonora del film "El Guardaespatlles".

Dolly Parton

I abans d'acabar el programa he de confessar que vaig pensar en trucarte per telefon. És clar que no vaig ser l'únic, també ho fan fer aquests dos.

Shirley Bassey & Alain Delon - Thought I'd Ring You 1983

És una curiosa col.laboració per acabar el programa d'avui d'Un Toc de Rock. L'extraordinària cantant britànica Shirley Bassey i l'actor Alain Delon que la veritat és que cantar no canta massa, però parla molt bé i amb bona veu. Shirley Veronica Bassey va néixa el 8 de gener de 1937 a Cardiff, País de Gal.les. Té una carrera brillant que va començar en els 50 i és una de les grans veus femenines angleses de tots els temps. El 1985, Samantha, la filla petita de Shirley Bassey, que tenia uns 32 anys, va ser trobada morta penjant del pont Clifton a Bristol. L'informe policial va dictaminar suïcidi, però la cantant sempre ha mantingut que no va ser suïcidi i que la seva filla havia estat assassinada. Va ser nomenada Dama Comandant de l'Imperi Britànic el 31 de desembre de 1999, per la qual cosa mereix el tractament de "Dame". També és posseïdora de la Legió d'Honor atorgada pel govern francès. Alain Delon no és la primera vegada que es fica en el món del disc, ha gravat amb Patricia Kaas, Dalida, Celine Dion, Phyllis Nelson i també ha "cantat" en un parell de bandes sonores.

Shirley Bassey

Alain Delon

I fins aquí hem arribat per ara amb Un Toc de Rock, us deixo una bona frase. La va dir l'escriptor irlandès George Bernard Shaw, mort el 1950 amb gairebé cent anys d'edat i guanyador del Premi Nobel: