Un Toc de Rock 09-28

Avui Un Toc de Rock tindrà salsa gràcies a la Orquesta Platería, Celia Cruz i Rubén Blades, també pop amb tocs llatins que ens portaran Jarabe de Palo i Los Especialistas, rock and roll amb Los Teen Tops, el rockabilly català de Tradivarius, junt a Zebra, Andrés DoBarro, Shakira, Tomeu Penya, Álex y Cristina, Víctor y Diego que ens parlaran d'un parc i els saragossans Amaral. Ara toca obrir la barraqueta i des de totes aquelles emissores per les que sortim a les ones començarem el programa escoltant el mestissatge de Amparonoia que ens arriba amb "Bon rotllet", per si de cas. Jo soc Mario Prades i us diré al conectar els motors alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

Amparonoia – Buen rollito 1997

Jo vaig descobrir a l'Amparo Sánchez que va néixer en un poble de Jaen, quan liderava el grup Amparo and The Gang, una banda que va treure un CD que em va encantar i en el qual oferien una bona dosi de blues. Posteriorment crearia Amparamos el blues i finalment l’any 1996 va trobar el seu lloc en el mestissatge musical, la fusió, imitant descaradament a Manu Chao i Macaco, però en versió femenina, cosa que en el fons feia molta gràcia, de fet amb aquest últim ha col·laborat en alguna ocasió. Val a dir que aquest tema amb el que avui obrim Un Toc de Rock, està centrat en la variació d'una cançó del francès Manu Chao, això si, com diu en el títol amb "Bon rotllet". Us l'he extret de l'àlbum "El poder de Machín" que es va publicar l'any 1997, va ser el seu primer disc com Amparonoia i els va donar a conèixer massivament, sobretot per que una de les cançons es va incloure en la banda sonora del film “Barrio” de Fernando León de Aranoa i que li va valer l'apel·latiu de La Manu Chao espanyola. De fet va ser l'inici d'una bona carrera musical avalada per set discos grans, un en directe, que es va editar l'any 2008 i és el seu últim treball fins al moment. En aquest enregistrament i a més d'Amparo Sánchez (veu i guitarra), trobàvem a Jairo Zavala (guitarra), Robert Johnson (guitarra), Piluca la Terremoto (veu, cors), Yago Salorio (baix), Andrés Cisneros (percussió) i Sito Camacho (cajón), encara que crec que em deixo de nombrar a algú. L'any 2010 Amparo Sánchez va treure "Tucson-La Habana", el seu primer disc signat ja amb el seu nom.

Orquesta Platería – La Banda del Coche Rojo 1986

L'Orquestra Plateria, una de les millors formacions “de ball” del pais, es va formar l’any 1974. Aquesta peça "La Banda del Coche Rojo", es trobava en el LP "Año 13" que es va publicar al 1988. Per cert que la lletra d'aquesta cançó, molt gore, la podriem incloure dins del génere anomenat "narcocorridos", la veritat es que es tracta d’una versió de "La banda del carro rojo" dels mexicans Los Tigres del Norte. Es tracta d’una història de delinqüents, traficants de cocaïna que pretenen entrar una partida als Estats Units a través de la frontera, allà per El Paso. A causa d'un delació els esperen emboscats els rangers de Texas i es produeix un ferotge tiroteig amb morts inclosos. La cançó més important en la carrera de l’Orquesta Platería es el tema "Pedro Navaja", també molt gore, publicada l’any 1979 i que donava títol al seu segon disc, els va popularitzar a tot l’Estat, fins al punt que molts no recorden avui en dia que la cançó és una composició de Ruben Blades que va ser el primer a gravar-la i portar-la a l'èxit i asseguren que és de la Plateria. Ja hem escoltat la versió original al programa. L'Orquestra Plateria  està liderada per Manel Joseph (a la foto) que anteriorment havia militat en el grup Dos + Un i es van crear inicialment per a una única actuació a la sala Zeleste del carrer Plateria, el 31 de desembre de 1974, d'aquí va prendre el nom. Des de llavors l’Orquesta Platería han gravat 14 o 15 àlbums, l'últim, editat creiem que va ser l’any 2002, un homenatge a Gato Pérez. Per cert, de la formació original només queda avui en dia Manel Joseph. Són una gran formació de ball, encara que potser sempre han patit d'una tècnica excessivament depurada que et fa gaudir molt contemplant un dels seus concerts, però si es tracta de ballar, jo em quedo amb La Salseta del Poble Sec. "La Banda del Coche Rojo" es trobava, com us he dit, en el LP "Año 13" que es va publicar l’any 1988.

Rubén Blades & Willie Colon – Ligia Elena 1981

I ja que parlàvem de Rubén Blades, aquí el teniu amb aquest bon tema que per cert, també va ser versionat per l'Orquestra Plateria i va esdevenir una de les millors cançons de les catalans, encara que el seu autor també era el panameny. Originalment es va incloure en un àlbum titulat "Canciones del Solar de los Aburridos" que es va publicar l'any 1981, signat, això si, com Rubén Blades & Willie Colon, de fet tots dos músics van col·laborar durant molt de temps i uns quants discos, també amb el trompetista Willie Colon (Bronx, Nova York, 28 d'abril de 1950) un artista que va estar unit professionalment en els seus inicis a Rubén Blades, van gravar "Pedro Navaja", el gran èxit internacional del panameny. Rubén Blades Bellido de Luna, un dels grans de la salsa, va néixer a Panamà el 16 de juliol de 1948, cantant, compositor, músic, actor, advocat i polític, va desenvolupar la major part de la seva carrera musical als Estats Units, encara que crec recordar que es va presentar en una o dues ocasions a les eleccions per la presidència del seu país. Com a actor ha intervingut en més de 30 pel·lícules i també en series de televisió, però jo volia destacar el seu paper a "Depredador 2" de 1990 i "Chinese Box" de l’any 1997, amb Jeremy Irons. Ara us explicaré una curiositat, no sé si té alguna cosa a veure o no amb la cançó, però "Ligia Elena", va ser el títol d'una telenovel·la veneçolana de l'any 1982, original de César Miguel Rondón i considerada per molts com la primera telenovel·la juvenil feta a Veneçuela. Va ser protagonitzada per Alba Roversi i Guillermo Dávila.

Los Especialistas con Lucrecia – Vanidad masculina 1998

Una peça a cavall entre el pop-rock i la salsa caribenya que ens la porta a Un Toc de Rock el grup aragonès Los Especialistas, un tercet en el que algun dels seus components havian militat paral·lelament al grup de Cambrils Los Gatos Locos i també a Enfermos Mentales i Acto Fallido. En aquest tema amb una lletra divertida en la qual ens parlen del mascle llatí que se les menja a totes, col·labora la cantant cubana establerta a Catalunya, Lucrecia i la peça està plena de marxa salsera. Los Especialistas eren Fernando de la Figuera (guitarra), Santiago del Campo (veu, saxo i flauta) i J. Ramon Marcen (guitarra) i en aquest enregistrament també col·labora Laurent Castagnet a les bateries i programacions de caixes de ritme, encara que no recordo ara si ho va fer en aquest tema o no, al costat de Lucrecia (a la foto) i Chonchi Heredia. Los Especialistas van comptar per a les gravacions amb Frederic Gallardet (piano), Antonio Ramos (baix), Quino Béjar (percussió), Rudy Visetel (trompeta), José Luis Calvo (saxo) i Francisco Garcia Vega (trombó de vares). L’àlbum es va gravar en els estudis Eurosonic entre els mesos de juny i juliol de l’any 1998 i va ser produït per ells tres. Durant un temps eren quatre i va formar part del grup César Navarro (baix). En total Los Especialistas van gravar 6 discos i sembla ser que teniem preparat un de nou que no acaba de veure la llum. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock es trobava en el seu quart treball discogràfic i es va titular "Un pez en la maleta", l’àlbum va ser editat per BMG Ariola l’any 1998.

Jarabe de Palo – Cómo quieres ser mi amiga 1998

Aquesta cançó es trobava a l’àlbum “Depende”, segon treball de Jarabe de Palo i que es va editar l’any 1996 sota producció de Joe Dworniak i es va gravar als estudis Moody de Londres. Jarabe de Palo es Pau Donés, nascut a Montanuy, Hosca, el 11 d'octubre de 1966, va militar en diversos grups abans de posar en marxa Jarabe de Palo que per cert ara es diuen Jarabedepalo, així tot junt. Va començar juntament amb el seu germà Marc, amb el qual va formar el J. & Co Band i posteriorment Dentaduras Postizas. Després de viatjar a Cuba va escriure "La Flaca" que va donar títol al seu primer disc, però que en principi i al costat del CD al complet, va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, el seu manager i la discogràfica van pactar amb la marca Ducados de cigarrets i va ser utilitzada per l'espot de televisió del CD "Caracter Latino" i llavors el disc va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica Llatina. Allò va fer que molts reconeguessin en Jarabe de Palo al grup que va iniciar el rock llatí, oblidant que ja ho havien fet altres anteriorment. A mi i a “bote pronto” em venen al cap Santiago Auserón amb Radio Futura i Juan Perro, el gallec Pablo Bicho i sobretot Ciudad Jardín, un grup al capdavant del qual es trobava el cantant i compositor Rodrigo de Lorenzo i segur que ell tampoc va ser el primer perquè dins de la Ona Laietana havien grups que van fusionar rock, pop i sons llatins com L'Orquestra Mirasol, fins i tot Los Mustang van gravar a principis dels 70 “La batea”, en aquesta línea, sense oblidar a Los Llopis a principis dels anys seixanta. Si és que tot està inventat a la vinya del Senyor.

Celia Cruz – Rock and Roll 1958

Celia Cruz a la que escoltarem ara a Un Toc de Rock, va ser el nom femení més important de la música caribenya, l'autèntica reina de la salsa. En aquest tema ens explica una part de l'evolució de la música fins a l'arribada del rock and roll, un rock molt calent, la veritat, la cançó es trobava en el seu àlbum "Cuba’s Queen of Rhythm" que es va publicar l’any 1958. Va ser el seu quart disc amb la Sonora Matancera. Conté dotze cançons que van ser gravades de 1954 a 1956 i que ella havia publicat en diversos discos de pissarra a 78 rpm, aquells antics discos de pedra, va ser publicat pel segell Seeco Records Inc. En l'àmplia discografia de Celia Cruz es comptabilitzen més de 37 àlbums d'estudi, 40 recopilatoris, 87 singles i 8 àlbums en directe, parlo de la seva carrera en solitari que va iniciar l'any 1966, havent venut més de 50 milions de còpies a tot el món. Va guanyar 2 Grammy i 3 en la categoria de Grammy Llatí. El seu nom complet era Úrsula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso de la Santísima Trinidad, va néixer a l'Havana el 21 d'octubre de 1925, encara que algunes fonts daten el seu naixement quatre anys abans, la veritat és que ella, coqueta sempre, mai va voler parlar de l'any exacte del seu naixement. Sempre es va declarar en contra del régim dels germans Castro. Va morir el 16 de juliol de 2003 i està enterrada en un mausoleu en el Cementiri Woodlawn de Nova York.

  

Los Teen Tops – La Plaga

Tot i que els cubans Los Llopis van ser el primer grup de la història que va versionar al castellà rock and roll del anomenat "pioner" arribat dels Estats Units, a Mèxic es reparteixen aquest honor Los Camisas Negras, Los Locos del Ritmo i Los Teen Tops que van començar tots  més o menys al mateix temps. Però a Espanya els que van arrivar amb les seves cançons i van introduir aquest rock and roll van ser Los Teen Tops, el grup liderat per Enrique Guzmán que va ser cantant per pura casualitat. Us ho explico. La banda la integraven inicialment Enrique Guzmán (cors i guitarra rítmica), Armando Martínez "El Manny" (bateria), Sergio Martell (piano), Jesús Martínez "El Tutti" (guitarra solista) i Rogelio Tenorio al baix i veu, però de veu poca ja que el seu pas per el grup podem dir que es va limitar a les fotos del primer disc ja que el contrabaix el va tocar un músic d'estudi anomenat El Pollo. Enrique deixan la guitarra, va haver de cantar ja que Rogelio es va posar tan nerviós que va ser incapaç de fer res a dretes allà a l'estudi. Aquest bon rock and roll que escoltem ara, es trobava en un disc amb "El rock de la cárcel", "Buen Rock and Roll esta noche" i "Confidente de secundaria" i que al nostre país va ser el seu millor EP i és va titolar "El trepidante rock and roll de los Teen Tops". Paral·lelament Enrique Guzmán (a la foto) (Caracas, Veneçuela, 1 de febrer de 1943) va començar a gravar com a solista i acompanyat d'orquestres i encara que el grup va funcionar uns anys més, va acabar per desfer-se i només va quedar Enrique Guzmán que té una bona carrera com a solista i actor. La seva filla Alejandra Guzmán es també una bona cantant amb una important carrera.

Andrés Do Barro – O tren 1970

Vindrem ara cap a Espanya i viatjarem en tren. La cançó del “O tren” per la que te debilitat l’amic Quimet Curull, amb el que faig el programa El Temps Passa que també escoltareu en aquesta emissora, va ser el primer tema de la història del pop cantat en gallec que va pujar al més alt de les llistes espanyoles, l’any 1970 i que jo sapigue no ha tornat a haver-hi un altre número 1 a Espanya cantat en la llengua de Rosalía de Castro. Es va incloure en el seu primer álbum titulat “Me llamo Andrés Lapique DoBarro”. Andrés Lapique Dobarro, va néixer a El Ferrol, A Coruña, l'1 d'octubre de 1947 i va morir a Madrid, un 22 de desembre de 1989, crec que per problemas de fetge. Va ser protagonista de la pel·lícula "La red de mi canción", rodada en castellà a les ordres de Mariano Ozores i amb Concha Velasco, on Andrés DoBarro va ser doblat per un actor de doblatge professional ja que el director no le agradava el fort acent gallec del catant, però ell si cantava les seves cançons en gallec i al film van sortir-hi també el seu grup d’acompanyament Los Sprinters. La veritat es que Andrés DoBarro no va sapiguer pair el seu éxit i va tindre molts problemas amb les drogues i l’alcohol i va tindre que marxar-se cap a Méxic quan va començar a anar de capa caiguda, pero finalmente va tornar al pais. Per cert, Andrés DoBarro també va gravar en castellà. En total el cantant va publicar 3 LP's. El grup que l'acompanyaven eren Los Sprinters, com us he dit abans, liderats per Manuel Varela a qui és coneixia com O Tranquilo i que també va morir ja fa temps.

  

Tradivarius – Rockabilly 1993

Ara escoltarem rock and roll a la catalana amb reminiscencias celtes, per aixó ens anirem fins a Reus, la capital del Baix Camp i us portaré una miqueta de rockabilly amb els reusencs Tradivarius. Aquest tema, un dels principals d’aquest CD, es molt desenfadat, està ple de bon humor i en el text surten fins i tot las avellanes de Reus. La cançó "Rockabilly" es trobava en el seu CD "Bruixes", editat l’any 1993 pel segell AZ Records, propietat de Braulio Paz. Els integrants de Tradivarius en aquest enregistrament eren Izaskun Zubizarreta (violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat en el grup Ipso Facto dels que jo vaig ser manager, Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca (gralles), Enric Granollers (flautes i gralles), Dani Rambla (teclats) i el seu líder i compositor Pep Solorzano (veu i guitarra), un bon amic a qui fa temps que no he vist. Col·laboren en la grabación Frances Marimón a l'acordió i Robert Le Gal que toca el violí. El productor va ser el mateix Robert Le Gall. Tradivarius van ser descoberts per Santi Arisa que es va encarregar de la producción del seu primer disc, però després les coses es van torçar entre ells

