Ja he començat la
temporada de vacances estivals, com és habitual en aquests deu anys que portem
compartint en Un Toc de Rock música, records i vivències, entremesclats amb
alguna que altra novetat musical.
He de reconèixer
que aquest any l'inici de les vacances ha estat mogudet i amb molts tocs
d'agressivitat. D'una banda l'atemptat del Daesh a Niça amb tants morts,
ferits, llàgrimes i fúria, l'atemptat a un tren a Alemanya a càrrec d'un jove
de aparentment 17 anys i que sembla ser era un 
refugiat, la violència en l'acte
que havia de ser festiu celebrat a Hyde Park, a Londres i de l'altra, no hem
d'oblidar l'intent de cop d'estat a Turquia amb els resultats que han hagut a posteriori.
refugiat, la violència en l'acte
que havia de ser festiu celebrat a Hyde Park, a Londres i de l'altra, no hem
d'oblidar l'intent de cop d'estat a Turquia amb els resultats que han hagut a posteriori.
Enmig de tantes
notícies plenes de dolor i en alguns casos por, jo m'he reunit a casa, a Vila
de Gats, amb Ramón, el meu fill gran, la meva jove Noemi i els meus néts Carme,
Ramon i Isaac, alguna cosa havia d'haver amb caràcter positiu i és que la
família és el més important en la vida i per els meus sóc capaç de tot i d'això us
podran donar fe també Jordi, el meu fill petit, la meva dona Montse i tots aquells que em
coneixen.
Ens retrobarem al
setembre, després de la Diada
i posaré en marxa l'onzena temporada d'Un Toc de Rock... Onze anys junts i
sembla que va ser ahir.
Ens veurem al
setembre, com ens deien a l'escola al suspendre al juny, però això no és un
suspens, només és, això, un "Fins al setembre". Porteu-se bé.
Apa, ens veiem pel
món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario