Un Toc de Rock: Un Toc de Rock programa 16-03-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Mario Prades amb autoritats de la ciutat a l'acte d'inauguració

de la Fira Internacional del Disc i Cinema de Col.leccionisme de

Tàrrega, a Lleida

Començarem el programa d'avui amb una bona versió a càrrec d'un grup amb dues etapes diferenciades, la més alectrónica i la rockera. Van sorgir a Màlaga, es diuen Danza Invisible.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Danza Invisible – Al otro lado de la carretera 1988

El grup malagueny Danza Invisible va versionar aquest tema de Van Morrison i ho van fer així de bé. Vaig descobrir la cançó en un disc recopilatori, un doble CD titulat "Más que coches" i crec que era l'únic grup espanyol que s'hi incloueix compartin pistes amb ZZ Top, Lynyrd Skynyrd, Blue Brothers i altres del mateix nivell. Danza Invisible es van crear a Torremolinos i va ser fundat per Ricardo Texidó juntament amb Chris Navas i Manolo Rubio, provinents del grup punk Adrenalina el 1981. Poc després, va entrar Antonio Gil a la guitarra i Javier Ojeda, que va substituir a Ricardo Texidó com a cantant i aquest es va dedicar solsament a la bateria. Antoñito crec que ja va morir, però no em feu gaire cas. Van guanyar el Concurs de Rock Alcazaba, organitzat per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, el que els va permetre gravar el seu primer senzill amb la cançó "Mis ojos hacia ti". Aquesta cançó que estem escoltant es trobava originalment en el seu LP "A Tu Alcance", publicat en 1988. Jo els vaig tenir actuant a la discoteca Torn de l'Hospitalet de l'Infant i es va omplir a rebentar. El bateria Ricardo Texidó els va deixar el 1993 per llançar-se com cantant i compositor en solitari, debutant amb el disc "Texidó".

Mario Prades va fer aquesta foto de Danza Invisible a la discoteca Torn de
l'Hospitalet de l'Infant. Abaix renovan el contracte amb la discográfica

Van Morrison, l'autor de la cançó

Los Fabulosos Cadillacs – Matador 1994

Aquest tema és la cançó més famosa en la carrera dels argentins Los Fabulosos Cadillacs que inicialment van ser una banda de ska. Són un dels grups més influents en la música argentina i d'Amèrica llatina. 4 dels seus àlbums han estat inclosos en la llista dels 250 àlbums més influents dins del rock iberoamericà: " La marcha del golazo solitario”, “Rey azúcar”, junt a “Fabulosos Calavera” y “Vasos vacíos". El 1994 el videoclip de la cançó "Matador" va rebre el primer premi de la cadena MTV Llatinoamèrica. Es va incloure en l'àlbum "Vasos vacíos", vuitè i més venut àlbum dels Fabulosos Cadillacs editat com a recull d'èxits publicats entre 1985 i 1993, any que es va publicar. Recollia 15 cançons dels seus set discos anteriors més dos temes inèdits: "El Matador" i "Vº Centenario". Van vendre 300.000 còpies a Argentina. Inicialment eren Gabriel Fernández, líder i veu del grup, Flavio Cianciarulo, baixista, Serguei Itzcowick trompeta, Sergio Rotman saxofonista, Luciano Giugno percussionista, Mario Siperman en els teclats, Anibal "Beina" Rigozzia la guitarra, Fernando Ricciardi bateria, Ignacio Pardo en el saxo i Robert Calcaño que toca cholgas. El 14 de maig al Acapulco Festival 2002 es va realitzar l'últim concert de Los Fabulosos Cadillacs. El percussionista durant 11 anys de Los Fabulosos Cadillacs, Gerardo Rotblat va morir el 29 de març del 2008, als 38 anys, víctima d'un edema pulmonar.

Rock Gaià – El negro 1992

Són de l'Alt Gaià i responien al nom de Rock Gaià, per no oblidar les seves arrels. Van publicà aquest CD a través del segell Salseta Discos al 1992 i en aquest enregistrament integraven aquest bon grup, encara que desaprofitat, Paco Aguadé (baix), Eduard López (guitarres), Josep Sánchez (guitarres), Ramón Creu (teclats), Ton Salvat "Titus" (bateria) i Pep Boada (veu i kazoo). El productor va ser Jordi Deu. El disc està dedica't a Vilabella, al riu Gaià i a Josep Rovira "Micolín". "El negro" és una de les millors cançons d'aquest àlbum i està carregat de bon humor. Els Rock Gaià ens parlan del seu germà petit al que diuen “El negro” i que passa molta “gana” de famella, es clar que el germà deu de ser una mica siames, perque està enganchat. A mi sempre m’ha resultat moly curiosa la pregunta que ells fan per lligar “Estudies, treballes o cobras del INEM?”

Macaco con Estopa – Con la mano levantá 2010

Macaco és un grup de Barcelona, creat el 1997 i liderat per Daniel Carbonell, conegut com "Mono Loco". Es van formar al carrer i van començar tocant a la via pública. El seu primer disc va ser "El Mono en el Ojo del Tigre", editat el 1999. Una de les cançons més importants en la seva carrera és "Moving". En el vídeo d'aquest tema apareixen artistes com Juan Luis Guerra i Juanes. Al costat dels actors Javier Bardem i Javier Cámara. El tema es va usar com a sintonia oficial de la sèrie d'actes en commemoració del Dia de la Terra, que va organitzar National Geographic el dia 22 d'abril de 2009 i per a l'edició del joc FIFA 09. Va tenir la seva polèmica quan Falange Espanyola la va fer servir en la seva campanya electoral per a les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. El grup, a través de la seva companyia, EMI, va fer públic un comunicat en què va explicar que anava a demanar a aquest partit per ús "il.lícit i ofensiu" del tema i per "vulneració dels drets de propietat intel lectual", suposo que ho van fer, no he sabut res més i no vull creure que només ho va dir per aconseguir més publicitat. La cançó que estem escoltant us l'he extret del seu doble CD "Vecindario", publicat l'any passat i en aquesta cançó col.laboren els germans Muñoz, Estopa.

Jorge Drexler – Una canción me trajo hasta aquí 2010

Nou disc del cantautor uruguaià Jorge Drexler, nascut a Montevideo el 21 de setembre de 1964. Va guanyar un Oscar, una cosa de la que pocs intèrprets d'origen llatí poden enorgullir-se i a més va causar un gran impacte quan en la cerimònia no van voler que ell cantés la seva cançó legant que era "molt poc conegut", el tema ho van interpretar a duet Antonio Banderas i Jorge Santana, però quan ell va recollir l'estatueta va aprofitar el temps que li donaven per als agraïments i en lloc d'això, Jorge Drexler va cantar "Al otro lado del río" a acappella... "Toma americanos!!!". Aquest tema que sona a Un Toc de Rock us ho he extret del seu últim treball discogràfic "Amar La Trama" editat l'any passat. Va debutar el 1992 amb "La luz que sabe robar".

Marc Durandeau – La Reina Boga 1996

Marc Durandeau va ser un dels bons cantants i autors sorgits al panorama musical català als noranta i aquesta cançó és, al meu parer, la millor de la seva carrera. La producció i arrengaments son de Jordi Armengol que també toca la guitarra al CD. A part troben altres músicos: al piano Pantxulo Jornet, Rafa Martín al baix, Lluis Ribalta es el batería, Tato la Torre s'encarrega de la guitarra clàssica i el mateix Marc Durandeau, a més de cantar toca les guitarres. El CD titulat "Caminant Descalç"es va publicar a través de Picap el 1996 i es va gravar en els barcelonins estudis PAC durant els mesos de febrer i març del mateix any. Us poso un enllaç amb el seu bloc en el qual podreu escoltar algunes de les seves noves cançons en català i anglès. Marc Durandeau es va marxar als Estats Units on ha treballat com a productor i compositor, encara que sembla que ha tornat a les seves terres catalanes. És d'Esparreguera i es va llançar professionalment quan va guanyar el concurs "Èxit" de TV3. Va debutar amb "T’espero a casa" del 1993 i que va ser produït per Joan Bibiloni. També ha compost bandes sonores, entre elles "La nit que va morir Elvis" d'Oriol Ferrer. Al blog d’Un Toc de Rock us poso un enllaç amb el seu bloc en el qual podreu escoltar algunes de les seves noves cançons en català i anglès i també amb el seu Facebook.

Enllaç amb el facebook de Marc Durandeau

Enllac amb el blog de Marc Durandeau

Big Mama Montse – El blues de l’inflació 1994

Seguim a Catalunya amb una de les millors veus del blues que ha donat aquest país. És la cantan catalana Montserrat Pratdesaba, nascuda a St Quirze de Besora el 1963 i coneguda com Big Mama Montse. L’hi van començar a dir Big Mama quan actuava a la Cova del Drac, el 1988. Aquest tema que escoltem és una composició de la pròpia cantant i donaba titol al CD “El Blues de la Inflació”, publicat per DiscMedi al 1994 i on conta amb el mallorquí Victor Uris conegut com “Harmónica Coixa”, Amadeu Casas i la mateixa Big Mama Montse a la veu i guitarra. Ja os ho vaix explicar, peró ho repetirem. Una vegada vaig montà un concert de Big Mama Montse amb format elèctric a la sala Philadelphia de Reus. Organitzan una roda de premsa a la qual van acudir bastants mitjans de comunicació de la província. Em vaig quedar sorprès de les preguntes. Sobretot una em va resultar molt curiosa. Un periodista li va dir que ell s'esperava una cantant, vella, grossa i negra, per tant i si la Big Mama Montse era blanca, no estava grossa i era jove i catalana... perquè es dedicava al blues. Brillant el noi. Per cert, aquesta cançó on no deixa massa be al President del que parla, es una composició de la mateixa Montserrat Pratdesaba.

Mario Prades amb Big Mama Montse i el gerent de la Sala Philadelphia,
a Reus. A sota un moment de l'actuació (Foto: Mario Prades)

Gloria Trevi – Señor Presidente 2004

Tampoc deixa massa bé al seu president la cantant mexicana Gloria Trevi en aquesta cançó que us porto ara a Un toc de Rock. Una lletra plena d'ironia, el mateix que també ha fet Big Mama Montse, que suposo no va deixar massa content al susodit president. Gloria ha estat una de les artistes més controvertides de la indústria musical i els seus escàndols sexuals van estar a l'ordre del dia. Va ser acusada i empresonada al Brasil per corrupció de menors, entre moltes altres coses, però al final no va quedar la cosa massa clara. Aquesta cançó es trobava en el seu CD "Como Nace El Universo" publicat el 2004. Gloria de los Angeles Treviño Ruiz va néixa el 15 de febrer de 1968 a Monterrey, Estat de Nuevo León.

Gloria Trevi

Adamo – Sin malicia

Adamo va ser el Rei dels Guateques en els anys 60. Salvatore Adamo un dels grans de la canço francesa i del que os porto aquest tema que es trobava en el seu CD "Adamo de ayer a hoy" publicat el 1993. Es tracta d’una cançó on parla dels seus inicis i reflecteix una part de la seva vida on ens explica que ell era una persona senzilla y “sense malicia”. A mi el tros que sempre m’ha fet molta gracias es aquell on parle dels seus fills y les seves mares, així, mares en plural "Mis hijos se parecen más a sus mamas que a su papá". Tots deien que Adamo era francès, però no era cert, tampoc era belga, havia nascut a Sicília, a Itàlia, l’1 de noviembre de 1943, però els seus pares van emigrar a Bèlgica per guanyar-se la vida.

Maderita – Talismán 2009

Un dels cantautors més carismàtics sorgits de les terres valencianes és Julio Bustamante, nascut a València el 1951 i que durant un temps va formar duet amb Remigi Palmero cridant-se Palmero y Bustamante i gravant un disc o dos. Maderita és un projecte format per Bustamante al costat de components del grup Ciudadano que també militen a Tortel i han treballat com a músics d'acompanyament de Alondra Bentley i Josh Rouse. En "Vivir para creer", l'únic disc de Maderita fins ara, almenys que jo sàpiga, s'uneixen la veterania de Julio Bustamante i la joventut de Xema Fuertes, Jorge Pérez i Cayo Bellveser. Aixó si, com podreu comprovar per les fotos, ells el que volen es sentirse comfortables i a gust, passant de elegancies prefabricades.

Maderita, Julio Bustamante es el veterà

Emilio José – Puerto pescador 1972

És clar que parlant de veterans, aquí us porto una de les millors cançons de Emilio José, a qui vaig tenir l'oportunitat de conèixa quan va actuar a la sala Galas de Salou, a finals dels 80 i al que coneixia, no per la seva faceta professional que és àmpliament coneguda per tots, jo sabia d'ell per referències d'un dels meus supervisors a Telefònica, l'amic Paco Salvador. En aquells temps, us parlo dels anys setanta, els parts mensuals per cobrament de comissions els portava en avió cada mes un supervisor a Madrid, per tal que poguéssim cobrar, és clar. Solia fer-ho Paco i sempre ens comentava que cridava per telèfon a Emilio i aquest l'esperava a l'aeroport, portaven els parts a la central i després començava la gresca. José Emilio López Delgado va néixa a Fernán Núñez, Còrdova, el 16 de juny de 1950, molt bon any, si senyor. "Puerto pescador", cançó amb la que jo el vaig descobrir, es va publicar en single, però estava inclosa en el seu primer LP "Campo herido" publicat per Belter el 1972. Va ser un dels grans cantautors dels 70 i els 80, molt proper al pop, gràcies a cançons com "Soledad". Jo crec que el cambi de Belter a Hispavox va comercialitza massa les seves cançons.

Emilio José

Leonardo Favio – Ella... ella ya me olvidó, yo la recuerdo ahora 1969

Saltarem ara a la República Argentina amb un dels grans cantautors del país, Leonardo Favio, a qui vam descobrir aquí a finals dels 60 i principis de la dècada següent, gràcies a cançons com "Fuiste mia un verano", "La foto de carnet" o aquesta que us porto avui on és troba acompanyat per Marito Cosentino y su Orquesta. El seu nom real és Fuad Jorge Jury i va néixa el 28 de maig de 1938 a Luján de Cuyo, Mendoza. A més de cantautor, és un famós director de cinema argentí i avui se li recorda més per la seva faceta cinematogràfica que com a cantant. És un fervent peronista i va realitzar el film "Perón, sinfonía del sentimiento", el 1999, un documental amb una durada de 6 hores dedicat a Perón. Us explicaré una curiositat. A principis dels anys 70 i al costat de dos amics vem llogar un apartament al carrer Arizala de Barcelona, gairebé davant del Camp Nou. Era un simple picadero de dues habitacions. Però quan vem voler reestructurar el mobiliari, en desmuntar un armari, vaig trobar-me darrere dels calaixos dos LP's, un de María Dolores Pradera i un altre de Leonardo Favio que per descomptat, fins i tot conservo ancara. Per cert, quan es va publicar aquest single, ell gravaba per CBS Argentina, pero al país va ser distribuit per Discophon ja que el segell C.B.S. no es va establir a Espanya fins el 1970.

Leonardo Favio

Cómplices – Está llorando el sol

Quan es va desfer el grup Golpes Bajos, una banda gallega mítica del pop nacional, Teo Cardalda va crear el 1987 un dels millors projectes del pop espanyol, Cómplices, al costat de Maria Monsonis, la seva parella. Aquest tema està ple de càrrega ecologista i és un crit demanant que les coses millorin en el món. Es va publicar el 1991 i donava títol al seu quart disc "Está llorando el sol". Inicialment Cómplices eren, a més a més de Teo i Maria, Tino DiGeraldo i Billy Villegas. El seu primer treball discogràfic va ser "Manzanas" que es va publicar el 1988. El 2001, Maria decideix deixar l'agrupació, perquè amb tant enrenou no pot dedicar-se als 5 fills que té amb Teo. Així que el 2002 Teo, ja en solitari, edita el novè disc titulat "A veces", però van tornar a gravar junts el 2003. En total han gravat 13 àlbums, l'últim l'any passat, "Cómplices 20 años ".

Teo Cardalda i Maria Monsonis

Richard Cocciante - Margarita

I acabarem amb aquest cantant, pianista i compositor italià de baixa alçada i pèl d'escarola, però amb una potent i ronca veu, a qui vam descobrir gràcies a "Bella sin alma". Aquest tema que us porto per acomiadar Un Toc de Rock per ara, és preciós, per tant amb Richard Cocciante, nascut a Saigon que actualment es diu Ciutat Ho Chi Minh i és la capital del Vietnam, un 20 de febrer de 1946, us deixo en bona companyia, junt amb la de Altafulla Ràdio i Ona La Torre i amb una interessant frase.

Richard Cocciante

La va dir George Bernard Shaw (Dublín, 26 juliol 1856-Hertfordshire, 2 de novembre de 1950), escriptor irlandès, guanyador del Premi Nobel de literatura l'any 1925: