Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Quan surt el sol s'encen el cel (Foto: Mario Prades)
Avui m'he llevat molt d'hora, no podia dormir. Des de la meva finestra he estat contemplant els carrers de la ciutat, deserts, ni una ànima, ni un cotxe circulant. Només foscor tot just diluïda per les llums dels fanals que il.luminen tímidament la nit... i silenci, un silenci tranquil.litzador que poc a poc m'ha anat embolicant. Quan he decidit seure a l'ordinador m'he adonat que em ve de gust escoltar música, però música relaxant, suau, sense estridències que trenquin el màgic influx que la nit ha exercit sobre mi. I amb aquest estat d'ànim, he preparat el programa d'avui, amb altres cançons i passant del que ja tenía preparat. És un programa per escoltar bén relaxats, asseguts al sofà o la butaca i deixant-nos evoltar per la música, mentre permeteu que els vostres pensaments vàgen al seu lliure albedriu i si pot ser en bona companyia, millor. Os racomano escoltar avui Un Toc de Rock, oblidan els vostres problemes, només relaxar-vos, escolteu i gaudiu que demà serà un altre dia.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Richard Wright – Wearing the inside out 2006
El tema es trobava en l'àlbum "Right Stuff", un disc del concert per a la BBC Radio 2, celebrat per Richard Wright al Mermaid Theatre de Londres, el 7 de febrer de 2006. Richard va ser un dels fundadors del mític grup britànic Pink Floyd. Teclista, compositor i cantant, va néixa a Londres el 28 de juliol de 1943 i està catalogat entre els deu millors teclistes de la història, de fet es troba en el cinquè lloc de la llista de Digital DreamDoor. Wright es va incorporar al grup Sigma 6 el 1964, l'embrió del que seria Pink Floyd, amb Roger Waters, Nick Mason i Bob Klose. El 1978 i paral.lelament a la carrera del grup, va començar a gravar en solitari, debutant amb "Wet Dream". Va ser el primer a abandonar el Fluid Rosa, després de l'enregistrament de "El Mur", ja que les seves discrepàncies amb Roger Waters, pesseter i amb afany de protagonisme, discrepaven amb les idees de Richard. De fet en la gira de presentació de "The Wall" que va resultar econòmicament un fracàs, ell que va traballar com a músic mercenari, ja que no pertanyia oficialment a Pink Floyd, va ser l'únic que va guanyar diners. Quan Waters va deixar Pink Floyd i van començar els judicis pels drets del nom i del marxandatge entre Roger Waters i David Gilmour, Richard va tornar al grup. De fet l'únic disc de Pink Floyd en el qual Rick Wright no apareix és "The Final Cut", obra que amb motiu de la disputa legal li pertany completament a Roger Waters. El dilluns 15 de setembre de 2008, després d'una dura lluita contra el càncer, Wright va morir a la seva casa de Londres. Tenia 65 anys i aquest és el seu últim disc.
Richard Wright
Els primers Pink Floyd. Richard Wright es el primer
per la dreta i al seu costat Syd Barret
Steely Dan – Only a fool would say that 2009
Van ser un dels millors grups sorgits de la fusió del rock, el jazz i el funky. A partir de 1974 van deixar les gires i es van dedicar a treballar en estudi, centrant-se la banda en els seus dos líders Walter Becker i Donald Fagen i comptant per a les seves gravacions amb bons músics d'estudi com Michael McDonald i Steve Gadd. Durant els anys 70, els seus discos mostraven una gran qualitat, però el 1981 es van desfer i cada un es va llançar pel seu compte si bé la carrera de Donald Fagen va ser més exitosa. Van tornar l'any 2000 publicant "Two against nature", des de llavors no han parat de treballar, realitzant gires i amb nous discos, de fet han publicat set àlbums, entre discos d'estudi, directes i recopilacions. Aquest tema us ho hem extret del CD "The very best of Steely Dan" que va veure la llum el 2009, és el quart tall.
Walter Becker i Donald Fagen amb un passat i present dels Steely Dan
Shannon McNally – Down and dirty 2002
Des del segon disc de la cantant, guitarra i compositora Shannon McNally titulat "Jukebox Sparrows" i publicat l'any 2002, us porto aquesta bella cançó amb un ritme sincopat i in crescendo. En el disc i acompanyan la cantant, trobem músics rellevants com Maxi Anderson i Alex Brown (cors), Ron Aniello (teclats, mellotrom i guitarra), Joshua Grange (guitarres), Paul Bushnell i Mike Elizondo (baix), Lenny Castro (percussió), Matt Chamberlain (bateria), Aaron Embry (teclats), David Woodford (saxo), etc. En total són gairebé 30 músics alternant-se en les cançons d'aquest llarga durada. Shannon va néixa a Nova York, el 17 de març de 1973 i té gravats fins el moment set discos.
Shannon McNally
Santana – Aqua Marina 1979
Carlos Augusto Santana Alves va néixa a Autlán de Navarro, Jalisco, a Mèxic, un 20 de juliol de 1947. És un dels millors guitarristes del món i la seva obra és amplíssima. Aquest és un tema que es va editar en single, però que va passar bastant desapercebut, tot i estar ple de qualitat, per això el recuperem avui a Un Toc de Rock. La cançó de trobava al LP "Marathon", publicat el 1979. Per cert que quan Carlos Santana va arribar a Califòrnia, per guanyar-se la vida es va dedicar a tocar ranxeres i mariachis. Va ser l'únic artista dels que van participar al Festival de Woodstock 69 que no tenia disc en el mercat i no obstant això, va ser un dels grans triomfadors. El seu germà Jorge és un gran guitarrista també. Va tocar amb el grup Malo i després es va incorporar a la Fania All Stars. Els dos germans van gravar junts el disc "Santana Brothers" i Carlos sempre ha afirmat que el seu germà toca la guitarra millor que ell.
Dues imatges de Carlos Santana. La d'abaix correspon
al concert fet al Festival de Woodstock 69
Solomon Burke – If you need me
Coetani del mite del soul Otis Redding, anys després de la seva mort en accident d'aviació, Solomon Burke va ser designat com el seu successor, el nou Rei del Soul. Solomon va néixa el 21 de març de 1940 a Filadèlfia, Pennsilvània. Va estar en actiu fins que va morir el 10 d'octubre del passat any, mort ocorreguda a l'Aeroport d'Amsterdam, quan va aterrar el seu avió provinent de Los Àngeles. Havia de fer un concert a la capital holandesa i les entrades estaven totes esgotades des de feia setmanes. Va començar a gravar el 1962 i l'any passat va publicar el seu últim disc "Hold on tight". Burke va ser pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), va tenir 90 néts i 19 besnéts. Alguns dels seus fills i néts es dediquen professionalment a la indústria musical, encara que cap ha aconseguit el seu prestigi. El 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love" que immortalitzarian The Blue Brothers. Figura imponent, amb més de 200 quilos de pes i sempre amb vistosos vestits de fantasia són el seu senyal d'identitat, junt amb la seva forma personal de sentir el soul. A causa de la seva edat i el seu sobrepès, els darrers anys Solomon Burke sempre actuava assegut.
Solomon Burke
Smokey Robinson & The Miracles – Tracks of my tears 1965
Un dels pilars del soul és Smokey Robinson que es diu realment William Robinson Jr. i va néixa a Detroit, el 19 de febrer de 1940. A mitjans dels cinquanta va crear un grup anomenat The Five Chimes amb el seu millor amic Ronald White que més tard i amb canvis en la formació va passar a anomenar-se The Matadors. El 1958 van canviar el seu nom a The Miracles. Van estar entre els primers grups contractats per Berry Gordy per al seu, acabat de crear, segell Tamla Motown que anys després passaria a ser simplement Motown. Aquest és un dels principals temes en la seva carrera i ha estat molt versionat, fins i tot per Aretha Franklin. El van publicar el juny de 1965 i en dos anys va superar el milió de singles venuts, arribant a la cinquena posició. Va ser escrit per Smokey i dos membres de The Miracles, el guitarra Marv Taplin i Peter Moore, baixista i cantant i es va incloure en el seu cinquè LP "The Motown Story". Robinson va ser vice-president de la Motown i va produir i va compondre per a The Four Tops, Mary Wells, The Marvelettes, The Temptations, Marvin Gaye, Brenda Holloway, The Contours i molts d'altres.
Smokey Robinson
Bill Withers – Just the two of us 1981
En la carrera d'aquest veterà cantant i compositor de color destaquen tot un seguit de cançons que s'han convertit en clàssics del soul, tot i que ell és molt poc conegut a casa nostra. William Harrison "Bill" Withers Jr. va néixa el 4 de juliol de 1938 a Slab Fork, Virginia. Algunes de les seves cançons més conegudes són "Lean on Em", "Ain't No Sunshine", "Use me", "Lovely Day" i "Grandma's Hands"al costat del tema que escoltem avui a Un Toc de Rock i que es va mantenir tres setmanes en la segona posició del Billboard el 1981. Aquest enregistrament el va realitzar conjuntament amb el saxofonista Grover Washington Jr. (12 de desembre de 1943 - 17 desembre 1999) creador d'un estil anomenat "Smoot jazz". Tot i que el single s'anunciava com un disc del saxofonista, consta a la discografía oficial de Bill Withers.
Bill Withers
Grover Washington Jr.
Billie Holiday y Louis Armstrong – Summertime
Va ser la millor versió que s'ha fet d'aquest tema, un clàssic de George Gershwin, amb lletra de DuBose Heyward que van compondre per a l'òpera-jazz "Porgy and Bess" el 1935. Eleanora Fagan Gough, veritable nom de Billie, va néixa a Filadèlfia el 7 d'abril de 1915 i va morir a Nova York un 17 de juliol de 1959, a causa d'una cirrosis hepàtica. Era coneguda com Lady Day. Billie es va unir a un grup de músics dirigits per Benny Goodman, debutant el 27 de novembre de 1933 amb la cançó "Your Mother's Son-In-Law". Billie Holiday va ser una de les cantants negres de jazz que tenia millor reputació professional, tot i que la seva veu era molt baixa, apenes una octava, cosa que compensava amb una gran expressió emocional. Fumava marihuana des dels dotze o tretze anys d'edat. No obstant això, van ser l'heroïna i l'acohol els que la van destruir. Al costat d'ella trobem el gran trompetista Louis Armstrong (Nova Orleans, 4 d'agost de 1901 - Nova York, 6 de juliol de 1971), també conegut com Satchmo i Pops i en aquest tema, a més d'usar la trompeta tan bé com solia fer-ho, també canta.
Escena de "Porgy and bess"
Billie Holiday, Louis Armstrong i el pianista Charlie Beal
Astrud Gilberto, Joao Gilberto & Stan Getz – The girl from Ipanema 1963
Avui en dia "La noia d'Ipanema" és al costat de "Brasil", els temes més representatius de la bossa nova. La primera versió que es va gravar d'aquesta cançó, composta per Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobin el 1962, la va realitzar Joao Gilberto el 19 de març de 1963 i la gravació es va realitzar per la discogràfica Verve a Nova York. Va comptar amb el gran saxofonista de jazz Stan Getz i amb Antonio Carlos "Tom" Jobim al piano i es va publicar en el LP "Getz / Gilberto". Es clar que la cosa no acaba aquí. Com Joao no parlava anglès es va portar la seva dona, Astrud perquè fes de traductora. La lletra va ser adaptada a l'anglès per Norman Gimbel i el productor va decidir que pel fet que disposaven d'hores lliures en l'estudi en haver acabat abans d'hora, podien fer una versió en anglès enfocada com a single i per al mercat nord-americà. Aquí va començar el problema ja que la pronunciació de Joao era desastrosa. Finalment va ser Astrud que dominava diversos idiomes a causa del seu treball de hostessa d'aviació, qui va voler ensenyar-li com havia de pronunciar-ho en cantar i se la va cantar ella. Quan finalment Joao va creure estar preparat, el productor li va dir: "No cal. La versió en anglès ja està gravada". Hi havia gravat les pistes amb la veu d'Astrud i va realitzar les mescles sent avui un dels millors temes de la història de la música i el llançament d'Astrud Gilberto com a cantant. Un altre dia, més endavant, escoltarem la versió de Vinicius o la de Jobin i us explicaré com va ser la composició d'aquest gran gran tema dedicat a una “bella garota” carioca.
Astrud Gilberto
Joao Gilberto & Stan Getz
Tom Jobin i Vinicius de Moraes, autors de la cançó
Simon & Garfunkel – The sound of the silence 1964
Quan el tema es va incloure en la banda sonora del film "El Graduat", va representar la consolidació del "duo" per excel.lència de la música americana. Paul Simon (Newark, Nova Jersey, 13 d'octubre de 1941) i Art Garfunkel (Queens, Nova York, 5 de novembre de 1941), sorgits del folk i que inicialment es van fer cridar Tom & Jerry. Van tenir una brillant carrera, plena de cançons d'extrema qualitat, però sobretot de lletres interessants pel seu profund contingut. A principis dels 70 es van desfer, hi havia molts problemes entre ells i la cosa va acabar com El Rosari de la Aurora. De fet van trigar molts anys a tornar a pujar junts a un escenari i no va tindra continuïtat. La cançó va ser escrita el 19 de febrer de 1964 per Paul Simon, després de l'assassinat de John F. Kennedy, el 22 de novembre de l'anterior any. Simon estava segur que la cançó seria una forma de recollir el sentiment emocional popular després del desafortunat succés. Gravada en versió acústica per al seu primer àlbum "Wednesday Morning, 3 AM ", posteriorment va ser retocada afegint instruments elèctrics i reeditada com single al setembre de 1965. Arribaria al número U de les llistes americanes el dia d'Any Nou de 1966. Aquesta versió es va incloure en l'àlbum "Sounds of Silence" i com us deia, a la banda sonora de "El Graduat" el 1968. Existeixen moltes versions en castellà, però si hagués de triarne una em quedo amb la dels Mustang.
Simon & Garfunkel
Disc de Los Mustang on estaba aquesta cançó,
diense "El Ritmo del Silencio", aixó si.
Boz Scaggs – As the years go passing by 1994
Des del doble àlbum "Anthology", publicat per Boz Scaggs el 1994, us porto aquesta gran versió del clàssic de R & B composta en 1959 per Deadric Malone, pseudònim de Don Robey. Va ser portada a l'èxit per Albert King i posteriorment per Eric Burdon & The Animals, que la van gravar el 1968, encara que els primers van ser Peppermint Harris i Fenton Robinson, ambdós l’any 1959. En aquest enregistrament, el cantant i guitarrista nord-americà Boz Scaggs (Canton, Ohio, 8 de juny de 1944) compta amb la col.laboració de Booker T. & The MG's, una de les millors formacions de soul-jazz de la història i banda d'acompanyament dels artistes del segell Stax en els 60. Existeixen moltes versions d'aquesta cançó, des de Gary Moore a Sinatra, passant per Sting, Santana, Jeff Healey i molts mes, fins i tot la Big Brother & The Holding Company on cantava Janis Joplin, l'han interpretat.
Boz Scaggs
Billy “Crash” Craddock – I can’t Help It If I'm Still In Love With You
Cantant de country i rockabilly, Billy "Crash" Craddock tancarà el programa d'avui d'Un Toc de Rock amb aquesta extraordinària balada. Com us he dit en moltes ocasions, avui acabem amb "un peaso cansión". Billy "Crash" Craddock va néixa a Greensboro, Carolina del Nord, el 16 de juny de 1939 i va arribar a ser molt popular a Austràlia, on els seus discos es van vendre molt bé. En els anys 70 es va considerar un sex symbol dins del country. Del 1957 al 1964 tan sols va gravar singles, però té una trajectòria discogràfica de LP's amplíssima a partir d'aquest any.
Billy “Crash” Craddock
I fins aquí hem arribat, per ara s'acaba Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, però acabaré amb una frase del gran actor i còmic Groucho Marx que va dir parlant de la televisió:
"Trobo la TV molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre"
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario