Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Foto: Jordi Aliaga
Avui comencem Un Toc de Rock des d'Itàlia i escoltant a una de les veus més negres de les últimes dècades al veí país mediterrani. Des d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre obrim el programa amb Zucchero.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Zucchero – Baila Morena 2004
Zucchero
Electric Light Orchestra - Rock and roll is King 1983
Ens asseguren que el rock and roll és el rei, són la ELO, la Electric Light Orchestra. Un grup que es va crear a Birmigham el 1970 i que estava liderada inicialment per Ron Wood i Jeff Lynne. Amb aquesta bona banda anglesa va passar una cosa curiosa. Es van convertir en una de les bandes amb més vendes en la indústria de la música. De 1972 a 1986, la ELO va treure sis singles d'èxit en el Regne Unit i vint als Estats Units. Però tot i que tots es van col.locar dins del Top 40, consten en la història de Billboard per no haver aconseguit mai un número U. No obstant això han venut més de 100 milions de discos. Ha partir del seu segon LP, Ron Wood que venia dels The Move, va abandonar el grup deixant el lideratge al cantant i guitarra Jeff Lynne. Aquest tema es va publicar en single al juny de 1983 arribant al lloc 19 en el Billboard i tancava el seu LP "Secret Messages". En aquesta gravació de la ELO, el grup l'integren Jeff Lynne (veu, guitarra, sintetitzadors, baix, piano i percussió), juntament amb Bev Bevan (bateria i percussió), Richard Tandy (sintetitzadors, piano, harmònica i Oberheim DMX), Kelly Groucutt (baix i cors) i Dave Morgan (cors), sense oblidar Mik Kaminski que toca el violí en aquest tema. Aquest LP es va reeditar en versió CD el 12 de juny de 2001. Per cert, un altre dia os explicaré que es realment aquesta mena de nau espaial que es veu als seus discos.
Electric Light Orchestra
Johnny Burnette and Rock’n’roll Trio – The train keep a rolling
Aquí al país vem conèixa aquesta cançó amb el seu títol en castellà "El tren de la costa" i gràcies a una extraordinària versió que van realitzar Los Sírex a mitjans dels 60. John Joseph "Johnny" Burnette va néixa a Memphis, Tennessee, el 25 de març de 1934. Va ser un pioner del Rock and roll i al costat del seu germà gran, Dorsey Burnette i el seu amic Paul Burlison, van fundar el 1952 The Rock and Roll Trio. Van tenir una carrera brillant i plena d'èxits, entre ells aquest que escoltem avui a Un toc de Rock i "You're Sixteen, You're Beautiful (And You're Mine)" que aquí al país abreugem el títol i es va quedar a "Tens 16 anys ". El 14 d'agost de 1964, mentres Johnny pescava amb un bot al llac Clearlake, a Califòrnia, un iot va xocar amb ell deixant-lo inconscient en l'aigua, allò va provocar el seu ofegament. Johnny Burnette va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery de Glendale, Califòrnia.
Caràtula del EP de Los Sírex ons es trovaba "El tren de la costa"
Lynyrd Skyner – Sweet home Alabama 1974
El grup Lynyrd Skyner van ser líders de l'anomenat rock sureny, es van crear a Jacksonville, Florida, a l'estiu de 1964. El seu nom era de tan difícil pronunciació que van decidir solucionar-ho i per això el seu primer LP es va titular "Pronounced 'Leh-'nérd' skin-'nérd (pronúncial lenerd skinnerd)" que per cert va ser doble Disc de Platí i es va publicar el 1973. El tema que escoltem, la cançó més carismàtica en la seva carrera, es va editar en single a l'agost del 74 i es trobava en el seu segon LP "Second Helping". Va aconseguir el lloc 8 en les llistes i va ser composta com a rèplica a les cançons de Neil Young "Alabama" i "Southern Man" que acusaven a l'estat d'Alabama de racista i de fomentar l'esclavitud. Al setembre de 2007, el governador d'Alabama, Bob Riley, va anunciar que la frase "Sweet Home Alabama" s'utilitzaria per promoure el turisme de l'estat en una campanya publicitària que va costar uns quants milions de dòlars. En aquest enregistrament el grup l'integren Ronnie Van Zant (Veu), Ed King (Guitarra), Leon Wilkeson (Baix), Bob Burns (Percussió), Billy Powell (Piano), Allen Collins (Guitarra) Gary Rossington (Guitarres) i Clydie King, Merry Clayton i Sherlie Matthews als cors), i el productor Al Kooper. Per cert que el nom ho van prendre del d'un professor de l'escola on estudiaven que obligava a portar el cabell curt als alumnes i a ells els va castigar en diverses ocasions obligant-los a portar una xarxa per amagar les "cholles". Ronnie Van Zant, líder del grup, va morir el 20 octubre 1977 als 29 anys d'edat, en Gillsburg, Mississippi, a causa d'un accident. Actualment en el grup es troben dos dels seus germans Donnie Van Zant un dels fundadors del grup i Johnny Van Zant.
Ronnie Van Zant i a sota la seva tomba
Santana – One chain 1978
Des de l'àlbum "Inner secrets" de Santana, publicat al 1978, us porto aquest tema en el que a mi sempre m'ha recordat als britànics Sniff'n' The Tears, però la qualitat no podem negar-li. Carlos Santana, nascut a Autlán de Navarro, Jalisco, Mèxic, el 20 de juliol de 1947. Carlos Augusto Santana Alves és un dels millors guitarristes del món i des del principi de la seva carrera, el 1969, sempre ha sabut imprimir a la seva obra aquest sabor llatí que ha creat escola. Quan va arribar a Califòrnia i per poder mantenir-se, sabeu a què es va dedicar Carlos Santana, doncs a tocar mariachis i ranxeres en bodes i batejos. Quan va actuar i va triomfar al Festival de Woodstock que es va celebrar a Bethel, Nova York, entre el 15 i el 18 d'agost de 1969, era l'únic dels participants que encara no tenia disc al carrer.
Festival de Woodstock
El Chicano – Se fue mi (Chachita)
El seu veritable nom és Carlos Omar Cotto Cruz, nascut el 13 de febrer de 1980 a Caguas, Puerto Rico, però sel coneix, tant a ell com a la seva banda, com El Chicano i també El Ilegal. Va ser el primer grup d'origen llatí que va actuar en el famós Teathre Apollo de Harlem, Nova York. El seu primer èxit va ser una versió del tema de Gerard Wilson "Viva Tirado" que es va mantenir 13 setmanes en les llistes americanes i el va portar a realitzar uina gira pels Estats Units. Inicialment el grup l'integraven Bobby Espinosa, Freddie Sánchez, Mickey Lespron, Baeza i Juan Andrés De Lluna. Pel grup han passat molts més músics, entre ells Arvizu, Rudy Regalado, Max Garduño, Danny Lamont, Brian Magness, Jerry Salazar, Joe Pereria i Sales. Dos dels components del grup van morir el 2010: L'organista i cofundador Bobby Espinosa el 27 de febrer, mentre que el 4 d'agost va morir Rudy Regalado que portava 12 anys amb el grup.
El Chicano
Suzanne Vega – Luka 1987
La cantant i compositora Suzanne Vega va néixa el 11 de juliol de 1959 a Santa Monica, Califòrnia. El 1985 va treure el seu primer disc amb el seu nom per títol, però la seva poc prolífera carrera es troba marcada per LP "Solitude standing" de 1987 i sobretot pel tema "Luka" que va ser el seu single estrella i la cançó més popular d'aquesta cantant nord-americana. "Luka" parla sobre el maltractament infantil i Suzanne Vega la va escriure inspirant-se en la figura d'un nen del seu antic barri, el single arribar al lloc 3 en les llistes d'Estats Units i al 23 en el Regne Unit. En total Suzanne Vega ha publicat 8 discos, l'últim "Beauty and Crime" el 2007.
Suzanne Vega
Magna Carta – Highway to Spain 1995
Són una de les millors bandes de folk-rock angleses de la història i han realitzat gires en moltes ocasions per Espanya. En una d'elles, organitzada pel meu amic Mikel Barsa, va sortir aquesta cançó "Highway to Spain" que mai va arribar a publicar-se a Anglaterra i només es va incloure en un doble CD editat l'any 1995 pel segell Barsa Promociones, propietat de l'amic Mikel, sota el títol "Las tierras del viento" i que incloïa cançons dels seus discos "Sweet Deceiver" i "Nothlands", arreglades i remasteritzades de nou per Chris i Linda Simpson, juntament amb aquest tema inèdit fins aquell moment i altres peces noves. Per cert i això és important, era doble, però es va vendre a preu de senzill. Magna Carta estava liderat pel cantant i guitarra Chris Simpson i van començar a Londres, 1969. En algun dels seus discos va col.laborar el teclista Rick Wakeman. Van patir molts canvis en la formació que va començar com a trio. Tenen gravats 41 àlbums, l'últim el 2009, però “Las tierras del viento” no te desperdici, si be no consta a la seva discografia oficial. Suposo que seria per no haver-se publicat a Anglaterra.Magna Carta
Dave Alvin – Everett ruess 2004
El veterano guitarrista, cantante y compositor, Dave Alvin nació en Downey, California, el 11 de noviembre de 1955. Este tema se encontraba en su álbum “Ashgrove” publicado en 2004. Formó parte del grupo The Blasters que funcionaron muy bien a principios de los 80. También militó en X y con miembros de este último grupo creó The Knitters. Otras bandas en las que ha tocado son The Flesh Eaters y The Gun Club. Comenzó a grabar en solitario en 1987, debutando con “Romeo's Escape”. Dave Alvin tiene grabados 14 álbumes en solitario más 11 con los diferentes grupos.
Dave Alvin
Albert Hammond – The air that I breathe 1972
Va començar a Espanya formant part dels grups The Dimond Boys i el duet Albert i Richard. Es va marxar a Anglaterra per crear Family Dogg i més tard llançar-se en solitari amb temes com aquell en què ens deia que mai plovia en el Sud de Califòrnia, però una faceta seva poc coneguda és la de compositor i és una de les més importants. Albert Hammond va néixa el 18 de maig de 1944, moltes biografies diuen que a Londres, però jo recordo que en els seixanta es parlava que havia nascut en el Peñón de Gibraltar. Tornant al compositor, ha escrit cançons per a The Fortunes, Roy Orbison, Leapy Lee, Joe Dolan, Blue Mink, Michael Chapman, Hank Williams Jr, Olivia Newton-John, Barry Manilow, Simple Red, Cass Elliot, Art Garfunkel, Leo Sayer, Whitney Houston, Tina Turner, Lani Hall, Aretha Franklin, Elton John, Julio Iglesias i Willie Nelson, entre molts altres. Aquesta cançó ha estat gravada també per The Hollies, va ser escrita per Albert Hammond i Mike Hazlewood i es va incloure a l'àlbum "It Never Rains in Southern California", de 1972. El 19 juny 2008 Hammond va ser inclòs en el Saló de la Fama, precisament en l'apartat de compositors. Es el pare del cantant dels The Strokes, i el fill es diu Albert Hammond Jr.
Albert Hammond
Bee Gees - How deep is your love 1977
Dins de l'etapa post "Febre del dissabte a la nit" dels britànics Bee Gees, destaca aquest tema, un "Peaso canción" lenta que em van demanar mitjançant un correu electrònic, un Emilio i aquí està sonant a Un Toc de Rock per a aquestes amigues que ens escolten descarregant el programa des de Barcelona. El grup estava integrat pels germans Gibbs, Barry, Robin i Maurice que va morir el 12 de gener de 2003. Un altre dels seus germans, Andy Gibb (5 de març de 1958 - 10 març 1988), també es va dedicar a la música i si bé va col.laborar en alguna ocasió amb ells, mai va formar part del grup. Aquest tema va arribar a la primera posició en Estats Units i en gairebé tot el món i es trobava en el seu LP doble amb la banda sonora de "Saturday Night Fever" i es va publicar al novembre de 1977. És la banda sonora més venuda de tots els temps.
Bee Gees
Queen – One year of love
Des d'una altra bona banda sonora, la de la pel.lícula "Els Immortals" que en anglès es títolà "The Highlanders", us portem aquest extraordinari tema a càrrec dels britànics Queen, amb el desaparegut Freddy Mercury (de nom real Farrokh Bulsara, nascut a Zanzíbar, Tanzània, el 5 de setembre de 1946 - Londres, 24 de novembre de 1991) al capdavant i Brian May a l'ombra i com a cervell de la banda, al costat del bateria Roger Taylor i al baixte John Deacon. Brian May és un innovador i un geni de l'electrònica, ell ha modificat des del principi les seves guitarres per aconseguir el so característic i crear un artefacte per a modificar la veu que, tot i disposar d'una veu potent, va utilitzar sempre Freddy Mercury i el ús va crear tants i tants problemes per trobar un substitut per a ell com a cantant de la banda. George Michael va ser un dels noms que es van sospesar, però finalment va ser Paul Rodgers l'escollit i va estar amb Queen fins al 12 de maig de 2009, data en què es van separar amistosament després de dues gires mundials i dos discos en directe.
Queen
També els Queen han sortit a Los Simpson
Tony Joe White - Rainy night in Georgia 1970
I per acabar el programa d'avui us porto a aquest gran cantant, extraordinari guitarrista i millor compositor, les seves cançons han estat èxit en veus com Elvis Presley, Glenn Campbell, Ray Charles, Tennessee Ernie Ford, Aaron Neville, Brook Benton i tants d'altres, tot i que havent gravat ell també, en la seva pròpia versió mai han assolit els primers llocs de les llistes. Tony Joe White va néixa a Oak Grove, Louisiana, el 23 de juliol de 1943. Aquesta cançó, escrita el 1962, va triomfar en la versió del cantant de color Brook Benton el 1970 i que va arrivar a vendre més de dos milions de còpies, estan catalogada com una de les millors 100 cançons del Segle XX per la revista Rolling Stone.Tony Joe White
Per això us deixo en bona companyia i des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, acomiadarem Un Toc de Rock amb una frase del polític, científic i inventor nord-americà Benjamin Franklin que va dir:
"Un avui val per dos demà"
Fins el proper programa.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario