Tots els programes tractats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
Un altre imatge interesant del campanà de
Constantí quan cau el dia (Foto: Mario Prades)
Fa uns quants programes escoltarem als britànics Badfinger interpretant el "Without you", avui tornarem amb aquesta bona banda que va ser considerada per molts com els successors de The Beatles. Comencem Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Badfinger – No matter what 1970
Va ser un altre dels èxits d'aquesta banda liderada pel cantant i guitarra Peter Ham. Badfinger pertanyien a l'escuderia Apple, el segell de The Beatles i van tenir una bona trajectòria, però també van patir molts problemes legals que van impedir la sortida de més d'un dels seus àlbums, tot i que en algun moment se'ls va considerar successors dels de Liverpool. El grup en els seus inicis es va anomenar The Iveys, i va ser format a Gales, pel teclista i guitarra Peter Ham. Al seu costat hi havia el baixista Joey Molland, Mike Gibbins a la bateria i Tom Evans amb la guitarra. El tema que escoltem estava inclòs en el seu segon LP titulat "No dice" de 1970. El 23 abril 1975 Peter Ham es va suïcidar en el seu garatge i Tom Evans es va penjar el 19 de novembre de 1983. El tema "No importa què" que escoltem es trobava en l'àlbum "No dice" de 1970 i va ser compost per Pete Ham amb producció de Mal Evans.
Badfinger
Caràtula complerta (frontal i envers) del LP "No Dice" dels Badfinger
The Hunters – Russian spy and I
Es tracta d'un grup holandès liderat pel guitarra Jan Akkerman (Àmsterdam, 1946) que més tard s'uniria a This Van Lleer (Àmsterdam, 1948) per crear Focus. Akkerman va néixa el 1946 a Àmsterdam i toca guitarra, teclats, acordió i saxo, entre molts altres instruments. Va ser membre de The Friendship Sextet, The Shaking Hearts i Johnny and The Cellar Rockers que després es canviarien a Johnny and The Hunters i finalment a The Hunters. El tema és de 1965 i a Espanya hi ha una gran versió a càrrec de Tony Ronald i els seus Kroners i el sol continuat de guitarra, en la versió espanyola està a càrrec de Max Sunyer i la veritat és que és més agressiva i potent que la de Akkerman, sense desmerèixer a aquest gran instrumentista amb una brillant carrera en solitari. Ah! Aquí a aquesta cançó li dèiem "L'espia rus".
The Hunters
Jan Akkerman
Van Morrison & Linda Gail Lewis – Jambalaya 2000
Van Morrison i Linda Gail Lewis van publicà un LP conjunt que va sortir l'any 2000, per obrir el segle. Titulat "You Win Again", dell extraiem aquest bon tema on Linda, germana del Killer, Jerry Lee Lewis, demostra que si el seu germà era una fera al piano, ella no li va a la saga i està plena de ritme. La peça es de Fats Domino y ha sigut un d’aquest temas convirtits en clàsics. Conec a Linda, hem compartit camerinos i back-stage en diversos concerts i recordo un festival de Rock and Roll que va organitzar l’amic Alfons Cito de Welcome Productions, a Balaguer, Lleida, ons ens trobarem que l'ajuntament no havia col.locat lavabos a la zona de Back-Stage i Linda necessitava fer "aigües menors", finalment les meues nebodes i una amiga li van fer "barraca" i va poder desfogarse al descampat que hi havia al darrera. Quan després, ja finalitzat el concert, parlàvem d'això no parava de descollonarse, això si vermella com un tomàquet. Aquell acte el vaig cobrir per al Diari de Tarragona i també per a la revista RPM. La cantant i pianista va néixer el 18 de juliol de 1947 a Ferriday, Louisiana i Van Morrison ho va fer a Irlanda, a Belfast, el 31 d'agost de 1945. Si be em sembla que aixó ya os ho avia explicat. I ara anem de viatge en tren.
Van Morrison
Linda Gail Lewis i el seu germa Jerry Lee Lewis "The Killer".
La veritat es que la foto te mes anys que el "carajillo"
Aquesta foto de Linda Gail Lewis ja es més propera
ELO – Last train to London 1979
La Electric Light Orchestra liderada pel cantant i guitarrista Jeff Lynne (Birmingham, 30 de desembre de 1947) arriba a Un Toc de Rock per portar-nos a Londres amb l'últim tren. Una bona cançó que es va editar en single i va ser un supervendes. Recordo que eren les dues o potser les tres de la matinada, jo estava a casa llegint i escoltant la ràdio i vaig sentir la cançó per primera vegada. Em va agradar i com no tenia son, em vaig aixecar, em vaig vestir i vaig anar al Drugstore del Passeig de Gràcia i a la botiga de discos em vaig comprar el single. El Drugstore no tancava en tota la nit i havia botigues i bars on gairebé trobaves de tot, als voltants de les galeries comercials havien també els xaperos esperant als seus clients i un dia potser us explicaré que ens va passar amb Elton John al Drugstore de Madrid. "Last train to London" estava originalment inclosa en el disc "Discovery", editat el 1979 per Jet Records, distribuït a Espanya per CBS. Aquí os deixo la portada original espanyola del single, amb el títol en castellà.
Jeff Lynne, líder de la ELO
Supertramp – Cannonball 1985
Van ser la gran banda del simfonisme britànic amb Roger Hodgson al capdavant. El disc més venedor de Supertramp ha estat "Breakfast in America" que va aconseguir el lloc 3 en les llistes. Aquesta cançó es trobava en el LP "Brother Where You Bound" de 1985 i en aquesta època Roger Hodgson els havie deixat i el grup l'integraven Rick Davies veu, piano, harmònica i teclats, al costat de Dougie Thomson al baix, Bob Siebenberg que tocava bateria i percussió i John Helliwell al saxofon, teclats, guitarra i cors. L'àlbum va aconseguir el lloc 21 en les llistes de Billboard i va ser Disc d'Or. Després de patir canvis en dues ocasions, la banda es va dissoldre el 2002.
Supertramp
Chicago – Another rainy day in New York City 1976
Us he portat a Un Toc de Rock de nou als Chicago. Aquest fantàstic tema es trobava en el seu LP "Chicago X", un dels seus millors discs, de 1976 i va ser composta per Robert Lamm, teclista i cantant del grup. El single va ser número 2 a les llistes del Billboard i el LP també incloïa el gran hit "If You Leave Me Now" que escoltarem un altre dia. La banda va estar integrada inicialment per Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó), Walter Parazaider (saxos, flauta), Robert Lamm (veu, piano, òrgan), Terry Kath (guitarra, veu), Peter Cetera (baix, veu) i Danny Seraphine (bateria, percussió). Al contrari que Blood Sweet & Tears, Chicago va mantenir aquesta formació bastant estable, al llarg de la seva història. El grup es va formar a l'hivern de 1967 i es deien The Missing Links. Durant una jam session a la Universitat DePaul a la qual van unir alguns nous músics es creà Chicago Transit Authority. Encara es troben en actiu.
Chicago
Paul Simon – Mother and child reunion 1972
Va sé el primer sencill en solitari de Paul Simon (Newark, Nueva Jersey, el 13 de octubre de 1941), despres d’haberse separat del seu company Art Garfunkel i ens arriba a ritme de reggae, des de Altafulla Ràdio i Ona Latorre. Escoltas Un Toc de Rock, tots els dimarts y dimecres a les cinc de la tarda. La veritat es que no va ser el seu primer disc en solitari, ja havía publicat un a principis dels seixanta, mentres formaba part del duet. Simon and Garfunkel van ser el duet mes important de la música americana i van funcionar de 1957 a 1970. Quan van començar es feien di Tom i Jerry, coms els dibuixos animats.
Simon & Garfunkel
Elliott Murphy – Making friends with the death
El novaiorquès va publicar el 2007 l'àlbum "Coming Home Again" del que us extrec aquest tema “Fent bones amistats amb la mort” que escoltem avui a Altafulla Ràdio i Ona La Torre des de Un Toc de Rock. Elliott James Murphy va néixa el 16 de març de 1949 a Long Island, New York, és compositor i cantautor de rock, novel.lista, productor i periodista i des de ja fa anys resideix a París. Sovint ha col.laborat amb artistes importants com Bruce Springsteen i és un assidu al nostre país cada vegada que emprèn una gira europea. Té publicats 25 discos d'estudi, 3 recopilacions, 4 directes i ha col.laborat en molts discos d'altres artistes.
Retall del Diari de Tarragona on anunciaba el concert d'Elliott Murphy
a Valls. Si l'amplieu clican dues vegades al obrirlo, veureu a la dreta
un article sobre els Gra Fort, un bon grup del Priorat
a Valls. Si l'amplieu clican dues vegades al obrirlo, veureu a la dreta
un article sobre els Gra Fort, un bon grup del Priorat
Elliott Murphy
Elvis Presley – Don’t cry Daddy 1969
Era una composició de Scott Davis que Elvis va gravar entre els dies l5 i 21 de gener de 1969. El single va arribar a número 6 als Estats Units i al lloc 8 a Anglaterra. Es va posar a la venda el 11 de novembre, 1969. Elvis Aaron Presley, El Rei, va néixa a Tupelo, Mississippi, el 8 de gener de 1935 i va morir a la seva casa de Memphis, el 16 d'agost de 1977. Durant la seva carrera, va protagonitzar 31 pel lícules, gairebé totes elles musicals, va gravar un total de 150 àlbums i va obtenir 14 nominacions als Grammy. Elvis és un dels artistes morts que més beneficis genera, és el negoci de la mort, uns se'n van, però els que queden intenten consolar-se recaptant diners i com més millor. RCA i BMG, asseguren que ha superat els 1.000 milions de discos venuts des de 1980.
Elvis Presley fent la "mili" a Alemanya
Carole King – You’ve got a friend
Gravació en directe de la novaiorquesa Carole King, cantant, pianista i compositora nascuda el 9 de febrer de 1942 i que ha guanyat quatre Grammy i està inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame. Aquest és el seu gran hit i es trobava en el seu primer LP "Tapestry" publicat el 1971, tot i que aquest és un enregistrament en directe que us porto, a més de per la qualitat del tema i la seva intèrpret, perquè els cors que escoltareu acaronan la Carole King són, ni més ni menys que Bonnie Raitt, Celine Dion, Gloria Estefan i Shania Twain ... "aquí és na lo del ojo i el portava a la butxaca".
Carole King
Gloria Estefan
Bonnie Raitt
Roxy Music – Jealous guy 1981
Saltem a Anglaterra i ens trobem de cara amb els Roxy Music de Brian Ferry, originalment al costat de Andy McKay, Phil Manzanera, Paul Thompson, Brian Eno (que els va deixar el 1973), Graham Simpson i Eddie Jobson. Aquesta cançó era una composició de John Lennon que els Roxy van saber versionar així de bé. El single va sortir al febrer del 81 i va arribar a la primera posició a Anglaterra, si bé no es va classificar en Estats Units i es trobava en el LP "Flesh And Blood" publicat el 1980. L'àlbum si es va classificar als USA, on va arribar al lloc 35. Quan Roxy Music es va desfer el 1983, Brian Ferry es va llançar en solitari i Phil Manzanera i Andy van crear The Explorers i van actuar a Reus en certa ocasió, al costat de Level 42, però aquesta és una altra història, us la explicaré en un altre programa i escoltarem a The Explorers, paraula de Mario Prades.
Roxy Music ja sense Brian Eno
Brian Eno, un dels músics mes carismàtics del panorama
britànic, si be a mi la seva obra no me ha interesant
mai massa
The Fleetwoods - Come sofly to me 1958
Eren un tercet integrat per Gary Troxel, Gretchen Christopher i Barbara Ellis que es van crear a Olympia, estat de Washington, el 1958, si be es van desfer el 1983 i que originalment es van cridar Two Girls and A Guy, tot i que això de que eren dos noies i un noi era tan notori que la discogràfica va decidir canviar-les el nom. La cançó va arribar al més alt de les llistes a poc de publicar-se, el 1958 i va ser una de les primeres o possiblement la primera cançó pop a acappella que va arribar a tan alta posició, jo no recordo cap altra abans d'aquesta. Ha estat versionada per diversos artistes tot i que ha quedat com a cançó de referència per a The Fleetwoods.
The Fleetwoods
The Flying Pickets – Only you 1983
The Flying Pickets van ser una de les grans formacions a acappella de la música britànica. El tema que va ser sens dubte el seu gran hit, era un cover de la cançó dels Yazoo que ells versionaren fent-la seva. Es van fundar el 1982 i van tenir diverses formacions, però els membres originals eren Brian Hibbard, Ken Gregson, David Brett, Red Stripe, Rick Lloyd, Gareth Williams, Ron Donachie i Christopher Ryan. Actualment segueixen en actiu, però sense cap dels components originals.
The Flying Pickets
I acabarem el programa d'avui amb La Veu.
Frank Sinatra – Strangers in the night 1966
Tots deien que La Veu estava acabat, que havia de retirar-se dignament abans que l’obliguessin a fer-ho i de sobte es va despenjar amb aquest tema que el va catapultar al més alt de les llistes demostrant que Sinatra era viu i molt viu i a més li va valdre un Grammy. Si és que els crítics ha vegades són uns "lumbreras" que perden meravelloses oportunitats per quedar-se callats i que quan no fiquen la pota és perquè l'estan canviant de lloc. L'àlbum amb el mateix títol que la cançó es va gravar entre el 11 d'abril i el 16 de maig de 1966.
Frank Sinatra
Bé, per avui ja hem tingut prou que no vull cansar-vos. En el proper programa us espero per compartir més música i històries no em falleu que passaré llista i us posaré "falta d'assistència". Ens veiem, des Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Ha estat Un Toc de Rock.
I si voleu la frase del dia, podria ser la del “slogan” propagandistic dels Amplificadors domestics Scott als anys 80:
"Only silense is better (Solsament el silenci es millor)"
A reveure i Fins l'Any Que Ve
BON ANY NOU
Mario Prades
