Un Toc de Rock: Un Toc de Rock programa 14-12-2010

Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.

Aquesta es una foto que sempre em va cridar l'atenció. Si no fos perque

la vaix pendre jo, diría que es tracte d'un trucatxe fet amb pintura, peró no,

el cel era aixi. No porta cap tipus de filtre. Es tracte del campanà de

Constantí quan es cau el dia. (Foto: Mario Prades)

Durant els anys noranta vam patir una veritable "invasió" d'artistes cubans. Tot el so ètnic que arribava des de l'illa caribenya es va posar de moda i per tot arreu abundaven locals d'oci que programaven música cubana. Una cosa similar al que succeïa deu anys abans amb la música brasilera i als setanta amb el so d'autor sudamericà. El 1985 em vaig fer càrrec d'una bona orquestra cubana que van arribar contractats per un local nocturn de la Costa Daurada i el contracte expirava amb la fi de la temporada d'estiu. Reestructurarem l'orquestra i es va quedar amb cinc músics, dues ballarines i dos cantants, Maria i Miguel, i vem començà una gira. Es deien Sabor Tropical. El cantant Miguel va tenir més tard una brillant carrera com a solista amb el nom de Michael Chacón.

María i Miguel, els cantants de l'Orquestra

cubana Sabor Tropical (Fotos Mario Prades)

Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, per tot el Baix Gaià…

Benvinguts a Un Toc de Rock

Michael Chacon – El venao

Va ser un dels grans èxits en la carrera d'aquest cubà establert a La Pineda i casat amb Marina, una jove catalana que a més es va convertir en el seu manager. Michael va vendre discos per un tub, clar que gairebé tots els seus hits es van publicar a la saga del "Caribe Mix". També va treballar com a productor i arranjador per al segell Vale Music. Avui segueix la seva carrera i té la seva pròpia oficina de management, traballan per ell i també per altres artistas. És un bon amic a qui desitjo tota la sort del món. Per cert, ha tocat amb Celia Cruz, The Manhattan Transfer, Oscar d'Leon y Tito Puente, con quien colaboró en uno de sus discos,

Miguel Chacón a la terrassa de casa meva a Cambrils,
entre Salou i Vila-Fortuny (Foto Mario Prades)

Entrevista feta a Michael Chacón

publicada al Diari de Tarragona

Verónica Castro – Rosa salvaje 1987

Més actriu que cantant, Veronica Castro és una mexicana de exultant bellesa que es va fer famosa gràcies als culebrons. Va néixa a Ciutat de Mèxic, el 19 d'octubre de 1952. "Rosa salvaje" era precisament el títol d'un d'aquests culebrons que va protagonitzar i a més ella interpreta la cançó de la sèrie que és aquesta que sona ara a Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. El seu fill es el cantant Christian Castro.

La Oreja de Van Gogh – Muñeca de trapo 2006

Es trobava en l'últim àlbum que la Oreja de Van Gogh va gravar comptant amb l’Amaia Montero com a solista. Es van formar a Sant Sebastià, el 1996. El grup estava integrat per Pablo Benegas, Álvaro Fuentes, Xabi San Martín, Haritz Garde i Amaia Montero que després d'editar "Guapa / Más guapa" el 2006, els va deixar l'any següent per llançar-se en solitari. La veritat és que tant el grup amb la nova cantant Leire Martínez, com Amaia pel seu compte, no és que hagin tingut trajectòries excessivament brillants des de llavors. Crec que la separació no va ser una bona idea per a ningú.

Lucio Battisti – Respirando 1976

Lucio Battisti va néixa a Poggio Bustone, a Itàlia, el 5 de març de 1943 i va morir a Milà, un 9 setembre 1998 després d'una llarga malaltia que el va anar consumint. Músic, compositor i cantant els seus començaments a mitjans dels anys 60 van ser com a compositor de cançons per a altres artistes. No va ser fins a 1966 que va començar a gravar els seus temes i el 1969 va treure el seu primer LP. No era el clàssic compositor de cançonetes fàcils i romàntiques, encara que es va col.locar en totes les llistes de pop comercial de l'època. "Il mio canto libero" va ser el seu gran hit, però “Respirando” mereix sonar a Un Toc de Rock, a més que me la van demanar mitgansan el correo electronic, l’Emilio; tocderock@hotmail.com. Originalment i en italià es trobava en l'àlbum "Lucio Battisti, la batterie, il contrabbasso, eccetera". Del 1976.

Lucio Battisti

Greta y los Garbo – Soy la que sufre por tu amor

Sempre us he dit que Greta i Los Garbo tenian la millor veu femenina del pop espanyol modern, sense menysprear per a res a les seves germanes. Es van crear a Valladolid el 1989 i eren Beatriz González (Greta) i les seves germanes Belén i Sara González en els cors. Fins a 1995, també va formar part del grup Ignacio Gómez (veu i teclats). Aquest tema que es trobava en l'àlbum "Menuda fiesta", de 1990, no és seu, és una bona versió de la cançó "Eleonor" dels nord-americans The Turtles i que ja havien versionat en els 60 Los Mitos i també Miguel Moreno i Los Dinos, això si, amb el títol original.

Greta y Los Garbo

Amaral – El blues de la generación perdida 2008

Semblen haver desaparegut del panorama musical. Aquest tema es trobava en l'últim treball destacable del duo saragossà Amaral titulat "Gato negro / Dragón rojo" que es va posar a la venda el 27 de maig de 2008 i que tot i ser doble, va vendre més d'un quart de milió de còpies, cosa que no va succeir ni de prop, amb "La barrera del sonido", un directe que es va publicar el 22 de setembre de 2009 i que més aviat va passar desapercebut. Amaral són Eva Amaral (cantant i compositora) i Juan Aguirre (guitarra i compositor). Han gravat cinc discos d'estudi i dos directes i en total superen els tres milions i mig de còpies venudes. Jo em quedo amb el seu primer disc "Amaral", del 98, més dur i amb connnotaciones fregant el heavy, però més pur.

"Amaral", el seu primer disc

Víctor Bocanegra – Brot nou

Pianista, cantant i compositor nascut a Barcelona el 26 de maig de 1960. Té tres discos al mercat, "Bocanegra U" (1986/2007), "Bloc de Lírica Dura Homenatge a Pepe Sales" (2005) i "Fonografia" (2008). El seu estil podria definir-se com un mestissatge entre pop i jazz. El primer disc que us he esmentat era en format de grup, una banda liderada per Víctor, una mica més rock-blues i que responien al nom de Bocanegra i editat en un principi per Onomaster i que és molt bo i no es va aprofitar com hagués pogut fer-se. Però Bocanegra tenien un greu problema, eren el grup d'acompanyament de Pau Riba i a aquest no li interessàve que tinguessin vida pròpia i no els va ajudar en res, més aviat es va dedicar a posar pals a les rodes. Recordo una gira subvencionada per la Generalitat per promocionar el rock en català en els 80 i en la qual estaven ficats Detectors, N'Gai N'Gai, TR, Dioni Oliver i Melodrama, Octubre, Double Buble, La Madam i algun altre grup que no recordo, però si estaven Bocanegra . A Tarragona recalava a la desapareguda sala Va Com Va que abans va ser Quick Sala Platea, o viceversa, no ho recordo be. Bocanegra era dels grups que no van assistir en moltes ocasions, els seus concerts es suspenien massa freqüentment en coincidir amb concerts que Pau es donava pressa a acceptar, si mes no, estiguesis mal pagats. Com deia “pals a les rodes”. Per cert, aixó hen va ser explicat per la Hortensia, cap de promoció de Onomaster que estaba fins els nassos.

Víctor Bocanegra

Aquest pot ser l'unic disc veritablement escoltable de Pau Riba

Max Sunyer - Paraules D'amor

Max Sunyer és un dels millors guitarristes de l'estat i va néixer a la Pobla de Massaluca, Tarragona, el 1947. Tenia 14 anys, quan es va instal.lar a Barcelona, i començar a donar-li a la guitarra elèctrica. Aquest tema, versió del clàssic de Serrat, es trobava en el disc "Guitarras mestizas". Ha participat en gravacions de molts artistas espanyols i catalans. Entre ells el disc en directe de Ramoncín. Va militar en els Kroners de Tony Ronald i al costat de Josep Mas "Kitflus" va formar part d’un dels grups mítics del rock a Catalunya, us parlo d'Iceberg. No m'oblido de Pegasus, la millor banda de jazz fussion del país on també milita, a part de tindre el Max Sunyer Trio. I no sé si encara ho és, però va ser el delegat del SGAE a Catalunya. És un bon amic que a la seva pàgina web té penjat un article, un dels molts que vaig escriure sobre un dels seus discos. Per això jo li he "robat" una de les seves fotografies amb Iceberg, si be jo tins les meves duptes, diria que es de l'epoca Pegasus, però ell o sap millor que jo, és clar. És una gran persona i un bon amic.

Enllaç amb la pàgina web de Max Sunyer

Max Sunyer actuan amb Iceberg, al fons

trobem a Kitflus devant dels teclats

Nuria Feliu – La pluja plora 1994

Es trobava al LP "Us ho devia" en el qual Núria Feliu complia amb una assignatura pendent, gravar un disc de sardanes. El disc es va publicar el 1994 i la presentació als mitjans de comunicació es va realitzar a l'Hotel Ars de Barcelona (veure la foto) i la discogràfica P.D.I va tirar la casa per la finestra. Jo vaig estar convidat i és que amb Núria ens uneix una gran amistat i tots dos som del barri de Sants. La Dama de la Cançó Catalana va incloure en el disc una peça de Santi Arisa, precisament membre de Pegasus, es tracta d'un estil creat pel manresà que va cridar Sardanova. És el tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, "La pluja plora". Dins del disc crida l'atenció ja que s'allunya de la sardana tradicional i l'acosta més a la gent jove amant de ritmes més moderns. Jo he de confessar que la sardana em cansa, però estant a Alemanya, uns amics em van posar un disc de sardanes i no se si seria per melancolia o sentir que estava allunyat de la meva terra que se'm van saltar uns llàgrimetes, com si tornés a ser un nen. En el fons reconec que sóc un sentimental.

A la foto feta per Mario Prades, trobem brindan amb la Núria

a Josep Cuní, Josep Guardiola (l'entrenador del Barça) que

va ser el "padri" del nou disc, Victoria de los Angeles i el

conseller de cultura Guitart (Foto: Mario Prades)

Núria Feliu i Tete Montoliu, junts van actuar a New York

oferin una bona mostra del jazz que es feia a Catalunya

Mana – Si no te hubieras ido 2008

Es van fundà el 1987 a Mèxic i són una de les grans bandes de rock llatí de la història. Es crearen després de desfer.se el grup Sombrero Verde en el qual militaven alguns dels seus components. Està integrat per Fernando Olvera com a cantant, Juan Diego Calleros a la guitarra i baix, el guitarrista Sergio Vallín i el bateria d'origen cubà-colombià Alejandro González. Possiblement quan aquest programa surti a l'aire, ja tindran al carrer el seu últim disc "Drama y luz". Sergio Vallín, el guitarra, ha editat el seu primer disc en solitari en el qual té bones col.laboracions, entre elles Raquel del Rosario del grup El Sueño de Morfeo. Es titula " Bendito entre las mujeres" i és que totes les contribucions són femenines. El tema que escoltem es trobava en l'àlbum "Arde el cielo", publicat el 29 d'abril de 2008 i que conté amb 12 temes en directe i dos inèdits gravats en estudi. Un dels inèdits és aquest "Si no te hubieras ido", una cançó composta per Marco Antonio Solís, el que va ser cantant del mític grup Los Bukis.

Mana

Solera – Por las calles del viejo París 1973

Eren quatre grans músics: José Mari Guzmán, juntament amb Rodrigo Garcia i els germans José i Manuel Martín. Van estar poc temps en actiu i quan es van desfé Guzmán i Rodrigo es van anar a CRAG (Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán) i José Marí Guzmán més tard crearia Cadillac. En el seu moment no se'ls va donar la importància ni el reconeixement que mereixien, però amb el temps se'ls ha anat reivindicant. Van ser produïts per Rafael Trabuchelli, pare de l'anomenat "So Torrelaguna" pel carrer de Madrid on hi havian els estudis de Hispavox i van gravar un unic LP el 1973. Aquest és un dels millors temes de la seva curta carrera, a mitjans dels 70, però us he de puntxar "Linda prima" una cançó que va tenir problemes amb la censura ja que narra una relació incenstuosa. Sonará en un altre programa d'Un Toc de Rock. ¡Paraula de Mario Prades!

Cadillac va ser la banda mes comercial creada per José

Mari Guzmán, el primer per la dreta i amb gorra

Danny Daniel – Nunca mi amor olvidaré

Néix a Gijón, un 30 de juliol de 1942 i va formar part de diversos grups en els seixanta. El seu mentor va ser Bonet de San Pedro. En un estudi de gravació conèix a Donna Hightower, cantant de soul i gospell. Van sorgir cançons compostes i interpretada per ambdós, unes vegades a duo i altres cadascun individualment. Entre elles "Dreams like mini" i sobretot destaca "El vals de las mariposas" el seu gran èxit. Va compondre per a molts cantants, entre ells Julio Iglesias i Daniel Velázquez. Individualment els seus grans hits van ser "Gavilán o paloma", " Viento de otoño", " Niña no te pintes tanto" i "Esa eres tú”. Es va marxar a Miami i es va quedar a viure allà, encara que crec que fa alguns anys va tornar a Espanya. Està afegit als "Amics d'Un Toc de Rock", al facebook de la Montse Aliaga.

Danny Daniel

Bé, ha arribat el moment d'acomiadar Un Toc de Rock per avui. Ho faré amb un tema de l'amic Sabina i em permetreu que la dediqui a la meva dona. I és que l'altra nit va tenir torn de guàrdia a l'Hospital. Feia anys que no anava de nit i jo ja m'havia acostumat a despertar-me a mitganit i veure.la dormint al meu costat, de vegades serena, altres agitada, però sempre aquí al meu costadet. L'endemà em va preguntar mitj en conya M'has trobat a faltar? Per això se'm va ocórre que avui li dedicaré aquest tema i tancarem la barraca.

Joaquín Sabina – Así estoy yo sin ti 1987

Joaquín Ramón Martínez Sabina, nascut a Úbeda, Jaén, un 12 de febrer de 1949. És un dels grans cantautors del país, encara que la seva veu s'ha anat malmetent amb el temps i els excesos i avui no te res a veure amb la dels seus inicis. El tema obria l'àlbum "Hotel Dulce Hotel", setè disc del cantautor, tret a la venda el 1987 i del qual va vendre 400.000 còpies i comptant, com no, amb Pancho Varona.