Programa 29 de setembre de 2010

Benvinguts a Un Toc de Rock, avui començarem el programa a l'Argentina i ho farem escoltant un tema extret de l'últim treball d'Andrés Calamaro.

Andrés Calamaro – Todos se van 2010

Nou treball de l'argentí Andrés Calamaro sota el títol genèric "On the rock" del qual extraiem "Todos se van". Bona cançó. Va néixa a Buenos Aires el 22 d'agost de 1961. Guitarra, compositor, cantant i productor, durant la seva carrera professional ha pertangut a bandes de gran importància com Los Abuelos de la Nada i ja a Espanya, Los Rodríguez.

Dani Flaco – Una sortida d’emergencia 2006

Daniel Sánchez García, un noi de Bellvitge nascut el 1977 i que anava per operari de la SEAT i s’asdevenir en cantautor, ens versiona al català el tema que donava títol al seu primer disc, publicat el 2006. Avui ja tots el coneixen pel seu nom artístic de Dani Flaco, apel.latiu que li van posar en la seva joventut, per la seva extrema primesa. Una cançó amb lletra dura però propera, com gairebé tots els temes de Dani, inclosa al álbum "Xarnego".

Más Birras - Tren de Medianoche

Grup de rock de Saragossa creat el 1985 que va funcionar fins 1993.Estaba integrat per Mauricio Aznar (guitarra i veu), Miguel Mata (baix), Víctor Jiménez (bateria) i Mariano Ballesteros (saxo) i va comptar amb la constant col.laboració del músic i compositor aragonès Gabriel Sopeña. El seu líder, Mauricio Aznar, va crear Almagato, grup en el que seguia treballant quan va morir el 2000 i Gabriel Sopeña es va unir a Loquillo i va gravar en solitari.

Roque Narvaja – Santa Lucía

Tots reconeixen el tema i l'identifiquen amb Miguel Ríos i aixó es cert, però molts ignoren que va ser una composició de l'argentí Roque Narvaja, cantant i líder del grup La Vieja Guardia, baixista amb Lito Nebbia, fins que el 1972 va començar en solitari. Va néixa a Córdoba, República Argentina, el 10 de febrer de 1951. A finals dels 70 es va autoexiliar al nostre país gravant diversos discs i el 1980 el van triar el millor compositor d'Espanya i la Societat d'Autors incloure "Santa Llúcia" dins de les millors 100 cançons del país, això significava que hi havien dividends per al autor i per a ells ... es clar.

Moris – El oso 1970

Mauricio "Moris" Birabent va néixa a Buenos Aires, Argentina, el 19 de novembre de 1942. Va formar part del grup Los Beatniks, considerat per molts com el primer grup del rock argentí de la història. Resident al nostre país, la seva cançó més emblemàtica aquí va ser "Sábado a la noche" (1978), però jo us porto "El Oso", un tema amb una lletra recomanable que amaga un crit contra la dictadura, l’opresió i la manca de llibertat. Per cert es una peça de la qual jo sempre he tingut dubtes sobre si ell era o no el compositor. Obria el seu primer disc en solitari "30 minutos de vida" que es va publicar el 1970 en la seva Argentina natal.

Moris 

Cacho Castaña – Vamos a vivir… amiga mía

Una altra vegada escoltem un tema de Cacho Castanya, en aquesta ocasió és una romàntica cançó amb la que jo ho vaig descobrir allà pels anys 80. Humberto Vicente Castagna, nascut el 11 de juny de 1942 a al barri de Flores, a Buenos Aires. Molt bo i a part, li agrada a una bona amiga d'Un Toc de Rock des que l'hi vaig descobrir.

Greta y los Garbo – Quiero volar 1991

I ara tornem a la “Piel de Toro” amb una de les millors veus que ha tingut el pop i el rock nacional, es tracta de Beatriz González, i el seu grup Greta y Los Garbo, amb les seves germanes Belén i Sara als cors, un grup que va saber fer soul a l’americana sense perdre el seu aire i hegemonia espanyola. Fins 1995, també va formar part del grup Ignacio Gómez (veu i teclats). El tema “Quiero volar” estava inclòs en el seu segon LP "Llamad a Mr Brown" que van publicar el 1991. Beatriz té una potent veu, com podeu comprovar, possiblement una de les millors veus del panorama pop d'aquí. Gravaren amb Fonomusic i més tard amb Virgin que els va acabar de “cremar”. Funcionaren del 1989 al 2002.

Joaquín Sabina – Parte metereológico 2010

Tornem a l'últim treball de Sabina amb aquest tema, un part metereològic, "L'Oratge" "particular del xaval d'Úbeda que per cert, va fer la mili molt tardana a Palma de Mallorca, actuant per quatre quarts per els locals del passeig del Born. Gràcies a Tola i el programa de TVE "Si yo fuera Presidente", es va veure llançat a la fama. Compte en aquest disc "Vinagre y Rosas" amb la producció del seu fidel col.laborador, el gran Pancho Varona.

Laredo – El boxeador

Poc puc dir-vos d'aquest trio que va saber posar diversos hits a les llistes espanyoles allà pels anys 70, entre ells "El último Guateque" o "Cariño". És clar que posar temes en les llistes d'algunes emissores comercials espanyoles no és qüestió de qualitat ni de vendes, simplement és qüestió de fer servir el "vil metal", és a dir diners, pasta, dupes, etc. Aquesta és una molt digna versió del gran èxit dels nord-americans Simon & Garfunkel, "The Boxer", "El Boxeador". Perquè tots els oidors d'Un Toc de Rock sapiguem que ens deien el duet americà en la seva cançó.

Linda Ronstadt – Lo siento mi vida

Arriba una bona curiositat: Una de les grans del country nord-americà és Linda Ronstadt que també va gravar en castellà, per mostra un botó. La van anomenar La Reina del Rock i tamber la Primera Dama del Rock, el seu nom complet és Linda Susan Marie Ronstadt i va néixa a Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946. A finals de la dècada dels 70 ja havia obtingut vuit discos d'Or i Quatre de Platí. Van dir d'ella que era "la dona més ben pagada del rock". Ha guanyat 10 premis Grammy en estils diversos. Per cert i per als amants de les curiositats: Linda Ronstadt apareix en un capítol de Los Simpsons, "Mr Plow ", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney Gumble.

Linda Ronstadt

Juan Bau – Dama del amanecer

Em van demanar aquesta cançó i aquí està. "Dama del amanecer" del valencià Joan Bau, un amic d’Un Toc de Rock. Possiblement la cançó més popular en la seva carrera va ser "L'estrella de David", però aquesta que escoltem o "Natacha i jo", no desmereixen o fins i tot superen "L'estrella". Juan Bau, aquest amic d'Un Toc de Rock que va començar el seu periple musical el 1971, va néixer a Aldaya, València, el 24 de desembre de 1948 i el seu nom complet és Joan Baptista Conca Moya. Juan Bau és una de les grans veus sorgides del "País Valencià", al costat de Nino Bravo, Bruno Lomas, Francisco, Michel, Camilo Sesto i Joan Camacho. I par-lan d’aquest últim..

Juan Camacho – A ti mujer 1975

Juan Camacho va morir de manera tràgica quan estava a la cresta de l'onada, a causa d'un accident de trànsit sofert el 8 d'agost de 1982 a Tordesalas, Sòria, camí d'un concert a Orense. Quedà en coma i va morir a l'hospital Francisco Franco (actual Gregorio Marañón) de Madrid el 21 d'octubre de 1982. Va néixa a València el 16 de febrer de 1947. Va ser el cantant de Los Satelites, Los Ciclones, Los Angeles Negros i Los Diapason's, per incorporar-se a Los Relámpagos, que curiosament eren un grup instrumental, on ell tocava la guitarra i va cantar en un parell de temes. El 1975 es presenta al 17º Festival de Benidorm aconseguint la victòria amb la cançó que avui escoltem "A ti, mujer".

Paco Revuelta – La primera vez

Quan es van posar de moda, en els 70, els cantants que entremesclaren cançó d'autor amb pop i rock, un dels rellevants va ser Paco Revuelta. Les seves cançons anaven carregades de sexe i la veu esquinçada de aquest home nascut a Huelva, li donava un toc molt personal a les seves composicions. Aquesta és una de les més important de la seva curta carrera, sense oblidar "Hueles a noche de amor" i "Esa mujer".

Luis Fierro – Ella 1977

La curta carrera d'aquest guitarra i cantant que va ser el líder de Los Tifones des de 1961, i als que va deixar sent substituït per Phil Trim que va convertir el grup en Los Pop-Tops, està marcada per un tema "Ella", el mateix que escoltem avui. Anys més tard va tornar a incorporar-se als Pop Tops encara que només com a guitarra i el 1977 es va llançar en solitari amb un extraordinari LP amb el seu nom per títol genèric. Hi havia altres temes molt interessants com "Reconciliación", "Mía", "No, no hay ha nadie más", "Así, solo así", etc. Alguns d'ells ja els hem compartit a Un Toc de Rock. La producció d'aquest LP, així com els arranjaments i la direcció orquestral, van estar a càrrec de Ramon Arcusa.

Sergio Dalma – Ave Lucía 1992

Josep Sergi Capdevila Querol, nascut el 28 de setembre de 1964 a Sabadell, va començar a treballar com a cantant d'orquestres de ball i això li va donar el bagatge, per descomptat amb l'ajuda de la seva veu, per aconseguir triomfar com a Sergio Dalma. "Bailar pegados" el va consolidar. Jo us porto una cançó preciosa, inclosa en el seu àlbum "Adivina", una peça que dedico a la Montse, per diverses raons, una d'elles és que li encanta, altres... be, això és cosa meva. I “Ave Lucia” i Sergi Dalma serviran com a punt final per al programa d'avui, però hi haurà més, molt més, paraula de Mario Prades. Que sigueu bons i… bones.

Per cert que pots descarregar-te aquest programa a través de l'enllaç que trobaras a la nostra pàgina web o a la pàgina web de l’emisora.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Un Toc de Rock Programa 28 de setembre de 2010

Un dels que fins no fa gaire temps era un gran ignorat aquí al pais, és el guitarrista, cantant i compositor nord-americà  J.J. Cale. Curiosament les seves cançons van consolidar a Eric Clapton.

Tres d'aquests temes "After Midnight", "Travelin 'Light" i "Cocaine" es van convertir en els grans hits del guitarra britànic. Avui reivindicarem la figura del gran compositor i intèrpret nord-americà obrint el programa amb aquest últim tema.

Benvinguts a Un Toc de Rock.

J.J. Cale – Cocaine 1977

J.J. Cale va néixa a Tulsa, Oklahoma, el 5 de desembre de 1938. Mai va ser amant de grans escenaris ni va buscar el nombre UN, però també els líders del rock del sureny, Lynyrd Skyner van convertir en èxit dues de les seves composicions: "Call me the Breeze" i "I got the same old blues", fins John Mayal i Carlos Santana van gravar un tema seu "Sensitive kid", i és que les seves peces són bones, molt bones i la seva manera de tocar completament original. "Cocaine" estava recollit en el seu LP "Troubadour", publicat el 1976 i va ser un éxit interpretat per Eric Clapton. És clar que si jo hagués de recomanar un dels seus discs, seria "Shades", amb ell jo el vaig descobrir.

Jakob Dylan – Truth for a truth 2010

Líder, guitarra i cantant de The Wallflowers, trobem ara un Jakob Dylan en solitari que es manté fidel a la seva línia. És el fill petit de Bob Dylan, però les relacions amb el seu pare no són el que es diu perfectes. El fill no vol parlar del pare ni que se'l compari amb ell, però les males llengües atribueixen això a la gasrraperia del pare que sembla ser, li va pirateig un tema al seu fill. El seu segon LP en solitari es titula "Women and Country" i es va publicar el 6 d'abril passat, d'ell extrec aquesta pesa.

Huey Lewis & The News - The power of love 1983

Des de la banda sonora de "Retorn al futur" us porto el tema estrella i que també va ser el gran èxit d'aquesta banda de San Francisco, liderada per un novaiorquès, cantant i harmonicista anomenat Huey Lewis, de veritable nom Hugh Anthony Gregg III, nascut el 5 de juliol de 1950 a la ciutat dels gratacels. De 1972-1979 va tocar amb Clover. La banda sonora de "Back to future" va arribar a ser Disc d'Or

Janis Joplin – To love somebody 1970

Va néixa el 19 de gener de 1943 a Port Arthur, Texas, l'anomenaven "La Perla" i "La Rosa". Va ser una de les grans veus de les acaballes dels 60. La seva vida turmentada per la soledat i marcada pel consum de drogues i alcohol, va finalitzar a causa d'una sobredosi d'heroïna puríssima, la matinada del 4 d'octubre de 1970, a Los Angeles. Es trobava gravant el que seria el seu disc pòstum "Pearl" que va ser publicat el 1971. Els productors van mantenir les coses com ella les va deixar i per això trobem el tema "Mercedes Benz" a acappella i "Buri alive in the blues" només instrumental, que és com van quedar a la mort de Janis ja que no havia tingut temps d'acabar les enregistraments vocals. El LP de la que va ser cantant de Big Brothers & The Holding Company, la gran triomfadora del festival de Monterrey 67, es va mantenir 14 setmanes al número U de les llistes americanes. Janis va dir una vegada "Quan pujo a un escenari faig l'amor amb 25.000 persones, però després torno sola a la meva habitació". Per cert que aquesta cançó és una composició dels germans Gibbs que ja havien gravat com a The Bee Gees.

John Lennon – Mother 1970

Un altre dels grans absents del rock és John Lennon, l'ex-beatle va ser assassinat per Mark David Chapman, un tronat que es deia fan de l'anglès, a la porta de l'edifici Dakota de Nova York on aquest residia, el 8 de desembre de 1980, el mateix edifici on es va rodar "La semilla del diablo", davant de la seva dona, la Yoko. Retirat des de feia 5 anys, estava a punt de publicar el que hauria d'haver estat el seu disc de retorn "Double Fantasy" i que es va convertir en el seu disc pòstum. Va néixa a Liverpool el 9 d'octubre de 1940. Al costat de Paul van ser l'alma mater de The Beatles. Llàstima que la japonesa va arribar a menjar-li el coco de tal manera que va provocar la ruptura del grup i que encara avui, la nipona segueixi aprofitant-se del malaguanyat John. ¡I mira que arribava a ser lletja, baixeta i recargolada! Es nota que jo no la trago? "Mother" és una de les grans cançons de John i estava inclosa en el seu primer disc en solitari "John Lennon / Plastic Ono Band", publicat el 28 de desembre de 1970 i que ara sona per a tots vosaltres.

John Schneider – Whats a memory like you (Doing in a love like this)

La curiositat avui es aquesta: Actor de televisió i tambe cantant, l’hem vist fent de pare adoptiu de Superman/Clark Kent en la sèrie "Smallville" i abans de Bo Duke a "The Dukes of Hazzard". Va néixa el 8 d'abril de 1960 a Mount Kisco, Nova York i també és un bon cantant de country, cosa que ara podreu comprovar escoltant aquest tema, un dels singles més importants en la seva carrera com a cantant. Tot desde Un Toc de Rock, al 107.4 Altafulla Radio

James Taylor - You'Ve Got a Friend 1971

Cançó composta per la Carole King que també la va gravar simultàniament i portar a l’èxit, va ser el gran hit en la carrera de James Taylor, un cantautor nord-americà que va néixa el 12 de març de 1948 a Boston. i que va estar cassat amb la també cantant Carly Simon. Per cert, James Vernon Taylor va estar uns quants anys tancat en un psiquiàtric, cosa que també li va passar a Adrià Puntí. El seu àlbum de 1976 "Greatest Hits" del que us extrec la cançó va vendre més de 11 milions de còpies.

Hervé Vilard – Fais la rire

La cançó més famosa en la carrera de Hervé Villard, cantant nascut a París, França, el 24 de juliol de 1946, és "Capri c'est fini", però al meu parer aquest tema és extraordinari i tot i ser una cançó lenta és plena de força interpretativa. Fill d'una venedora de violetes i partitures que treballava a les afores del Théâtre des Variétés, de París, René Paul Hervé Villard va néixer dins d'un taxi que es dirigia cap a l'Hospital Saint Antoine i que va pagar un client de sa mare al veure.la a l’acera donan a llum. Arran de la denúncia d'una veïna, li és retirada la custòdia a la seva mare alcohòlica sota ordre judicial i és enviat, a l'edat de sis anys, a l'orfenat Saint Vincent de Paul, on va perdre el rastre de la seva progenitora. El 1967 va confessar la seva homosexualitat, convertint-se en el primer artista francès a confessar públicament aquesta orientació sexual. Un periodista el va posar, anys més tard en contacte amb la seva mare, de la qual ell es va ocupar fins la seva mort el 1981, encara que mai va voler establir ferms vincles amb ella.

Alain Barrièrre – Ma vie 1964

Alain Barrièrre va néixa a la Bretanya francesa el 18 de novembre de 1935. "Ma vie" va ser el seu èxit internacional, sense comparació el seu millor tema, però tot i tenir una llarga carrera, mai va tornar a obtenir un hit igual. El setembre del 2003 deixa els escenaris amb 71 anys. En el 1963 va representar a França en el Festival d'Eurovisió. El tema va ser gravat en castellà per Los Mustang i va ser un dels seus millors EP's.

Tom Cruise - You've Lost That Loving Feeling 1986

Un altre curiositat: A la pel.lícula "Top Gun", Tom Cruise i el "Cor de borrachuzos de la Cantina" li canten a la protagonista aquesta cançó, tot un clàssic. Això és només anecdòtic, i l'actor canta bastant malament. Però ens permet donar pas al següent tema que aquest si és una obra mestra del pop de tots els temps:

Berlin - Take My Breath Away (Top Gun Theme) 1986

I ara parlan de veres. Berlin, banda nord-americana formada el 1979 a Califòrnia i liderada per la cantant Terri Nunn. Englobats dins de la new wawe, aquesta és la seva cançó més comercial i més famosa. Formava part de la banda sonora de la pel.lícula "Top Gun". Va ser composta pel productor alemany d'origen italià Giorgio Moroder. El grup es va desfer el 1987, encara que van realitzar un tímid intent per tornar a finals dels 90.

Bread - Baby I'm A Want You 1972

Bread van ser una bona banda vocal de Los Angeles, Califòrnia. Funcionaren de 1969 a 1973 i encara que tornarien més tard, en dues ocasions, ja no va ser el mateix. Aquest tema que escolteu amb "Make It With You" són dues de les seves millors cançons. Estava inclòs en el LP del mateix títol que van publicar al 72. El grup Bread estava integrat per: David Gates, Jimmy Griffin, Robb Royer, Mike Botts i Larry Knechtel. Griffin y Botts van morir de càncer i Knechtel a causa d'un atac de cor.

 

Bread 

Janis Ian - At Seventeen 1975

Inclosa en el LP "Beetween The Lines" que va ser número 1 als Estats Units i Japó, és una de les millors cançons interpretades i compostes per aquesta cantautora de nom real Janis Eddy Fink, nascuda el 7 d'abril de 1951 a Nova York i que va guanyar un Grammy per aquest tema el 1975. Per cert, encara està en actiu tot i que al nostre país ha passat a ser una total desconeguda, coneguda només per quatre melòmans com jo, però la vull compartir amb tots vosaltres desde Un Toc de Rock.

Climax Blues Band - Hold On To Your Heart 980

Es deien originàriament Chicago Climax Blues Band, però van decidir escurçar, només una mica, el seu nom. Són britànics i es van crear el 1968. La seva música sempre ha estat una fusió d'estils sorgits de R & B que ha anat variant segons les èpoques. Els membres originals eren els guitarres Peter Haycock i Derek Holt, al costat del teclista Arthur Wood, Richard Jones al baix, George Newsom a la bateria i el cantant, saxo i harmònica Colin Cooper que va morir el 3 de juliol de 2008. El tema que escoltem es trobava a l'àlbum "Flying The Flag".

Tony Joe White - Down by the Border 1983

Bon cantant, millor guitarrista i ancare millor compositor, les seves cançons han estat èxit sempre a càrrec d'altres i això és una cosa curiosa. Han gravat temes seus fins Elvis Presley, passant per Glenn Campbell, Tina Turner, Brook Benton, etc. Però ell mai ha aconseguit un numero U i això que té discos per un tub (va començar a gravar el 1968 i segueix publicant), aquest tema és un exemple del que us dic, es trobava en el LP "Dangerous" que us recomano encaridament i que el de Oak Grove, Louisiana, va publicar el 1983. Perquè os feu una idea de qui es Tony Joe White, os diré que seves són les cançons "Polk Salad Annie”, "Rainy Night in Geòrgia" i "Steamy Windows". Va néixa el 23 juliol 1943... tot un veterà.

Bé, fins al proper programa d'Un Toc de Rock. Que sigueu bones i bons!

Mario Prades

Enllaç de descàrrega del programa

Un Toc de Rock programa 22 de septembre de 2010

Comencem el nostre viatge musical a la ciutat de Granada. Durant els anys 80 dos grups van sorgir des de la ciutat andalusa i van arribar a les llistes d'èxits de tot el país, es tractava de la Guàrdia i 091. Emularen els èxits de Los Puntos i Los Angeles, bandas que van funcionar les dues dècades anteriors, fins i tot en alguns moments, els van superar.

Benvinguts a Un Toc de Rock.

091 – Blues a Medianoche 1986

José Ignacio Lapido (guitarra), José Antonio García (veu), Tacho González (batería), Víctor García Lapido (guitarra), Jacinto Ríos (baix). Funciona.ren desde 1981 a 1996, any en què es van acomiadar amb un concert celebrat a Maracena (Granada) curiosament la ciutat on van realitzar la seva primera actuació. Es va gravar en doble disc i el titularen “Último concierto", i es publicarà el mateix any. José Ignacio Lapido a partir d'aquest moment va començar una interessant carrera en solitari. Aquesta cançó es trovaba en el seu segon disc "Más de 100 lobos", del 1986. Per cert el vinil era de color vermell i no negre.

Peor Imposible – Susurrando 1984

Aquesta curiosa i estrafolària banda va sorgir a les Illes Balears i entre els seus 9 components es trobaven el cantant Ferran Korbal i la "noia Almodóvar" Rossy de Palma, de veritable nom Rosa Elena García que tocava la percussió. El grup oferia unes curioses performances que pintaven de color les seves actuacions, encara que en un concert celebrat a Palma de Mallorca el 21 de gener de 1987, compartint escenari amb Danza Invisible, el públic va començar a llançar ampolles i llaunes. Fernando de Peor i Javier de Danza van patir ferides. Peor Imposible van debutar amb un maxi-single publicat el 1984 i que entre les seues 4 cançons, incloïa la que escoltem avui “Susurrando”.

Peor Imposible

La Unión – El mundo en tus manos 2010

Sorgits al Madrid de "La movida", el 1984, La Unión ha publicat aquest any nou disc amb noves cançons i nova discogràfica. Després de vendre més de 2 milions de discos, ara treballen amb la barcelonina Vale Music i el seu nou àlbum es titula "Big Bang", d'ell hem extret aquest tema que sona i que té qualitat i canya. Debutaren el 1984 amb un maxi-single produït per Nacho Cano (teclista de Mecano i un dels primers "ex" de Penélope Cruz) i en ell destacava el que va ser el seu gran hit "Lobo-hombre en París". Per cert que a més de Rafa, Mario i Luís, en aquells gloriosos moments inicials La Unión tenia un quart component, el teclista Iñigo Zabala que va deixar la banda per convertir-se en executiu del segell WEA.

Julieta Venegas – Un lugar 2010

Nou disc de la mexicana nascuda a Tijuana, el 24 de novembre de 1970. L'àlbum s’anomena "Otra cosa". Julieta és multiinstrumentista a més de cantant i compositora, toca l'acordió, vibràfon, guitarra, chelo, piano, mandolina, etc. Ha venut més de 6 milions i mig de discos. Per cert el seu nom complet és Julieta Venegas Percevant i algunes “bios” diuen que va néixer a la Califòrnia nord-americana. La seva consolidació internacional li va arribar amb el disc "Limón y sal" (2006) que als 2 dies d'estar a la venda ja era Disc d'Or i a la setmana Disc de Platí. Ha estat la promotora del disc a benefici dels damnificats d'Haití. Una idea lloable encara que jo no crec en els actes benèfics ni en les ONG's, opino que la gran majoria d'elles estan creades per que quatre vividors treguin beneficis o com menys, visquin d'elles. Per sort, no totes.

Dani Flaco – Entre la nit i l’aurora 2006

Aquest noi de Bellvitge anava per operari de la SEAT, però com en el cas dels Estopa, la música va sortir guanyant. El seu nom complet és Daniel Sánchez García, però com des de petit destacava per la seva extrema primesa, li va quedar el sobrenom de Dani Flaco que avui és el seu nom de batalla. El tema estava inclòs en un disc versionant temes seus al català i titulat "Sortida d'emergència" que va sortir a la venda el 16 de gener de 2006.

T.R. – Carn de canó 1986

Un dels primers grups que va realitzar rock en català van ser Coses, allà pels anys 70. El seu cantant Ton Rulló va crear en els 80 el grup TR, una banda d'extrema qualitat molt desaprofitada i amb bons músics catalans, entre ells Quim Bernat (saxo), Pep Bao (baix) i Nacho Lesko (piano). Un dia em comentava que va conèixer a un jove, com a molt tenia catorze anys d'edat, a la parada d'un autobús. Ell li va demanar un cigarret i van entaular una conversa, en el curs de la qual el xicot li va dir que quan se sentia més feliç era després d'haver robat un cotxe potent i posar-lo a l'autopista a 140 o més, conduint amb una mà mentre que amb l'altra s'embolicava un peta. A ell, Ton Rulló li va compondre la cançó que escoltem avui "Carn de canó". Per cert que actualment Ton forma part del grup Ton Rulló i la Pegebanda, amb Jordi Pegenaute.

Ton Rulló (Foto: Mario Prades)

America – Sister Golden Hair

Aquest tercet britànic integrat per dos americans Gerry Beckley (nascut a Texas) i Dan Peck (nascut a Panama City, Florida), al costat del anglès Dewey Bunnell (de Yorkshire) van sorgir el 1970. El seu tema més emblemàtic va ser "A house with no name", al costat del que escoltem ara, interpretat en castellà per aquest bon grup que encara segueix en actiu, però sense Dan Peck, és a dir que actualment són un duet.

Joaquín Sabina – La viudita de Clicquot 2010

Cançó extreta del nou treball de Sabina titulat "Vinagre i Rosas". Joaquín Ramón Martínez Sabina nascut a Úbeda, Jaén, el 12 de febrer de 1949 i el tema que escoltem és bastant biogràfic, us ho recomano. La producció es del seu inseparable Pancho Varona, un home que dirigeix el grup que l'acompanya i fins i tot prova micros, cosa que el d'Úbeda no fa mai. Pancho va ser el líder de Viceversa, la banda que va acompanyar Sabina en la seva etapa de transició entre CBS i Ariola i als que sempre va lligar curt, cosa que no va fer Aute amb els Suburbano. Per cert que els llumeneres de CBS-Epic van decidir el 1986 que havien de netejar el seu catàleg de cantants i grups que no funcionaven i que ja estaven "cremats", per això es van lliurar dels que ja no servian per a res, com Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén, Mecano, Olé Olé (però això si es van quedar amb Vicky Larraz que era "la bona" mentre que el seu lloc va ser ocupat per Marta Sánchez), etc. Suposo que a l'AR que va prendre la decisió li van fer un monument... a dalt d'una pira funerària clar.

Giusy Ferreri – Nunca te olvides de mí 2008

Nascuda a Palerm el 17 d'abril de 1979, aquesta jove cantant italiana va quedar en segona posició en el concurs Factor X. El tema que ara sona a Un Toc de Rock es trobaba en el seu primer LP titulat "Gaetana" aquí interpretat en castellà. Per cert que abans de dedicar-se a la cançó era caixera d'un supermercat. Voltes que dona la vida.

Georges Moustaki – Le métèque 1968

Georges Moustaki, de nom real Yussef Mustacchi, no és francès ni tampoc grec, con es diu, va néixer a Alexandria, Egipte, el 3 de maig de 1934. Aquesta és la seva cançó més emblemàtica. Va ser descobert per l’Edith Piaff que el va convertir en el seu amant i després el llançà (altres amants seus que ella va llançar tamber van ser Gilbert Bécaud, Ives Montand, Marlon Brando, Charles Aznavour, Theo Sarapo, etc.) En Moustaki, per a ella va compondre el tema "Milord" . "Le métèque", que aquí interpreta en espanyol, va donar títol al seu primer LP publicat el 1969. Per cert que a finals dels 80 va actuar a Vilaplana i jo vaig participar en la producció del concert que va col.lapsar tots els accessos al poble.

Carmen Cuesta y Chuck Loeb – La Paz

Cantant madrilenya establerta a Nova York, des de fa anys treballa amb el seu marit, el guitarrista de jazz Chuck Loeb. Actualment és una de les màximes exponents d’un gènere anomenat "Smoot jazz" que es diu va inventar el saxofonista Grover Washington Jr. Carmen havia estat component del grup Somos i va ser la Maria Magdalena de "Jesucristo Superstar", substituint a Ángela Carrasco.

Marc Anthony – Y como es él 2010

D'origen porto-riqueny, però nascut a New York, el 16 de setembre de 1968, Marc és un dels grans del pop llatí. El seu nom real és Marc Antoni Muñiz i està casat amb l’actriu i cantant Jennifer Lopez, que és la seva quarta o cinquena esposa. El tema està inclòs en el seu últim treball "Iconos" on recull versions de temes que el van motivar en el seu moment. Trobem cançons de Juan Gabriel, José José, Roberto Carlos i l'espanyol José Luís Perales, de qui és la cançó que escoltem a Un Toc de Rock i que va ser un dels seus grans hits.

Mina – Grande grande grande

Realment ella si que és gran, una de les millors veus del pop italià de tots els temps. Mina es diu realment Anna Mazzini i va començar el 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès. L'anomenaven "La tigressa de Cremona" tot i que va néixa a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té 121 discs gravats. Per cert que fa més de 30 anys sense aparèixer en públic.

Cacho Castaña – Vamos a vivir… amiga mía

Humberto Vicente Castagna és una de les grans veus argentines. Va néixer al barri de Flores, a Buenos Aires, encara que de ascendència italiana, el 11 de juny de 1942. A cavall entre el pop i el tango, és autor de "Cafè la Humedad", "Garganta con arena", etc. Moltes de les seves cançons li canten al seu “Buenos Aires querido”. Ha obtingut 15 Discos d'Or i altres tants de Platí.

Bé i desde Un Toc de Rock, a la sintonia del 107.4 Altafulla Radio, això ha estat tot per avui, en el pròxim programa... MES

Mario Prades

Enllaç per descárregar el programa

Toc de Rock 22 de septembre de 2010

El viatge per la nostra banda sonora comença en aquest primer programa de la segona temporada a Altafulla Ràdio (107.4) d’Un Toc de Rock, amb una visita a les acaballes dels anys cinquanta.

Benvinguts a Un Toc de Rock.

Andrew Sisters – Rum and Coca-cola

Eran de Minnesota, als Estats Units i el tercet estaba integrat per: Laver Sophie Andrew (Va morir el 8 de maig de 1967) Era pèl-roja, Maxine Angelyn Andrew (Va morir el 21 d'octubre de 1995) era bruna i Patricia “Patty” Marie Andrew que tenia el cabell ros. Precursores del doo wop, va ser el primer grup vocal femení nord-americà que va aconseguir el Disc d'Or. Per cert, gravaren 47 cançons amb Bing Crosby.

The Puppini Sisters – In the mood

Marcela Puppini (italiana)
Stephanie O’Brien (britànica)
Kate Mullins (britànica)

Grup britànic inspirat en bandes vocals femenines com The Andrew Sisters, creat a principis del nou segle XXI. La cançó que escoltem és un tema a Acappella, versió del gran hit de Glen Miller, inclòs en l'àlbum "Betcha bottom dòlar" publicat el 31 de juliol de 2006. Als Estats Units el LP es va publicar el primer de maig de 2007.

The Coasters – Yakety Yak 1958

Grup vocal masculí afroamericà, els seus components eran:

Carl Gardner, Billy Guy, Will “Dub” Jones y Cornell Gunter.

La cançó va ser n º 1 en USA (llistes de R & B i llistes de pop simultàniament) i 12 a Anglaterra. Es tracta del tema que anys més tard, seria sintonia del programa "El Show de Benny Hill".

Cliff Richard & The Shadows – Summer Holiday 1963

Va ser el líder del Rock'n'roll a Anglaterra. El seu autèntic nom era Harry Webb i va néixer a La Índia, el 14 d'octubre de 1940. Al costat del seu grup d'acompanyament The Shadows que inicialment es deien The Drifters, liderats pel guitarra Hank Marvin i que van tenir una bona carrera paral.lela, va gravar infinitat de discos i van realitzar diverses pel lícules. Aquesta cançó donava títol a una d’elles.

Chris Isaak – Corazón lleno de mal 1991

Al país el tema es va incloure en el LP "Wicked game" que només es va publicar a Espanya i era un recopilatori dels seus discos americans. Chris, cantant, actor, compositor i presentador de TV, va néixer a Stocktow, Califòrnia, el 26 de juny de 1956. La peça que escoltem és una composició del cantant i gran guitarrista britànic Jeff Beck que va gravar quan era component de The Yearbirds, una banda que va tenir tres dels millors guitarres de rock de tots els temps: Eric Clapton, Jimmy Page i el mateix Jeff Beck.

The Marmalade – Rainbown 1970

Components: Dean Ford (de nom real Thomas McAleese) veu, Junior Campbell guitarra, Alan Whiteheard batería, Graham Knight baix y veu y Pat Fairhe guitarra de ritmes. Banda de Glasgow, Escòcia, que inicialment es van dir The Gaylords (1961) i van canviar de nom el 1966. El seu single "obladi-Oblada" desbancar a L’Anglaterra, en vendes, a The Beatles que eren els autors. Aquest tema que hem escoltat és de 1970 i va assolir la tercera posició al Regne Unit i el lloc 51 als Etats Units. Es tracta d'una composició del cantant del grup i el guitarra.

Johnny Cash – Man in Black

Gran cantant de country nord-americà nascut a Kingland, Arkansas, el 26 de febrer de 1932 i mort el 12 de setembre de 2003, pocs mesos després que morís la seva dona la cantant i compositora June Carter. Estan enterrats un al costat de l'altre. Va vendre més de 90 milions de discos. Se li deia "L'home de negre" ja que sempre vestia d'aquest color i també per la cançó que escoltem. Un dia Cash va dir "Mentre hi hagi injustícies en el món... jo vestiré de negre". Suposo que tal i com estan les coses, va morir vestit de negre.

Tennessee Ernie Ford – Sixteen Tons 1955

Cantant i presentador de TV, es trobava a cavall entre el country i el gospel. Va néixer a Bristol, Tennessee, el 13 de febrer de 1919 i el seu veritable nom era Ernest Jennings Ford. La cançó, possiblement la més important de la seva carrera, és de 1955 i va assolir el primer lloc en les llistes de country i en les de pop. A Espanya va ser versionada pel nostre millor "crooner", el català Josep Guardiola, un bon amic, va ser el major hit en la seva carrera

The Byrds – Mr. Tambourine man 1965

Components: Roger McGuinn, Gene Clark, David Crosby y Michael Clark. Banda carismàtica per excel.lència, els Byrds van barrejar folk, country i rock i van ser el germen del que van sorgir The Flying Burrito Brothers, Crosby Stills Nash & Young, The Eagles, Poco, etc. El tema va ser una composició de Bob Dylan a la que ells van donar el toc modern i que va fer a Bob, el jueu errant, electrificar. I és que es tracta d'un gran mesquí i no podia tolerar, com no ha pogut mai al llarg de la seva carrera, que altres guanyessin diners "a costa d'ell". Els dòlars ha d’atresorar.los an Bob Dylan. El 26 novembre 1964 van fitxar amb el segell Columbia i "Mr Tambourine man" es va gravar el 20 de gener de 1965, però en la gravació només va tocar Roger McGuinn i cantar David Crosby i Gene Clark. La resta eran musics d’estudi.

The Peddlers – Little Red Rooster 1969

Trevor Morais (batería), Tab Martin (bajo) y Roy Phillips (voz y órgano)

Tercet britànic, de Manchester, creat l'any 1964 i que es va desfer a mitjans dels 70. A cavall entre el jazz, el R&B i el rock. Grup molt interessant que es recolzaven sobretot en el treball de l'organista. El tema seleccionat que sona a Un Toc de Rock, es trobava en el seu quart LP titulat "Birthday" que va arribar el lloc 16 en el rànquing britànic. Van gravar 7 àlbums, l'últim va ser "Live In London" l'any 1974.

Kevin Costner & The Modern West – Long Hot night

L'actor Kevin Costner (veu i guitarra), nascut a Lynwood, Califòrnia, el 18 de gener de 1955, igual que molts dels seus col.legues també ha incursions en el món de la cançó. De fet ha gravat dos àlbums. Actuo a Espanya a principis del 2010, concretament realitzar dos concerts (18 i 20 de febrer) al Palau de la Música Catalana, a Barcelona i un altre a Madrid. Per cert que el primer va coincidir amb el seu aniversari, espero que les barcelonines ho felicitar. El seu segon disc es va publicar, curiosament, el 22 de febrer. El seu estil es troba a cavall entre el rock i el country ia més sona bé.

The Animals - Don’t let me be Misunderstood 1963

Componens: Alan Price, Eric Burdon, Chas Chadler, Hilton Valentine y John Steel. Banda britànica de R & B creada a Newcastle-upon-Tyne, per l'organista arranjador i compositor Alan Price, ànima mater del grup i que en un principi es deien Alan Price Set. Després se'ls juntar Eric Burdon i van comença una carrera brillant, sobretot gràcies a l'adaptació que va fer Alan Price del tema tradicional nord-americà "The house of the rising sun". La cançó que escoltem es trobava en el primer LP que van publicar amb el nom del grup per títol genèric i el tema va arribar a la tercera posició a l’Anglaterra. Per desgràcia Alan se'n va del grup el 1965 per desavinences amb Eric Burdon. La banda segueix fins a finals dels seixanta, encara que hi ha un moment en que canvien el seu nom a Eric Burdon & The Animals i més tard passen a ser War, però ja amb tots els músics nord-americans.

The Judds - Love Can Build A Bridge 1990

Duet format per mare i filla, Naomi Judd i Wynona Judd. Ambdues tenen una bona carrera en solitari, però es van unir en diverses ocasions per treballar i gravar juntes, de 1983 a 1991 i la segona de 1998 al 2000. El tema és de 1990 i va rebre el premi "1992 Best Country Performance by a Duo or Group with Vocal" i es trobava en un LP del mateix títol assolint el n º 5 en les llistes country de USA i el n º 4 al Canadà. Eren de Kentucky. Per cert que la cançó va ser versionada anys després per Cher, Nenah Cherry i Chrissie Hynde (Pretenders) en una interpretació conjunta boníssima i que per cert... ja hem escoltat a Un Toc de Rock, la temporada passada.

Roberta Flack – Killing me softly with his song 1973

Nascuda a Black Mountain, Carolina del Nord, el 10 de febrer de 1939 és una de les grans veus del soul dels 70. Sobretot gràcies a dos temes "The first time ever I saw your face" i el que escoltem avui "Killing em softly with his song" que va rebre dos Grammys i ser n º 1 durant 5 setmanes. El tema es trobava en el seu LP "Killing me sofly" i va ser declarada "Millor cançó de l'Any".

Jeff Buckley – Hallelijah

El seu nom complet era Jeffrey Scott Buckley i va néixer a Anaheim, Califòrnia, el 17 de novembre de 1966, cantautor i guitarrista la seva destacable veu era de quatre octaves i mitja. Fill del cantant Tim Buckley, igual que el seu pare, va morir en estranyes circumstàncies. Jeff es va ofegar al riu Wolf, a Memphis (Tennessee) el 29 de maig de 1997, el dia que la seva banda va arribar a la ciutat per gravar el segon disc que anava a dir-se "My Sweetheart the Drunk". Estava a la vora del riu amb un amic, escoltaven "Whole Lotta Love", dels Zeppelin. Jeff es va aixecar posant-se en l'aigua totalment vestit. El seu cos va ser trobat nu cinc dies després i va ser identificat per un pírcing que portava al melic. La cançó que us porto avui a Un Toc de Rock és una versió del clàssic de Leonard Cohen que Jeff Buckley broda amb la seva extraordinària veu plena de sentiment.

Santana Brothers – Blues Latino 1994

Carlos Santana, el seu germà Jorge Santana que va ser component del grup Malo i més tard es va incorporar a la Fania All Stars i Carlos Hernàndez, tres extraordinaris guitarristes, s'uneixen en un àlbum titulat "Santana Brothers". Tres grans guitarres interpretant un tema que, en els títols de crèdit diu ser autoriat per ells tres, cosa que és totalment falsa ja que la cançó va ser composta pel cantant i guitarrista "Español" Javier Vargas, el líder de la Vargas Blues Band. Crec que s'ha de tractar d'un error ja que Santana mai ha dubtat a confirmar l'autoria de la cançó a favor de Vargas. Per cert que va ser el mateix Javier qui la va oferir a Carles Santana després d'haver-la gravat ell en el disc "Blues Latino".

Be i aixó a sigut tot per avui. Recordeu que Un Toc de Rock surt a l’aire dos vegades setmanals, els dimarts i els dimecres a les cinc de la tarda i despres amb redifusió. Desde la sintonia del 107.4 Altafulla Radio i també surt mitgansan Ona la Torre. Perdoneu el meu català escrit, ja se que es nefast, pero poso voluntat i ganes de millorar i espero que o valoreu. Fins el proper programa, a reveure.

Mario Prades

Enllaç de descàrrega