DEGUT A
QUE TINC PROBLEMAS
A L'HORA
DE PENJAR
IMATGES AL BLOG,
FINS QUE NO ACONSIGUEIXI ACLARIR-ME
I SOL·LUCIONA-HO,
NO TIENDREU NI
FOTOGRAFIES NI CARÀTULES . PERDONEU
LES MOLÈSTIES
Mario Prades
La veritat és que en
masses ocasions preocupar-se en excés per les coses que succeeixen contínuament
al nostre voltant no serveix de res, els problemes que comporta la vida
quotidiana, a més de l'atur, la corrupció política, els delinqüents campant
alegrement pels carrers de les nostres ciutats, la pobresa que creix, els avis
mantenint als seus fills i néts amb la seva minsa pensió... com us deia
obsessionar-se amb tot això no serveix de res. Per tant avui anem a començar Un Toc de Rock des de La Xarxa
de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la
barraqueta dien que jo soc Mario Prades, i donant-vos un consell que espero us
sigui molt útil "No et preocupis, sigues feliç". Apa,
començem.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bobby McFerrin – Don’t worry, be happy 1988
Començarem Un Toc de
Rock d’avui amb un d'aquells temes que ja formen part de la història de la
música. Es clar que avui en dia pocs recorden o inclus mai van arribar a saber
en el seu moment que Bobby McFerrin no era cantant de pop d’aquets de moda, ell
era un gran músic de jazz, cantant a acapel·la i director de Big Bands i aquesta
es una de les poques incursions que va fer dins del mon del pop, curiosamente
s’el recorda avui sols per aquesta cançó. Bobby McFerrin va néixer a Manhattan,
Nova York, l'11 de març de 1950. “No pateigis, se feliç” de Bobby McFerrin va
ser la primera cançó de l’historia, cantada a acapel·la que va arribar al número
1 en la llista del Billboard, mantenint-se en aquesta posició dues setmanes al
setembre de l’any 1988. A
les llistes de l’any va pujat al lloc 37.
El curios i simpatic títol està pres d'una famosa frase de Meher Baba
que es va incloure en targetes postals, pòsters, cartells i altres suports. La
cançó va ser usada en la banda sonora de "Cocktail", una pel·lícula
protagonitzada per Tom Cruise. Més recentment es va tornar a utilitzar en el
film "Jarhead". I aclarim una cosa molt important, tot i els rumors
sorgits Bobby McFerrin mai es va suïcidar i que jo sàpiga, segueix viu i
ballugant la cua. De fet us recordaré que el passat any 2013 va treure un nou
disco del que sempre dic que us posaré alguna peça i al final no ho faig, ho
esmenaré un dia d’aquests. Per cert, la cançó que escoltem ara sona
actualmente en un anunci de televisió.
Michael Bolton & Michael Lington – What’s going on 2013
En el últim disc
fins el moment, ´’àlbum “Ain't No Mountain High Enough: Tribute To Hitsville”
que va publicar el 18 de febrer del passat 2013 el cantant Michael Bolton, us
he extret aquest tema, a duet amb el saxofonista Michael Lington i que és una
versió d'un èxit de Marvin Gaye. La veritat és que Michael Bolton té per costum
incloure sempre algun duet en els seus discos i en aquest també trobem a Kelly Rowlan i
Melanie Fiona. El cantant i compositor Michael Bolton va néixer a New Haven,
Connecticut, el 26 de febrer de 1953, es diu en realitat Michael Bolotin i és
d'origen rus-jueu. Té en el seu haver diversos premis Grammy, es calcula que ha
venut més de 53 milions de discos a tot el món, ha col·locat 8 àlbums entre
els deu primers llocs i ha aconseguit dos números 1 amb singles. La veritat
és que va començar com a compositor i ha escrit cançons per Barbra Streisand,
KISS, Kenny Rogers, Kenny G, Peabo Bryson i Patti LaBelle, entre molts altres. Per cert, des del 12 d'octubre de 2010
Michael Bolton és avi.
The Climax Blues Band – The last chance saloon 1994
Es deien
originàriament Chicago Climax Blues Band, però van decidir escurçar, només una
mica, el seu nom. Els The Climax Blues Band són britànics i es van
crear l’any 1968. La seva música
sempre ha estat una fusió d'estils sorgits de R & B que ha anat variant
segons les èpoques. Els membres originals de The Climax Blues Band eren els
guitarres Peter Haycock i Derek Holt, al costat del teclista Arthur Wood,
Richard Jones al baix, George Newsom a la bateria i el cantant, saxo i
harmònica Colin Cooper que va morir el 3 de juliol de 2008, però per el grup
han passat un munt de músics al llarg de la seva carrera musical. Aquesta
cançó, una de les més representatives de la seva àmplia discografia i així
mateix una gran balada, us la he extret del doble CD “25 Years 1968-1993” que The Climax Blues
Band van editar l’any 1994. De fet crec recordar que fa unes setmanes ja
vem escoltar un altre cançó d’aquest disc. Al mes de maig de l’any 2012 el
segell Major League Productions Ltd va treure al mercat una grabació inédita
del grup, un directe que era un concert d’una gira que van fer l’any 1976 i que
es va titular “Climax Blues Band/World Tour 1976
Jackson Browne –
Stay 1978
Montse em va tornar
a preguntar si recordava que existia aquesta cançó amb sornegueria i aquesta
vegada no he caigut en el parany ja que recordo que la vam escoltar al maig de
l’any passat, pero com la val la pena tornarem a escoltarla a Un Toc de Rock,
no passa rés, sobre tot tenin en compte que desitjos de Montse són ordres,
pobre de mi si no, aquí teniu aquest tema, possiblement el més recordat a
Espanya del cantant, compositor i guitarra nord-americà Jackson Browne que es
va incloure en el seu LP "Running On Empty" que va publicar el 6 de
desembre de 1977 i va ser número 3
a les llistes del Billboard. Per cert la cançó que
donava títol a l'àlbum es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula
"Forrest Gump". A Espanya el single amb "Stay" es va
publicar mesos després que als Estats Units. El nord americà Jackson Browne va
néixer a Alemanya, concretament a Heidelberg, el 9 d'octubre de 1948.
Curiosament en el nostre país a Jackson Browne el identifiquem amb el tema
"Stay" que escoltem ara, però que es tractava inicialment d'una
versió de farciment i gravada en directe que es va publicar, com us deia, al LP
"Running on Emty" i com cara B d'un single i que a més no era seva,
es tractava d'un tema composat per Maurice Williams l’any 1953, quan tenia 15
anys d'edat i que va ser gravada pel el seu propi grup Maurice Williams &
The Zodiacs l’any 1960 i va aconseguir el primer lloc en les llistes el 21 de
novembre de 1960. L’any 1990, la versió original de Maurice Williams & The
Zodiacs havia venut més de 8 milions de còpies. A Espanya i tornant a Jackson
Browne, van ser més espavilats i Hispavox el va treure en single, però ja com a
cara A, en aquesta ocasió no van fotre la pota. Al blog us volie posat la caràtula
del single espanyol que va comprar la meva germana i jo li "vaig demanar
prestat", però... També va ser versionada pels britànics The Hollies, The Four
Seasons, The Virginia Wolves, Andrew Gold, Cyndi Lauper, fins i tot la va
gravar Jorge Drexler en el seu disc "Cara B", entre molts altres que
la van gravar i molts més que sense gravar-la l'han interpretat en directe. La
veritat és que Jackson Browne va realitzar dues versions diferents, va canviar
part de la lletra i la va tornar a incloure també en el seu LP
"Nowhere". En total Jackson Browne te 12 o 13 àlbums d’estudi, sis més
entre directes i recopilatoris i més de 40 singles, però a Espanya es el noi
del “Stay”, coses que passan.
Gilbert O’Sullivan – Alone again (Naturally) 1972
Vaig descobrir a
Gilbert O'Sullivan quan va arribar al país a fi de promocionar per televisió el
seu primer single a Espanya amb el tema "Alone again (Naturilly)" que
escoltarem ara a Un Toc de Rock, de fet era el vuité que treia, i em va sorprende,
per la qualitat de la cançó i per la seva aparença i és que veure un músic de
rock de l'època, en què les llargues chollas era un signe d'identitat, aparèixa
tocant el piano i amb la fàbrica de pensar completament afaitada i un sueter
amb una gran G al mig del pit, va causar sensació. Amb el temps li va anar
creixent el pèl i quan va publicar altres grans èxits com “Claire” o “Get
down”, ell portava ja una pelambrera molt important. Raymond Edward O'Sullivan
va néixer a Waterford, Irlanda, l'1 de desembre de 1946. De molt jove Gilbert O'Sullivan va aprendre a tocar
guitarra i posteriorment el piano. A més a més va tocar la bateria en una banda
anomenada Rick’s Blues creada per Rick
Davies, el mateix que després formaria Supertramp. Altres grups en què va
participar van ser The Doodles i The Prefects. També llavors Gilbert O'Sullivan
va començar a compondre les seves primeres cançons, la primera que va escriure
va ser "Ready Miss Steady". Aquest tema que us he portat ara es va
editar en single l’any 1972 i va arribar al primer lloc de les llistes nord
americanes i es va mantenir diverses setmanes en aquest posició, però curiosamente
sols va arribar al tercer al Reine Unit. El tema es va incloure en l'àlbum
“Back to Front” que també es va publicar l’any 1972.
Alondra Bentley – Star for mummy 2009
El pop ple de
suavitat i dolçó d'aquesta cantautora espanyola d'origen britànic, nascuda a
Lancaster, el 25 de gener de 1983, però resident a Múrcia, arriba avui a Un Toc
de Rock. La cançó ha estat extreta del seu tercer álbum, si bé hi ha fonts que
dicen que es el seu primer disc i que de fet va ser l’últim fins el 16
de juliol del passat any 2013 que va treure “Alondra Bentley Sings for Children, It's
Holidays!". Aquest álbum es va titular “Ashfield Avenue", va ser
editat el març de 2009 i produït por César Verdú. Està considerat per molt
crítics com un dels millors àlbums de l’any 2009 i aquests “Estels per la mare”
és una de les millors peçes del disc. Alondra Bentley va formar part del grup
First Aid i ja en solitari es va presentar a tot els concurs que podia. Alondra
és una ferma promesa, ara només resta que es consolidi. Des d'aquí, des de Un
Toc de Rock, seguim apostan per ella. Entre els músics que acostumen a
acompanyar-la trobem a Caio Bellvesser (contrabaix i piano), Xema Fuertes
(guitarra, banjo i timple), Pepe Andreu
(trompeta i fiscorno) i músics del grup Maderita
Katie Melua – Chase
me 2013
La cantant d'origen
georgià, encara que nacionalitzada britànica Katie Melua, va publicar un nou
àlbum "Ketevan" l'any passat, concretament el 16 de setembre. Aquest
tema que us ha seleccionat per escoltar en el programa d'avui d'Un Toc de Rock
està escrit per ella, conjuntament amb Jepson. L'àlbum va arribar a la tercera
posició a Anglaterra. De nom complet Ketevan Melua, la cantautorta Katie Melua
va néixer a Kutaisi, Geòrgia, el 16 de setembre de 1984, encara que és
britànica de nacionalitat des de l’any 2005. Katie Melua va residir primer a
Belfast i posteriorment a Londres. Va ser descoberta per el compositor Mike
Batt l’any 2003, quan estudiava a la Brit School for Performing Arts & Technology.
Batt anava cercan una cantant capaç d'interpretar jazz i blues per a formar un
grup. Finalment la noia es va llançar en solitari i es va convertir en
l'artista femenina que més discos va vendre l’any 2004 al Regne Unit en
aconseguir col·locar del seu primer àlbum "Call off the search" de
2003, gairebé dos milions de discos, sols a Anglaterra. El va seguir
"Piece by piece" de 2005, un àlbum que tot i no arribar a les xifres
de venda del primer, va superar el milió tres-centes mil còpies. La veritat és
que la noia no descansa, es una pencadora incansable perquè horas d’ara Katie
Melua ja ha tret sis o set àlbums més, un d'ells gravat en directe
Andrea Bocelli – Love in Portofino 2013
També l'italià Andrea Bocelli va treure l'any passat un nou treball
discogràfic al qual aquesta cançó que us he portat ara "Love in
Portofino", li dóna títol. El
tenor, músics, escritor i compositor, invidente, Andrea Bocelli, va néixer a la Toscana el 22 de setembre
de l’any 1958. La seva carrera lírica es va anan poc a poc barrejan amb el pop
i aixó precisament l'ha portat a ser un dels cantants lírics que més discos de
pop ha gravat i l’hi ha fet vendre més de 70 milions d’àlbums a tot el món.
Aquí al pais posiblemente la seva conçó més coneguda es “Vivo por ella” que ens
va cantar a duet amb Marta Sánchez, però que abans ja l’havie gravat amb la
també italiana Georgia, de fet ha gravat la cançó amb diverses cantant de tot
el mon. Va començar el 1993 i l'any següent participa en la secció oficial del
Festival de San Remo amb la cançó "Il mare calmo della sera",
obtenint una puntuació rècord en la història del mític festival. Allò va ser la
seva plataforma de llançament, de fet l'àlbum que va incloure el tema i al qual
donava títol, va ser el seu primer Disc de Platí. El seu àlbum més venedor ha
estat "Romanza", publicat l'any 1997 i que va vendre més de 17
milions de còpies a tot el món, s'hi va incloure el tema “Vivo per lei” amb
Geòrgia. Per cert, us explicaré una curiositat, el dia 27 maig 2009 va actuar a
l'Estadi Olímpic de Roma, a la final de la Champions que enfrontava el Manchester United amb el
Barça, que va ser el guanyador. Les peces que va triar Andrea Bocelli va ser
una extreta de la banda sonora de "Gladiator" i l'Himne de la Lliga de Campions de la UEFA.
Melissa Manchester – Don’t cry out loud 1978/1983
La cantant i
compositora Melissa Manchester va néixer a Annapolis, Maryland, el 15 de febrer
de 1951 i va començar a cantar jingles comercials als 15 anys. Va ser
descoberta per Bette Midler i Barry Manilow que la van portar com a corista,
l’any 1971. Quan Melissa Manchester va decidir llançar-se en solitari, va
debutar amb el LP "Home to Myself", el 1973. Té una interessant carrera
com a compositora, encara que aquest tema que escoltem ara i que va publicar en
single el 11 d'octubre de 1978, és una versió. Va ser escrita per Peter Allen i
la lletrista Carole Bayer Sager i la va enregistrar la cantant anglesa Elkie
Brooks. El tema interpretat per Melissa Manchester va arribar al lloc 10 del
Billboard al març de 1979. La cançó “No ploris en veu alta” donava títol a un
àlbum que va aconseguir el lloc 33 en les llistes americanes, si bé jo us la he
extret d’un álbum recopilatori de grans èxits que es va titular “Greatest Hits,
es clar, i es va publicar l’any 1983, el mateix any en que va guanyar un
Grammy, i va arribar al lloc 43
a les llistes de vendes La veritat és que la cantant i
compositora Melissa Manchester, malgrat la seva àmplia discografia, no és una
artista massa coneguda a Espanya i això que els seus discos, una trentena,
s'han anat publicant aquí al país.
James Blunt – You are beutifoul 2004
El britànic James Hillier Blount, conegut artísticament com James Blunt,
va néixer el 22 de febrer de 1974
a Tidworth, Wiltshire. Aquest tema que us he seleccionat
per escoltar avui és amb tota seguretat el més rellevant hit de la seva carrera
i es trobava en "Back to Bedlam", el seu àlbum de debut, publicat
l'any 2004. El single amb aquest
tema, el tercer que es va extreure de l'àlbum, editat ja el 2005, va ser número
1 al Regne Unit, Canadà i Austràlia, classificant-se així mateix en les llistes
nord-americanes. Es calcula que l'octubre del 2012 havia venut 3 milions de
còpies només als Estats Units i llavors va aconseguir el primer lloc de les
llistes americanes. L'any 2007 va ser nominat a tres Grammy i va aconseguir-ne
un, així com va ser també "Millor Vídeo Masculí" i "Millor Cinematografia" de la cadena MTV. La
cançó va ser escrita conjuntament per James Blunt, Sacha Skarbek i Amanda
Ghost. En moltes fonts periodístiques es diu que la cançó anava dedicada a una
ex núvia de James Blunt anomenada Sharon Grima que va ser directora de càsting
per a les pel·lícules de la saga "Harry Potter", tot i que el cantant
mai vol parlar d'aquest tema, no ho nega, però tampoc ho confirma. Per cert,
James Blunt crec que quan va gravar aquest disc era militar, em sembla que era
suboficial, però no estic segur del tot. No recordo si feia una mili de quatre
anys o estudiava a l’escola militar.
Kenny Rogers . You decorated my life 1976
De veritable nom Kenneth Ray Rogers, el cantant Kenny Rogers va néixer a
Houston, Texas, el 21 d'agost de 1938 i és un dels grans del country americà,
si bé els seus coquetejos amb el pop van fer que fos criticat pels puristes del
gènere. De fet ell ha aconseguit
molt èxits en les llistes de pop. El seu pèl i barba, prematurament enblanquits
s'han convertit en el seu senyal d'identitat. Va començar amb el The Bobby
Doyle Trio i va treballar amb diversos grups i cantants, però la seva etapa més
brillant abans de començar en solitari va ser amb Kenny Rogers and The First
Edition, destacant els singles "Something's Burning" i "Ruby,
Your say Take Your Love To Town" que aquí la van traduir com "Ruby,
no juguis amb l'amor" i que son els únics que van sonar al nostre pais.
L'any 1976 Kenny Rogers va començar ja a gravar pel seu compte, inician una
brillant carrera i a més del country, ha incursionado en el swing i el jazz.
Kenny Rogers va ser un dels molts cantants que van intervindre a la grabación
del "We Are The World" a l’any 1985, sota la direcció de Quincy
Jones. La cançó que us he seleccionat avui per escoltar a Un Toc de Rock és de
1979 i va aconseguir el setè lloc en les llistes de pop i el primer a les de
country. Jo us l'he extret d'un recopilatori ple de bones cançons titulat
"Kenny Rogers' Greatest Hits" editat l’any 1979. Probablement la millor cançó o la més
recordada en la carrera del cantant texà Kenny Rogers sigui "El jugador"
que fins i tot va tenir la seva pròpia pel·lícula.
Bread – Make it with you 1970
Un bon grup, en
aquest cas de Los Angeles, però dins d’una línia acústic-vocal similar a la de
Crosby, Still & Nash, van ser Bread, una banda que actualment està
considerada com els pares del soft pop. Al principi Bread van ser sols un
tercet, integrat per David Gates, Jimmy Griffin i Robb Royer, posteriorment van
incloure al bateria Mike Botts. L’any 1971 Royer va ser reemplaçat per Larry
Knechtel. Bread van funcionà de l’any 1969 fins 1973, però van tornar un altre
vegada l’any 1977 per desfer-se dos anys més tard. Encara Bread va realitzar un
altre tímid intent per tornar el 1996, però no va fructificar. "Make it
with you" que escoltem ara, es una cançó composada pel multiinstrumentista
i cantant del grup David Gates que també va ser el productor i que aquí a
Espanya es va traduir com "Aconseguir-ho junts ", va ser el millor
single de Bread i l’unica cançó seva que va sonar a Espanya, es trobava en el
seu segon àlbum titulat "On the Waters" que es va editar l’any 1970,
va ser el seu únic número 1 en les llistes americanes i va pujar fins el lloc 5 a Anglaterra, on també va ser
Disc d'Or.
Chicago – Hard to say I’m sorry 1982
Ara a Un Toc de Rock d’avui escoltarem als Chicago que són, juntament amb
Blood, Sweat & Tears i Wheater Report, les bandes més representatives del
jazz-rock als Estats Units. Chicago
es van crear l’any 1967 i com us vaig dir en programas de la passada temporada,
van tenir problemes pels drets del nom. Inicialment es van fer dir Chicago
Transit Authority, però resulta que aquest era el nom de l'empresa de
transport públic de la ciutat, la companyia de tramvies, i ells es van veure
forçats a canviar-lo després del primer disc per que a l'empresa metropolitana no els hi va fer cap
gracia. Per cert i cosa curiosa, El "Chicago 1" perquè ells sempre han
numerat els seus discos llevat recopilacions i directes, als Estats Units es va
vendre com a doble vinil, però aquí els directius de CBS no ho tenien clar i
van treure dos LP's simples, el primer es va titular "Chicago" i el
segon "I'm a man". Ah, el seu segon disc als Estats Units també va
ser doble. Tot un repte per a una banda novell. Chicago va estar integrat
inicialment, per Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó), Walter
Parazaider (saxos i flauta), Robert Lamm (veu, piano i orgue), Terry Kath
(guitarra i veu) que va morir a mitjans de els 80, Peter Cetera (baix i veu) i
Danny Seraphine (bateria i percussió). Quan semblava que estaven en decliu i
havien patit canvis en la formació, al juny de 1982 van publicar "Chicago
16" on estava el baladón "Hard to say I'm sorry" que va pujar
ràpidament al primer lloc de les llistes i els va tornà al cim de la
popularitat i que ara sona per vosaltres a Un Toc de Rock, demostran que molts
crítics, en masses ocasions: "Quan no posan la pota, es perque l'estan
cambian de lloc"
Cher, Chrissie Hynde, Neneh Cherry & Eric Clapton – Love can build a
bridge 1999
Cher té un nou disc
al mercat publicat el passat 2013 i del que ja hem escoltat un parell de
cançons i no fa massa, però el tema que us porto ara a Un Toc de Rock “L’amor
pot construir un pont” no és nou. Es tracta d'una cançó que ja va ser èxit en
la interpretació que van realitzar molt abans The Judds, mare i filla. És una
composició de John Barlow Jarvis, Naomi Judd i Paul Overstreet. Aquest tema que
ens porta Cher per tancar el programa d’avui es trobava en l'àlbum recopilatori
"The Greatest Hits", publicat el 30 de novembre de 1999 i en aquesta
cançó compta amb les col·laboracions de Neneh Cherry, Chryssie Hynde de The
Pretenders i el guitarra Eric Clapton. El single va arribar a la primera
posició al Regne Unit, però curiosament no es va classificar als Estats Units.
La cantant, actriu, compositora i productora Cherilyn Sarkisian Lapierre,
coneguda com Cher, va néixer a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946. En
els seus inicis i durant els anys 60, va formar parella professional amb el que
era llavors el seu marit Sonny Bono, dien-se Sonny & Cher. El matrimoni de
Sonny i Cher va durar fins l'any 1975, es van divorciar el 23 de juny i també
va ser la seva fi com parella artística. En el seu apartat com a actriu, Cher
ha guanyat un Oscar pel seu paper a "Encanteri de Lluna", de 1987.
Cher ha venut més de cent milions de discos a tot el món, sent una de les
cantants amb més vendes en la història. La veritat és que la iaia Cher ha de tenir
accions del seu cirugià plàstic ja que si mireu imatges de la seva època amb
Sonny & Cher us adonareu que està completament "restaurada".
Sonny Bono va deixar la música per dedicar-se a la política, sent congressista,
va morir el 5 de gener de 1998 als 62 anys d'edat.
La frase per tancar
el programa la va dir el polític Manuel Azaña i la veritat, crec que encara
avui, hauria de ser d'obligada aplicació.
"Si parléssim
només i exclusivament del que sabem, es produiria un gran silenci que ens
permetria pensar”
Tancaré Un Toc de
Rock per avui i tocaré el dos. Soc Mario Prades i abans de marxar us deixaré
amb companyia de La Xarxa
de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Ata
tanco la barraqueta i a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
.jpg)
