En moltes ocasions cançons de rock i pop posseeixen lletres
amb un contingut força interessant i que ens diuen moltes coses. Avui a Un Toc
de Rock tindrem uns quants temes amb textos realment importants i que ens
porten missatges dignes d'un cantautor. Escoltarem a Melendi, Las Niñas, Adamo,
Amaya Uranga, Menaix a Truà, Navajita Plateá, Nicola di Bari, Alberto Bourbon,
Andrea Boccelli i altres que configuraran la nostra banda sonora. Ara i des de
totes les emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana o des de
internet si te'l descàrregues mijançant el blog o el facebook de Montse,
començarem el nostre recorregut per l’historia de la música. Sóc Mario Prades i
toca obrir la barraqueta. Ho faré amb els murcians M-Clan que ens parlaram
d’intolerancia, de racisme i us diré com sempre alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
M-Clan – Inmigrante 2008
Durant aquest estiu vaig rebre un altre correu on em
demanaven aquesta cançó que si no em falla la memòria vam escoltar a principis
de la passada temporada, però aquí la teniu de nou. L’any 2008 els murcians
M-Clan van treure el CD “Memorias de un espantapájaros” que va incloure aquest
tema amb una lletra molt interessant que ens parla de racisme i marginació. La
veritat és que al meu modest parer és una de les millors cançons de l'àlbum, si
no la millor de totes i per això ara us l'he portat a Un Toc de Rock per
gaudir-la tots junts. Del grup original actualment ja només queden Carlos
Tarque i Ricardo Ruipérez que es van conéixen fent la mili i tots dos van tocar
al grup El Clan de los Murciélagos, i a l’actual formació també i trobem a Iván
González al baix. Prisko a la guitarra i Coki Jiménez que s'encarrega de la
bateria. Però pel grup han pasant músics com Santiago Campillo (guitarra), que
formava part de M-Clan 
des de els sus inicis fins a l’any 2001 i que despres
s’en va anar a Los Rebeldes, Juan Antonio Otero (batería), Pascual Saura (baix)
i Alejandro Climent (teclats), junt a Carlos Raya (guitarra) i Íñigo Uribe. Per
cert, una associació d'aquestes de no-fumadors va posar a parir als M-Clan
perque a la portada del “Para no ver el final”, un dels seus últims discs,
Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez estàn fumant... Pecat mortal! Poca feina es el
que tenen alguns i també molta intolerancia. Els M-Clan ja tenen un nou disc al
carrer, es tracta de “Dos noches en el Price” que es va publicar el 29 de
setembre del 2014, un CD gravat en directe per M-Clan en el curs de dos
concerts celebrats els dies 6 i el 7 de juny del 2014 al Teatro Circo Price de
Madrid.
Melendi – De repente desperté 2012
Bona lletra la d'aquest tema que us he extret del álbum de
Melendi "Lágrimas desordenadas" que es va publicar el 13 de novembre
de l'any 2012 i que avui escoltarem a Un Toc de Rock. La veritat és que les
lletres d'aquest àlbum de Melendi m’han sorprès per la seva profunditat i la
temporada passada ja vam escoltar una o dos cançons d'aquest disc, ara us portem
aquesta en la qual Melendi ens parla de somiar amb un món utòpic i idíl·lic,
clar que quan despertem ens adonem de quina és la realitat que ens envolta,
aquesta crua i dura realitat allunyada de somnis i fantasies. Melendi des de fa temps és un dels Amics del programe
des del facebook que ens controla Montse Aliaga amb tot el seu amor. La veritat
és que aquest àlbum de Melendi no està gens malament. Aquesta cançó també em va
agradar des de la primera vegada que la vaig escoltar i avui la compartirem al
programa, encara que he de reconèixer 
que Melendi en recorda per moments, degut
precisamente a les seves lletres, a Joaquín Sabina. El seu nom complet és Ramon
Melendi Espina i va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. Va debutar l'any
2003 amb l'àlbum "Sin noticias de Holanda", però el reconeixement a
la seva carrera va arribar l'any 2004 quan la seva cançó "Con la luna
llena" va ser escollida com a sintonia i cançó oficial de la Volta Ciclista a
Espanya 2004. La seva carrera és brillant i l’any 2007 va rebre el Premi a la Millor Gira en
l'edició dels Premis de la
Música que es van lliurar a Còrdova. Per cert, Melendi va
estudiar a l'institut amb Fernando Alonso i al pilot de Fórmula I li va dedicar
la cançó “El Nano”, és clar que a Catalunya el “Nano” sempre serà Serrat.
Adamo – Sin malicia 1993
Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem a Adamo que
va ser el Rei dels Guateques, aquellas festes particular que organitzava la
joventut en els anys 60. Salvatore Adamo es un dels grans de la canço francesa
i us porto aquest tema que es trobava en el seu CD "Adamo de ayer a
hoy" publicat l’any 1993 i on es recollien alguns dels seus èxits més
clàssics al costat de cançons noves com aquesta. Es tracta d’una peça on parla
dels seus inicis con a cantant i com a persona i posiblement reflecteixi una part de la seva
vida, ens explica que ell era una persona senzilla i “sense malicia”. La veritat
és que quan actues sense malícia en el teu caminar per la vida, acostumes a
rebre molts pals. A mi el tros que sempre m’ha fet molta gracias es aquell on
parle dels seus fills i les “seves mares”, així, mares en plural "Mis
hijos se parecen más a sus mamas que a su papá". Tots deien que Adamo era
francès, però no era cert, tampoc era belga, con deien altres, Adamo havia
nascut a Comiso, a l’illa de Sicília, a Itàlia, l’1 de noviembre de 1943, però
els seus pares van emigrar a Bèlgica per guanyar-se la vida. Le veritat es que
las seves fans el van odiar quan l’any 1969, crec que va ser, és va casar amb
la seva secretaria i presidenta del Club de Fans, una noia més aviat lletjeta,
segons es deia, la veritat es que no recorda cap foto seva, però el meu company
Quimet diu que si que era poc agraciada. El que les fans no sabien o del que no
havien volgut assabentar-se és que es tractava de la seva eterna núvia, amb la
qual va començar a sortir sent gairebé uns nens i devien haver-lo 
admirat per
aixó, ja que la glòria i el triomf no el va divinitzar fins al punt de
buscar-se una Miss Món exuberant d'aquestes que treuen la pasta i després
d'aconseguir fama i cales es divorcien amb les butxaques plenes, com sol passar
en tantes ocasions. Adamo i la seva dona ancara segueixen junts, ell sempre
afirma que és perquè ella ha tingut sempre molta paciència i tolerància. Per
cert, es diu que la cançó "Dolce Paola" que va escriure i gravar
Adamo en els seixanta, anava dedicada a Paola de Bèlgica amb la que va tenir,
segons sembla, un affaire. De fet la premsa va publicar que aquella Lady Di de
mirada trista a qui els seus súbdits anomenaven "La italiana de les
maletes" i el cantant, havien estat sorpresos ballant molt
encaramel·ladets en una discoteca de Londres una nit. Sabeu amb quina cançó els
van enganxar ballant molt juntets? Doncs era "Mis manos en tu
cintura", tot un clàssic de Adamo amb la que molts hem arranbat l’api.
Nicola Di Bari – Los días del Arco Iris 1972
Anem ara cap a Italia. Aquest és un dels grans del pop italià
de tots els temps, Nicola di Bari, de veritable nom Michele Scommegna, va
néixer a Zapponeta el 29 de setembre de 1940. Nicola di Bari va començà l’any
1963, però no va ser reconegut fins que va quadar en segona posició al Festival
de San Remo del 70 amb “La prima cosa bella” i sobre tot al guanyar el Festival
en els anys 1971 i 1972, aquest mateix any va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Al llarg
dels temps ha aconseguit una pila d'èxits, gràcies a cançons com “El último
romántico”, “Los días del arco iris” que estem escoltan ara i es va editar en
single l’any 1972, “Mi corazón es un gitano”, “Guitarra suena más bajo”,
“Trotamundo”, "Primera cosa bella", "Vagabundo" i tantes
altres.
Us explicaré una anècdota de Nicola di Bari que va narrar ell mateix en una entrevista: "De jove
cantava de manera molt particular i els seus companys d'escola el van persuadir
perquè ajudés a vendre a un gelater que no tenia prou veu per promocionar els
seus productes com es feia en aquells temps a Itàlia. No només es van acabar
els gelats, sinó que es va formar un tumult per escoltar-lo. Va ser llavors
quan va decidir que volia ser cantant". Per cert, el seu representant per
l’América del Sud es el meu amic Mikel Barsa que ara té oficines a Buenos Aires
i des de allà ho controla tot. Amb comentava en un correo que precisament feia
poc que havien acabat una exitosa gira amb Nicola Di Bari. 
Amaya Uranga – Malasombra 1988
Aquesta cançó és un clàssic que fins i tot va gravar Frank
Sinatra, però es tracta d'una composició del cantant nord-americà Jim Croce (10
de gener de 1943 - 20 de setembre del 1973) i us porto la versió que va
realitzar l'extraordinària cantant basca Amaya Uranga, la que va ser primera
veu de Mocedades, encara que quan va gravar aquest tema ja havia deixat el grup
i anava en solitari. La va incloure en el seu tercer àlbum “Sobre el latido de
la ciudad” que va publicar l'any 1988. La veritat és que hi ha una gran versió,
cantada en anglès i que manté el títol original "Bad, bad, Leroy
Brown" que va gravar el grup català de jazz Pianogrosso que estava
integrat per J. García de Diego i Laura
Simó, a l'any 1987. També hi ha una altra bona versió a càrrec de la cantant
xilena Ximena 
Abarca. La lletra de “Malasombra” ens parla d'un delinqüent que
s'escapa de la presó i torna a la ciutat buscant a aquella noia que va jurar
ser-li fidel, però que no ho va ser. Quan la troba ella té parella, un altre
pinxo i la cosa acaba a trets, clar que com diuen "El contrario no era
manco en asuntos de matar" i tots moren. Ara bé, la reflexió és que
"Malasombra" en el moment de la seva mort pensa que feia sis anys i
un dia que no besava a una dona, llàstima. La conclusió és simple, no portis
flors al teu funeral i allunya't de gent així. Es tracta d'una temàtica
similar, encara que no igual que la del tema "Pedro Navaja" de Rubén
Blades que al seu torn es va inspirar en "Mackie Messer" de Bertolt
Brecht i Kurt Weill. Si és que tot està inventat en la Vinya del Senyor.
Las Niñas – Ojú 2003
“Tiempo extraño,
tiempo raro pá la peña en este planeta” ens diuen Las Niñas en aquesta cançó,
amb tota seguretat la més recordada de la seva curta carrera i que és un crit
en contra de les guerres. La lletra es molt bona i a mi em recorda al moment
polític pel qual estem passant ara mateix amb tants casos de corrupció i amb
tants dels nostres representants en càrrecs públics que només volen
"Seguir chupando de la teta", encara que Las Niñas a la seva cançó
ens parlen de la situació política d'Argentina en l'època del Corralito i de la
del món en general amb la gent al carrer protestant. Han passat més de deu anys
des que la van gravar i ves per on, segueix igual de vigent. Las Niñas estava
integrat per les sevillanes Alba Molina (filla de Lole y Manuel), Vicky Luna i
Aurora Power. Pràcticament totes les seves cançons van ser composades per
Andreas Lutz que és o era, marit d'Aurora Power i cantant del grup O'Funk'illo
amb col·laboradors com Charly Cepeda que va ser marit d'Alba Molina i guitarra
de Kiko 
Veneno i altres músics. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock,
donava títol al primer dels seus dos àlbums i es va publicar l'any 2003, però
amb aquest tema va saltar la polèmica ja que elles van ser vetades a la
televisió pública pel contingut de la cançó, ens trobàvem immersos en la guerra
de l'Iraq. És clar que el veto de TVE els va afavorir més del que els va
perjudicar, perquè van passar a ser convidades per totes les altres cadenes no
públiques per denunciar la manca de llibertat d'expressió a la qual s'havien
vist sotmeses per TVE, així van recórrer platós com el de "Crónicas
Marcianas" i molts altres, entre ells "Lo + plus". Després de
publicar el seu segon disc "Savia negra" cadascuna de les noies van
emprendre els seus propis projectes.
Navajita Plateá – Frío sin ti 2003
Amb Navajita Platea em va passar una cosa curiosa. Era un
grup que excepte la cançó "Noches de bohémia" no m'havia interessat
mai, la veritat és que a mi la música amb gust a sud no em diu masses coses i
ha de tenir molta qualitat instrumental per cridar la meva atenció. “Noches de
Bohémia” és possiblement la cançó més coneguda en la carrera del duet Navajita
Plateá que es van crear a Jerez de la Frontera i ua l'he extret del CD "En
Família" que Navajita Plateá van publicar l’any 2003 i en el qual al meu parer, també
s'incloïa la millor cançó del duet, una peça titulada "Frio sin tí",
però jo vaig descobrir la cançó “Frío sin ti” de Navajita Platea en un CD compilatori que va
editar el segell 
Virgin al 97 o potser seria el 98 i on nomes hi havien tres o quatre
peces nacionals, totes les altres eran extrangeres i des del primer moment em
va conquistar. Navajita Plateá segueixen sense acabar de agradar-me, però
aquest tema és un “peaso cansión” de aquest duet de Jerez format per Ildefonso
de los Reyes (Jerez, 1969) i Francisco Carrasco Soto (Jerez, 1976). Per tant i
sonant a Un Toc de Rock, aquí teniu el que, al meu entendre és la millor cançó
en la carrera de Navajita Plateá.
Joan Manuel Serrat con Paco de Lucía – Salam Rashid 1998
La veritat es que jo sento una especial debilitat per Joan
Manuel Serrat i ara el porto de nou a Un Toc de Rock, i al programa d'avui
escoltarem un bon tema que és tota una crida contra la descriminación de l'home
només pel color de la seva pell i el seu pais d’origen. Els somnis dels
extrangers que arriven al pais pensant que aquí “lliguem els gossos amb
llonganisses” i és troban amb la crua realitat. Encara que i tal com el Noi
reflecteix en la lletra d'aquesta extraordinària cançó que compta amb la
col·laboració d'un altre gran entre grans, el guitarrista Paco de Lucía (tots
dos a la foto) que ens va deixar el 25 de febrer de l’any 2014 quan es trovaba
a Méxic. Ens parla que no tot és tan bonic ni tan lleig, ni tan dolent ni tan
bo com es pretén quan l'altruisme cega la raó i només volem veure una part de
la veritat. Aquest tema es va incloure en un dels millors discos de Serrat
"Material sensible", un bon àlbum tot i que no és un dels més
recordats del Noi del Poble Sec. Es va publicar l'any 1989 i està cantat en
català, no hem d'oblidar 
que Serrat alterna les seves produccions en les dues
llengües, català i castellà. En aquest disc també van col·laborar Ana Belén i
el saxofonista Pedro Iturralde (Falces, Navarra, 13 de juliol del 1929),
considerat com un dels millors del món. La producció, arranjaments i direcció
musical de l'àlbum va estar a càrrec de Josep Maria Bardagí (Barcelona, 11
d'octubre de 1950 - 24 de febrer del 2001). Totes les cançons del disc estan
escrites lletra i música per Serrat, excepte "La Lluna" que la lletra la
van escriure Serrat i el polític i poeta mexicà Jaime Sabines que per cert, va
morir l'any 1999. En aquest àlbum s'incloïen també dues cançons históriques en
la carrera de Joan Manuel Serrat com “Kubala” i “Barcelona i jo”.
Alberto Bourbon – Uniforme de franela 1975
Escoltarem a Un Toc de Rock un dels cantautors sorgits en
els 70 molt propers al pop-rock que van treure discos molt interessants,
Alberto Bourbon, però que no va tenir la repercussió que la seva qualitat
mereixia. Aquest tema, es trovaba al àlbum "Años de amor" de 1975 i
va ser el últim single que va publicar Alberto Bourbon, té una lletra molt bona
on ens parla d'amors de joventut i records del passat i tot i ser la millor
cançó de la seva carrera, no hem d'oblidar "Antes de ti no hubo antes"
que es va vendre molt millor. Alberto Bourbon era fill d'un diplomàtic francès
assentat a Espanya i mare espanyola i es va quedar al nostre país. Quan Alberto Bourbon va
deixar els escenaris no va abandonar la música i és 
va dedicar a compondre
bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" l’any 1979 o
"El jardín secreto" al 84, Alberto Bourbon també va compondre per a
altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades, Marisol, Nydia
Caro, Donna Hightower i molts més. En total va publicar 7 singles, el primer
l’any 1968 i l'últim que és el que estem escoltant ara, al 1975 i també dos
LP's. Per cert, unes altres de les seves grans cançons amb lletra molt
interessant és "Cuando seamos viejos" i“Antonio”. Jo creia que
Alberto Bourbon ja havie mort, però no us ho podia assegurar ja que a internet
hi ha molt poca informació d’Alberto Bourbon, nascut a Madrid el 19 de març del 1944 i de nom colplert José Alberto Bourbon Ruiz, però Luis del Olmo en un dels
seus programes va llegir un poema d’Alberto Bourbon i ho va confirmar, és mort.
La seva obra ha estat recuperada i editada en versió CD per el segell Rama
Lama. Per cert, a principis dels anys 70 va patir un accident de tràfic que el va tindre molt de temps allunyat dels escenaris, però es va dedicar a composar.
Menaix a Truà – Mira d’on ve es vent 2008
L'any 2000 i amb la fi del nou segle, tres bons músics
catalans s'uneixen en un projecte conjunt que van anomenar Menaix a Truà. Ells
són Toni Xuclà, Juanjo Muñoz dels Gossos i Chris Juanico de Ja t'ho diré.
Aquest tema que us he seleccionat per al programa d'avui d’Un Toc de Rock l'he
extret d'àlbum "Com el vent" tercer disc de Menaix a Truà i que van
publicar l'any 2008, era la cançó que obria l’àlbum. Menaix a Truà van debutar
discogràficament amb un CD gravat en directe al teatre de Bescanó el 19 de
desembre de 1999 i que és va titular com el nom del grup "Menaix a
Truà" i que sortiria a la venda ja al any 2000. La cursa amb el grup la
compaginan tots tres amb els seus projectes personals o amb els seus respectius
grups, mentre que Toni Xuclà té una molt bona carrera en solitari i al programa
ja hem escoltat temes seus. En total i com Menaix a Truà han publicat quatre
CD’s. Per cert, van protagonitzar amb la seva cançó "Enmig de la mar"
la campanya “Refresca't a TV3”, de la televisió autonómica catalana, a l’any
2000.
Ana Belén – Lia 1989
Una matinada José María Cano es va presentar al xalet a la
serra d'Ana Belén i Víctor Manuel, al soterrani tenen un estudi de gravació i
Víctor estava treballant amb dues cançons escrites pel ex component de Mecano i
que Ana Belén anava a incloure en el seu nou treball discogràfic. José María
portava unes copes de més. Sense donar-lis cap explicació els va reclamar les
seves cançons i a canvi els va lliurar una altra que acabava de compondre, pel
que sembla havia patit un desenganyar amorós. Quan Víctor Manuel va veure la
cançó va acceptar el canvi encantat i l'endemà es va posar a treballar-hi. Es
tractava de "Lia", el tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock i que
és una de les cançons més precioses en 
la carrera d'Ana Belén i que es va
incloure a l'àlbum “Rosa de amor y fuego”, publicat l’any 1989. El disc es va
presentar oficialment al Teatro Español de Madrid, amb un espectacle que va
estar deu dies en cartell, va ser dirigit per Miguel Narros i el vestuari va
ser dissenyat per Jesús del Pozo. En total Ana Belén ha gravat 21 o 22 àlbums
d'estudi, 6 recopilatoris i alguns en directe, a més d'uns quants discos
conjuntament amb altres artistes com “El gusto es nuestro” o “Mucho más que
dos”, així com quatre o cinc bandes
sonores. El seu veritable nom és María del Pilar Cuesta Acosta i la cantant,
actriu i directora va néixer a Madrid el 27 de maig de 1951. Curiosament es va
donar a conèixer al presentar-se en un concurs de joves talents de televisió
espanyola, on va actuar amb el seu veritable nom quedant en segona posició la
guanyadora va ser una noia que es deie Mimo i que va grabar quatre discos
petits. El debut d’Ana Belén va ser al cinema amb la pel·lícula “Zampo y yo”.
Andrea Boccelli con Marta Sánchez – Vivo por ella 1995
El tenor invident italià Andrea Bocelli va néixer a la Toscana el 22 de setembre
de l’any 1958. La seva carrera lírica es va anan poc a poc barrejan amb el pop
i aixó precisament l'ha portat a ser un dels cantants lírics que més discos de
pop ha gravat i l’hi ha fet vendre més de 70 milions d’àlbums a tot el món.
Aquesta cançó originalment la va gravar Andrea Bocelli amb la cantant italiana
Giorgia, però després ha realitzat versions en diversos idiomes i amb cantants
de molts països. "Vivo por ella", amb la que acabarem el programa d'avui, va ser escrita per Gatto Panceri per
a l'àlbum d'Andrea Bocelli "Romanza" editat l’any 1995. A Espanya “Vivo per
Lei” li va tocar gravar-la a Andrea Bocelli a Espanya amb Marta Sánchez i la veritat és
que junts fan una gran versió que se li agrada i molt a una bona amiga, bé, més que una amiga perque Montse i jo
portem junts prácticament diset anys i ja fa quatre que hem "signat".
Per tant, en el programa d'avui d'Un Toc 
de Rock, escoltarem un altre vegada al
gran tenor Andrea Bocelli i la cantant Marta Sánchez, amb una bona carrera en
solitari, però que és va donar a coneixer quan militava a Olé, Olé, és clar que
abans ja havia sigut component de Cristal Oskuro. Ara i des de totes aquelles
emisores que emeten el programa, escoltem aquesta gran cançó, plena de càrrega
emocional i acabarem el programa d’avui d’Un Toc de Rock, per que la disfruteu
i per cert, aquesta "ella" no es una noia, es tracte de la música, en
general.
Aquesta és una frase extreta del llibre "Crideu a
qualsevol porta" de Nicholas Ray que erròniament en moltes fonts
s'atribueix a James Dean.
"Mor
jove i deixa un bonic cadàver”
Conclou per avui Un Toc de Rock i tocaré el dos, però abans
de marxar-me us deixo amb companyia de totes aquelles emissores per les que el
programa surt a l’aire dues vegades per setmana o per la xarxa si t’el
descarregues des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Sóc Mario Prades i
baixo la barraqueta. Porteu-se bé.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
