Nota del Productor, realitzador i
director:
Tots els
programes exposats en aquest blog,Disposen d'un enllaç per descarregar-s’els,
sempre situat a peu de pàgina
Ens retrobem de nou i en aquest
recorregut per la banda sonora de la nostra vida a través de la música dels
últims cent anys, avui viatjarem per Espanya, però també ho farem a través dels
Estats Units, Xile, Itàlia i per descomptat recalarem a Catalunya. Jo soc Mario
Prades i des de la Xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de
Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, obro la barraqueta i començo
posan en marxa els motors per realitzar aquest viatge per els nostres records,
aquells que configuran una part important de la nostra banda sonora, ja ho deia
Serrat, avui, avui pot ser un gran día. Per cert, la foto es va fer en el rodatge del film "Ben-Hur", però no surt a la pel·lícula, és clar..
Benvinguts a Un Toc de Rock
Chambao – Hoy puede ser un buen día 2005
Joan Manuel Serrat va escriure aquesta
cançó carregada d'optimisme que avui utilitzaré per obrir el programa d'Un Toc
de Rock, però com ja sabeu que jo soc molt transgresor i una mica gaberret, per
tant ara no us he portat al Noi del Poble-Sec, aixó si, escoltarem una gran
versió que ens arrivarà amb la veu de La Mary al front del grup Chambao, una banda de
flamenc-pop creada al barri de Pedregalejo, a Màlaga que utilitza i bé
l'electrònica. Aquest tema es va incloure en l'àlbum "Serrat... Eres
único, Vol. 2" que es va publicar l'any 2005 i en el que un munt
d'artistes, entre ells Juan Perro, Antonio Vega, Joaquín Sabina, Antonio
Flores, Tahurez Zurdos, Lole y Manuel, Ketama, Kiko Veneno, Loquillo, Los
Enemigos, Rosario, 
Diego Torres, Umpah-Pah, Carlos Varela i crec que em deixo
algun, realitzaven un tribut a Joan Manuel Serrat versionant les seves cançons.
El grup Chambao està integrat per María del Mar Rodríguez Carnero, coneguda com
La Mary (veu),
Daniel Casañ (guitarra) i Eduardo Casañ (guitarra), els dos nois que són
cosins, són els que realitzen les composicions de les cançons de Chambao. Per
cert La Mary va
superar un càncer del qual sembla haver-se recuperat bé i ja la veritat es que
m’alegro per ella. L'any 2003 surt el seu primer disc en "Endorfinas en la
mente" que va ser produït per Bob Benozzo, encara que un any abans havien
publicat un treball dins de la línia chill out. En total la gent de Chambao han
editat nou àlbums si ara a mi no em fallen les matemàtiques ni la memoria, si bé crec que el passat setembre van treure un nou disc..
Big
Mountain – Baby te quiero a ti 1994
La banda nord-americana de reggae Big
Mountain, creada l'any 1991 a
San Diego, Califòrnia, es va col·locar en les llistes de mig món gràcies a
aquesta versió que van realitzar l'any 1994 del gran èxit de Peter Frampton que
l'havia publicat originalment al setembre de 1975 i la va incloure en el seu
àlbum "Frampton". El single amb aquest tema, interpretat per el grup
Big Mountain en anglès i a ritme de reggae, això si, va arribar a la sisena
posició a Estats Units i a la segona a Anglaterra, superant l'èxit obtingut pel
seu autor. Es va posar en l'àlbum "Unity", publicat el 19 de
juliol de 1994 i que va ser el seu segon disc. Aquest tema es va incloure en la
banda sonora del film "Reality bites" que va protagonitzar, també
l'any 1994, l'actriu
Wynona Ryder. El grup estava integrat en els seus inicis per Joaquin McWhinney
"Quino" (cantant), Jerome Creu (guitarra), Gregory Blakney (bateria),
Lance Rhodes (bateria), Manfred Reinke (teclats) i Lynn Copeland (baix). El grup nord americà Big Mountain
es van donar a conèixer amb el tema "Touch My Light" que van publicar
a l'estiu de 1993. 
Els californians Big Mountain
Giusy Ferreri – Nunca te olvides de mi
2008
Nascuda a Palerm el 17 d'abril de 1979 i
de veritable nom Giuseppa Gaetana Ferreri, aquesta jove cantant italiana va
quedar en segona posició en el concurs Factor X a l’edició de l’any 2008. El
tema que ara escoltem a Un Toc de Rock es trobava en el primer LP de Giusy
Ferreri titulat "Gaetana" en aquest cas us la porto interpretada en
castellà. La canço va ser escrita per el compositor i també cantant Tiziano
Ferro. El single amb aquesta cançó es va clasificar en el primer lloc de les
llistes italianes i es va mantenir 15 semanes seguides en aquesta posición. El
llarga durada també es va clasificar en primera posició i va ser disc de Platí.
La versión del álbum en castellà va editar-se un any més tard, al 2009. De fet
Giusy Ferreri ha conseguit vendre casi un milló de discos des de que va
començar i es una artista molt valorada. Ara us explicaré una curiositat, una cosa
a la que soc molt aficionat. Resulta que abans de dedicar-se a la cançó Giusy
Ferreri era caixera d'un supermercat. Voltes que dona la vida. 
J. Teixi Band – Malo es 2007
La J. Teixi Band van
incloure aquesta cançó plena de R & B i amb molt bons arranjaments de
metall, en el seu àlbum "Voodoo Bar" que va ser publicat a través del
segell DRO-Atlantic el 23 de gener de 2007. En aquest enregistrament van
comptar amb la col·laboració de Juanma del Olmo, David Montes, Velma Powel i
altres músics. La J. Teixi
Band sorgeix de les restes de dos grans bandes de rock and roll dels vuitanta
que van desaparèixer deixant el seu llegat musical, us estic parlant de Los
Elegantes i Mermelada, tots dos grups han sonat al programa en diverses
ocasions. La J. Teixi
Band la formen Javier Teixidor (guitarra), Daniel Montemayor (baix), Emilio Galiacho
(teclats) i 
Antonio Melgar (bateria).
Es van crear l'any 1997 i des de llavors han tingut una bona carrera musical
plena de discos molt interessants, encara que una mica allunyats de les
emissores de ràdio fórmula, quelcom d'agrair encara que no representin altes
xifres de venda ni una difusió massiva, però d'aquesta manera ells poden fer el
que els agrada, bon rock i R & B. Van debutar amb "Blues Casino"
(1998). Per cert, crec que va ser la seva cançó "Psycodelic Sally" la
que va ser usada com a música per a un anunci de televisió, però no estic
segur, per tant us diré el de sempre en aquests moments de dubte, no em feu
gaire cas. Per cert, la J. Teixi Band te nou disc al mercat des de la
primavera passada.
The Ramblers – El Rock del Mundial 1962
Un dels grups pioners en això de fer rock
and roll a Xile, van ser The Ramblers que es van crear al novembre de 1959.
Inicialment el grup l'integraven Germán Casas (cantant), Óscar Soto (guitarra),
Enrique Sorrel (baix), Romeo Bader (bateria i percussió) Jorge Rojas (piano),
Álex Aparicio (trompeta), Francisco Arlegui (saxo), Jaime Escobedo (clarinet),
Gustavo Vidal (trombó), Javier Jorquera (òrgan), Roberto Acuña (trompeta),
Mario Martínez (baix) i Toly Ramírez (saxo tenor, saxo baríton i clarinet), tots
ells posseïen experiència prèvia en altres grups i com a solistes, però per Los
Ramblers han passat molts més músics, entre ells Juan Castillo (baix), Polo
Salinas (cantant), Fernando Urrutia (guitarrista), Gabriel Montecinos
(cantant), Nelson Velazquez (saxo alt, clarinet), Piere Marcel (cantant), José
Bravo (bateria) i Renato Munoz (saxo i clarinet). Amb motiu de la celebració de
la Copa Mundial
de Futbol de 1962 que va tenir lloc a Xile, el pianista i líder de Los
Ramblers, Jorge Rojas 
Astorga, va compondre "El Rock del Mundial" i
es va convertir en el gran èxit en la carrera de Los Ramblers, venent més de
80.000 còpies quan es va publicar i es calcula que porta venudes més de dos
milions fins a principis del segle XXI. Jaime Escobedo va morir l'any 1965 a causa de
complicacions gastrointestinals. Los Ramblers són una de les millors bandes
sorgides a Xile i pràcticament uns desconeguts a Espanya, segueixen en actiu i
realitzant gires per tota Sud-amèrica, principalment pel seu país i Argentina.
The Mavericks – Ven hacia mí 2013
Són la banda liderada per Raul Malo, un
home que de “malo” només té el cognom, músic i cantant excel·lent que també va
formar part del supergrup del tex-mex Los Super Seven. Els vaig conèixer en els
noranta arran que el segell Universal va treure al nostre país una sèrie
d'àlbums i recopilatoris d'un estil que van denominar New American Music i que
no era res més que country amb tocs de rock and roll i tex mex, en el que van incloure a The Mavericks. Aquest tema, cantat en espanyol, s’ha inclos en el seu àlbum
"In time" que han publicat a principis d'aquest any i que ha
representat la tornada a l'estudi de gravació d'aquest grup que es va separar a
finals del 2003. La producció del nou disc que es va gravar entre gener i
febrer passat, ha estat a càrrec de Niko Bolas i el propi Raul Malo. El disc ha
arribat 
al lloc 8 de les llistes de country i al 39 en les de pop. No havien
gravat res de nou junts des de 1998, quan van publicar “Trampoline”. The
Mavericks es van crear a Miami, l’any 1989 i van estar en actiu fins al 2003,
encara que l'octubre del 2011 van tornar a reunir-se i van fer una gira l’any
2012. El seu líder i compositor, Raul Malo, va gravar també en solitari
mantenint una interessant carrera pel seu compte. The Mavericks han col·locat
fins el moment, 14 singles entre els 10 primers de les llistes del Billboard.
The Mavericks son actualment i a part de Raul Malo, Eddie Perez (guitarra) que
va substituir a Nick Kane, junt a Paul Deakin (bateria) i Robert Reynold (baix).
Melendi – De repente desperté 2012
Bona lletra la d'aquest tema que us he
extret de l'últim treball de Melendi "Lágrimas desordenadas" que es
va publicar el 13 de novembre de l'any passat. La veritat és que les lletres
d'aquest àlbum de Melendi m'han sorprès per la seva profunditat i la temporada passada
ja vam escoltar una cançó d'aquest disc, ara us porto aquesta en la qual
Melendi ens parla de somiar amb un món utòpic i idíl.lic, clar que quan
despertem ens adonem de quina és la realitat que ens envolta, la crua i dura
realitat allunyada de somnis i fantasies. He de reconèixer que Melendi mai
m'havia entrat musicalmente parlan, encara que també he de confessar que
l'havia escoltat poc, de fet al programa no l’haviem posat mai, tret de la
temporada passada i aixó que des de fa temps és un dels Amics d’Un Toc de Rock
des del facebook que ens controla Montse. La veritat és que el àlbum no està
gens malament. Aquesta cançó també em va impactar des de la primera vegada que
la vaig escoltar i avui la compartirem a Un Toc de Rock, encara que per moments
he de reconèixer que ara 
Melendi em recorda a Joaquín Sabina. El seu nom
complet és Ramon Melendi Espina i va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. Va
debutar l'any 2003 amb l'àlbum "Sin noticias de Holanda", però el
reconeixement a la seva carrera va arribar l'any 2004 quan la seva cançó
"Con la luna llena" va ser escollida com a sintonia i cançó oficial
de la Volta Ciclista
a Espanya 2004. La seva carrera és brillant i l’any 2007 va rebre el Premi a la Millor Gira en
l'edició dels Premis de la
Música que es van lliurar a Còrdova. Per cert, Melendi va
estudiar a l'institut amb Fernando Alonso i al pilot de Fórmula I li va dedicar
la cançó “El Nano”.
Duble Buble – Clàva’t 1987
La cançó donava títol al segon disc del
grup català Duble Buble. La lletra d'aquest tema és de l'escriptora Maria Jaén, però en el disc trobem també textos de Quim Monzó i Ramon Barnils.
A mí aquesta escriptora, Maria Jaén,
sempre m’ha fet gracia, sobre tot per que la vaig descubrir gracies a La Trinca que va fer servir el
títul del seu llibre més popular per un skets a la televisió, es tracta del
“Amorrada al piló” que crec va guanyar un premi de literatura erótica. Duble
Buble, aquesta banda mixta era d'Osona i aquest va ser el millor LP de la seva
curta carrera discogràfica, el va editar el Segell Audiovisuals de Sarrià l’any
1987. Tan sols van gravar tres discos i un recopilatori. Formaven Duble Buble Mari Martínez (veu),
Ramon Ferrer (guitarra), Jaume Coromina "Met" (veu), Lluïsa Latorre
(teclats), Francesc Latorre (baix), Leonci Coromina "Fonso" (bateria)
i un jove Pep Poblet (saxòfon i clarinet) que te una interesant carrera en
solitari i a acompanyat a molts dels gran cantants i músics catalans els
darrers anys. Duble Buble es va crear a principis dels 80 i es van desfer l’any
1989, si bé el 2007 van regrabar les seves cançons i van tornar 
a la carretera,
encara que no us podrie dir si eren els mateixos components. Duble Buble van
ser un dels grups que a finals dels 80 van participar en una gira anomenada
"Música Viva" per petites sales de
Caralunya, patrocinada i subvencionada per la Generalitat, en un
primerenc intent per promocionar el rock fet en català, posiblemente un sistema
millor que el actual que consisteix en comprar les primeres trescentes copies
de cada CD. La gira “Música Viva”, a Tarragona va recalà a la sala Va Com Va
que en aquells temps es deia Quick Sala Platea i avui en dia ja no existeix. A
part dels Duble Buble també hi eren Detectors, N’Gai N’Gai, Bocanegra, TR,
Dioni Oliver, Grec, Octubre i crec que em deixo algú.
Els Duble Buble, Pep Poblet es el primer per l'esquerra
Companyia Elèctrica Dharma – Balada per a
la mort d’una donzella 1986/1994
L'any 1994 el segell PDI va editar un
doble CD titulat "20 Anys - Força Dharma" que recull el concert
gravat en directe el 23 d'abril de 1994, al Palau Sant Jordi de Barcelona, per
a celebrar els 20 anys de la
Dharma i del que us he extret aquest tema que escoltem ara a
Un Toc de Rock i que es va incloure originalment, gravat en estudi, en l'àlbum
"Correfoc", publicat l'any 1986. El 10 de maig de 1973, Pepe Aponte i
Víctor Jou van inaugurar la sala Zeleste. Aquest local, va llançar i aixoplugar
el moviment anomenat Rock Laietà o Ona Laietana, una de les iniciatives
musicals més fèrtils de les que hi ha hagut a Catalunya. La Ona Laietana va
sorgir al voltant de aquella antiga sala Zeleste, a Barcelona que inclus van
fer un segell discogràfic. Es trobava situada en el carrer Platería, al costat
de la Via Laietana,
avui avinguda Pau Claris. Va ser igual que el Rock en Català sorgit a mitjans
dels 80, un intent de donar validesa a la música feta aquí, prescindint
d'estils que poguessin crear diferències i aglutinar tota la música feta a
Catalunya, de l'estil que fos. Possiblement el grup amb un so més original dins
del conjunt d'artistes que sorgien a la Ona Laietana sigui La Companyia Elèctrica
Dharma. Resulta difícil encara avui en dia encasillarles i precisament per això
quan van actuar a Nova York van impactar al públic americà amb estupendes
crítiques, cosa que no van aconseguir en el mateix escenari ni Pegasus, malgrat
la seva extrema i molt superior qualitat musical i és que la
Dharma, precisament a 
causa del so del saxo, sonaven a
catalans, a diferents, i no pretenien emular cap estil o so d'origen anglosaxó.
La Dharma va
sorgir a Sants i de fet encara tenen el seu local d'assaig al carrer Tenor
Masini, per sota de l'estació del metro "Mercat Nou". Van sorgir
d'una comuna hippy i van ser un dels grups triomfadors d'aquells recordats
festivals Canet Rock que organitzava Josep Maria Mainat i els seus companys.
L’embrió de la Dharma
surgeix amb els tres germans Fortuny i el grup Els Llums que van debutar al
Casino de Horta l’any 1967. Posteriorment i amb l’auge de la música folk Josep,
l'Esteve i Joan Fortuny es van reconvertir en La Roda, amb els seus amics Jordi Marigó al banjo i Francesc
Granell a la guitarra. Van passar per diverses etapes i es van fer dir Fang i
Disbauxa. L’any 1971 surgeix La Companyia Elèctrica
Dharma, nom tret d’un llibre de Jack Kerouac. El primer gran
festival en el qual va participar va tenir lloc al Les Palmeres, al seu i també
al meu barri, a Sants, el 30 de juny del 1972, amb un cartell en què trobavem a
Maria del Mar Bonet, Om, Baf, Fennech, Bueyes Madereros, Slo Blo, Jaume Sisa i
Pau Riba. Ells van organitzarse llavors una comuna, pero en lloc de ser rural,
es tractave d’una comuna urbana i va estar a Horta. L’any 1973 va ser rellevant
per la Dharma. 
Carles
Vidal es va incorporar al grup com a baixista i en Joan Fortuny va passar al
saxo, el so del qual va esdevenir a partir d'aquest moment l'element
identificador de la banda. La Dharma va enregistrar el seu
primer àlbum “Diumenge”, era l’abril de 1975. A mitjans del vuitanta i mentre actuavan
a Cardedeu, Esteve Fortuny va sofrir una hemorràgia cerebral. Va morir a
l'Hospital Clínic de Barcelona el 19 d'agost del 1986, als 32 anys. Si be i no
se ancara la raó, a mi sempre en semblava recordar que havie mort després d’un
concert a la Selva
del Camp, a Tarragona. Quan semblaba que tot havie acabat i amb la inclusió de
la petita del clan Fortuny, la
Maria, van tornar als escenaris i a gravar. La Companyia Elèctrica
Dharma està integrada per els germans Maria, Joan, Lluis i Josep Fortuny, junt
a Carles Vidal i Pep Ríus. Ah! les fotos son de la seva actuació al Canet Rock 75.
Los Jaivas – Todos juntos 1972
Marxarem ara un altre cop cap a Xile per
escoltar un dels millors grups del país, Los Jaivas, amb aquest tema que amb
els anys es va convertir en tot un himne de pau i fraternitat per a la gent de
parla espanyola d'Amèrica del Sud. És una de les cançons més populars d'Amèrica
Llatina, tot i que la discogràfica quan es va gravar l'any 1972, va considerar
que la cançó no tenia futur i la van incloure com a cara B d'un single amb
"Ayer caché" a l'altra banda. Ho he dit en moltes ocasions i ho
repetiré ara, masses vegades els AR de les cases de discos quan no estan ficant
la pota és perquè l'estan canviant de lloc. "Todos juntos" que va ser
el seu primer single i va representar el seu debut, és un cant de llibertat i
amistat, una cançó de pau, encara que quan la van escriure no tenia cap sentit
reivindicatiu, va ser el temps el que la va convertir en el que és avui dia,
tot un himne. La lletra és del teclista Eduardo Parra, encara que com era
habitual en ells la van signar com Los Jaivas, ara bé, es van alçar veus
afirmant que s'assemblava massa a una cançó de Violeta Parra. El grup xilè Los
Jaivas es va formar l’any 1963
a Viña del Mar, a la costa de Valparaíso i 
segueixen en
actiu, encara que pel grup han anat rotant un munt de músics. Inicialment eren
els germans Eduardo (teclats), Claudio (acordió i piano) i Gabriel Parra
(bateria), juntament amb Guillermo Rivera Cotapos, Eduardo "Gato"
Alquinta (guitarra) i Mario Mutis (baix). La seva obra, tot i el que molts consideren, no es pot considerar
part del folklore xilè, han arribat a gravar discos molt progressius i simfònics,
encara que sempre amb tocs andins. Per cert, en l'actual formació dels Jaivas,
la bateria és una noia, Juanita Parra. Les fotografies del blog són de l'última
etapa. Aquesta cançó és una de les essencials en tots els seus concerts i va
ser utilitzada com a himne oficial de la VI Cimera Iberoamericana de Presidents en 1996.
Josep Thió – 5000 nits 2006
Ara a Un Toc de Rock anem a escoltar a
l'ex-guitarra de Sopa de Cabra Josep Thió que va treure un àlbum genial l’any
2006, es va titular "5000 nits" i d'ell us extraiem aquest gran teman
que donava títul. Una gran cançó que al meu parer és una de les millors del seu
millor disc. Josep Thió no té una carrera discogràfica molt abundant, només
tres discos dels quals aquest era el segon, després de la dissolució del grup
gironí, al costat de Sau els millors del rock en català, tot i que cap dels dos
està en actiu, ara bé jo tinc duptes sobre si els Sopa funcionen un altre vegada o no. Josep Thió va
néixer a Barcelona l'any 1965. Sopa de Cabra va funcionar de 1989 a 2001. Vull aclarir
ara una questió.Vaig rebre un correu d'una oient que em preguntava per l'origen
de les fotografies exposades al blog. És simple. Veureu. Durant més de 13 anys
vaig ser redactor i crític musical al Diari de Tarragona i també vaig treballar
com a "Freelance" per a 
algunes revistes musicals especialitzades i
altres que no ho són com "La
Voz de la
Costa Dorada". Sempre em va semblar una
"putada" fer venir un fotògraf a un concert, amb els horaris
d'aquests i tenint en compte l'hora en què finalitzen perquè al final, després
de tirar un munt de fotografies, li publiquessin una i és clar, li paguessin
UNA. Em vaig comprar màquina réflex, una Pentax de segona mà i em vaig dedicar
a fer les fotos jo. Una altra font molt important són les discogràfiques que et
remeten moltíssimes fotografies de promoció per tal que siguin utilitzades. En
altres ocasions i quan no trobo material adequat el trec de les caràtules o
l'hi demano als propis artistes que en gairebé tots els casos t’autoritzen el
seu ús i també d'altres que em fan arribar amigues i amics, sobretot perquè,
amb l'excusa de la foto, puntxi cançons d'aquells que a elles els agraden.
Pasión Vega – Bolero con ron 2011
La cantant madrilenya Pasión Vega, de
veritable nom Ana María Alies Vega, nascuda el 23 d'abril de 1976 a Madrid, encara que
criada a Màlaga, va publicar a finals de setembre del 2011, un disc titulat
"Sin compasión", produït per Jacobo Sureda i del qual us extrec
aquest tema, un agradable i sensual bolero per tancar Un Toc de Rock per avui i
en el qual ella ens diu que "amb alcohol un boleet és menys bolero".
Ha estat compost per Jesús Bienvenido que em sembla que col·labora en el tema,
però no ho tinc massa clar. Els seus inicis van ser molt en la línia de la
vella escola ja que ella es va dedicar a partir de 1992, a presentar-se a tots
els concursos que s'organitzavan i va guanyar uns quants abans de començar a
gravar, cosa que va fer
amb l'àlbum "Un toque de distinción" de 1996.
El 16 de novembre de 2007 va realitzar un concert conjunt amb Mònica Molina al
Palau dels Esports de Santander, titulat "Pasión con Mónica", en què
les dues cantants interpretaven temes dels seus últims treballs fins aquell
moment, cantant a duo "La gata bajo la lluvia", l'èxit de Rocío
Durcal. Pasión Vega sempre ha sabut envoltar-se de bons músics col·laboradors,
entre ells cal destacar el recordat Josep Maria Bardagí, Josep Mas
"Kitflus", Ricard Miralles, Víctor Merlo, Pere Bardagí, així com els
productors Pancho Varona, José A. Romero i Antonio García de Diego.Pert cert, Pastora Vega horas d'ara ja deu tindre disc nou al carrer.
La frase per acabar el programa la va dir
el militar realista José Tomás Boves, l'enemic de Simon Bolivar en la seva
lluita per la independència dels pobles sud-americans. Va manifestar:
"La deslleialtat és el pitjor crim
que pot cometre
l'home contra l'home”
Conclou per avui Un Toc de Rock, però
abans de fotre el camp us deixo amb bona companyia, la de La Xarxa d’emissores
de la Federació
de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el
programa. A reveure.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
