El viatge per la nostra banda sonora comença en aquest primer programa de la segona temporada a Altafulla Ràdio (107.4) d’Un Toc de Rock, amb una visita a les acaballes dels anys cinquanta.
Benvinguts a Un Toc de Rock.
Andrew Sisters – Rum and Coca-cola
Eran de Minnesota, als Estats Units i el tercet estaba integrat per: Laver Sophie Andrew (Va morir el 8 de maig de 1967) Era pèl-roja, Maxine Angelyn Andrew (Va morir el 21 d'octubre de 1995) era bruna i Patricia “Patty” Marie Andrew que tenia el cabell ros. Precursores del doo wop, va ser el primer grup vocal femení nord-americà que va aconseguir el Disc d'Or. Per cert, gravaren 47 cançons amb Bing Crosby.
The Puppini Sisters – In the mood
Marcela Puppini (italiana)
Stephanie O’Brien (britànica)
Kate Mullins (britànica)
Grup britànic inspirat en bandes vocals femenines com The Andrew Sisters, creat a principis del nou segle XXI. La cançó que escoltem és un tema a Acappella, versió del gran hit de Glen Miller, inclòs en l'àlbum "Betcha bottom dòlar" publicat el 31 de juliol de 2006. Als Estats Units el LP es va publicar el primer de maig de 2007.
The Coasters – Yakety Yak 1958
Grup vocal masculí afroamericà, els seus components eran:
Carl Gardner, Billy Guy, Will “Dub” Jones y Cornell Gunter.
La cançó va ser n º 1 en USA (llistes de R & B i llistes de pop simultàniament) i 12 a Anglaterra. Es tracta del tema que anys més tard, seria sintonia del programa "El Show de Benny Hill".
Cliff Richard & The Shadows – Summer Holiday 1963
Va ser el líder del Rock'n'roll a Anglaterra. El seu autèntic nom era Harry Webb i va néixer a La Índia, el 14 d'octubre de 1940. Al costat del seu grup d'acompanyament The Shadows que inicialment es deien The Drifters, liderats pel guitarra Hank Marvin i que van tenir una bona carrera paral.lela, va gravar infinitat de discos i van realitzar diverses pel lícules. Aquesta cançó donava títol a una d’elles.
Chris Isaak – Corazón lleno de mal 1991
Al país el tema es va incloure en el LP "Wicked game" que només es va publicar a Espanya i era un recopilatori dels seus discos americans. Chris, cantant, actor, compositor i presentador de TV, va néixer a Stocktow, Califòrnia, el 26 de juny de 1956. La peça que escoltem és una composició del cantant i gran guitarrista britànic Jeff Beck que va gravar quan era component de The Yearbirds, una banda que va tenir tres dels millors guitarres de rock de tots els temps: Eric Clapton, Jimmy Page i el mateix Jeff Beck.
The Marmalade – Rainbown 1970
Components: Dean Ford (de nom real Thomas McAleese) veu, Junior Campbell guitarra, Alan Whiteheard batería, Graham Knight baix y veu y Pat Fairhe guitarra de ritmes. Banda de Glasgow, Escòcia, que inicialment es van dir The Gaylords (1961) i van canviar de nom el 1966. El seu single "obladi-Oblada" desbancar a L’Anglaterra, en vendes, a The Beatles que eren els autors. Aquest tema que hem escoltat és de 1970 i va assolir la tercera posició al Regne Unit i el lloc 51 als Etats Units. Es tracta d'una composició del cantant del grup i el guitarra.
Johnny Cash – Man in Black
Gran cantant de country nord-americà nascut a Kingland, Arkansas, el 26 de febrer de 1932 i mort el 12 de setembre de 2003, pocs mesos després que morís la seva dona la cantant i compositora June Carter. Estan enterrats un al costat de l'altre. Va vendre més de 90 milions de discos. Se li deia "L'home de negre" ja que sempre vestia d'aquest color i també per la cançó que escoltem. Un dia Cash va dir "Mentre hi hagi injustícies en el món... jo vestiré de negre". Suposo que tal i com estan les coses, va morir vestit de negre.
Tennessee Ernie Ford – Sixteen Tons 1955
Cantant i presentador de TV, es trobava a cavall entre el country i el gospel. Va néixer a Bristol, Tennessee, el 13 de febrer de 1919 i el seu veritable nom era Ernest Jennings Ford. La cançó, possiblement la més important de la seva carrera, és de 1955 i va assolir el primer lloc en les llistes de country i en les de pop. A Espanya va ser versionada pel nostre millor "crooner", el català Josep Guardiola, un bon amic, va ser el major hit en la seva carrera
The Byrds – Mr. Tambourine man 1965
Components: Roger McGuinn, Gene Clark, David Crosby y Michael Clark. Banda carismàtica per excel.lència, els Byrds van barrejar folk, country i rock i van ser el germen del que van sorgir The Flying Burrito Brothers, Crosby Stills Nash & Young, The Eagles, Poco, etc. El tema va ser una composició de Bob Dylan a la que ells van donar el toc modern i que va fer a Bob, el jueu errant, electrificar. I és que es tracta d'un gran mesquí i no podia tolerar, com no ha pogut mai al llarg de la seva carrera, que altres guanyessin diners "a costa d'ell". Els dòlars ha d’atresorar.los an Bob Dylan. El 26 novembre 1964 van fitxar amb el segell Columbia i "Mr Tambourine man" es va gravar el 20 de gener de 1965, però en la gravació només va tocar Roger McGuinn i cantar David Crosby i Gene Clark. La resta eran musics d’estudi.
The Peddlers – Little Red Rooster 1969
Trevor Morais (batería), Tab Martin (bajo) y Roy Phillips (voz y órgano)
Tercet britànic, de Manchester, creat l'any 1964 i que es va desfer a mitjans dels 70. A cavall entre el jazz, el R&B i el rock. Grup molt interessant que es recolzaven sobretot en el treball de l'organista. El tema seleccionat que sona a Un Toc de Rock, es trobava en el seu quart LP titulat "Birthday" que va arribar el lloc 16 en el rànquing britànic. Van gravar 7 àlbums, l'últim va ser "Live In London" l'any 1974.
Kevin Costner & The Modern West – Long Hot night
L'actor Kevin Costner (veu i guitarra), nascut a Lynwood, Califòrnia, el 18 de gener de 1955, igual que molts dels seus col.legues també ha incursions en el món de la cançó. De fet ha gravat dos àlbums. Actuo a Espanya a principis del 2010, concretament realitzar dos concerts (18 i 20 de febrer) al Palau de la Música Catalana, a Barcelona i un altre a Madrid. Per cert que el primer va coincidir amb el seu aniversari, espero que les barcelonines ho felicitar. El seu segon disc es va publicar, curiosament, el 22 de febrer. El seu estil es troba a cavall entre el rock i el country ia més sona bé.
The Animals - Don’t let me be Misunderstood 1963
Componens: Alan Price, Eric Burdon, Chas Chadler, Hilton Valentine y John Steel. Banda britànica de R & B creada a Newcastle-upon-Tyne, per l'organista arranjador i compositor Alan Price, ànima mater del grup i que en un principi es deien Alan Price Set. Després se'ls juntar Eric Burdon i van comença una carrera brillant, sobretot gràcies a l'adaptació que va fer Alan Price del tema tradicional nord-americà "The house of the rising sun". La cançó que escoltem es trobava en el primer LP que van publicar amb el nom del grup per títol genèric i el tema va arribar a la tercera posició a l’Anglaterra. Per desgràcia Alan se'n va del grup el 1965 per desavinences amb Eric Burdon. La banda segueix fins a finals dels seixanta, encara que hi ha un moment en que canvien el seu nom a Eric Burdon & The Animals i més tard passen a ser War, però ja amb tots els músics nord-americans.
The Judds - Love Can Build A Bridge 1990
Duet format per mare i filla, Naomi Judd i Wynona Judd. Ambdues tenen una bona carrera en solitari, però es van unir en diverses ocasions per treballar i gravar juntes, de 1983 a 1991 i la segona de 1998 al 2000. El tema és de 1990 i va rebre el premi "1992 Best Country Performance by a Duo or Group with Vocal" i es trobava en un LP del mateix títol assolint el n º 5 en les llistes country de USA i el n º 4 al Canadà. Eren de Kentucky. Per cert que la cançó va ser versionada anys després per Cher, Nenah Cherry i Chrissie Hynde (Pretenders) en una interpretació conjunta boníssima i que per cert... ja hem escoltat a Un Toc de Rock, la temporada passada.
Roberta Flack – Killing me softly with his song 1973
Nascuda a Black Mountain, Carolina del Nord, el 10 de febrer de 1939 és una de les grans veus del soul dels 70. Sobretot gràcies a dos temes "The first time ever I saw your face" i el que escoltem avui "Killing em softly with his song" que va rebre dos Grammys i ser n º 1 durant 5 setmanes. El tema es trobava en el seu LP "Killing me sofly" i va ser declarada "Millor cançó de l'Any".
Jeff Buckley – Hallelijah
El seu nom complet era Jeffrey Scott Buckley i va néixer a Anaheim, Califòrnia, el 17 de novembre de 1966, cantautor i guitarrista la seva destacable veu era de quatre octaves i mitja. Fill del cantant Tim Buckley, igual que el seu pare, va morir en estranyes circumstàncies. Jeff es va ofegar al riu Wolf, a Memphis (Tennessee) el 29 de maig de 1997, el dia que la seva banda va arribar a la ciutat per gravar el segon disc que anava a dir-se "My Sweetheart the Drunk". Estava a la vora del riu amb un amic, escoltaven "Whole Lotta Love", dels Zeppelin. Jeff es va aixecar posant-se en l'aigua totalment vestit. El seu cos va ser trobat nu cinc dies després i va ser identificat per un pírcing que portava al melic. La cançó que us porto avui a Un Toc de Rock és una versió del clàssic de Leonard Cohen que Jeff Buckley broda amb la seva extraordinària veu plena de sentiment.
Santana Brothers – Blues Latino 1994
Carlos Santana, el seu germà Jorge Santana que va ser component del grup Malo i més tard es va incorporar a la Fania All Stars i Carlos Hernàndez, tres extraordinaris guitarristes, s'uneixen en un àlbum titulat "Santana Brothers". Tres grans guitarres interpretant un tema que, en els títols de crèdit diu ser autoriat per ells tres, cosa que és totalment falsa ja que la cançó va ser composta pel cantant i guitarrista "Español" Javier Vargas, el líder de la Vargas Blues Band. Crec que s'ha de tractar d'un error ja que Santana mai ha dubtat a confirmar l'autoria de la cançó a favor de Vargas. Per cert que va ser el mateix Javier qui la va oferir a Carles Santana després d'haver-la gravat ell en el disc "Blues Latino".
Be i aixó a sigut tot per avui. Recordeu que Un Toc de Rock surt a l’aire dos vegades setmanals, els dimarts i els dimecres a les cinc de la tarda i despres amb redifusió. Desde la sintonia del 107.4 Altafulla Radio i també surt mitgansan Ona la Torre. Perdoneu el meu català escrit, ja se que es nefast, pero poso voluntat i ganes de millorar i espero que o valoreu. Fins el proper programa, a reveure.
Mario Prades
Enllaç de descàrrega
No hay comentarios:
Publicar un comentario