Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Dins de la moguda madrilenya van sorgir artistes de molt diverses tendències musicals, la part més castissa, l'anomenada rock torero va brollar a la capital del regne a través de Gabinete Caligari que després de buscar cuatro rosas van estar al calor del amor en un bar, van emprendre el Camino Soria i de tot això li van donar la culpa al chachachá. És clar que després i desitjant Que Diós reparta suerte, se'n van anar amb el seu cielito a la Suite Nupcial tot dient allò de malditos refranes, però abans de irse a dormir, suposso que es van posar a pregar por la paz.Benvinguts a Un Toc de Rock
Gabinete Caligari – La Suite Nupcial 1987
Aquest tema es trobava en el seu LP "Camino Soria", el seu primer treball per EMI i que és un dels que millor es van vendre del grup madrileny i que va comptar amb la col.laboració als teclats del músic Esteban Hirschfeld. Els Gabinete Caligari estavan integrats per Jaime de Urrutia (Madrid, 21 de juny de 1958) a la veu i guitarra, Fernando "Ferni" Presas (Madrid, 4 de novembre de 1957) (baix) i Eduardo "Edi" Clavo (Madrid, 25 d'octubre de 1958) (bateria) que va crear una banda parale.la amb la que feia tangos i que es deia Malavaje. Jaime anteriorment havia militat en Ejecutivos Agresivos i els seus companys en Ella i Los Neumáticos. Gravaven inicialment per al segell Tres Cipreses que distribuïa i estava vinculat fins que va ser absorbit per DRO, en aquelles èpoques segell independent propietat de Servando Carvallar que anys més tard sería obsorvit per una multinacional, deixant de ser independent. En el paquet es va incloure Produccions Twins. Després de desfer-se, els components de Gabinete Caligari van emprendre projectes separats, encara que la millor carrera va ser la de Jaime Urrutia en solitari i tampoc ha estat res de l'altre món, la veritat. En total Gabinete Caligari van gravar 8 àlbums d'estudi i diverses recopilacions.Gabinete Caligari
Jaume Sisa – L’home dibuixat 1968
Es Jaume Sisa (Barcelona, 24 de setembre de 1948) el nostre cantautor més galàctic i aquest és el seu primer single, publicat pel segell Edelton Hi-Fi al 1968 i possiblement, al costat de "Quansavol nit pot sortir el sol", els seus millors discos. Pertanyia al grup del folk, però també va cantar en la Plateria fent-se cridar Ricardo Solfa. Aquest nom el recuperaria després, quan va començar a fer rucades per un tub, volent demostrar tot lo galàctic que era i afirmant que no coneixia a Jaume Sisa de res i marxant-se a Madrid per cantar en castellà. Més tard va tornar a recuperar el Sisa i ara ja no sabem qui és, si Sisa o Solfa. Després de publicar aquest single s'uneix al Cachas, Pau Riba i Albert Batista i editen un EP titulat "Miniatura". La veritat és que Sisa, tot i ser una icona musical per postmoderns a Catalunya i un referent per a les noves generacions del rock en català, excepte "Quansavol nit pot sortir el sol" les seves xifres de vendes sempre han estat més aviat minses i els seus concerts no és que siguin precisament multitudinaris, ni tan sols els gratuïts. Recordeu el que Jaume Sisa va fer a la Plaça del Rei, a Tarragona, ja fa uns anys i on, havent públic i sent gratuït, érem poc més de quatre gats.
Jaume Sisa/Ricardo Solfa
Bars – La nit més cega 1991
Amb 7 discos a l'esquena i més de 15 anys de trajectòria, Bars son un dels millors grups de rock- blues dins de les nostre terres catalanes. En aquesta cançó, extreta del LP “Mala idea” publicat per DiscMedi al 1991, Bars son la cantant Montse Llaràs, junt a Xavier Tomàs (bateria), Xavi Rubio (harmònica i veus), Jordi Garròs (guitarres) i Tony Moya (baix). Actualment i despres de cambis constants a la formació, crec que junto a Montse y Tony, els únics que queden, es troven Josep Maria Vilà "Koki", Jordi Mourelo i Charlie Oliver. En aquesta gravació van col.laborar Toni Saigi “Chupi” (piano, órga i veus) i Cristo Fontecilla (veus, guitarres, saxo i percussió) que per cert, van ser els productors del disc que es va gravar al estudis Aurha, propietat de Maurizio Tonelli que va ser el técnic de só, entre els mesos d’abril i maig del mateix any. “La nit més cega” va ser composada per Montse Llaràs, Jordi Garròs i Jordi Coma. Van començar a treballar el 1987, però no va ser fins dos anys després que van gravar el seu primer disc. Avui Bars estan gairebé oblidats discogràficament, les noves generacions pot ser no volen recordar que van ser una de les millors bandes catalanes de la història, amb qualitat demostrada al llarg dels anys si bé els embarassos de la seva cantant els va apartar dels escenaris en massas ocasions.Bars
Pastora – Dolços somnis 2011
Ja os vaig anticipà que sortia el nou disc de Pastora "Viaje en Noria" que s'acaba de publicar i per fi després de la seva "Lola" ens presenten un disc que es pot escoltar bé. No és res extraordinari ni els farà pujar a la llista dels millors del pop-rock nacional, però és un bon treball en el qual Dolo Beltrán ens interpreta un tema en català i és que no es pot desaprofitar les subvencions que dóna la Generalitat per cantar en la llengua de Mossèn Cinto sense tenir en compte si hi ha o no qualitat en tots aquests productes que es publiquen cantats en català. Crec que això és una cosa que s'haurian de replantejar des de la Generalitat amb una época d’austeritat com la que ve, ja que no es pot subvencionar solsament per el fet de cantar en un idioma al marge de la qualitat, per això sorgeixen grups que l'únic que ofereixen és idioma. 
No sé actualment com funcionen les subvencions, però fins fa poc, amb els diners que lliurava la Generalitat es pagava l'enregistrament i la producció, pel que fa a les discogràfiques els era molt rendible anar traient discos sense parar i sense preocuparse si es vendran o no, és molt fàcil treballar amb despeses pagades. Ara bé que els discos realment es venguin... aixó és una altra història. Una altra forma de subvenció durant un temps va ser els 300 discs que comprava la Generalitat de cada edició amb el que succeïa el mateix, la casa de discos pagava totes les despeses i si a sobre el grup realitzava un autoproducció, millor per al segell, més beneficis . Senyors no es pot treballar així, per promocionar el producte català no cal premiar sols la llengua, han de premiar-se sobre tot la qualitat que és l'única manera per sortir fora i no quedar estancats entre quatre barres. Loquillo i Carlos Segarra van iniciar una campanya dient que si aquesta era la política de la Generalitat, llavors haurien de tenir en compte que ells també van néixa a Catalunya i per tant són catalans i per això Josep Maria Sanz va marxar a viure fora de les nostres fronteres geogràfiques. Recordeu la lletra del "Blues de l'inflació" de Big Mama Montse…?Pastora
Miguel Oñate – Mientras 2007
Cantant i compositor de rock urbà a mig cami del cantautor, Miguel Oñate va néixa a Madrid el 1955. El 1976 mentre treballa com a administratiu en un banc entra a formar part de Trafalgar, banda que no va tenir massa repercussió. Salvador Domínguez li demanà que se incorpores a Banzai, però ell no va acceptar i s’en va anar amb Asfalto, un rock més urbà i menys heavy. Amb ells grava "Más que una intención" que es va publicar a través del segell Snif Records. En aquest disc es va incloure una composició seva "La paz es verde", que seria el segon single i que el partit dels Verds va voler fer servir en la seva campanya electoral, amb la negativa de Miguel Oñate a polititzar una cançó seva. Encara va gravar un segon disc "Cronophobia" i els va deixà. La veritat és que sempre ha estat un home molt preocupat pel seu entorn i quan el 2007 treu el seu primer disc "Muy personal", en ell trobàvem la cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock i que té una lletra molt interessant i plena de càrrega ecologista.Miguel Oñate
Nacho Vegas – Perplejidad 2011
Ignacio González Vegas, més conegut com Nacho Vegas, va néixa a Gijón el 9 de desembre de 1974. És un cantautor que sempre es mou entre la música folk i el rock. Acostuma a cantar en solitari o amb el grup Las Esferas Invisibles i en solitari va gravar sis àlbums, però també a gravat a duo amb Enrique Bunbury i un altre disc amb Cristina Rosenvinge, aquest últim francament molt fluix. Està considerat un dels millors lletristes delm rock espanyol i ara acaba de publicar nou treball titulat "La zona sucia" i del que us he extret aquesta cançó que destaca per els seus cors infantils al més pur estil Mike Oldfield en "Ommadam", encara que més discrets. També ha gravat cinc àlbums i un EP amb el grup Manta Ray. El 2008 va crear un projecte anomenat Lucas 15 amb Xel Pereda i van gravar un disc. La veritat és que tot i ser considerat per a molts una icona musical, les xifres de vendes de Nacho Vegas sempre han estat molt fluixes, si be ara sembla que omple a reventar en els seus concerts, al menys els que va fer a Madrid,.
Nacho Vegas. Abaix Nacho Vegas amb Christina
Rosenvinger i a sota amb Enrique Bunbury
Ana y Johnny – Yo también necesito amor 1976
Els 70 musicalment a Espanya va ser comercialment la dècada dels solistes, duos i trios. Els grups van sent deixats de banda. Entre els duos destacan Ana y Johnny. Ana Sánchez havia nascut a Màlaga el 1950 i Juan Enrique De Pena a Madrid l'any 1949. Van formar part del trio Los Magos de 'Oz, que es va fundar el 1968 i als que no hem de confondre amb el grup Mago de Oz, molt més recents. Quan es van dissoldre el 1973, la parella que s'havia casat el 1970, es van llançar com duet l’any siguent. 
Comercialment funcionaren molt bé, sobretot gràcies a aquest tema que sona avui a Un Toc de Rock i que va ser el seu primer treball amb la multinacional CBS encara que ja havien tret un parell o tres de singles per al segell GMA. Ella tenia una potència de veu adequada per al heavy i ell es trobava a cavall entre la música melòdica italiana i també l'espanyola. La conjunció de les dues maneres d'entendre la música va ser oportuna i van sorgir altres èxits com "Y te amaré”, “Quisiera ser un caballo” i “Y Me Diste Tanto Amor". Abans d'acabar la dècada van deixar la música, es van muntar una botiga d'instruments musicals a Madrid i Johnny es va dedicar també a compondre, entre d'altres per Manolo Galván i Coz. Jo penso que si no fos per que tenien contracte amb una multinacional, el rock dur que va sortir durant els anys 80 hagués estat un mercat on s'haguessin mogut molt bé, però per a les multiancionales del disc qualsevol canvi d'estil es una cosa que els costa massa acceptar-ho, ells decideixen quin tipus de música has de fer.
Fabián – Planes, auténticos planes 2011
El cantautor lleonès Fabián, nascut a Suïssa, acaba de treure al carrer el seu nou treball, un àlbum titulat "Después del incendio y otras cosas así" que es va posar a la venda l'1 de març passat. És el seu nou disc després d'aquell "Adios Tormenta" que va editar el 2009 i que ha estat el seu millor treball fins al moment. El seu primer àlbum va ser "Espera la Primavera" amb el qual va debutar el 2007 i que va permetre baixar-se'l gratuïtament des de la web, encara que anteriorment ja havia publicat una maqueta. Tot i que signa només pel seu nom de pila, es diu en realitat Fabián Díez Cuesta i el 2005 va rebre el primer premi en el Certamen Nacional de Joves Cantautors d'Elx gràcies al seu tema "Triunfadores". I si hem de parlar d'aquest nou disc de Fabián, al meu parer és més fluix que els anteriors, encara que aquest tema com podreu comprovar està molt bé i per això us ho he seleccionat per al programa. La veritat és que avui us he portat a Un Toc de Rock a una sèrie d'artistes que la majoria d'ells, llevat Bars i Ana y Johnny no acaben d'agradar-me, la veritat, però tenen cançons interessants com les que han estat sonant. Opino que, excepte rares excepcions, tots els artistes tenen alguna cançó aprofitable, però resulta molt dur per al públic que per una sola cançó i al preu que avui van els CD's, hagis de comprar el disc sencer. 
Fabián
Alberto Bourbon – Uniforme de franela 1975
Canviem de terç i escoltarem a Alberto Bourbon que ja són paraules majors. Un altre dels cantautors sorgits en els 70 que van treure discos molt interessants, però que no va tenir la repercussió que mereixia. Aquest tema, es trovaba al àlbum "Años de amor" i va ser el últim single que va publicar, té una lletra molt bona on ens parla d'amors de joventut i records del passat i tot i ser la millor cançó de la seva carrera, no hem d'oblidar "Antes de ti no hubo antes" que es va vendre molt millor. Alberto Bourbon era fill d'un diplomàtic francès assentat a Espanya i es va quedar al nostre país. Quan Alberto Bourbon va deixar els escenaris no va abandonar la música i es va dedicar a compondre bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" el 1979 o "El jardín secreto" al 84 i Alberto Bourbon també va compondre per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades, Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. Va publicar 7 singles, el primer el 1968 i l'últim que és el que estem escoltant, el 1975 i també dos LP's. Per cert, una altra de les seves grans cançons amb una lletra molt interessant és "Cuando seamos viejos" que escoltarem un altre dia. Crec que ja va morir, però no us ho puc assegurar ja que a internet hi ha molt poca informació seva. La seva obra ha estat recuperada pel segell Rama Lama. Si bé tinc que diros que si entreu a la pàgina de Alberto Bourbon a Rama Lama tingueu cura perque me he trobat un troyano penjat. Per tan fixeu-se bé amb el vostre ativirus abans d'entrar.
Joaquín Sabina – Quién me ha robado el mes de abril 1988
Aquesta cançó es trobava en el LP "El hombre del traje gris" publicat per Sabina el 1988 i que al costat de "Hotel, dulce Hotel" (1987), són els millors treballs de Joaquín Sabina, nascut a Úbeda, Jaén, el 12 de febrer de 1949 i de nom real Joaquín Ramón Martínez Sabina. Inicialment va formar part del prjecte anomenat La Mandràgora, al costat de Javier Krahe i Alberto Pérez amb els que va treure un LP amb lletres molt divertides. Va ser descobert al costat dels seus companys per el periodista Fernando García Tola (Valladolid, 1941 - Madrid, 23 de julio de 2003) en el seu programa "Si yo fuera presidente", però dels tres ell és el que ha aconseguit una millor carrera, plena d'èxits. Des que el 24 d’agost del 2001 Joaquín Sabina va patir un infart cerebral a causa dels seus excessos i que va estar a punt de costar-li la vida, la seva veu ja no ha estat la mateixa. Jo crec que Joaquín Sabina va haver de retirar-se i dedicar-se a compondre. Té la gran sort de comptar amb Pancho Varona, un gran músic, arranjador i productor que va ser component de Viceversa.Mario Prades entrevistan a Joaquín Sabina
Mecano – Cruz de navajas 1986
“Cruz de navajas” va ser el segon single extret de l'àlbum "Entre el cielo y el suelo", un dels seus millors treballs i el primer on el grup Mecano deixen ja de mostrar-se com una banda per adolescents i mostren una faceta molt més adulta que els va consolidar i que va representar també el seu debut per al segell BMG-Ariola quan CBS se'ls va treure de sobre en considerar que Mecano estaven cremats, uns lumbreras. És una cançó composta per José María Cano i basant-se en un fet real que va succeir a Madrid i que inicialment havia de cantar Isabel Pantoja, però aquesta la va rebutjar, una altra lumbreras. El single es va posar a la venda el 28 de juliol de 1986 amb "Las cosas pares" a la cara B. És una de les millors cançons de Mecano, un trio integrat per José María Cano, el seu germà Nacho Cano i Ana Torroja. "Cruz de navajas" va ser adaptada i gravada en italià amb el títol "Croce di lame" i inclosa en l'àlbum "Figlio della Luna" que es va publicar a Itàlia, és clar.
El passat i el present de Mecano
Sting – Ellas danzan solas 1988
Avui acabarem el programa escoltant a Sting cantant en castellà aquest gran tema que va dedicar a les Madres de Mayo argentines i que va titular "Ellas danzan solas". Gordon Matthew Thomas Sumner es conegut com Sting i va néixa el 2 d'octubre de 1951. Va formar part del mític grup Police com a baixista i cantant i posseeix una important carrera en solitari, encara que periòdicament reversiona èxits de Police. El vem descobrir realment en la seva faceta d'actor quan participà en "Quadrophenia", una història de rockers i mods amb música de The Who. La veritat és que com a actor ha treballat en molts films, encara que jo em quedo amb "Stormy Monday" de 1988 i "Dune". Aquest tema es trobava en el LP "Nada como el Sol" de 1988 i que era la versió castellà / portuguesa força reduïda del LP "... Nothing Like the Sun" editat l'any abans. L'acompanyen als cors Dolette McDonald, Janice Pendarvis, Renee Geyer i Vesta Williams, a la bateria es troben Andy Newmark, Manu Katcha i Kenwood Dennard, comptant amb Kenny Kirkland als pianos, Mino Cinelu a la percussió i sintetitzadors, Eric Clapton, Fareed Haque, Mark Knopfler, Hiram Bullock i el propi Sting a les guitarres, Mark Egan al baix i la Gil Evans And His Orchestra.Sting a la pel.lícula "Quadrophenia"
I per acabar recordarem al pintor i escultor francès George Braque (13 de maig de 1882 - 31 agost 1963 que amb Pablo Picasso i Juan Gris va ser un dels tres creadors bàsics del cubisme que va dir:
"El gerro dóna forma al buit i la música al silenci"
Ens tornarem a trobar el pròxim programa d'Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Com us dic sempre, al bloc trobareu més informació, però es recomenable que escolteu el programa, per aixó podeu descarregar-lo. A reveure.
Mario Prades
