Comencem el nostre viatge musical a la ciutat de Granada. Durant els anys 80 dos grups van sorgir des de la ciutat andalusa i van arribar a les llistes d'èxits de tot el país, es tractava de la Guàrdia i 091. Emularen els èxits de Los Puntos i Los Angeles, bandas que van funcionar les dues dècades anteriors, fins i tot en alguns moments, els van superar.
Benvinguts a Un Toc de Rock.
091 – Blues a Medianoche 1986
José Ignacio Lapido (guitarra), José Antonio García (veu), Tacho González (batería), Víctor García Lapido (guitarra), Jacinto Ríos (baix). Funciona.ren desde 1981 a 1996, any en què es van acomiadar amb un concert celebrat a Maracena (Granada) curiosament la ciutat on van realitzar la seva primera actuació. Es va gravar en doble disc i el titularen “Último concierto", i es publicarà el mateix any. José Ignacio Lapido a partir d'aquest moment va començar una interessant carrera en solitari. Aquesta cançó es trovaba en el seu segon disc "Más de 100 lobos", del 1986. Per cert el vinil era de color vermell i no negre.
Peor Imposible – Susurrando 1984
Aquesta curiosa i estrafolària banda va sorgir a les Illes Balears i entre els seus 9 components es trobaven el cantant Ferran Korbal i la "noia Almodóvar" Rossy de Palma, de veritable nom Rosa Elena García que tocava la percussió. El grup oferia unes curioses performances que pintaven de color les seves actuacions, encara que en un concert celebrat a Palma de Mallorca el 21 de gener de 1987, compartint escenari amb Danza Invisible, el públic va començar a llançar ampolles i llaunes. Fernando de Peor i Javier de Danza van patir ferides. Peor Imposible van debutar amb un maxi-single publicat el 1984 i que entre les seues 4 cançons, incloïa la que escoltem avui “Susurrando”.
Peor Imposible
La Unión – El mundo en tus manos 2010
Sorgits al Madrid de "La movida", el 1984, La Unión ha publicat aquest any nou disc amb noves cançons i nova discogràfica. Després de vendre més de 2 milions de discos, ara treballen amb la barcelonina Vale Music i el seu nou àlbum es titula "Big Bang", d'ell hem extret aquest tema que sona i que té qualitat i canya. Debutaren el 1984 amb un maxi-single produït per Nacho Cano (teclista de Mecano i un dels primers "ex" de Penélope Cruz) i en ell destacava el que va ser el seu gran hit "Lobo-hombre en París". Per cert que a més de Rafa, Mario i Luís, en aquells gloriosos moments inicials La Unión tenia un quart component, el teclista Iñigo Zabala que va deixar la banda per convertir-se en executiu del segell WEA.
Julieta Venegas – Un lugar 2010
Nou disc de la mexicana nascuda a Tijuana, el 24 de novembre de 1970. L'àlbum s’anomena "Otra cosa". Julieta és multiinstrumentista a més de cantant i compositora, toca l'acordió, vibràfon, guitarra, chelo, piano, mandolina, etc. Ha venut més de 6 milions i mig de discos. Per cert el seu nom complet és Julieta Venegas Percevant i algunes “bios” diuen que va néixer a la Califòrnia nord-americana. La seva consolidació internacional li va arribar amb el disc "Limón y sal" (2006) que als 2 dies d'estar a la venda ja era Disc d'Or i a la setmana Disc de Platí. Ha estat la promotora del disc a benefici dels damnificats d'Haití. Una idea lloable encara que jo no crec en els actes benèfics ni en les ONG's, opino que la gran majoria d'elles estan creades per que quatre vividors treguin beneficis o com menys, visquin d'elles. Per sort, no totes.
Dani Flaco – Entre la nit i l’aurora 2006
Aquest noi de Bellvitge anava per operari de la SEAT, però com en el cas dels Estopa, la música va sortir guanyant. El seu nom complet és Daniel Sánchez García, però com des de petit destacava per la seva extrema primesa, li va quedar el sobrenom de Dani Flaco que avui és el seu nom de batalla. El tema estava inclòs en un disc versionant temes seus al català i titulat "Sortida d'emergència" que va sortir a la venda el 16 de gener de 2006.
T.R. – Carn de canó 1986
Un dels primers grups que va realitzar rock en català van ser Coses, allà pels anys 70. El seu cantant Ton Rulló va crear en els 80 el grup TR, una banda d'extrema qualitat molt desaprofitada i amb bons músics catalans, entre ells Quim Bernat (saxo), Pep Bao (baix) i Nacho Lesko (piano). Un dia em comentava que va conèixer a un jove, com a molt tenia catorze anys d'edat, a la parada d'un autobús. Ell li va demanar un cigarret i van entaular una conversa, en el curs de la qual el xicot li va dir que quan se sentia més feliç era després d'haver robat un cotxe potent i posar-lo a l'autopista a 140 o més, conduint amb una mà mentre que amb l'altra s'embolicava un peta. A ell, Ton Rulló li va compondre la cançó que escoltem avui "Carn de canó". Per cert que actualment Ton forma part del grup Ton Rulló i la Pegebanda, amb Jordi Pegenaute.
Ton Rulló (Foto: Mario Prades)
America – Sister Golden Hair
Aquest tercet britànic integrat per dos americans Gerry Beckley (nascut a Texas) i Dan Peck (nascut a Panama City, Florida), al costat del anglès Dewey Bunnell (de Yorkshire) van sorgir el 1970. El seu tema més emblemàtic va ser "A house with no name", al costat del que escoltem ara, interpretat en castellà per aquest bon grup que encara segueix en actiu, però sense Dan Peck, és a dir que actualment són un duet.
Joaquín Sabina – La viudita de Clicquot 2010
Cançó extreta del nou treball de Sabina titulat "Vinagre i Rosas". Joaquín Ramón Martínez Sabina nascut a Úbeda, Jaén, el 12 de febrer de 1949 i el tema que escoltem és bastant biogràfic, us ho recomano. La producció es del seu inseparable Pancho Varona, un home que dirigeix el grup que l'acompanya i fins i tot prova micros, cosa que el d'Úbeda no fa mai. Pancho va ser el líder de Viceversa, la banda que va acompanyar Sabina en la seva etapa de transició entre CBS i Ariola i als que sempre va lligar curt, cosa que no va fer Aute amb els Suburbano. Per cert que els llumeneres de CBS-Epic van decidir el 1986 que havien de netejar el seu catàleg de cantants i grups que no funcionaven i que ja estaven "cremats", per això es van lliurar dels que ja no servian per a res, com Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén, Mecano, Olé Olé (però això si es van quedar amb Vicky Larraz que era "la bona" mentre que el seu lloc va ser ocupat per Marta Sánchez), etc. Suposo que a l'AR que va prendre la decisió li van fer un monument... a dalt d'una pira funerària clar.
Giusy Ferreri – Nunca te olvides de mí 2008
Nascuda a Palerm el 17 d'abril de 1979, aquesta jove cantant italiana va quedar en segona posició en el concurs Factor X. El tema que ara sona a Un Toc de Rock es trobaba en el seu primer LP titulat "Gaetana" aquí interpretat en castellà. Per cert que abans de dedicar-se a la cançó era caixera d'un supermercat. Voltes que dona la vida.
Georges Moustaki – Le métèque 1968
Georges Moustaki, de nom real Yussef Mustacchi, no és francès ni tampoc grec, con es diu, va néixer a Alexandria, Egipte, el 3 de maig de 1934. Aquesta és la seva cançó més emblemàtica. Va ser descobert per l’Edith Piaff que el va convertir en el seu amant i després el llançà (altres amants seus que ella va llançar tamber van ser Gilbert Bécaud, Ives Montand, Marlon Brando, Charles Aznavour, Theo Sarapo, etc.) En Moustaki, per a ella va compondre el tema "Milord" . "Le métèque", que aquí interpreta en espanyol, va donar títol al seu primer LP publicat el 1969. Per cert que a finals dels 80 va actuar a Vilaplana i jo vaig participar en la producció del concert que va col.lapsar tots els accessos al poble.
Carmen Cuesta y Chuck Loeb – La Paz
Cantant madrilenya establerta a Nova York, des de fa anys treballa amb el seu marit, el guitarrista de jazz Chuck Loeb. Actualment és una de les màximes exponents d’un gènere anomenat "Smoot jazz" que es diu va inventar el saxofonista Grover Washington Jr. Carmen havia estat component del grup Somos i va ser la Maria Magdalena de "Jesucristo Superstar", substituint a Ángela Carrasco.
Marc Anthony – Y como es él 2010
D'origen porto-riqueny, però nascut a New York, el 16 de setembre de 1968, Marc és un dels grans del pop llatí. El seu nom real és Marc Antoni Muñiz i està casat amb l’actriu i cantant Jennifer Lopez, que és la seva quarta o cinquena esposa. El tema està inclòs en el seu últim treball "Iconos" on recull versions de temes que el van motivar en el seu moment. Trobem cançons de Juan Gabriel, José José, Roberto Carlos i l'espanyol José Luís Perales, de qui és la cançó que escoltem a Un Toc de Rock i que va ser un dels seus grans hits.
Mina – Grande grande grande
Realment ella si que és gran, una de les millors veus del pop italià de tots els temps. Mina es diu realment Anna Mazzini i va començar el 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès. L'anomenaven "La tigressa de Cremona" tot i que va néixa a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té 121 discs gravats. Per cert que fa més de 30 anys sense aparèixer en públic.
Cacho Castaña – Vamos a vivir… amiga mía
Humberto Vicente Castagna és una de les grans veus argentines. Va néixer al barri de Flores, a Buenos Aires, encara que de ascendència italiana, el 11 de juny de 1942. A cavall entre el pop i el tango, és autor de "Cafè la Humedad", "Garganta con arena", etc. Moltes de les seves cançons li canten al seu “Buenos Aires querido”. Ha obtingut 15 Discos d'Or i altres tants de Platí.
Bé i desde Un Toc de Rock, a la sintonia del 107.4 Altafulla Radio, això ha estat tot per avui, en el pròxim programa... MES
Mario Prades
Enllaç per descárregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario