Un Toc de Rock: Un Toc de Rock programa 12-01-2011

Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina

Avions al cel de Constantí

Avió sobre Constantí. Tranquils nois i noies. No és l'Enola Gay (Foto: Mario Prades)

A la premsa s'està parlant del malestar dels veïns residents a la tarragonina barriada de Sant Salvador sobre això del soroll que fan els avions volant sobre el seu barri. Des de fa molt més temps, els veïns de Constantí es queixen del mateix i l'alcaldia d'Esquerra Republicana que es va fer amb el poder de la ciutat usant un cop de mà legal no ha fet res perquè aquests avions deixin de sobrevolar Constantí. Això si, intenten treure-li més diners en concepte d'impostos a la gent de l'aeroport, cosa que està molt bé, però la meva pregunta és: Els diners que recapti l'ajuntament per a les arques municipals farà més suportable el sofriment acústic dels veïns? És que l'ajuntament invertirà una mica del que recapti per aquest concepte a comprar taps per les orelles dels soferts ciutadans de Constantí? Aquests mateixos ciutadans van votar i van triar democràticament una cúpula per a regir l'ajuntament, però alguns partits polítics en sopars i reunions clandestines, van triar, usant les trampes democràtiques tan en ús, canviar el poder de la ciutat escombrant cap a la seva pròpia casa. Avui les arques municipals, abans sanejades, estan més seques que la moixama i sembla ser que es cobren 6 euros per un senzill certificat d'empadronament. Hi ha molts més que "chupan del bote". Visca la democràcia, el soroll i l'aviació!

Mario Prades

I ara, després de fer servir allò que es diu "Derecho al pataleo", anem a Un Toc de Rock.

Un dia, a una entrevista, ara no estic segur si va ser a Grenn Frey o Don Henley, li van preguntar si els Eagles tornarien a treballar junts i gravar nous discos, s'havien desfet el 1980. La seva resposta va ser categòrica i clara, va dir "Quan l'infern es geli ". Per això, quan el 1994 van tornar a la carretera i van editar un disc amb algunes cançons noves, encara que la majoria estaven gravades en directe, el nou CD es va titulà així mateix "Hell Freezes Over"... "Quan l'Infern es geli".

Benvinguts a Un Toc de Rock

Eagles – Get over it 1994

Des del disc "Hell Freezes Over" que va representar el retorn de la millor i més comercial banda de country rock americana de l'historia, The Eagles, us porto aquest tema que obria el CD i es una de les noves gravacions d'estudi del grup integrat en aquells moments per Glenn Frey, Don Henley, Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, complementats per músics addicionals: Scott Crago (percussió), John Corey (teclats, guitarra i cors), Timothy Drury (teclats, guitarra i cors) i Al Garth (saxo i violí). Van realitzar una gira mundial l'any següent que havia de recalar a Espanya. El grup havia tornat només per diners i la gira resultava tan cara que cap productor espanyol va voler arriscar-se a perdre fins la camisa a favor d'aquells pesseters i ens vam quedar sense veure els Eagles en directe. Encara recordo el comentari d'un dels principals productors de concerts espanyol que em va dir: "Omplint el Sant Jordi, només cobriria despeses". L'àlbum es va publicar el 7 de novembre de 1994 i us incloc un article que vaig escriure precisament arran de la publicació del disc.

Retall de prensa del Diari de Tarragona on

anunciaba la sortida d'aquest disc

The Eagles

The Blue Brothers – Everybody needs somebody to love 1998

A finals del passat segle van tornar The Blue Brothers, encara que amb canvis en la formació i protagonitzant una nova pel.lícula dirigida per John Landis que es va titular com el nou disc, o el disc com la pel.lícula Què se jo?, El títol del CD era "Blue Brothers 2000". Trobàvem a Dan Aykroyd, John Goodman i Walter Levine, però faltava alguna cosa, per això aquest tema hi ha moments en què sona una mica pobre en comparar-lo amb el primer enregistrament, a mitjans dels 70. La cançó era una composició de Solomon Burke, un gran interpret de soul que va morir l'any passat. També os inclueixo un retall publicat a Diari de Tarragona al respecte de la sortida del disc.

Retall de prensa del Diari de Tarragona on

anunciaba la sortida d'aquest disc dels Blue

Brothers que representaba la seva tornada

Level 42 – Lessons in love

Van ser una bona banda britànica liderada pel cantant i baixista Mark King, la tècnica magistral per tocar el baix, donant-li tocs funkies blancs, va ser la base de l'èxit del grup. La banda es complementava amb Mike Lindup (teclat i vocalista), Boon Gould (guitarra) i Philip Gould (bateria). El teclista Wally Badarou és considerat per molts el cinquè membre del grup, encara que mai se'ls va unir oficialment. El 1984 van actuar en el camp de futbol del Redddis, a Reus, ells i The Explorers, la banda liderada per Phil Manzanera i Andy McKay que feia poc s'havien creat en desfer-se Roxy Music. Els vaix entrevistar a uns i als altres i sabeu qui va ser el meu traductor per entrevistar a Mark King i Andy McKay, el propi Phil Manzanera que en ser d'origen colombià i criat a Anglaterra, parlava perfectament castellà i anglès. Va ser una nit inoblidable, tant per la qualitat dels grups com per la qualitat humana de Phil, amb el qual vaix connectar immediatament i també pel que va passar abans de començar el concert.

Level 42

The Explorers – Lorelai

Cançó extreta del primer LP de Explorers, la banda creada per Phil Manzanera, nascut a Londres i de nom complet Philip Geoffrey Targett-Adams, el 31 de gener de 1949. Va tenir la seva primera banda en els 60, es va cridar 801 i també va tocar amb Quiet Sun. Es va incorporar a Roxy Music i té una bona carrera en solitari i amb Andy McKay, amb el qual va crear Explorers. Havien acabat de treure el primer disc amb el nom del grup per títol quan van arribar a Reus. Jo, gat vell, em vaig preocupar de pactar amb Virgin per realitzar una entrevista per a Ràdio Cambrils, emissora municipal en la qual treballava llavors i també vam pactar que entraria amb la Unitat Mòbil dins del recinte en no disposar dels metres i metres de cable requerits per fer-ho amb el vehicle fora. Aquella mateixa tarda vaig passar pel recinte mentre estaven ultimant detalls i instalan equips i ho confirmà tot. A la nit vaig arribar poc abans de començar i amb el cotxe em vaig dirigir a la porta d'entrada que encara estava tancada al públic. A partir d'aquí us explico la versió de Carles Tena, amb el qual m'unia una bona amistat i que estava fora esperant per entrar. Ell va escoltar totes les converses i després s’en enfotia explicanmeu tot. Resulta que quan vaig arribar vaig veure diverses unitats mòbils fora, esperant, entre elles SER i COPE. El comentari d'un a l'altre va ser "On va el pringao de Ràdio Cambrils, si a nosaltres no ens deixen entrar?" Però resulta que el pringao va trucar a la porta, es va identificar, es va obrir la porta i vaig entrar. Carlos Tena es va dirigir als companys de professió i els va dir "¿El Pringao a entrado y vosotros qué haceis aquí fuera?". Ho he dit en moltes ocasions, la veterania és un grau, no la prepotència. És curiós, però amb els anys em va unir una certa amistat amb els companys d'aquelles emissores, clar que jo ja estava al Diari de Tarragona, això sembla ser que als seus ulls em va pujar de categoria, si bé jo era el mateix.

Phil Manzanera

Roxy Music – Avalon 1982

I parlant de Roxy Music, us porto el tema que donava títol al seu últim treball d'estudi abans de desfer-se com a grup. La banda liderada pel cantant i teclista Bryan Ferry (Washington, Sunderland, 26 de setembre de 1945) i que va comptar en els seus inicis amb un dels personatges més importants i carismàtics de la música britànica, el teclista Brian Eno (Suffolk, 15 de maig de 1948). Els Roxy van començar el 1971 i es van desfer el 1983, un any després de publicar "Avalon", considerat per molts com el millor disc del grup anglès. La banda es complementava amb Graham Simpson al baix, Phil Manzanera a la guitarra, encarganse del saxo, l'oboe i el clarinet estaba l'Andy McKay, Andy Newmark a la bateria i que s'havia incorporat el 1980 substituint a Paul Thompson, Rick Wills al baix, però tinc dubtes si en aquest disc estava ell o Sal Maida i l'últim era Guy Fletcher als teclats. El 2001 van tornar a la carretera com Bryan Ferry & Roxy Music. Per cert, tenia una amiga, directora d'un hotel de Salou que des de ben jove va estar enamorada platònicament de Bryan Ferry, quan li vaig dir que una nit havia estat sopant amb ell i amb Mark Knopfler, pagan la casa de discos, una mica més i em pega per no haver-la convidat.

La primera formació dels Roxy Music amb Brian Eno, el ros del mitj

Chris Rea – Josephine

Cantant, guitarra i compositor anglès, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough. Chris Rea és un dels grans entre els grans i a més un infatigable treballador. Va passar per un càncer i tenia menys del 50% de possibilitats de sobreviure, però ho va fer i l'any següent va treure una caixa amb 11 CD's, tots amb producció nova i gravats aquell any, a més d'un recopilatori de duets i un altre de grans èxits. El seu tema "Run to hell" està inclòs en la nostra careta d'entrada. Es va donar a conèixer massivament amb "In the beach", però jo us porto aquesta cançó dedicada a Josephine. Quan va començar es va fer cridar Benny Santini i amb aquest nom per títol va treure el seu primer disc el 1978. Té una discografia brutal i és que ja us he comentat que es tracta d'un treballador infatigable.

Chris Rea

The Family Dogg – A place in the sun 1969

Aquesta banda, amb una gran qualitat vocal, estava integrada per un munt de components i tots ells cantaven. Liderats per Steve Rowland i l'anglès-espanyol Albert Hammond abans de llançar-se en solitari i que ja havia tocat amb les bandes espanyoles Los Flaps i The Diamond Boys. Altres components van ser Mike Hazlewood, Christine Holmes, Doreen De Veuve, Pam "Zooey" Quinn, Ireen Sheer, Sue Lynn, Sherri Lynn i Pat Arnold. Aquest LP de The Family Dogg es titulava "A Way of Life" i va ser el seu primer treball, publicat el 1969. Encara van treure un disc més i es van separar. Per cert que en aquest LP, a més del tema que donava títol que és boníssim, trobàvem una cançó molt bona i amb un títol interessant "Avui vaig matar a un home a qui no coneixia".

Family Dogg

Albert Hammond

Michael Jackson – Ben 1972

Em van enviar un correu demanant-me que punxés un tema de Michael Jackson, el negret blanc i aquí us porto "Ben", una de les seves primeres cançons i una de les millors, quan assumia que la seva pell era de color negre i només es preocupava dels nens per jugar amb ells ja que aquí encara era una criatura. Va ser apadrinat per Diana Ross que el va incloure en l'elenc del film "El Mag d'Oz". El Rei del pop, Michael Joseph Jackson, va néixa a Gary, Indiana, el 29 d'agost de 1958 i va morir a Los Angeles, 25 de juny de 2009. Cuasi tota la seva vida va estar controlat pel patriarca de la família que, segons va explicar LaToya en un llibre i entrevistes, abusava dels seus fills. Michael va ser un home turmentat i traumatitzat, sense infància. Quan havia de gaudir d'ella, com tots els nens, ell es dedicava a guanyar diners per al Papa Jackson. I és que, una altra cosa no, però fàbrica de fer diners, això si que ho va ser Michael Jackson. "Ben" donava títol al segon àlbum que va publicar amb només 13 anys d'edat i va sortir a la venda a l'agost de 1972. 7 mesos després del seu primer llarga durada "Got To Be There". El single amb el tema "Ben" va ocupar el primer lloc en les llistes de pop americanes i el cinquè en les de soul.

Fotograma de la pel-licula "El Mag d'Oz"

Michael Jackson a l'época en que va gravar aquest disc

Nina Simone – My babe just cares for me 1958-1987

Nina va ser una gran cantant i pianista de jazz i R & B, establerta a França, tenia un greu problema que provocava que els músics la abandonessin sense acabar les gires, li donava massa abundantment a la beguda. Quan actuava havia moments que tocava cançons que no eren la que havia anunciat, els músics començaven tocant una i ella seguia amb una altra diferent i havia ocasions en que ni tan sols sabia que estava tocant i cantant i això "cremava" als músics que la acompanyaven. M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de management a Espanya. Nina Simone, de veritable nom Eunice Kathleen Waymon va néixa a Tryon, Estats Units, el 21 de febrer de 1933, va morir en Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003. Aquest tema correspon a la seva primera època. Va ser escrit per al film "Whoopee!". El 1928 i el va gravar Eddie Cantor. Nina el va gravar el 1958 per l'àlbum "Little Girl Blue", tot i que va ser recuperat el 1987 amb un videoclip de ninots de plastilina i que va representar tot un descobriment per a les noves generacions. A partir d'aquell moment va tornar a formar part del seu repertori habitual i va donar títol a un parell de recopilacions.

Nina Simone, cantant i pianista

Clifton Chenier – I’m on the wonder

Acordionista, cantant i harmonicista d'un estil anomenat zydeco, variant del blues i cajoon, Clifton Chenier va néixa a Opelousas, Louisiana, el 25 de juny de 1925 i va morir a Lafayette, el 12 de desembre de 1987. La cançó us l'he extret d'un doble disc recopilatori de zydeco publicat el 2001 i titulat "Zydeco Dynamite". Va ser l'artista més important dins d'aquest gènere musical que va arribar a tenir sales de ball especialitzades en zydeco i cajún i va ser reconegut com El Rei del Zydeco. El seu millor disc és "Bogalusa Zydeco" que el va portar a fer gires per Europa i Japó. Molta de la seva obra musical està cantada en patois.

Clifton Chenier considerant com El Rei del Zydeco

Vaya con Dios – Evening of love 1996

També d'un recopilatori, en aquest cas d'un "Grans èxits" de 1996, us porto aquest bon tema a càrrec del grup belga Vaya con Dios, fundat i liderat per la cantant, compositora i productora Dani Klein que va crear el grup inicialment com a trio, el 1986. Despres de deixà la música un temps, la cantant Dani Klein va anar amb un altre grup. Ara Vaya con Dios tornen a estar en actiu, tot i que només queda Dani Klein.

La cantant, compositora i productora Dani

Klein, líder de Vaya con Dios

Pacific Gas & Electric - When a Man Loves a Woman 1969

Us vaig prometre que escoltaríem aquest tema, el gran èxit del cantant de color Percy Sledge, brodat per aquest gran grup de R & B avui ja desaparegut. Es trobava en un dels seus millors discos, la cançó tancaba el "Are you ready" publicat el 1969. Pacific Gas & Electric eren una banda mixta que va gravar per C.B.S. liderada pel cantant Charlie Allen i els guitarres Glenn Schwartz (ex-The James Gang) i Tom Marshall (ex-Bluesberry Jam), amb el baixista Brent Block i Frank Copok que venia dels Canned Heat. Es van crear el 1967 i es van dissoldre el 1973, deixant 5 bons discos de llarga durada com a llegat.

Pacific Gas & Electric

Jimmy Barnes - When Something Is Wrong With My Baby 1996

Jimmy Barnes es tot un ídol de la música australiana i aquest extraordinari tema, tot un "peaso cansión", es trobava en el recopilatori "Anthology", publicat el 1996 i compta amb la col.laboració del cantant John Farnham. Jimmy Barnes va néixa el 28 abril de 1956 a Glasgow, Escòcia i de jove el van portar a Australia. El seu nom real és James Dixon Swan. La cançó va ser composta per Isaac Hayes i David Porter per al duet de color Sam & Dave que la van gravar el 1967, per al segell Stax Records i va ser tot un éxit És una cançó ideal per interpretarla a dues veus i també la van gravar Daryl Hall & John Oates al costat de membres de The Temptations, Patti LaBelle i Travis Tritt, Linda Ronstadt i Aaron Neville, entre altres. Aquesta versió que escoltem avui a Un Toc de Rock compta amb l'acompanyament d'un grup mític de la Stax, els Booker T & The MG's.

Jimmy Barnes tot un ídol de la música australiana

The Righteous Brothers - Unchained Melody 1965

I acabarem Un Toc de Rock d'avui amb aquest duet avui recordat gairebé exclusivament per aquest tema, editat a mitjans dels 60 i que va ser recuperat en el film "Ghost". Eren un duo integrat per Bill Medley i Bobby Hatfield que es van crear el 1963 a Los Angeles i que es van separar a finals dels 70, encara que els seus components, sobretot Bill, ja havien estat gravant en solitari des de finals dels seixanta. La cançó va ser escrita per William Stirrat el 1936 i la música era d'Alex North per a una pel.lícula de 1955 anomenada "Unchained". A Espanya hi va haver dues grans versions, la de Los Catinos i la millor de totes a càrrec de Tony Ronald.

El rellotge, al contrari del que es demanan en el bolero, ens indica que el temps s'ha acabat i hem de acomiadar-nos. Ha estat un plaer estar amb vosaltres durant cuasi una hora compartint música que forma part de la nostra banda sonora. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, ha estat Un Toc de Rock.

La frase d'avui és del gran compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski que va dir: