Avui tindrem rock amb clar regust andalús que ens
portaran Medina Azahara, Hamartigenia i Triana, però també comptarem a Un Toc
de Rock amb Los Suaves, Menaix a Truà, Tomeu Penya, Nyandú, Ilegales,
Tradivarius, Suburbano amb Aute, Jarabe de Palo i la Vargas Blues Band que
lidera el gran guitarrista madrileny Javier Vargas. Tots ells ens acompanyaran
en aquest viatge al passat, als records de l'ahir en aquest recorregut pels
últims 100 anys de la història de la música que t'arriba cada setmana des de
les emissores per les que escoltes el programa o via internet, si t’el
descarregues des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de totes
aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i obriré la barraqueta
un altre vegada dient alló de sempre, per variar.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Tradivarius – Rockabilly 1993
Ara i per començar el porgrama d’avui, escoltarem
rock and roll a la catalana amb reminiscencias celtes, per aixó ens anirem fins
a Reus, la capital del Baix Camp i us portaré una miqueta de rockabilly amb els
reusencs Tradivarius. Aquest tema, un dels principals d’aquest CD, es molt
desenfadat, està ple de bon humor i en el text surten fins i tot les avellanes
del Baix Camp. La cançó "Rockabilly" es trobava en el seu CD "Bruixes",
editat l’any 1993 pel segell AZ Records, propietat de Braulio Paz. Els
integrants de Tradivarius en aquest enregistrament eren Izaskun Zubizarreta
(violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat 
en el grup Ipso
Facto dels que jo vaig ser manager, Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca
(gralles), Enric Granollers (flautes i gralles), Dani Rambla (teclats) i el seu
líder i compositor Pep Solorzano (veu i guitarra), un bon amic a qui fa temps
que no he vist. Col·laboren en la grabación Frances Marimón a l'acordió i
Robert Le Gal que toca el violí. El productor va ser el mateix Robert Le Gall.
Tradivarius van ser descoberts per Santi Arisa que es va encarregar de la
producción del seu primer disc, però després les coses es van torçar entre ells
Ilegales – El fantasma de la autopista 1988
Un dels millors discos de Ilegales, la banda
liderada pel cantant i guitarra Jorge Martínez (Aviles, 1 de maig de 1955), és
"Chicos pálidos para la máquina" que va publicar Hispavox l’any 1988
i del que us trec aquest tema ple de contingut parapsicologic i que ens parla
d’aquella llegenda urbana sobre la noia que fa autostop i resulta ser un
fantasma que desapareix del vehicle en marxa. Parlan de Ilegales, el 5 d'agost
de1 1989 jo vaig organitzar un concert al camp de futbol de Salou. Cap de
cartell eren Los Ilegales, al costat dels lleidatans Adhesivo, el grup de
Barcelona Ipso Facto i els madrilenys La Coartada, sota el títul genéric “Rock en la Medianoche” ja que el
concert començaria a les dotze de la nit. Aquell matí de dissabte, tot estava
preparat al camp de futbol. No havia caigut ni una gota de pluja en tot el que
portàvem d'estiu i a les dotze en punt del migdia, just quan els camions amb
l'equip de so i llums estaven entrant en el camp de futbol, va començar a
ploure. Caigueren mes de 150
litres de plutga per metre 
cuadrat en poc mes d’un hora
i tot Salou es va inundar, com era habitual. Va caure, com va dir un amic
argentí "Gotas como pingüinos". Els camions van quedar bloquejats pel
fang amb les seves rodes empresonades. Fins i tot quan estava trucant per
telèfon des de les oficines del camp, a la companyia asseguradora, un llamp va
caure a la caseta i hem va afectàr a través del telèfon que es va cremar. Els
aficionats es van quedar sense concert, però l'empresari no va perdre res ja
que tot estava assegurat i ben assegurat i en els salons de l'Hotel Caspel, a
Salou, Ilegales, La Coartada,
Adhesivo i Ipso Facto (Els dos últims grups eren de la meva escuderia) es van
muntar un improvisat concert acústic que va durar fins que els hostes de
l'hotel van començar a queixar-se per el soroll. Com és la gent! Total… Qui
dorm a les cuatre de la matinada a Salou? Bromes a part, perdoneu les
molesties. La veritat es que he organitzat diversos concerts amb Ilegales, recordo
un de molt gratificant a la
Discoteca Torn de L'Hospitalet de l'Infant.
Los Suaves – Dolores se llamaba Lola 1988
Ara us porto a Un Toc de Rock aquest tema extret
del tercer disc de la banda gallega Los Suaves, publicat l'any 1988 i titulat
genèricament “Ese día piensa en mí” que va ser el que va llançar a Los Suaves a
tota Espanya i el que els va donar a conèixer massivament, sobretot gràcies a
l'èxit d'aquesta cançó, encara que jo reconec que tenen altres molt millors,
fins i tot en aquest mateix àlbum. En aquest enregistrament Los Suaves són Yosi
Domínguez (cantant, guitarra, harmònica i cors), Carlos "Charly"
Domínguez (baix), Hermes Alogar (guitarra solista) i Ramón "Moncho"
Costoya (guitarra rítmica), però també van comptar amb les col·laboracions
d'Alejandro Cano a la bateria i el guitarra Alberto Cereijo que va intervenir
en un dels temes de l'àlbum. Los Suaves es van crear a Ourense al 1980, es van
desfer l'any 2016 havent arribat a vendre més de dos milions de discos i van
arribar a ser teloners de The Rolling 
Stones i els Ramones. Els fundadors van
ser els germans Yosi, Charly i Javier Domínguez, incorporant-se després Alberto Cereijo, tot i que en els seus
primers anys van canviar de músics en diverses ocasions. Van gravar el seu
primer disc "Esta vida me va a matar" l'any 1982, començant una bona
carrera, encara que el seu àlbum més venut va ser "Santa Compaña"
editat l'any 1994 i que va ser Disc de Platí. Per Los Suaves han passat gent
com Hermes Alogar que va morir l'any 2003, Àngel Barrio, Fernando Calvo, Tino
Fita, Montxo Costoya, Carlos Abuna, Pepe Losada, Ángel Ruíz, Carlos Costoya,
Tony Vallès, Tino Canolas o Dani Domínguez. Per cert us diré que a la gira de
comiat del grup, Tarragona va ser una de les últimes ciutats on se'ls va poder
veure en directe. De fet els gallecs han actuat moltes vegades a la província.
L’any passat van tindre que suspendre els últims concerts de la gira degut a
una caiguda de Yosi en un concert a Santander. En total Los Suaves porten
publicats 11 discos d'estudi, 4 en directe, 1 EP i 5 recopilatoris de grans
èxits. Una curiositat, Yosi (a la foto) abans de dedicar-se a aixó de la música, era
policia nacional.
Nyandú – Ens tornarem a veure 2015
Des que vaig escoltar per primera vegada aquest
tema del tercet Nyandú em va agradar i per això avui la tornarem a compartir a
Un Toc de Rock, ja que vaig rebre un correo demanant-me que la tornes a posar.
Nyandú són de la Torre
d'Oristà, a la comarca d'Osona, es van crear l'any 2010 i estan liderats per
Ferran Orriols (cantant, guitarra i compositor), juntament amb Roger Orriols
(bateria, percussió i cors) i Rubèn Pujol (baix i cors). Es van donar a
conèixer arran d'aconseguir el primer lloc en el Sona9 en la seva edició del
2011 i van debutar discogràficament amb l'àlbum “L'origen de les absències” que
es va publicar 
l'any 2012 a
través del segell Música Global, encara que aquest tema que estem escoltant ara
es troba recollit en el seu segon treball, obrint el disc "BUM!" que
també ha publicat Música Global al gener de l’any 2015 i que és el seu últim
disc fins el moment. La portada sorgeix d'una idea del grup, el col·lectiu de
dissenyadors Partee i el fotògraf Xevi Abril. En aquesta cançó trobo molt
destacable i atractiu el so de la bateria, omplint el tema, al costat dels
cors.
Medina Azahara – Todo tiene su fin 1992
de llavors s'han anat produint canvis en la formació i
actualment integren aquesta banda Nacho Santiago (bateria), Manuel Ibáñez
(teclats), Juanjo Corbacho (baix), el guitarra Paco Ventura i el cantant Manuel
Martínez que és l'únic que roman a Medina Azahara de la formació original.
L’any 2014 van publicar un nou treball d'estudi “Las Puertas del Cielo” que és
el seu últim traball discogràfic fins el moment. En total ha tret 18 àlbums
d’estudi, 3 en directe, 5 DVD’s i 4 recopilatoris de grans èxits. Val a dir que
Paco Ventura ha tret dos CD’s en solitari i el cantant Manuel Martínez un l’any
1998.
Triana – Una noche de amor desesperada 1981
que ell havia fet la feina i de la seva suor no es nodrien els voltors.
I Triana va triomfar indiscutiblement tot i que els seus temes van ser vetats
per aquesta cadena i mai van sonar en les seves emissores. La qualitat és la
qualitat, encara que de vegades costa molt poguer demostrar-ho. Vui deixar
constància d'una cosa. Triana està liquidat, l'únic component viu, el amic
Eduardo, jutja que la mort de Jesús va posar fi al projecte i no ha d'haver-hi
continuïtat, tot i que uns aprofitats “chupasangres” que tocaven amb Tele quan
aquest va tornar a posar en marxa Triana, han arribat fins i tot a gravar un
disc amb el nom de Triana, aixó si, comptan amb el soport de la vidua de Tele
que sembla ser te els drets del nom. Això si que és intentar lucrarse de la
mort dels amics. "Una noche de amor desesperada" es una de les seves
millors cançons i sona per vosaltres a Un Toc de Rock. Es trovaba al seu cinqué
disc titulat “Un mal sueño” que va ser publicat l’any 1981 i estava composada
per Jesús de la Rosa,
comptant en l'enregistrament amb les col·laboracions de Manolo Rosa (baix),
Antonio García de Diego (guitarra) i Luis Cobos "Manglis" (guitarra).
Hamartigenia – Blues for parking 1996
Se'ls va comparar a Triana, però Hamartigenia,
als que avui escoltarem al programa, eren un grup amb etiqueta pròpia i a més
amb àmplia experiència en això de pujar als escenaris ja que diversos dels seus
components tocaven paral·lelament en orquestres de ball i això enriqueix i molt
el bagatge musical. Jo recordo nois de grups que començaven, venint al meu
despatx buscant mànager. Alguns, titubejant i gairebé avergonyits, reconeixien
que havien tocat o tocaven en orquestres i grups de ball, jo sempre els deia el
mateix, és el millor començament que podíem tenir per arribar a entendre'ns
perquè demostrava que quan agafaven el seu instrument, sabien el que feien.
Hamartigenia estaven liderats pel compositor Raúl Bule que va escriure totes
les cançons d’aquest disc i era el cantant i guitarra, però a la gravación de
l'àlbum van 
intervindre també Pau Alemany (piano i violí), Toni Cubedo (baix),
Juan Pablo Ruíz (baix), Gabriel Gómez (batería), Vins Martínez (guitarra), Pep
Pascual (saxo), Matthew Simons (trompeta) i Chandra Naraine (percusions).
Aquest tema us el he extret del seu primer CD, titulat "La consagración de
lo inutil" que es va publicar l’any 1996 i al qual va seguir "El
consejo del lobo". Però em sembla recordar un altre disc "El hombre
que no sabía dormir". Crec que van treure un single o dos més i els he
perdut la pista, però Hamartigenia sonaven així de bé.
Tomeu Penya – Dues nits a Barcelona 1995
Al programa d’avui d'Un Toc de Rock, us he portat
aquesta cançó de la que us vaig parlar la passada temporada i encara que hi ha
al CD la versió instrumental i us vaig dir que l'escoltariem, serà un altre
dia. És el bon amic Tomeu Penya que va publicar aquest tema en el seu àlbum
"Anuats" i ja us vaig dir que tinc duptes si em va comentar, quan em
va donar el CD que estava dedicada o es referia a un jugador de bàsquet del
Joventut de Badalona, però no recordo el nom i sempre he confessat que jo no
sóc precisament un entès en qüestions esportives, més aviat sóc un negat per a
aquests temes o pot ser la cançó que estava dedicada al esportista era “Ciutadà
d’aquest món”, una de les dues. Com us deia abans, al CD es va incloure una
versió instrumental de la cançó "Dues nits a Barcelona" que
francament és tan bona o més que la cantada i on substitueix la veu per un
saxo. La veritat és que "Anuats" és un dels millors àlbums de Tomeu
Penya, publicat per Picap l'any 1995. L’acompanyan en la gravació el grup
Géminis que eren Simó (cors i veus), Xesc (batería), Joan (teclats) i Atanasi (baix), però va comptar
amb bones 
col·laboracions entre las que trobaven a Noel Quintana al piano,
Miquel Morell al saxo, un históric de la música a Mallorca Xisco Balaguer al
órgan, Jordi Mauri al saxo i crec que uns quans més. Tomeu Penya ha estat en
moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un cap de
setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat possible
anar-hi. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa
meva uns "fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón,
en pau descanse. Van estar molt de temps parlant els dos de gossos, intentant
saber quina raça era el gos mallorquí "Cap de Bestià". Tomeu Penya
estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i
un senyor" i no estava massa tranquil."No se que em tenen preparat
aquestes noies" em deia.
El que li van preparar va ser un cavall i li van fer
muntar-ho. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixer a Vilafranca
de Bonany l’any 1949. Va començar tocant en el grup Harlem on també hi era
l’amic Joan Bibiloni i abans amb Els Mallorquins que van treure un disc petit i
en altres bandes mallorquines.
Jarabe de Palo – El lado oscuro 1996/2017
Ara us porto a la banda liderada per l'aragonès
Pau Dones. Es tracta d'un tema inclos inicialment en el primer disc "La Flaca" i que ha estat
el seu àlbum més venedor, si bé jo us l’he tret del doble CD “50 Palos” que va
publicar el 10 de març d’aquest 2017 i que es una mena de “grans èxits”, però
regrabades les cançons de nou amb arrengaments molt diferents dels originals.
Pau Dones és un clar exemple que de vegades és millor néixer amb estrella i que
a alguns se'ls apareix la verge. El disc es va publicar l’any 1996 i contenia
el tema que li donava títol i va passar amb més pena que glòria fins que un any
més tard, la seva discogràfica i el manager, van aconseguir que fos utilitzat
per l'anunci del disc "Carácter Latino" que promocionava la marca de
tabac Ducados, amb l’inclusió de la cançó “La Flaca”, convertint a aquella prima noia cubana
amb la qual es va inspirar Pau Donés, en tot un supervendes, ja que l’spot es
va emetre per molts països d'Amèrica Llatina, a més d'Espanya, llavors el disc
va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica
Llatina. Del LP jo us porto a Un Toc de Rock aquest tema que, tot i gastat, no
ho és tant com "La Flaca"
i al meu paré m'agrada més i és que em van enviar un "Emilio"
demanant-me que posés un tema de Jarabe de Palo i crec que aquest es molt
adecuat. Pau Donés, nascut a Montanuy, Hosca, el 11 d'octubre de 1966, va
militar en diversos grups abans de posar en marxa Jarabe de Palo que per cert
ara es diuen Jarabedepalo, així tot junt. Va començar juntament amb el seu
germà Marc, amb el qual va formar el J. & Co Band i posteriorment Dentaduras
Postizas. Després de viatjar a Cuba va escriure "La Flaca" que va donar 
títol al seu primer disc. Quan “La
Flaca” va comenár a funcionar a nivell vendes, va fer que
molts reconeguessin en Jarabe de Palo al grup que va iniciar el rock llatí,
oblidant que ja ho havien fet altres anteriorment. A mi i a “bote pronto” em
venen al cap Santiago Auserón amb Radio Futura i Juan Perro, el gallec Pablo
Bicho i sobretot Ciudad Jardín, un grup al capdavant del qual es trobava el
cantant i compositor Rodrigo de Lorenzo i segur que ell tampoc va ser el primer
perquè dins de la Ona
Laietana havien grups que van fusionar rock, pop i sons
llatins com L'Orquestra Mirasol, fins i tot Los Mustang van gravar a principis
dels 70 “La batea”, en aquesta línea, sense oblidar a Los Llopis a principis
dels anys seixanta. Si és que tot està inventat a la vinya del Senyor. Per
cert, el dia 1 de septiembre del passsat 2015, Pau Donés, va anunciar a través
de les xarxes socials que es veia obligat a cancel·lar la gira del grup a causa
d'un càncer de còlon que li va ser detectat feia 20 dies i del qual va ser
operat a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Jarabe de Palo va anul·lar els
més de 30 concerts que tenia previst oferir a Espanya i Amèrica. L'inici de
gira havia de ser el 15 de setembre. Per sort sembla ser que s'ha recuperat si
no del tot
Menaix a Truà – Pols en el vent 2002
van debutar discogràficament amb
un CD gravat en directe al teatre de Bescanó el 19 de desembre de 1999 i que és
va titular com el nom del grup "Menaix a Truà" i que sortiria a la
venda ja al any 2000. La cursa amb el grup la compaginan tots tres amb els seus
projectes personals o amb els seus respectius grups, mentre que Toni Xuclà té
una molt bona carrera en solitari i al programa ja hem escoltat temes seus. En
total i com Menaix a Truà han publicat cinc CD’s, l’últim “Guia de petits
senyals” l’any 2012. Per cert, van protagonitzar amb la seva cançó "Enmig
de la mar" la campanya “Refresca't a TV3”, de la televisió autonómica
catalana, a l’any 2000.
Suburbano y Luis Eduardo Aute – Arde París 2000
Luis Mendo i Bernardo Fuster que integren el grup
Suburbano, van publicar a través del segell Karonte, el gener del 2000, una
mena de disc-llibre gravat en directe i que es va titular "20 años y un
día" en el que realitzaven un recorregut per la seva carrera discogràfica
i que va comptar amb bones col·laboracions, entre elles la de Luis Eduardo Aute
en aquest tema que us he seleccionat per escoltar al programa d’avui de Un Toc
de Rock. De fet val a dir que Suburbano va ser durant molts anys la banda
d'acompanyament d'Aute. Aquest disc es va gravar al Cafè de la Palma de Madrid, durant els
dies 4 i 5 de juny de 1999 i també van col·laborar Pablo Guerrero, Clara
Serrano, Susana Martins, Luís Pastor i Pedro Guerra. actualment, el grup està
integrat per Bernardo Fuster, Luis Mendo, Elena Robles, Javier Palancar,
Lorenzo Solano i Pino Sambataro, encara que per Suburbano han passat altres
músics, entre ells 
Rafael Porta (violí) i Billy Villegas (baix). Suburbano
sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent. Quan estava de moda el
folk ells tocaven rock, quan el rock es va imposar es van dedicar al folk... en
fi, coses que passen fins en les millors famílies. Per cert Bernardo Fuster va
gravar en els setanta un disc molt reivindicatiu que va estar censurat per el
franquisme i que va signar sota el seudonim de Pedro Faura. Ells dos son gran
compositors i seves son cançons com “La Puerta de Alcalá” o “Makinavaja” i han escrit un
munt de bandes sonores per pel·lícules i series de televisió.
Vargas Blues Band – Del Sur 1992
Escoltarem ara per concloure Un Toc de Rock a la Vargas Blues Band,
una gran banda liderada pel guitarrista madrileny Javier Vargas i aquest
"peaso cansión" que es trobava en el seu àlbum "Madrid -
Memphis" que van publicar l'any 1992 i que va ser el segon treball
discogràfic de la Vargas
Blues Band i en el que va comptar amb les col·laboracions de
Carey Bell, Louisiana Red, Rafael Riqueni i els cantants Philip Guttman i Jeff
Espinoza amb el qual gravaria també el "Blues Latino" un parell
d'anys després. Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, és un dels grans
guitarristes del rock i blues espanyol. Va viure a l'Argentina i després
d'estar tocant amb grups nord-americans als Estats Units, es va venir a Espanya
i va tocar a la banda de Miguel Ríos i va acompanyar a altres artistes, entre 
ells la Orquesta
Mondragón, a part de formar part de Banana, Pasarela i
Comando Rock, ha creat diversos grups, jo destacaria a RH+, però la seva
consolidació i reconeixement va arribar quan va posar en marxa la Vargas Blues Band,
amb la que ha gravat àlbums d'estudi i tres en directe, fins un total de 26
discos. Al juliol del 1996 Javier Vargas toca al costat de Carlos Santana a
París, en un memorable concert. De fet Carlos Santana ha gravat la cançó “Blues
Latino” en el seu disc “Santana Brothers”, escrita per Javier Vargas que va
tornar a actuar amb Santana l’any 1998 a París i a Madrid, a més de participar en
la gira espanyola del premiat disc "Supernatural" de Santana, l'any
2000, en els concerts de Madrid, Barcelona i Saragossa.
La frase per acabar el programa d'avui és de Luis
Pinedo (cantant i harmònica del grup de blues Trago Largo), un veterà que va
dir amb molt d'encert
"Els músics quan deixem de tocar deixem
d'aprendre”
Acaba Un Toc de Rock per avui, us deixaré en
companyia de totes les emissores per les que m’escolteu o via internet, si us
descarregueu el programa des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs
d’aquelles emissores que us ho permeten. Ara toca baixar la barraqueta fins la
setmana que ve, jo sóc Mario Prades.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