Els Tradivarius en aquesra grabació

Álex y Cristina – ¡Chas! y aparezco a tu lado 1987

Us porto ara a Alejandro de la Nuez Magarzo, un home nascut a Madrid el 9 de setembre de 1962 i que va ser component del mític grup Zombies, una de les bandes emblemàtiques de la movida madrilenya, en la seva carrera destaca el tema "Groenlàndia". Més tard Álex s'incorporaria a Tequila substituint a Felipe Lipe i posteriorment va formar duet amb Christina Rosenvinge dient-se Álex & Christina, els portava un representant de Valencià,  crec recordà que era Vicente Mañó. Es clar que la cosa entre ells dos va acabar com el Rosari de l'Aurora ja que pel que sembla, la nena era inaguantable i va suposar tot un trauma per a Álex que finalment es va recuperar i va llançar-se en solitari, al igual que Cristina (Madrid, 29 de maig de 1964) que va gravar amb Los Subterráneos i sola. L'origen de Álex y Cristina hem de buscar-ho l’any 1984 i en el grup Magia Blanca, on militaven Cristina i Toti Arboles, Álex havia col·laborat amb ells composant cançons, entre elles "Cambio". La banda no va funcionar i es va desfer, Toti va anar-s’en aLa Frontera i llavors va sorgir Álex y Cristina que van debutar l'any 1987 amb el single "Mil Cambios de Color". Aquesta cançó és una de les més rellevants en la carrera del duet i es va incloure en el primer LP publicat també a l'any 1987. L'èxit obtingut amb aquest tema que escoltem avui, va fer que se'ls seleccionés per participar en l'edició de 1988 del Festival de la OTI, amb la cançó "Dulce maldición". És clar que el seu estil pot ser massa modern i desenfadat per l’época, va fer que en molts mitjans de comunicació d'Amèrica Llatina se'ls critiqués i molt. Encara publicarian un altre àlbum i finalment la cosa va acabar molt malament entre ells i es van separar. Posteriorment Álex mantindria una relació sentimental amb Martina Klein que tampoc va acabar bé.

Zebra – Solo aquí pensando 1974

I ha gent que quan estan sols es dediquen a pensar, a fer funcionar el “coco”, un que ens deiem que estaven sols i pensaven van ser els Zebra. Amb aquesta peça “Solo aquí pensando” el grup mallorquí Zebra es va presentar al XVI Festival Español de la Canción de Benidorm, a l’any 1974 i es va publicar en single a traves del segell Novola-Zafiro. Zebra, una de les millors formacions musicals surgides a les Illes Balears, eren un jove Joan Bibiloni (veu i guitarra), Miguel Vicens (baix) que venia de The Runaways i Los Bravos, David Walmsley (guitarra), Manolo Marí (bateria) que havia tocat amb els Z-66 i el cantant Anthony Anderson que venia també de Los Bravos i era germà de Jon Anderson, cantant de Yes que per cert els va produir un LP que mai va arribar a publicar-se. Zebra es van crear l’any 1971. En el 72 hi ha canvis i van marxar Miguel Vicens i Anderson, entrant el baixista Albert Candela i convertint-se Joan en cantant, a més de guitarra i van passar a ser quartet i després una altra vegada cinc en incorporar-se el gran pianista de jazz i fusió Agustí Fernández (teclats). Per cert, no hem de confondre el grup mallorquí Zebra amb una altra formació del mateix nom i que crec són americans, aquest feien heavy.

Amaral – Camins 2002

Jo sempre he dit que el grup gironí Sopa de Cabra, junt a Sau, son les millors bandes de rock en català que ha donat l’historia musical d’aquesta terra nostra. El duet saragossà Amaral, integrat per Eva Amaral i Juan Aguirre van interpretar en català un dels millors temes de Sopa de Cabra "Camins", la cançó que sona ara a Un Toc de Rock i es trobava a l’álbum "Podre tornar enrere, el Tribut a Sopa de Cabra", jo i no se ara bé perqué, creia que es trobava al "Bona nit malparits", publicat per Música Global i que surt a la llum l’any 2002, amb l'enregistrament dels 2 últims concerts del grup oferts a la sala Razzmatazz, en memòria de Joan "Ninyin" Cardona i Joan Trayter i en els concert i al CD Sopa de Cabra van comptar amb bones col·laboracions. Per cert que aquest tema en la versió original dels Sopa de Cabra, era utilitzat com a sintonia per l'amic Ricard Escarré al seu programa sobre viatges titulat així "Camins" i que s'emet o s'emetia en una emissora municipal del Camp de Tarragona. Per cert Amaral van treure disc nou titulat “Hacia lo salvaje” l’any 2011 i aquí a Un Toc de Rock ja hem escoltat un parell de cançons del nou álbum, i també un recopilatori d’èxits un anys més tard, al 2012, des de llavors no se que publiquesin rés de nou.

Víctor y Diego – El parque 1973

Qualsevol de les nostres ciutats té o ha tingut un parc o una plaçeta com el que ens descriuen els madrilenys Víctor y Diego en la seva cançó, un tema preciós que ara sona a Un Toc de Rock. De fet a mi escoltar aquesta cançó sempre em porta records d'una placeta que hi havia al barri de Sants, on em vaig criar, no recordo quin era el seu nom real, però la gent del barri l'anomenava la plaça del Niño, per la font amb una criatura que hi havia en ella. Hi havia també la acadèmia Lloret on vaig prendre classes nocturnes de comptabilitat i tenidoria de llibres i a l'altra costat el bar Ripollès amb els seus billars i els avis jugant a les cartes. En els seus bancs m'havia perdut amb alguna novieta, tan concentrats que ni ens fixàvem en la gent que podia veure'ns, de fet la meva àvia vivia un carrer per sobre, es deie Canónigo Pibernat, i una vegada em va esbroncar precisament per estar sentat a un dels bancs amb una xiqueta massa "concentrat". Avui la plaçeta ja no existeix i en el seu lloc trobem el cinturó de ronda. Els seus noms complets són Víctor Manuel Martín Rubio i Jesús de Diego Nieto i van néixa al costat del Rastro de Madrid. Van formar un bon tàndem intèrprets - compositors i Víctor y Diego van funcionar molt bé en els 70. Ramón Arcusa component del Dúo Dinámico i que llavors era director artístic d'EMI va ser el seu descobridor i van gravar el seu gran hit "La Mujer de Cristal", produït per Ramón Arcusa i gravat en els estudis de l'EMI de Barcelona. Per cert, os explicaré una curiositat, l'àlbum “Semblanzas" és un dels discos més barats de la seva època. Amb totes les guitarres gravades en directe, el duet va registrar els 12 temes en sols 2 dies. El temps de gravació total, inclosos els arranjaments de Ramón Arcusa no va passar de la setmana. En aquest LP trobem "El Parque", al meu parer la seva millor cançó. A mitjans dels 80 Víctor y Diego es desfan, encara que crec que anys més tard i seguint la moda dels retorns... ells també van tornar.

Tomeu Penya – Dues nits a Barcelona 1995

Us porto aquesta cançó de la que us vaig parlar la passada temporada i encara que hi ha al CD la versió instrumental i us vaig dir que l'escoltariem, serà un altre dia. Ara us he escollit la cantada, amb la veu del bon amic Tomeu Penya que va publicar aquest tema en el seu àlbum "Anuats" i ja us vaig dir que tinc duptes si em va comentar, quan em va donar el CD que estava dedicada o es referia a un jugador de bàsquet del Joventut de Badalona, però no recordo el nom i sempre he confessat que jo no sóc precisament un entès en qüestions esportives, més aviat sóc un negat per a aquests temes o pot ser la cançó que estava dedicada al esportista era “Ciutadà d’aquest món” del mateix disc, una de les dues. Com us deia abans, al CD es va incloure una versió instrumental de la cançó "Dues nits a Barcelona" que francament és tan bona o més que la cantada i on substitueix la veu per un saxo. La veritat és que "Anuats" és un dels millors àlbums de Tomeu Penya, publicat per Picap l'any 1995. L’acompanyan en la gravació el grup Géminis que eren Simó (cors i veus), Xesc (batería), Joan (teclats) i Atanasi (baix), però va comptar amb bones col·laboracions entre las que trobaven a Noel Quintana al piano, Miquel Morell al saxo, Xisco Balaguer al órgan i que es un histotic de la música a Mallorca, Jordi Mauri al saxo i crec que uns quans més. Tomeu Penya ha estat en moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un cap de setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat possible anar-hi. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa meva uns "fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt de temps parlant ells dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí "Cap de Bestià". Tomeu Penya estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa tranquil."No se que em tenen preparat aquestes noies" em deia. El que li van preparar va ser un cavall i li van fer muntar-ho. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixer a Vilafranca de Bonany l’any 1949. Va començar topcant en el grup Harlem on també hi era l’amic Joan Bibiloni i després amb Els Mallorquins que van treure un disc petit. Per cert que Tomeu Penya ha superat un cáncer i per aixó vull felicitar-lo. La foto ens la van fer al Serrallo, a Tarragona, després d'una mariscada que va pagar la casa de discos.

Shakira – Boig per tu 2014

Acabaré elprograma d’avui d’Un Toc de Rock amb la cantant i guitarrista Shakira que ha gravat en el seu últim disc titulat “Shakira”, publicat el 25 de marc d’aquest any 2014, una versió del "Boig per tu" del grup Sau, l'ha cantat en castellà, però la colombiana també ha gravat una versió en català que es la que escoltarem ara i precisament per això se l'ha criticat i molt a través de les xarxes socials, sense tenir en compte que la seva parella és un català i aquesta és una de les cançons que més li agraden a Gerard Piqué, amb qui manté una relació sentimental que es va fer pública oficialment el 29 de març de 2011 via Twitter i amb el qual té un fill, a més, a ella li ha vingut de gust gravar aquest tema i no necessita demanar permís a ningú, bé, ningú no, potser en tindria molt a dir Pep Sala que és el compositor i ell està encantat amb que Shakira l'hagi gravat per la repercussió internacional que el tema tindrà, per tant i com deia Alaska en una de les cançons "¿A quién le importa?". Resposta: "A ningú". És clar que en aquest món nostre hi ha molt mala llet i gent amb mala bava. Ella es diu Shakira Isabel Mebarak Ripoll i va néixer a Barranquilla el 2 de febrer de 1977, és cantautora, productora discogràfica, ballarina, model, dissenyadora de moda, empresària, actriu de televisió, toca diversos instruments i és ambaixadora de bona voluntat de la UNICEF . Jo recordo un dia, fa catorze o quinze anys, ella tot just havia començat la seva carrera musical, un amic marroquí de nom Driss, em va fer escoltar-la en una cinta de cassette i em va explicar que el seu nom és àrab, degut precisament a que el seu pare era d'origen àrab i la seva mare catalana. Aquest nou àlbum es titula "Shakira" i s'ha publicat el 21 de març passat, ens ha arribat amb la primavera. Compta amb bones col·laboracions, entre elles Rihana, Benny Blanco, Tiësto, RedOne, Max Martin i altres, és un bon disc, tot i el que diguin tots aquests intolerants.

La frase per tancar el programa es d’un bon amic, el escriptor, poeta, periodista, editor i filòleg Manolo Rivera Moral que va dir

“El lector fa existir a l’escriptor”

Tancaré Un Toc de Rock per avui, ara toca baixar la barraqueta i fotre el camp, però abans de marxar us deixo amb companyia de totes les emissores per les que surto al aire, dues vegades per setmana. Fins el proper programa en el que tornarem a fer un recorregut per l’historia de la música del últim segle. Sigueu bons, sigueu bones..

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)